RSS

Arxiu d'etiquetes: ajust

Arcadi Oliveres parla de tot el que ens preocupa

arcadioliveres.jpgEntrevista de VilaWeb a Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau que no es mossega mai la llengua. Ara tampoc, en aquests 10 minuts escassos en els que parla de tot el que ens preocupa: la intervenció militar a Líbia, les víctimes civils, el petroli, els diners amorals… i repassa alguns dictadors impresentables com Obiang i la pleitesia que darrerament li han rendit Bono i Duran i Lleida… I parla també del Banco de Santander, del frau fiscal, de Goldmann Sachs, de qui ha d’estar a la presó… i de la immigració.

Un vídeo per veure més d’una vegada… o si no, ja m’ho direu!
.

votar

 
1 comentari

Publicat per a 24 Març 2011 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , ,

Sarkozy no dóna la talla, França, SI

portada-liberation.jpg

Diu Libération en portada que el 79% de la ciutadania francesa creu que Sarkozy hauria de reprendre el diàleg amb els Sindicats, i a l’editorial llegim que “les il.lusions del govern s’han perdut. Les manifestacions havien d’enfonsar-se… i continuen. La opinió pública havia de cansar-se: i es manté. Els estudiants hacien de tornar a les aules, i estan al carrer. El que es volia des del govern –un braç de ferro que permetès l’acceptació més o menys tàcita de la reforma– ha estat refusat per tot un pais temptat per la revolta. N’hi ha prou amb escoltar el carrer (…)”

manif1610-5_8931.jpgAhir, França ens va tornar a donar una lliçó que mereix alguna resposta (com a mínim, de simpatia) per part d’UGT i CC.OO i totes les persones que varem donar suport a la Vaga General del 29-S. No podem deixar sense resposta als professionals de la reacció; als que, fent de Casandra sense fonament –ideòlegs neo.con del desastre social– pronosticaven que a França els sindicats es dividirien… quan segueixen junts, i més decidits que mai.

Ara ja a ningú se li escapa que les “provocacions” i “aldarulls” al carrer que omplen les notícies, són una acció desesperada, o en altres casos una provocació dels que que no poden acceptar que de nou, França, torni a exercir els seus drets en actiu i en positiu, i es defensi de forma rotunda quan el President o el Parlament els volen imposar unes lleis que van en contra dels interessos i voluntat de una majoria que creix i es manté ferma.

Cada dia que passa queda més clar que és el moment d’escoltar el que es crida en els carrers, el que es discuteix a les assemblees per tot França.

Obrir-se al diàleg no es cap derrota, negociar no és rendir-se, cedir no és cap humiliació. Però, ho pot entendre així, Sarkozy?

Veure també: La Ratera.

 
2 comentaris

Publicat per a 20 Octubre 2010 in Europa, Igualtat

 

Etiquetes: , , , , , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: