RSS

Arxiu d'etiquetes: 27S

ANDREU MAYAYO: “no invoquin el nom del PSUC en va”

Per “reiniciar” el bloc desprès de la tempesta del #27S, trio aquest text breu però contundent d’Andreu Mayayo. La memòria a 10 anys també pot ser molt aclaridora per la història, i pot ajudar a vèncer cants de sirenes que no són altra cosa que caríssimes tramoïes polítiques per deixar sense alternativa les classes treballadores. (Mentre vaig fent aquesta entradeta, no deixo de pensar en amics comuns que dissortadament ja no estan entre nosaltres, i que segurament veurien bé les idees fonamentals de Mayayo per recomençar la necessària drecera.)

image

.

EL CATALANISME: ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÈ

Avui fa deu anys d’una foto històrica a l’hemicicle del Parlament, amb els diputats dempeus aplaudint. En la instantània hi vèiem, a la primera fila, Pasqual Maragall radiant, Artur Mas sense ulleres posant la mà a l’espatlla d’una Manuela de Madre somrient, al seu costat Josep-Lluís Carod-Rovira amb cara de satisfet i tot seguit Joan Saura picant de mans. Darrere de les seves espatlles es distingeixen Miquel Iceta, Joan Ridao, Felip Puig, Josep M. Pelegrí, Francesc Homs… Tan sols quedava fora de pla Josep Piqué, president del Grup Parlamentari del PP, que de ben segur arrufava el nas.

El 30 de setembre del 2005 el Parlament de Catalunya aprovava per 120 vots a favor i 15 en contra el nou projecte d’Estatut d’Autonomia. El catalanisme polític, liderat pel Govern d’Esquerres, havia fet el cim. Un catalanisme polític, convé recordar, representat per CiU, PSC, ERC i ICV-EUIA, que aplegava, des de feia vint-i-cinc anys, el 90% dels diputats i el 85% del vot popular. Això sí, amb una forta abstenció diferencial, respecte les eleccions a Corts, que oscil·lava entre el mig i el milió de vots.

Després d’una intervenció unilateral en el procés negociador d’Artur Mas amb el president Rodríguez Zapatero, que esquerdava la unitat catalanista, en el referèndum –aquest sí amb paperetes del sí i del no– ERC es despenjava del sí i coincidia –per raons diferents, per descomptat– amb el no del PP. L’Estatut naixia afeblit i amb plom a les ales que feia preveure una volada curta, sobretot davant la fugida d’estudi del PSOE i l’acarnissament del PP. El relat d’aquest darrers deu anys és més o menys conegut encara que caldrà explicar-ho tot amb pèls i senyals per a treure l’aigua clara.

Les eleccions del proppassat diumenge, amb una participació extraordinària, suposen un canvi radical en el sistema de partits i en la correlació de forces al Parlament. Hem passat de la polarització social (dreta/esquerra) a la polarització identitària (independentistes/unionistes). Surfejant amb habilitat sobre l’onada d’indignació popular, Artur Mas –l’únic supervivent polític de la primera fila de la foto de deu anys enrere– ha estat l’arquitecte del nou escenari polític postcatalanista. Artur Mas ha decretat la fi de la política, del conflicte social, de la confrontació d’esquerres i de dretes tot dibuixant i etiquetant els nous subjectes polític. Ras i curt: no hi ha espai electoral pel catalanisme no independentista i l’alternativa és un partit català però anticatalanista. En aquest sentit, podem passar d’una nació sense Estat a un Estat sense nació. I un prec final, deixin de llençar floretes i d’invocar el nom del PSUC en va. Aquesta no és la Catalunya del PSUC.

 

Etiquetes: , , , ,

Amb Albano Dante recuperant les institucions: ara toca la Generalitat

Ahir tarda vaig tenir el privilegi de presentar un acte important que pot consolidar -si la candidatura d’Albano Dante guanya a les primàries de Podem- un procès constitucional i de canvi que signifiqui el pas a la història del govern d’Atur Mas. En un acte convocat en molt poc temps, i que tot i així va omplir la sala de cares conegudes, de persones empoderades, d’activistes i defensors dels serveis públics, Albano Dante es va oferir per derrotar el 27-S “un dels governs més neoliberals del sud d’Europa”. No s’equivoca qui afirma que si Albano Dante es presenta a les primàries de Podem és amb el compromís de que el “poder polític es posi a treballar pels interessos de tots i no d’uns quants”.

image
Dante ha defensat que el dia després de les eleccions catalanes les coses s’han de poder fer “d’una altra manera” a Catalunya: a favor de la gran majoria, i ha anat repassant un seguit de valoracions contràries a les polítiques privatitzadores que les grans empreses proposen, PWC i Deloitte implementen i els polítics catalans disposen que es converteixin en norma i llei. Així ho ha fet CiU, de manera descarada, sota el mandat dels poders econòmics. Les conseqüencies són desastroses per les persones i molt bones pels nostres creditors. Per això cal, segons explica Dante, una auditoria ciutadana, perquè la població såpiga què es déu, i a qui, i decideixi també, en base a les necessitats de la població, com es prioritzen les inversions.

Albano Dante, encara candidat (fins el dia 10, que es sabran els resultats definitius de les primàries en les que es pot votar entre 9 candidats) ha advertit que es va intentar “caricaturitzar el 15-M” tot assegurant que aquells que es manifestaven no sabien com es fan les coses. (El monopoli del poder provoca monstres, com per exemple que el pretès “govern dels millors” s’hagi de fet famós com el “govern dels Millets” i de la coalició de les seus embargades.) Albano Dante afirma amb rotunditat: “Sabem què no volem i sabem què s’ha de fer perquè hi ha molta gent que fa molt de temps que hi treballa”, ha sentenciat. I ha recordat Manuela Carmena i tanta gent anònima i entregada com exemple de lluita constant, de compromís vital que el convida a acceptar el seu compromís.

Dante ha obert portes a parlar, a fer forta l’alternativa, i a que des de baix es participi de forma oberta i transformadora, en un futur millor per al país. Ha insistit també que és necessari que Catalunya resolgui el debat sobiranista per mitjà d’una consulta a la qual Podem dóna suport, però ha subratllat que aquest dret a decidir ha de ser sobre tots els àmbits. Creu, a més, que el procés constituent no s’hauria de deslligar d’altres pobles de l’Estat que hi vulguin participar, i en un record cap a Grėcia, Portugal, i altres països molt colpejats per les polítiques neoliberals, fins i tot caldria coordinar amb la resta del sud d’Europa.

image

 
 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: