RSS

Arxiu d'etiquetes: 8 de març

La Revolució serà Feminista o no serà

image

Manifest feminista 8 de març 2015: La revolució serà feminista o no serà!

Enguany aquest manifest del 8 de març ha procurat recollir les diverses sensibilitats i reivindicacions de les dones…
Aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, persones sense papers, jubilades, lesbianes, trans, dones… totes hi cabem dins de la lluita feminista. En aquest sentit, volem i proposem una vaga de totes que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil… en fi, una vaga de totes. L’objectiu és dir prou al sistema patriarcal, masclista i excloent. Estem disposades a lluitar fins que deixem d’estar maltractades pel sistema desigual on vivim cada dia.

La pobresa, al nostre país, té rostre de dona. Dones en la lluita quotidiana són les heroïnes anònimes que resisteixen els embats d’un sistema que els roba les cases on treballen en la cura de persones; dones que van al CAP, on han tancat el servei d’urgències. Dones d’edat avançada que resisteixen a pisos sense subministrament energètic el fred de l’hivern, mentre la residència per a gent gran reivindicada continua tancant les portes a qui podria acollir. Dones que lluiten per capgirar una piràmide social que ens mata.

Denunciem la mentida i la hipocresia dels governs espanyol i català, que ens parlen de recuperació econòmica i de creació d’ocupació. Dia rere dia es destrueix ocupació, que és substituïda per llocs de treball precaris: temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de jornada, baixos salaris i sense drets. Apostem per polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere, que creïn ocupació real, de qualitat i amb drets. Exigim accions efectives davant la precarietat laboral, que eradiquin l’escletxa i la discriminació laboral, i que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en la promoció de les dones, en la seva formació i en la seva carrera professional.

Ser dona no és una malaltia i no volem que no ens robin el protagonisme en la nostra salut . Les dones volem una organització política i econòmica que no ens emmalalteixi. Volem decidir sobre la nostra salut amb informació i sense pressió dels metges i dels laboratoris. Volem una sanitat totalment pública, universal, de qualitat i amb calidesa. Volem més investigació en salut independent de la industria mèdicofarmacèutica i orientada a promoure la qualitat de vida de les persones. Volem més atenció psicològica i menys farmacològica als centres de salut.

Vivim en un estat de dret i les dones som subjectes de drets, entre els quals hi ha els sexuals i els reproductius. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos i els nostres drets. Aquest govern repressiu manté la decisió d’anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys en situació de risc i màxima vulnerabilitat. Nosaltres continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.

Les dones decidim desobeir. Les menors tenen dret a decidir:
-Avortament lliure i gratuït.
-Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
-Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom.
-Salut sexual plaent per a una vida plena
Si les dones som oprimides dins del sistema patriarcal, quan s’hi interseccionen altres factors, les discriminacions es multipliquen. Les persones que ens identifiquem com a dones i les que hem estat educades com a dones, però que d’alguna forma, ja sigui amb una opció sexual no heteronormativa o amb una identitat o expressió de gènere que s’allunya d’allò imposat, trenquem els rols establerts, som estereotipades, estigmatitzades i invisibilitzades sistemàticament. Tant és així, que darrerament hem viscut un augment de les agressions a persones lgtbi en diversos espais. És per tot això que exigim el desplegament immediat de la llei contra la lgtbifòbia aprovada el passat octubre de 2014, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que preveu.

En aquest dia significatiu per a les dones del món, les que hem vingut a viure a Catalunya des de diverses latituds i orígens ens vindiquem ciutadanes d’aquest país, de ple dret, sense claudicar de les nostres arrels diverses. Diem prou a la pràctica racialitzadora i etnocèntrica que limita el reconeixement de la diversitat i la convivència intercultural, participativa i pacífica en aquesta societat que és la nostra.
La resistència de les dones front a les violències masclistes ha estat i és rica en experiències, valors, i aportacions diverses. No pot substituir però, tot el que un estat de dret els ha de garantir i que a Catalunya en concret els promet a partir de la llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista. El sobreseïment de les responsabilitats públiques en aquesta qüestió alimenta els neo masclismes i alhora els legitima. Les retallades que s’estan fent en general i específicament a tota la xarxa de recursos i circuits d’intervenció vulneren la seguretat, amb risc per a les vides i la llibertat de les dones i els seus drets a una vida digna i lliure de violències masclistes. Cal remarcar la manca de responsabilitat de les autoritats judicials a Catalunya en no investigar les causes per les quals es deneguen el 70/% de les ordres de protecció.

Una mostra més de violència és el fet que l’Audiència de Barcelona, acaba d’absoldre una xarxa de proxenetes xinesos que explotava més d’un centenar de noies i menors en pisos/bordell de l’Eixample i de l’àrea metropolitana, considerant que no quedava prou acreditat que s’exercís violència sobre elles…
Demanem la derogació de l’ordenança sobre civisme, posant fi a l’assetjament policial o administratiu que pateixen les dones en situació de prostitució al carrer. Qui no es mou, no és conscient de les seves cadenes” Rosa Luxemburg
Els grups de dones feministes portem dècades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat volen destruir. El nostre compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per aconseguir una societat més justa, lliure i sense violències.

Entre morir i matar hi ha una altra lògica: la vida i la seguretat de les dones passa per la desmilitarització de la societat civil, per la llibertat amb justícia i la reparació de les violències que s’exerceixen contra nosaltres. I passa per enfortir les nostres energies: juntes en front de les violències patriarcals. I per una pau que sigui la nostra, la de les dones com a constructores de vida enfront dels seus destructors.

Es parla sovint de sostenibilitat; ens roben el nostre llenguatge i li treuen el contingut. En un moment de crisi ecològica com la que estem patint, nosaltres volem les sostenibilitats que posen al centre la vida. Volem un planeta viu, no pol·lucionat. Volem una societat curosa amb el medi ambient, l’aigua, l’aire, la terra, on la vida es desenvolupi amb plenitud.

La sobirania de la vida implica la sobirania alimentària dels pobles, que garanteixi el dret a l’alimentació i a escollir el que produïm i mengem.Visca la mare terra
Des del juny de 2013 s’està negociant un tractat de Lliure Comerç entre els EE.UU. i la Unió Europea, conegut com l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que significarà un fort atac contra les nostres condicions de vida ja que el seu objectiu real és l’eliminació de drets socials i laborals, la desregularització de normatives mediambientals i la privatització dels serveis públics en benefici dels interessos de les grans corporacions transnacionals. El resultat d’aquesta mercantilització de la vida serà un reforç de la divisió sexual del treball i un retorn de més responsabilitat a la llar en el sosteniment de la vida. Les feministes diem no al TTIP.

A Catalunya hi ha hagut una reducció de gairebé el 80% dels recursos de la cooperació internacional que afecta sobretot les iniciatives de desenvolupament que promouen l’apoderament de les dones, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la promoció i protecció dels drets humans, tal com s’ha denunciat en l’Informe Ombra de la CEDAW. Les dones que accionem i activem des del sector de la cooperació internacional demanem una aposta real del govern de Catalunya amb les polítiques de cooperació internacional, des d’un enfocament feminista i de gènere, i amb la dotació de recursos que dediquin el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament.

No permetem a alguns “emprenedors” gestionar i fer negoci amb el capital recollit amb els impostos que paguem. Exigim el control d’aquests diners destinats a finançar solidàriament els serveis públics, especialment la sanitat, l’educació i els serveis socials.

Les feministes que treballem en l’educació, manifestem que defensem una educació per a la llibertat, una educació pública, laica i coeducadora. La coeducació és el feminisme posat en la pràctica de l’educació i és imprescindible i necessària per a prevenir les violències en les seves diverses manifestacions.

Cada forma de lluita que pretén desmuntar el sistema és castigada i reprimida pel poder hegemònic. Durant aquests últims anys hem vist com la repressió s’ha accentuat amb propostes com la Llei Mordassa, que tallen la nostra llibertat d’expressió. Una mostra d’aquesta repressió contra el moviment feminista la tenim en el fet que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia multen amb 10.500 € l’Assemblea de Dones Feministes del barri, per fer una campanya de denúncia de les agressions sexistes i per a la defensa al propi cos a la Festa Major del 2013.. Però no donarem ni un pas enrere perquè lluitar contra el masclisme no és cap delicte.

No hi ha justificació democràtica per a l’infrarepresentació de les dones en cap espai de participació i debat de la vida pública. Els factors que expliquen l’infrarepresentació de les dones de l’espai públic són també els que expliquen la sobrerepresentació dels homes. Aquest desequilibri ens invisibilitza, crea un imaginari simbòlic on l’autoritat i l’expertesa s’associa a la masculinitat i fa que les veus, experiències i necessitats de les dones quedin en segon pla. Reclamem doncs una participació i representació equilibrades de dones i homes i exigim l’adopció de mesures que garanteixin la paritat.

No oblidem tampoc que les dones som diverses i que existeixen relacions de poder entre nosaltres vinculades al racisme, el capacitisme o el poder adult. Així, cal que ens escoltem i debatem sense paternalismes ni tutelatges, encara que ens pugui fer sentir incòmodes el sacseig de privilegis que això comporta.

Cal tenir present que podem aprendre de les feministes musulmanes i per això estem en contra de la islamofòbia i la infantilització de les dones religioses, així com podem aprendre de les persones amb diversitat funcional i psíquica, de les joves i de les nenes… Apostem pels feminismes!
Les dones exigim el dret a decidir sobre la nostra vida i el dret a decidir sobre el país en el qual volem viure. Les dones que vivim a Catalunya volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu com a país, i això només serà possible si s’incorporen les pràctiques i els sabers feministes. Cap canvi polític serà veritablement transformador sense els feminismes.Dones lliures en països lliures!

Visca la lluita feminista !

Segueix Ca la Dona

 
1 comentari

Publicat per a 8 Març 2015 in Gènere

 

Etiquetes:

Quan una (modestament) és notícia

Àngels Martínez i Castells: “La xarxa contribueix a fer visible el pensament col·lectiu i plural de les dones”

dimarts 5 d’abril de 2011

L’Àngels Martínez i Castells va ser una de les dones que va participar en la campanya Envia’ns el teu post sobre el 8 de març que Dones en Xarxa va encetar, el passat 1 de març, per celebrar el Dia Internacional de les Dones d’enguany.

31 van ser els posts que vam rebre a concurs, escrits per 27 dones actives a la xarxa i compromeses amb la igualtat, i el jurat de la campanya va decidir que el de l’Àngels, Preparant el 8 de març: les dones oblidades de les nostres revolucions , publicat originalment al seu bloc, Punts de Vista, era el millor.

A continuació, us presentem l’entrevista exclusiva que Dones en Xarxa li ha fet a l’Àngels, on ens explica més coses sobre la seva bitàcola i com va celebrar el 8 de març d’enguany.

Quan i per què vas decidir crear el teu bloc?

Vaig decidir obrir el meu bloc en la combinació de la ben argumentada insistència de la companya Montserrat Boix sobre la necessitat de que hi haguessin també dones blocaires, amb discurs propi, i el fet de que entrés en una llarga malaltia que m’allunyava de les classes.

Donava una assignatura de política econòmica i una altra, amb Cristina Carrasco, sobre les dones i l’economia. En la impossibilitat de seguir fent la meva feina, no vaig renunciar ni a pensar ni a explicar els meus arguments per unes millors polítiques – que fessin un món millor – des dels elements presents a la divisa de la Maria Mercè Marçal (ser dona, de classe baixa i nació oprimida).

El vaig “inaugurar” el 14 d’abril del 2007, i va seguir un post sobre serveis de salut i gènere que, dissortadament, no ha deixat d’estar mai notícia.

Quin tipus de continguts podem trobar al teu bloc?

Amb el que us he dit abans, crec que ja podeu veure els continguts del meu bloc: gènere, salut, economia crítica, ciutadania, Europa

Participes activament a xarxes socials i/o ciutadanes?

La necessitat de defensar la salut i la sanitat públiques m’ha portat a treballar molt intensament amb Dempeus per la Salut Pública, una organització ciutadana oberta, valenta, on hi tenen cabuda totes les persones (al marge del seu ofici, condició, edat, ètnia…) que entenguin que cal lluitar contra les retallades de la sanitat, tot i entenent que la salut és quelcom més: el camí per aconseguir un món de persones més autònomes i solidàries, amb menys desigualtats socials (les desigualtats socials són un gran indicador de les desigualtats en salut, i a la inversa) i més equitat. La salut és un dret i no una mercaderia i cal que totes les persones que així ho veiem, ens unim per defensar-ho.

Hem llençat campanyes contra el CO-REpagament i totes les agressions que rep la sanitat pública (llistes d’espera, disminució de sous, escurçament de plantilles, etc.) i estem per la defensa dels serveis socials i compromesos en la manifestació del 14 de maig i per una gran convenció per UNA NOVA CULTURA DE LA SALUT que volem celebrar el 22 de juny.

Creus que, avui en dia, és important estar a la xarxa? I específicament per a les dones?

Crec que és fonamental, en la mesura de la contribució que pugui fer cadascuna, que participi en les diferents modalitats que la xarxa ofereix, però també, en la mesura del possible, que obrin el seu propi bloc i participi amb les seves reflexions a fer visible i molt present el pensament col·lectiu i plural de les dones.

Abans de la campanya del 8 de març, coneixies Dones en Xarxa i els seus projectes?

Sí, crec que ja tinc una certa antiguitat a Dones en Xarxa… I a més, li estic especialment agraïda perquè m’ha ofert la possibilitat de conèixer dones que fan una feina excel·lent, com la batllessa de Ciutadella, Pilar Carbonero, que segueix Dones en Xarxa, i que em va permetre conèixer altres amigues de la seva ciutat. Gràcies a això varem poder parlar de Dones i Salut l’any passat, en torn al 8 de març. I aprofito per enviar a totes i cadascuna de les amigues de Ciutadella una forta abraçada!

Has pogut llegir algun dels posts participants en la campanya? T’ha agradat algun especialment?

Em va agradar molt el de l’Olga F. Quiroga, per proximitats en temes de salut, i també les reflexions de la Marta Rovira-Martínez sobre el què pot fer el Barça per les dones, o el de la Gemma Pasqual i Escrivà, o el record de Maria Boves per les dones a les presons….

De fet, no voldria deixar-me cap post per mencionar, perquè tots s’ho mereixen, però en qualsevol cas us felicito per la iniciativa i crec que Dones en Xarxa ha tingut una molt bona idea en promoure aquest concurs. Esperem que l’any vinent, si repetiu l’experiència, el resultat sigui encara millor en quantitat i qualitat.

On estaves i què estaves fent aquest 8 de març?

Doncs, per problemes de salut no puc fer gaires coses, ni moure’m massa. Però el mateix dia 8 em varen fer una entrevista a Radio Attac de Sevilla. I pocs dies desprès, vaig celebrar amb unes companyes de Terrassa el Dia de les Dones Treballadores.

Moltes gràcies, Àngels, i felicitats pel teu fantàstic post!

Gràcies a vosaltres! I només desitjar-vos que seguiu fent una bona feina, com fins ara.

Pots seguir a l’Àngels Martínez i Castells a través del seu bloc, Punts de Vista, i també trobar-la a Facebook i Twitter.

 
9 comentaris

Publicat per a 5 Abril 2011 in Gènere

 

Etiquetes: ,

Dona i Salut a Ciutadella, amb el Col.lectiu de Dones Progressistes.

ajuntament-ciutadella-2.jpg

A Menorca les dones s’organitzen, accedeixen al poder, administren les coses comunes en bé de les persones, i no hi ha qui les pari. Fa cosa d’un any que la batllessa de Ciutadella és una dona, na Pilar Carbonero, i vaig conèixer també la primera regidora dona de l’Ajuntament, na Maria Bagur, que em va fer una presentació carinyosa i molt generosa davant el públic que omplia el Cerce Artístic de Ciutadella el passat dia 19. Vaig poder parlar i escoltar amb moltes dones imprescindibles per la seva ciutat, com n’Adela Castro, una dona lluitadora que és l’esperit del Col.lectiu de Dones Progressistes i na M. Josep Rabassa, presidenta del Cercle Artístic. Em varen convidar a celebrar el dia de la Dona Treballadora com a feminista i membre de Dempeus per la Salut Pública i, encara que amb una mica de retard, vàrem poder commemorar aquesta data important per a les dones amb una altre il.lustre ciutadallenca, na Joana Barceló, actual portaveu del Govern Balear i consellera de Turisme.

Vull agrair l’acollida, l’interès i el magnífic tracte del que he estat objecte, i espero que ben prest podrem tornar a parlar amb la gent menorquina sobre salut, gènere, democràcia i ciutadania. Des d’aquí, gràcies i una abraçada ben forta!

Aquí teniu el power point amb el que vaig donar suport a la xerrada, i que pot dir tantes coses gràcies al pensament i treballs de gent de Dempeus per la Salut Púlica com els amics i amigues Lucía Artazcoz, Antoni Barbarà, Joan Benach, Carme Borrell, Annalí Casanueva Artís i Vanessa Puig Barrachina.

 
7 comentaris

Publicat per a 21 Març 2010 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

8 de març: dones camperoles, dones artistes, dones lluitadores

mujeres-campesinas.jpgSegurament no es podrà fer la manifestació anunciada avui a Barcelona en commemoració del 8 de març. O no hi podrà anar tota la gent que voldria:  Plou, neva, fa molt fred… Faig, doncs, la meva manifestació particular, recollint tres post vist fins ara que commemoren el 8 de març en blocs amics,  i que m’han agradat de manera especial.

Començo per Dempeus per la Salut Pública i l’entrada de la que n’és autora  M. Jesús Pinto sobre les dones camperoles. Ens explica la M. Jesús que  les dones camperoles, malgrat l’enorme precarietat que moltes vegades han de patir, s’organitzen per lluitar per la sobirania alimentària i del planeta. La lluita de les dones camperoles és també la lluita per la terra.

k-bigelow.jpgUna altra entrada que m’ha agradat especialment és la del company Kabila reivindicant Maruja Mallo.  Segurament no li sabrà greu que aprofiti per afegir a la seva reivindicació de les dones artistes d’aquesta entrada, la felicitació a la primera dona que aquesta nit ha fet història al món del cinema guanyant el primer Òscar com a directora,  Kathryn Bigelow, acompanyat pel de millor pel.licula: “The Hurt Locker”… I és que a les dones no se’ns dóna, les dones conquerim… Però tornant a Maruja Mallo, ens diu l’amic RGAlmazán:

Maruja Mallo.

“Podía haber escrito un panegírico, un manifiesto, una proclama sobre la mujer para unirme al homenaje, pero he preferido hacerlo hablando de una mujer excepcional.  Una pintora injustamente silenciada.  Porque la mujer, también es discriminada a la hora de recibir agasajos, premios y fama, siempre le cuesta más. Siempre en segundo lugar. Y la mujer de que os voy a hablar es la pintora gallega Maruja Mallo.

Cuatro rasgos sobre una mujer excepcional, gallega de nacimiento, llega a Madrid a los veinte años para estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. En el Madrid de los años 20 coincide con la élite intelectual de la época, Dalí, María Zambrano, Lorca y especialmente Alberti, con quien mantiene una relación más intensa.

Ya con la república proclamada, y comprometida con ella, marcha a París donde conoce a Magritte,  Max Ernst o Miró, y participa en la-sorpresa-del-trigo-maruja-mallo1936-fdrtertulias con André Breton y Paul Éluard. Allí inicia su etapa surrealista. A su vuelta a Madrid, forma parte de las brigadas de maestros que se dedican a enseñar con el objetivo de difundir la cultura entre el pueblo. Posteriormente, declarada la guerra civil, marcha a Buenos Aires con ayuda de Gabriela Mistral. Allí continúa dando clases y conoce a Pablo Neruda con quien le unió una gran amistad. En 1965 vuelve a España, donde permanece hasta su muerte.

Una mujer libre, feminista, republicana, solidaria, rebelde. Una mujer que se hizo a sí misma, que se rebeló contra el machismo y que conquistó su parcela de arte con su trabajo, sin que nadie le regalara nada. (…)”

luchadoras.jpgI en el bloc ceronegativo hi ha un vídeo magnífic de Benet Román sobre les dones lluitadores de Mèxic... i que es dedica a les dones lluitadores de tot el món. No us el perdeu!

Un recordatori final, fora de programa: el  Manifest que han fet seu moltes dones d’esquerres d’Europa i que vaig publicar ja fa uns dies en castellà. Pel just record que fa de Clara Zetkin, per com dóna una dimensió europea i de classe actual a la lluita feminista… i perquè si  no l’heu vist o no el recordeu, podeu llegir-lo per primer cop o fer-ne memòria, que s’ho val!

 
2 comentaris

Publicat per a 8 Març 2010 in Gènere, Mitjans de comunicaci

 

Etiquetes: , , ,

8 de març 2010: Manifest Unitari

Manifest Unitari 8 de març de 2010: Nosaltres, alternatives feministes

international_womens_day_02.jpgUn any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

* Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

* La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables, ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

* La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral, de l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. La retallada en despesa social que promou el govern, portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

* Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

* La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com a tasques de la llar.

* Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

* La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

* La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violació com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

<lazo-2.jpg* La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

* La manca d’una educació afectiva i sexual, sincera i honesta, que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

* L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

* Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

* Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

Nosaltres, alternatives feministes,

* Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

* Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

* Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

* Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

* Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

* Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

* Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos. Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

8-marzo.jpg

* Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

* Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament.

Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I, especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores, Barcelona

Comissió 8 de Març, 2010

 
Deixa un comentari

Publicat per a 8 Març 2010 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

En suport de les treballadores de la neteja

Ahir es va celebrar el primer C.C. del PCC desprès del Congrès. La primera cosa que va aprovar, fins i tot abans de la nova direcció, va ser una Resolució de suport a la lluita de les treballadores i els treballadors de la neteja de Catalunya.

neteja_336.jpg

Com que es d’això es tracta, de ser solidaris, de fer una bona neteja a la nostra societat per escombrar definitivament totes les crisi i els que les provoquen i aconseguir per a tothom sous i salaris dignes, penso que va ser un molt bon començament. En Marc Navarro en el seu bloc ens explica com va anar la reunió, i ho podeu llegir aqui. Jo us deixo amb la solidaritat expressa amb les dones de la neteja, que segueixen acampades a la Plaça Sant Jaume, i que mereixen el nostre suport i agraiment!

conveni-neteja.jpg

“netegem els salaris baixos i la precarietat del nostre sector”

“El Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya reunit el dia 6 de març de 2010 manifesta el seu suport a les reivindicacions i a les mobilitzacions que estan duent a terme les treballadores i treballadors de la neteja d’edificis i locals de Catalunya.

Aquest és un sector de treball molt feminitzat, són moltes les dones que treballen en la neteja, amb uns horaris complicats, condicions salarials molt baixes, jornades interminables, prestant els seus serveis en dos, tres i fins a quatre centres de treball diferents i contractes en precari. Tot i ser en general una ocupació en males condicions cal dir que a més les dones pateixen la doble segregació ja que la majoria treballen en les categories professionals menys valorades, mentre que els pocs homes que hi treballen ho solen fer en categories superiors.

Justament , el fet que la majoria de persones que treballen en aquest sector siguin dones fa que sigui una feina poc valorada, invisiblilitzada tot i que és absolutament imprescindible per al funcionament d’escoles, hospitals, oficines,…

La lluita per reclamar la negociació d’un conveni digne del sector, per millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors de la neteja és una lluita justa i necessària.

Els i les comunistes del PCC reclamem que es reconegui i valori la importància social de la feina que fan aquestes treballadores i que rebin un tracte social just. Així com reiterem el nostre suport a les seves mobilitzacions.”


1267897702223.jpgTambé Euia els hi ha donat suport ha travès de l’àrea de la Dona, i `per la seva banda, des de CC.OO de Catalunya informen que l’acampada de treballadors i treballadores de la neteja a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona arriba al tercer dia malgrat el fred i l’impediment a plantar les tendes de campanya

Des de les 5 de divendres es troben acampats a la Plaça de Sant Jaume, convocats per CCOO, un grup de treballadors i treballadores del sector de la neteja d’edificis i locals de Catalunya per reivindicar una millora de les seves condicions laborals i molt especialment que el seu salari arribi a mil euros. Malgrat que les forces de seguretat han intentat el desallotjament i han impedit la instal•lacio de tendes de campanya, així com la forta baixada de temperatures que estem patint en les darreres hores, els treballadors i les treballadores han continuat amb la seva reivindicació i tenen la intenció de fer-ho fins demà dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.

neteja-pls-jaume.JPG

Ahir es van afegir a l’acampada més companys i companyes del sector i al llarg del dia hi va haver diferents actuacions lúdiques i musicals per donar suport a les seves reivindicacions. Els convocants valoren com un èxit aquesta acció i esperen que la patronal del sector prengui bona nota per les properes reunions en la negociació del conveni. Si aquesta no avança, els responsables de CCOO del sector de la neteja d’edificis i locals de Catalunya han anunciat que convocaran noves mobilitzacions que podrien arribar, fins i tot, a una vaga general del sector.

Cinc són els punts fonamentals que reclama CCOO. Es demana “un mateix text del conveni i una mateixa aplicació per a tot Catalunya, sobretot es vol que s’apliqui un mateix salari”. “Cal l’equiparació salarial de Lleida amb la resta de províncies, ja que actualment el salari anual de les treballadores lleidatanes és 1.500 euros inferior al del de la resta de Catalunya”, recorden.

També demanen “l’augment salarial que reclama CCOO és de tres euros per dia natural per arribar als mil euros. CCOO també reivindica la reducció de la jornada laboral i que el conveni garanteixi que en cas d’acomiadament improcedent d’un treballador sigui aquest qui decideixi si l’accepta o bé si prefereix incorporar-se al seu lloc de treball”.

El passat mes d’octubre, CCOO va impulsar una campanya a favor de la millora de les condicions laborals en el sector sota el lema: “Netegem els salaris baixos i la precarietat del nostre sector!”.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 7 Març 2010 in Gènere, Igualtat

 

Etiquetes: , , ,

Tot preparant el 8 de març…el masclisme de la llengua castellana

Ho he rebut per mail. Segurament és molt conegut, però per anar preparant la Jornada del 8 de març, que ja s’acosta,  fa el seu servei… I tant que el fa! 

 



 
Zorro  =  Héroe justiciero
Zorra  =  Puta

Perro = Mejor amigo del hombre
Perra = Puta

Aventurero = Osado, valiente, arriesgado.
Aventurera = Puta

Cualquier   = Fulano, Mengano, Zutano
Cualquiera = Puta

Callejero  = De la calle, urbano.
Callejera  = Puta

Hombrezuelo = Hombrecillo, mínimo, pequeño
Mujerzuela   = Puta

Hombre público = Personaje prominente. Funcionario público.
Mujer pública   = Puta

Hombre de la vida = Hombre de gran experiencia.
Mujer de la vida   = Puta

Puto = donjuan

  Puta = puta

HEROE = Ídolo.
HEROÍNA = Droga

ATREVIDO = Osado, valiente.
ATREVIDA = Insolente, mal educada.

SOLTERO = Codiciado, inteligente, hábil.
SOLTERA = Quedada, lenta, ya se le fue el tren, se le pasó el arroz

DIOS   = Creador del universo y cuya divinidad se transmitió a su Hijo varón por línea paterna.
DIOSA = Ser mitológico de culturas supersticiosas, obsoletas y olvidadas.

SUEGRO = Padre político.
SUEGRA = Bruja, metiche, etc.

DON JUAN = Hombre en todo su sentido.
DOÑA JUANA = La mujer de la limpieza

basta.jpeg


salud y alegría

 
2 comentaris

Publicat per a 2 Març 2010 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

Preparant el 8 de març: Crisi total al sistema patriarcal

:::::::8 de MARÇ. DIA INTERNACIONAL DE LES DONES:::::::

[BARCELONA]

manifest + programa Comissió 8 de Març

Crisi total al sistema patriarcal


20080525-o_mafalda.jpgÉs irònic que parlem d’una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi en majúscules, constant: la del menjar diari, la de l’educació dels fills i les filles, la de l’autoestima, la de l’abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència… i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.

I és per això que cada dia que passa esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.

De les boques de les persones que pateixen les conseqüències de la crisi surten moltes preguntes: per què les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per què es permet l’oportunisme de les empreses, que utilitzen aquesta crisi per fer realitat tants i tants acomiadaments; per què aquest suport incondicional dels estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de violència de gènere, ni per assegurar l’accés als serveis públics… Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d’haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.

Fins a data d’avui les dones seguim sent les més pobres. Seguim sent mares i cuidadores fonamentals de totes les societats: un treball imprescindible de sostenibilitat de la vida que no és reconegut ni pagat i que els homes, i tampoc el Capital ni el Govern, no comparteixen amb les dones. Seguim sent mà d’obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A treball d’igual valor, igual retribució!

Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia, la transfòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per a resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora, que avui a l’Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!

Ens sentim identificades i donem tot el nostre suport a les dones de tot el món que resisteixen i actuen per la pau i la justícia en temps de guerra. Aquest any, de manera especial, volem fer visibles les nostres germanes de Gaza i el Congo, les dones que travessen fronteres admninistratives en pasteres arriscant les seves vides i totes les que se’n surten del cercle de la violència patriarcal i fan avançar la llibertat de totes les dones. No més violència contra les dones. Ni un arma ni un euro per a la guerra: pressupostos militars per despeses socials!

La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat, i afrontem aquesta crisi amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del capitalisme patriarcal.

Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, enfoquem la crisi amb actitud transformadora i voluntat de participar actívament en l’elaboració d’un nou sistema social.

Per això avui, 8 de març, i com la resta de dies de l’any, sortim al carrer per reivindicar nostre dret a viure en llibertat construint alternatives feministes al sistema patriarcal.


Manifestació diumenge 8 a les 12 h plaça Universitat

 
Deixa un comentari

Publicat per a 1 Març 2009 in Gènere

 

Etiquetes: , , , ,

Pels drets de les dones

Avortament lliure i gratuït! Prou violència contra les dones!

magalines.gif

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Una data per a reflexionar sobre la situació nacional i mundial de les dones. Una reflexió per l’acció, la proposta i l’organització de les dones.
Un 8 de març per tornar a diu prou a la violència contra les dones.
Ja són 17 les dones mortes enguany per la violència masclista. EUiA està compromesa en una societat més justa en què les dones visquin lliures de qualsevol tipus de violència i en la que homes i dones no pateixin discriminacions.
Un 8 de març per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït i a decidir sobre el nostre propi cos.
Les forces més retrògrades i fonamentalistes, i en especial el Vaticà, han engegat una campanya perquè aquest dret és limiti més i intentar que deixi de fer-se efectiu. Denunciem les agressions que han patit les dones que havien avortat, els centres on ho havien fet i els/les professionals que les havien assistit. Nétes de dones que fa 30 anys van haver de creuar els Pirineus per posar fi a un embaràs no desitjat, ara es troben en la mateixa situació.
No podem permetre que es limiti el dret a decidir sobre el cos a les dones. No necessitem tuteles. La sanitat pública ha de garantir una informació suficient, personalitzada i objectiva sobre el nostre cos, els diferents sistemes anticonceptius,l’accés a ells i el dret a posar fi a l’embaràs no desitjat de manera gratuïta. Cal una llei de terminis per a garantir el dret a l’avortament lliure i gratuït.

Un 8 de març per una majoria d’esquerres:
Estem a portes de les eleccions generals i si el dret a votar el vam haver de conquerir, ara també ens hi juguem molt. Necessitem una majoria d’esquerres que legisli a favor de les dones i amb polítiques públiques que posin en el centre l’atenció els drets de les persones i que no tremoli ni reculi davant els atacs de la dreta. Una majoria d’esquerres per avançar cap a una societat laica on el punt de trobada entre totes les persones sigui el respecte dels drets humans.

ICV-EUiA proposem més diners perquè lleis que han vist la llum en la passada legislatura, es desenvolupin plenament i,en primer lloc, la Llei de violència de gènere, per eradicar aquesta xacra social. I defensem l’avortament lliure i gratuït, en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.

EUiA us convida a participar en els actes que es celebrin pel 8 de març. El dia 9 de març les dones decidim, les dones hi guanyarem, tota la societat també.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 5 Març 2008 in Gènere

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: