RSS

Arxiu d'etiquetes: Artur Mas

Jo tampoc em solidaritzo amb Artur Mas

Els que em coneixeu, m’entendreu molt bé i no cal que digui massa coses. Els que no em coneixen tant, potser poden tenir interès en saber perquè no vull acompanyar a Artur Mas a cap Jutjat, i em desmarco amb nitidesa dels intents de confusió que poden portar a gent de bona fe a aplaudir la seva representació en el paper de màrtir. Jo ja n’he tingut prou de bon principi. No m’el crec, ni a ell, ni als que li fan el llit. I molt menys als que volen que sigui President per seguir saquejant la sanitat pública.

I si apel.leu a la dignitat de la institució, permeteu que us digui que tampoc puc fer veure que no m’adono de la retroalimentació que hi ha entre PP (i el seu escolanet avantatjat de Ciutadans) i Convergència. Crec que a tots plegats (PP, C’s i Convergència) ja els hi va be tot aquest sainet, amb tocs pretesament dramàtics, i no m’agrada la proposta de fer de figurant en muntatges interessats mentre es retallen les beques-menjador o augmenten les derivacions a la sanitat privada. La qüestió nacional és inseparable de la social, i per sort hi ha més gent que ho veu de manera semblant a com jo ho veig. Per exemple, així s’explicava Ermengol Gassiot a Xarxa Penedès

image“Ho sento, però no puc. No puc dir que em solidaritzo amb l’Artur Mas. Ni puc, ni vull. I dic això sent plenament conscient que l’acció judicial contra ell junt amb la Irene Rigau i la Joana Ortega és una autèntica barbaritat que cal combatre. Barbaritat com moltes altres accions judicials, és ben cert, i això no treu en absolut que també l’haguem de criticar. Però per injusta que sigui, no fa ni de lluny que l’Artur Mas sigui un dels nostres. En absolut.

No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que sistemàticament s’ha personat com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa. Un exemple n’és la condemna de 8 persones per la manifestació davant el Parlament el juny del 2011, motivada per un recurs presentat entre d’altres pel govern que ell presidia i pel Parlament on el seu partit era majoritari. D’altres, els diversos empresonaments de companyes i companys denunciats i detinguts pels Mossos d’Esquadra després de la vaga general del 29 de març de 2012. També em vénen al cap les persones que han perdut un ull per actuacions dels Mossos d’Esquadra sota el seu govern, un govern que ha tergiversat la realitat per evitar, precisament, que es fes un mínim de justícia. En aquests casos i en el de morts a comissaria o en el moment de ser reduïts pels Mossos d’Esquadra, com els del Yassir del Vendrell o el Juan Andrés Benítez del Raval de Barcelona. I no vull oblidar tampoc les privatitzacions d’empreses i serveis públics, o la venda directa de patrimoni de la Generalitat. Ni com aquestes privatitzacions, que han omplert les butxaques d’amics del president, es correlacionen amb situacions tràgiques com la mort fa pocs mesos d’un malalt de cor a Tarragona mentre la unitat hospitalària que l’havia de tractar estava tancada per ordre governamental. O, per exemple, com els darrers anys l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques ha reduït significativament la concessió de d’incapacitats per malalties amb greus prejudicis per persones que pateixen fatiga crònica, fibromiàlgia i afeccions similars. De fet, també em ve a la memòria que alguns inspectors del Departament d’Ensenyament han amenaçat amb denúncies les escoles que, de manera activa, han mostrat la seva insubmissió a la Llei Wert.

Posats a solidaritzar-me, prefereixo fer-ho amb les desenes de milers de persones desallotjades de casa seva mentre ell ha sigut president. Moltes d’elles ho van ser amb les mesures de desnonament exprés aprovades pel Congrés de Diputats a proposta, precisament, de CiU. I també amb les persones que passen hores i hores a la cua de l’atur, víctimes dels acomiadaments agilitzats per les reformes laborals també validades pel partit de l’Artur. I amb la mainada que a Catalunya va a escola sense esmorzar, sovint fills i filles d’aturades o de treballadors/es amb salaris de misèria, estimulats també per les reformes laborals esmentades. I no cal dir que també em solidaritzo amb els treballadors acomiadats de Panrico després de mesos de lluita. Recordo com l’empresa va cobrar quantioses subvencions de la Generalitat mentre feia fora aquests treballadors. També són receptors/es de la meva solidaritat els i les treballadores públiques, docents, personal sanitari, del tercer sector. Treballadors i treballadores que, malgrat patir una forta degradació de les seves condicions laborals sota els governs d’en Mas, han seguit lluitant per la qualitat de vida de la població del nostre país. I això em fa recordar els milers de professors/es interines que van perdre la feina el setembre de 2012, amb Rigau com a consellera d’ensenyament. I també tots/es els companys d’universitat, joves la majoria, que ara estan al carrer.

Des del meu punt de vista, una cosa és la indignació i el rebuig per una acció judicial en contra del que, formalment i amb totes les limitacions que coneixem, va ser una consulta a la població de Catalunya. Aquesta indignació l’hem de vehicular en una lluita activa per transformar la realitat, una realitat de la qual actualment emanen iniciatives jurídiques com aquesta o com les que s’han emprès, a nivell de desenes o centenars, contra militants socials. Qui sap, potser en aquesta lluita em podria arribar a trobar el Mas, ni que fos puntualment. Però una altra cosa és el suport cap a l’Artur Mas, a nivell individual. Una persona de la qual no hem parat de criticar la seva acció de govern i no ens han deixat d’escandalitzar pels efectes negatius que ha tingut sobre les vides d’una part considerable de la població de Catalunya.

Suposo que si fos un liberal i em cregués la democràcia burgesa, podria arribar a justificar la idea de ser solidari amb la figura, en abstracte, del President. Com a delegat de la sobirania popular, o quelcom semblant. Però com que defenso la necessitat d’enderrocar les institucions i la legalitat que emana del sistema capitalista, tampoc no em puc sentir solidari d’aquesta manera. Prefereixo, en canvi, treballar activament per fer de la nostra una realitat diferent. Basada en la plena llibertat col·lectiva i individual, on l’explotació sigui un record del passat. I, em temo, que en l’intent ens trobarem en Mas en el bàndol oposat.”

Ermengol Gassiot Ballbè. Veí de Vilobí, és arqueòleg i professor i secretari del Departament de Prehistòria de la UAB. Ha militat en diversos moviments socials. Actualment és secretari general de la CGT de Catalunya i participa activament en diverses iniciatives en defensa de la universitat pública.

Veure també: La Directa: https://directa.cat/actualitat/artur-mas-victima-botxi

 
4 comentaris

Publicat per a 9 Octubre 2015 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes:

Josep Fontana i @AlbanoDante76 : uns cracks desmuntant les trampes d’Artur Mas i cia

No és tot el que cal saber sobre les trampes d’Artur Mas i la seva llista, les seves falses promeses i mentides incontinents, però sí és una bona part, i molt important, del que poca gent s’atreveix a dir en els mitjans. Per sort, avui recuperem el millor Albano Dante amb aquest video no gaire bo en so, enquadrat de manera deficient, però FONAMENTAL en continguts.

Un dia em deia l’Albano que no calia que ell fos el que pugui parlar de tot si sabia on anar a buscar els arguments més fonamentats, la gent amb més credibilitat i les idees més oportunes de les persones més honestes i lùcides… doncs una vegada més, l’Albano ho ha encertat. I ha aconseguit, a més, teixir els arguments del mestre Fontana amb les seves opinions, i el seu encert i consciència de periodista insubmís.

Disfrutin i difonguin aquest vídeo que estic especialment contenta de poder acollir al meu bloc.

 
11 comentaris

Publicat per a 20 Juliol 2015 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

@_cafeambllet se pregunta, ahora en castellano, #Dondeestamidinero

colon i cafeamblletAlbano y Marta, los editores de CafèambLlet, siguen insurgentes en defensa de la sanidad y la salud pública…. ¡y aciertan de nuevo! Con su nuevo vídeo ponen el énfasis en la desaparición de 145.000€ de La Marató de TV3 (que todo el mundo silencia) pero nos explican también que finalmente han traducido al castellano su best-seller de denuncia de los escándalos de la sanidad catalana. Se puede acceder de forma gratuita (o corresponder con una donación voluntaria) a las dos versiones del libro, en catalán y en castellano.

Castellano: http://www.cafeambllet.com/press/wp-content/uploads/2013/11/DondeEstaMiDinero.pdf

Català: http://www.cafeambllet.com/press/wp-content/uploads/2013/11/OnSonElsMeusDiners.pdf

Si os descargais el libro os dareis cuenta de que se trata de una pequeña joya. Y no sólo porque representa una oportunidad muy especial para conocer mejor a Marta Sibina y Albano Dante-Fachin, sino porque nos da la posibilidad de seguir al dedillo los detalles de una lucha muy desigual y tomar partido con lucidez por estos dos pequeños david de un periodismo de proximidad -tan tenaz como sano y necesario- frente a los Goliath de la prepotencia. Este libro es la clave para sumarnos -desde la indignación compartida y la complicidad comprometida-a su dignidad y valentía.

Cuando Marta y Albano colgaron en la red el famoso video que llegó a cientos de miles de personas en el que explican sólo una pequeña parte de la gran estafa, del gran robo de la sanidad en Catalunya, rompieron la norma no escrita de la omertà. La verdad ofende a los que ofenden gravemente los derechos de la población. La consecuencia fue que un asesor directo del presidente Mas, posteriormente recompensado con un cargo que es todo un sarcasmo, presentó una demanda en los tribunales pidiendo una “reparación” a un honor inexistente para retirar los videos, hundirles económicamente, y retractarse. Via ganó en primera instancia …. pero los hechos son los que son, la corrupción sigue y mucha gente -junto con Marta y Albano- está dispuesta a decir que, por más que nos amenacen, no callaremos.

De ahí el mérito de cafeambllet y la importancia de que este libro se haya escrito y se difunda, ahora finalmente, también en castellano. Porque en todos los idiomas hacen falta periodistas e investigadores sin miedo, que nos expliquen cómo corrupción y privatización de los servicios públicos más necesarios e imprescindibles para nuestra salud y nuestra vida van, demasiadas veces, cogidas de la mano.


 
1 comentari

Publicat per a 11 Novembre 2013 in Mitjans de Comunicació, Salut

 

Etiquetes: , , , , , , , ,

Las indocumentadas y vergonzantes declaraciones “oficiales” sobre hambre y desnutrición

menjador-infantil_03Otra realidad, tan triste como innegable, que pone en cuestión el idílico viaje a eso que algunos llaman “independencia” en Catalunya. Según el Síndic de Greuges, 50.000 niños catalanes tienen “severas” privaciones alimentarias fruto de la pobreza de sus familias y 751 menores de 16 años sufren desnutrición, con una media de edad de cuatro años y el 25% de ellos bebés. Artur Mas lo ha negado. El viaje a Itaca (suponiendo que Convergència quiera hacerlo) no puede ensombrecerse con el reconocimiento de los serios efectos de la pobreza derivada de una redistribución de la renta y la riqueza cada vez más desigual. Por eso, Mas niega que en Catalunya “se pase hambre”, aunque reconoce que pueden haber casos de malnutrición. Y el President, que aparenta tenerlo muy claro, insiste. “En Catalunya hay más gente que lo pasa peor que años atrás como consecuencia de la crisis, pero que en Catalunya se pasa hambre no es verdad”. A las vergonzantes declaraciones del Honorable pueden sumarse las de dirigentes del PP que entre comida y cena a cargo de los contribuyentes insisten en hablar de malnutrición (no desnutrición, reparen bien en el cambio de concepto) dando la responsabilidad o la culpa a los padres (cuando no a los propios niños).

El cinismo no oculta la responsabilidad de quienes tienen en sus manos las políticas de rentas y de salud. Ni tampoco el hecho de que ni siquiera se mencione, aunque sea de pasada, a la gran industria alimentaria que, en oligopolio progresivamente concentrado, engaña nuestro metabolismo con falsos alimentos saciantes que provocan, al mismo tiempo, obesidad y desnutrición. La pobreza puede medirse ahora, al revés de lo que venía siendo habitual, por los dos extremos de los Indices de la Masa Corporal cuando están por encima o por debajo de lo saludable…. Ya no vale con contar calorías, como era tradicional. Las calorías se “vacían” de la misma manera que se vacía de equidad la política económica.

Así, el presidente de la Generalitat puede falsamente tranquilizarse argumentando que en Catalunya hay malnutrición como “en todas la sociedades avanzadas”… pero ni la caridad, ni la acción bienintencionada, necesaria y solidaria de los repartos de comida de los bancos de alimentos pueden suplir la ausencia de preocupación real de los dirigentes políticos por las personas (y más si son menores) en urgencia social por esta barbarie de continuo e insaciable saqueo.

Comedor-escolar-verano_EDIIMA20130710_0372_13Que en este momento, entre los más de mil millones de personas de todo el mundo que sufren desnutrición (la mayor proporción de la población mundial desde hace muchas décadas) haya niños y mayores de Catalunya, mal que le pese a Artur Mas, sólo nos demuestra hasta qué punto esta globalización (que podría serlo del bienestar) significa la pérdida de valores y derechos… y que cada vez importa menos de dónde son las familias que más sufren. Para sobrevivir, estas familias más pobres tienen que hacer dolorosas elecciones vitales, tales como sacrificar la atención a la salud, o simplemente comer menos (comer mal e insuficiente). Y en el colmo de los sinsentidos, con los dictados sobre déficit y los recortes en lo substancial, las pocas redes de seguridad nacional de alimentos tales como los programas de alimentación escolar, contravienen muchas veces las directrices de los propios gobiernos que se niegan a asumir la realidad.

Para abordar seriamente los problemas de desigualdad en nutrición, la pobre terminología (o jugar con las palabras) no ayuda en absoluto. Confundir HAMBRE con DESNUTRICIÓN minimiza el problema de salud -muy grave- con una expresión habitual para alguien que no ha comido durante unas horas. Hay que hilar más fino de lo que hacen los dirigentes políticos porque aunque la desnutrición es una mejor descripción, su definición técnica se suele basar en el consumo diario de calorías y por tanto puede ser, cada vez más, un concepto confuso que habría que denunciar con políticas que regularan o prohibieran directamente la publicidad engañosa y nada saludable de la comida basura.

menjador infantilEl sistema disfuncional de la nutrición, desde lo local a lo global (y viceversa) debe ser combatido con urgencia, aunque tanto Artur Mas, el gobierno del PP o la comunidad internacional se muestren muy reacios a asumir tanto los efectos como las causas del problema. Lo cierto es que en el mundo se producen alimentos suficientes para alimentar bien a toda la población mundial. Si los niños y las personas, sean de donde sean, padecen desnutrición, es porque la distribución mundial y equitativa de los alimentos parece no interesar, o estar más allá de las capacidades de los políticos que deberían asegurar nuestra salud. Un motivo más, y de los más importantes, para enviar definitivamente la codicia de quienes se niegan a implementar políticas equitativas de distribución de alimentos, con los falsos alimentos saciantes, a los basureros de la historia.

 
9 comentaris

Publicat per a 9 Agost 2013 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , , , ,

Interpel·lant al candidat Mas, més enllà del #DebatTV3

Preguntes que fa el mestre en atur i escriptor en actiu Lluis Bosch, i que paga la pena difondre.

Algunes de les qüestions que es varen trobar a faltar ahir, en el #DebatTV3, i a les que que en podríem afegir algunes més….

La gènesi del qüestionari, aquí i el text que acompanya el video que us convido a veure tot seguit, aquí.

(amb la meva enhorabona per l’amic Bosch pel seu bloc Mil Demonios, una petita joia de la xarxa…)

 
2 comentaris

Publicat per a 19 Novembre 2012 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , ,

La censura de Boi Ruiz y la cobardía del ICS: “No te BOI a votar MAS”

“No te BOI a votar MAS”

Un paciente denunció a la prensa que su centro asistencial le anunciaba por carta la retirada de fármacos “por las restricciones presupuestarias”.  Jaume Benavent, director adjunto de asuntos asistenciales del ICS, dio entonces instrucciones a todo el personal médico del ICS  para “tratar con delicadeza”  el hachazo sobre los medicamentos más comunes y frecuentes. De hecho, no es nada fácil explicar cara a cara que si no REpagas el 100% de los remedios que necesitas, empeorarán tus dolores articulares, o tu sequedad ocular, o tu tos… Cuando Toni Barbarà, secretario de Dempeus per la Salut Pública, en este agosto insumiso, se enteró de la misiva de Benavent, escribió: “Es la exposición más vergonzante y culpable que puede hacerse sobre cómo informar a los pacientes de los recortes sin mecionar los recortes. Surrealista si no fuese tan grave. Enfermizo y perverso cuando se dan instrucciones a los profesionales de no informar nunca por escrito y siempre por via oral y personal… no se han de dejar rastros. Es la nueva moda en eufemismos, negar la realidad, pintar de científico lo ruín, y ahora comprometer a los trabajadores/as públicos en la cadena reproductora de mentiras. CiU sigue en la tónica de pedir a los ususarios de ferrocarriles que denuncien a los mendigos, a los padres de alumnos que hagan de inspectores de situaciones familiares “irregulares” en propio beneficio, y a tod@s que chivatereen y denuncien a manifestantes… ¡Basta ya !”

En el blog de Dempeus per la Salut Pública se denunciaba ayer todo este vergonzoso montaje. Y acababa explicando que Iniciativa per Catalunya/Esquerra Unida i Alternativa había registrado una batería de preguntas parlamentarias para conocer las intenciones de Benavent. El diputado Josep Vendrell quería denunciar “la voluntad de censura evidente” del director adjunto, y reclamaba al conseller de Salud, Boi Ruiz, que aclarase si han dado instrucciones a los centros sanitarios para retirar fármacos por criterios presupuestarios. La formación también exige a Ruiz que detalle si la política del Departamento es esconder información a los pacientes para evitar filtraciones.

La respuesta sobre si el hachazo sobre los medicamentos más comunes es por motivos económicos (aparentemente) la responde el BOE de hoy pero el problema real es que no puede abordarse la denuncia de la política sanitaria “a rodajas”. Pierde fuerza y contenido la crítica a la cobarde censura del ICS si se separa del hecho de que esconden toda la información relevante. Y es superficial denunciar una absurda apariencia de “inocencia” de la consellería de Boi Ruiz si no se ponen sobre la mesa sus más dramáticas consecuencias.

La gente entrenada en el cinismo puede encontrar respuesta para todo. O llegado el caso, negar la evidencia recurriendo a un argumento de autoridad (más bien de autoritarismo) afirmando desde las peana del cargo que “el que sabe la verdad soy yo”… mientras se miente.

El problema real que hay que abordar en su totalidad es que toda esta gente de CiU está “ocupando” la Conselleria de Salut para ponerla al servicio de la sanidad privada, de los laboratorios y las mútuas. El problema real es la tergiversación violenta de la verdad que hacen en beneficio propio, de igual manera como manosean con grosería los procedimientos democráticos.

El problema es que en lugar de legislar en favor de la sanidad universal, se han convertido -ellos solos, y ellos mismos- en un problema de SALUD PÚBLICA.

 
1 comentari

Publicat per a 17 Agost 2012 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

Las aves rapaces y los medios mendaces

He escuchado en el Canal 24h de TVE que ayer sólo una persona se negó a abonar el euro de la verguenza por medicamento, la tasa más indigna que sólo el nefasto tandem Boi Ruiz/Mas-Colell podían pergeñar. Algún error habrá, porque a mi me llamó por lo menos otra persona, a la que se le había recetado un antibiótico, y que también se había negado a abonar la tasa… O sea, que aunque no tenga los medios de los grandes informativos (TV3, ni una palabra al respecto) más de una persona ayer se negó a pagar el impuesto sobre la enfermedad que afecta de manera especial a las personas con menos recursos y con más dolencias. A las que tienen menos posibilidades de defenderse. Y las que más pueden temer las consecuencias a oponerse a un gravamen tan injusto.

Hoy en El Pais se recoge una parte de la crónica de lo que pasó, bajo un título futurista: “Multas contra la insumisión”. Unas multas que todavía no se han especificado sobre una insumisión que, según los grandes medios de información, se reduce a un solo infractor: Miquel Tomàs, el “iaioflauta” valiente. Y cito solo un párrafo para matizar su contenido:

“…la opinión de los profesionales no difiere mucho de la de los ciudadanos que ayer se manifestaron: “Los farmacéuticos somos otros afectados por la medida y, además, tenemos que dar la cara por la Generalitat”. Los asistentes a la concentración, sin embargo, criticaron a los farmacéuticos porque “hay momentos en los que la obediencia no es de recibo” y “es necesario mantener siempre por encima los derechos de la ciudadanía”.

No, los asistentes a la concentración no criticamos a los farmacéuticos. Defendimos la opinión de que el Colegio de Farmacéuticos en concreto (no era una casualidad que la farmacia elegida fuera la de su presidente) debía y podía hacer mucho más, junto con otros colegios profesionales, para defender los derechos de las personas a la salud y la sanidad pública. Y que cuando una sociedad se desmoronaba, todas las personas con conciencia debían defenderla de los asaltantes.

Mucho más pegada a la realidad es esta información de 20noticias.tv o esta otra de El Mundo.  Sensacional (por decir algo)  la noticia en Ara que habla de “70.000 dispensaciones y ninguna incidencia digna de mención”…! ¡Pues que bien, 70.000 euros de la ignominia ya recaudados el primer día para el senyor Mas para poder hacer más concesiones a todavía Sheldon Adelson y así nos monte a precio regalado la mafia de Eurovegas destruyendo más salud y territorio! Buena noticia para Mas (mala para la ciudadanía de Catalunya) mientras sigue en tierras americanas, vendiendo nuestro país y nuestra sanidad al mejor postor a la sombra dels castellers en 3-D, utilizados como coartada embellecedora… ¿Cuantos euros de la verguenza habrá que recaudar para pagar los faustos de la venta de nuestra soberanía?

Decía hace pocos días el más que polémico multimillonario norteamericano Donald Trump -entre certamen de Miss Universo y candidatura republicana a la Presidencia USA, y envidiando quizás el bochornoso cortejo de las autoridades madrileñas y catalanas a Adelson- que en España “te están dando tierras por nada”. Y añadía: “España es un país enfermo y es el momento de aprovecharse de ello”. Ay, pobre Donald Trump, que no ha descubierto nada nuevo. Que no sabe cuanta gente se aprovecha ya, en España y en Catalunya, de la enfermedad y la desigualdad, y sobre todo, del miedo y necesidades de las personas enfermas. Ayer mismo, en Catalunya, nuevo mordisco a la yugular de los del “govern dels Millet”… Y en julio, nueva rapiña centrada en la sanidad que afecta a los derechos y a los bolsillos, de las lumbreras demostradas del gobierno del PP.

Todo en el fondo, muy triste y mediocre. Igual como no supieron ver las limitaciones de un modelo de crecimiento que ha quebrado en gran estafa, tampoco entienden ahora que la resignación tiene sus límites, y que el festín de los asociales puede acabar, de nuevo, en una gran pelea por las migajas.

Puede leerse en el blog de Dempeus en su entrada de hoy:  “Ah! y TV3 (la seva) no dijo ni mu de esta acción de protesta. Ya nos tiene acostumbrados a ningunearnos. Pero esta campanya #novullREpagar (els medicaments) tiene una cierta similitud con la de #jonovullpagar (els peatges), que desde TV3 (la de CiU) se difundió y promovió a “bombo y platillos”.  En cambio La Sexta sí nos mencionó en su informativo de ayer La Sexta Noticias 25 de junio de 2012 (minutos 2:33 a 2:55 en titulares y noticia del 25:10 al  26:50)”.
 
 
5 comentaris

Publicat per a 24 Juny 2012 in Medi, Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Les mentides d’Artur Mas i el periodisme “low cost”

Ahir un grup molt nombrós de persones que pateixen les retallades de tota mena del Govern d’Artur Mas es varen trobar a Lloret per donar proves del seu descontentament i fer-li unes preguntes fonamentals que podreu llegir al final del post. A l’hora del migdia, TV3 sols va parlar d’un grup de Mossos que s’havia enfrontat amb el President, i ara veig que la premsa (com ja ahir deia algun mitjà) destacau un aspecte més que “floklòric” o del tot incert; que un grup cantaven la cançó de Manolo Escobar ‘que Viva España’ per boicotejar l’acte. Al mateix temps que començava a difondre’s aquesta notícia –amb tot el verí que vol inocular — una amiga que sols sap dir la veritat i molt activa a la concentració, enviava i retuitejava:


Tot plegat, TV3 o AraGirona.cat intenten donar una imatge “conflictiva” en massa aspectes dels manifestants i seràfica d’Artur Mas, destacant, de manera especial, la crida “à la Kennedy” de “consciència de l’esforç, del sacrifici i de la renúncia”… El que sembla ignorar el president i alguns mitjans és que les persones a les que s’adreça aquest missatge ja no poden més d’esforçar-se conscientment per sobreviure a l’estafa de la crisi, que els sacrifis que es fan des de tan de temps tenen un límit, i que no és el mateix renunciar a un petit percentatge d’un sou milionari (ni que sigui en pessetes) que al 10% d’un sou apenes mileurista quan pujen llum, aigua, hipoteques, cal pagar per guardaries i amenacen amb un impost a la malaltia en forma d’euro per recepta.

Mas segueix prometent temps millors sense cap solta ni volta, pequè no explica la veritat: fins a quin punt el seu Govern està lligat de mans i peus pel PP i per les directrius que en nom del BCE i dels capitals financers li fa arribar per via interposta la senyora Merkel, i que són contraris a una recuperació de la que en sortin beneficiat algú més que els poderosos. Mas no explica que l’estafa de la crisi passa per fer perdre, a l’ensems, els drets laborals i els drets de ciutadania, en especial els que tenen a veure amb la sanitat i l’ensenyament tal com es varen conquerir desprès de dures lluites obreres i populars. Mas és perfectament conscient que rebaixar sous i afavorir acomiadaments no pot resoldre de cap manera el fons de la crisi. I que les privatitzacions que ja estan fent i que ens anuncien, signifiquen el malbaratament dels recursos públics, és a dir, de tots. I potser també la por de certs mitjans de comunicació a ser privatitzats (o desparèixer) si no li segueixen la veta… Però menteix (de la mateixa manera que fa tergiversar la veritat als “seus” mitjans) parlant “de fer la feina ben feta, a risc que no tothom l’accepti; sempre hi haurà gent contrària, però és evident que Catalunya té un camí que és el de la recuperació”, afegint que la ciutadania ha “d’entendre” que “en circumstàncies difícils” com les actuals “tothom ha de fer un esforç, un sacrifici i una contribució per al bé comú i general”, una “feina col·lectiva” i que “a alguna cosa haurem de renunciar si volem que això vagi a millor, i que cadascú s’ho apliqui a si mateix”.

Per aconseguir aquest intent d’engalipar-nos amb paraules que ja no volen dir res, el president va haver de passar per entre els manifestants que eren, majoritàriament, representants sindicals dels mossos, funcionaris dels sectors de l’ensenyament o la medicina, i representants de la plataforma Units pels CAP. Aquests darrers, han estat i segueixen lluitant contra el tancament dels centres d’atenció primària de la comarca de la Selva en horari nocturn.

Declaracions dels manifestants i preguntes que queden a l’aire:

El portaveu del sindicat SME-CCOO, Toni Castejon, ha lamentat que amb els ajustos “la seguretat de Catalunya” es troba “en perill”, perquè els mossos no tenen “els recursos necessaris per poder treballar correctament”. Castejon ha critica que s’ha abocat els policies a patir retallades d’entre “un 20 i un 25% del sou” i ha assegurat que aquestes protestes no són més que “el principi”. A més, també ha dit que estan “molt emprenyats” i que faran “tot el que faci falta perquè Artur Mas ho sàpiga.

El portaveu de SPC, David Miquel, ha concretat que, apart de les concentracions i protestes (tant a peu de carrer com a les comissaries) han engegat un altre tipus de mobilització. Demanaran a tots els agents que actuïn “estrictament com marca la llei”. Miquel també ha concretat que els mossos preveuen deixar de fer servir el telèfon mòbil, com a protesta per les retallades. El Diari de Girona amplia les seves declaracions afegint que fins ara un mosso “si té un accident laboral no li passa res però quan tenim una malaltia comuna, un càncer, ara al tercer mes li retiraran una quarta part del sou”. Finalment Valenti Anadón, portaveu del SAP-UGT, va reclamar que s’obri un “espai de diàleg seriós i s’acabi fer pagar les retallades als mateixos” i va afegir que els Mossos han “estat molt solidaris amb la situació crisi i hem perdut una mitjana 25% del nostre salari”. Amb tot, van afirmar que seguiran amb més mobilitzacions els propers dies per fer recapacitar el Govern català.

La protesta també va aplegar diversos professors i metges, i la portaveu de la plataforma Units pels CAP, Sílvia Martínez, en nom dels nombrosos membres de l’entitat agrupats a l’entrada de l’edifici vestits de periodistes, lamenta no haver-li pogut fer aquestes preguntes (que de cap manera queden contestades per les frases buides, de manual, amb les que Artur Mas intenta omplir uns silencis cada vegada més difícils d’amagar les injustícies i les desigualtats creixents a Catalunya):

1.- Senyor Artur Mas: les sospites sobre de corrupció no paren de crèixer durant els últims dies. Fins i tot l’Oficina Antifrau actua d’ofici. Davant d’aquesta situació de sospita generalitzada sobre càrrecs tan importants com el de president de l’ICS i membres del CSC, té previst aturar les retallades fins que tot plegat s’aclareixi?

2.- Un exemple, senyor President: com pot ser que el president de l’ICS, Josep Prat, no faci la declaració de la renda com la resta dels ciutadans? Creu que la seva vessant d’evassor fiscal és compatible amb la tasca com a president de la major institució sanitària del país?

3.- Un altra exemple: tot i que es paguen amb diners públics, els salaris dels alts càrrecs de la CMSM segueixen sent un secret. A vostè –que fa poc ha estat a Anglaterra, on per 10 euros destitueixen un ministre- li sembla propi d’un estat democràtic aquesta opacitat o més aviat parlem de ‘república bananera’?

4.- El mitjans de comunicació s’han fet ressó del cas de Ramón Bagó, un home que es contracta a si mateix amb diners públics. Tenint en compte que aquest senyor té la Creu de Sant Jordi, creu que pot acabar igual que Millet?

5.- Senyor Artur Mas: ens podria dir perquè una empresa pública –el CSC- dóna serveis a Codelco, Accions de Mèxic i al govern del Marroc i Albània?

6.- President: tenim casos sobre la taula com el del malalt terminal de càncer de Mataró, a qui se li va negar la morfina i fa pocs dies ens assabentem que una ciutadana que pateix una malaltia degenerativa s’està morint sense atenció. Això ha passat mentre Josep Prat cobrava 300.000 euros l’any i diversos ‘càrrecs de confiança’ a Girona s’emporten a casa 1 milió d’euros. Creu vostè que el seu Govern està prioritzant adequadament els recursos dels ciutadans?

Per què cap dels mitjans que ahir i avui omplien espai amb incerts i aliens folklorismes no es fan ressó de cap d’aquestes preguntes? Algú pot creure, sincerament, que no tenen cap interès per la gent, ni pel periodisme?

Quina vergonya!

— Veure també la notícia a Dempeus, En cinco minutos i a Unitspelcap

 

Etiquetes: , , , , ,

Tot esperant Artur Mas (avui, a les 12, a Lloret de Mar)

NOTA DE PREMSA UNITS PEL CAP

Després de mesos treballant sobre temes sanitaris, la Plataforma Units Pel CAP inaugura el seu canal de televisió: “Units Pel CAP TV” (UpCTV) amb una exclusiva entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas.

L’entrevista, que es centrarà en temes sanitaris, tindrà lloc a Lloret de Mar abans de l’acte d’inauguració d’una biblioteca. Els professionals d’UpCTV portarem les eines de treball dels periodistes convencionals (càmeres, micros y papers amb preguntes) i també farem servir les més modernes eines del periodisme ciutadà: pancartes, xiulets, tambors i megàfons, cada dia més imprescindibles per a que els polítics escoltin.

Convoquem a tots els companys periodistes –als quals agraïm la seva feina de difusió- així com també a tots els ciutadans que estan farts del desastre, la inoperància, les mentides, els silencis i manques de resposta inacceptables, i la cada cop més evident corrupció al sistema públic sanitari.

Lloc: Plaça Pere Torrent · Lloret de Ma Dia: Dissabte 14 de gener Hora: 12hs

Atentament,

Els directors i treballadors –sense nòmina- d’Units Pel CAP TV

1.- Senyor Artur Mas: les sospites sobre de corrupció no paren de crèixer durant els últims dies. Fins i tot l’Oficina Antifrau actua d’ofici. Davant d’aquesta situació de sospita generalitzada sobre càrrecs tan importants com el de president de l’ICS i membres del CSC, té previst aturar les retallades fins que tot plegat s’aclareixi?

2.- Un exemple, senyor President: com pot ser que el president de l’ICS, Josep Prat, no faci la declaració de la renda com la resta dels ciutadans? Creu que la seva vessant d’evassor fiscal és compatible amb la tasca com a president de la major institució sanitària del país?

3.- Un altra exemple: tot i que es paguen amb diners públics, els salaris dels alts càrrecs de la CMSM segueixen sent un secret. A vostè –que fa poc ha estat a Anglaterra, on per 10 euros destitueixen un ministre- li sembla propi d’un estat democràtic aquesta opacitat o més aviat parlem de ‘república bananera’?

4.- El mitjans de comunicació s’han fet ressó del cas de Ramón Bagó, un home que es contracta a si mateix amb diners públics. Tenint en compte que aquest senyor té la Creu de Sant Jordi, creu que pot acabar igual que Millet?

5.- Senyor Artur Mas: ens podria dir perquè una empresa pública –el CSC- dóna serveis a Codelco, Accions de Mèxic i al govern del Marroc i Albània?

6.- President: tenim casos sobre la taula com el del malalt terminal de càncer de Mataró, a qui se li va negar la morfina i fa pocs dies ens assabentem que una ciutadana que pateix una malaltia degenerativa s’està morint sense atenció. Això ha passat mentre Josep Prat cobrava 300.000 euros l’any i diversos ‘càrrecs de confiança’ a Girona s’emporten a casa 1 milió d’euros. Creu vostè que el seu Govern està prioritzant adequadament els recursos dels ciutadans?

Ves a cafeambllet

 
Deixa un comentari

Publicat per a 14 gener 2012 in Serveis Públics

 

Etiquetes: ,

El PP humilla al govern de CiU (no confundir con Catalunya)

ceremonia de vasallaje medieval

Siguiendo con lo que les contaba ayer, el govern “dels millors” parece estar haciendo aguas por todas partes. A la torpe avaricia de algunos de sus hombres mejor colocados en sectores clave como la salud, cabe añadir la necesidad casi obsesiva de que el President Mas tenga que desmentir más de tres veces antes de que el gallo cante de que el voto afirmativo de su grupo en el Congreso a los recortes de Rajoy se deba al duro chantaje al que le someten sus interlocutores del PP.

Mas ha preferido decir que se trata de un depósito de confianza “a corto plazo”, pero aunque la terminología contable esté (por desgracia) tan de moda, no cuela. Para nada. Su presunto as en la manga (la convocatoria de elecciones anticipadas cuando sólo hace un año que tomó posesión de la Presidencia de la Generalitat) es de hecho el reconocimiento de un fracaso estrepitoso. Y del reconocimiento de cesiones muy difíciles de tragar. Por ejemplo, la nacionalista CiU ha hecho saber, por boca de su portavoz Jordi Turull, que puede llegar a acceptar un “control técnico” de los presupuestos de la Genralitat por parte del Estado… y aunque después afirma que no aceptará “control político” por “control técnico”, me pregunto ¿no han eliminado ya toda diferencia al aceptar el tutelaje claramente “político? (Como de hecho es también CONTROL POLÍTICO el que la Unión Europea va a ejercer sobre los Parlamentos de los Estados miembro).

En el habitual publireportaje de esta mañana de TV3, una más que satisfecha Alicia Sanchez Camacho (partidaria del co-repago sanitario, como es lógico en ella, y soltando topicazo tras topicazo) explicaba cómo acabaría siendo el próximo Presupuesto de Catalunya a partir de las enmiendas que como PP presentarán-impondrán, e insistía en lo absurdo de convocar elecciones en Catalunya. ¿Para qué? Teniendo atado corto al govern de CiU, el “ultracentrista” PP está consiguiendo que Artur Mas acate sus políticas y cargue con el desprestigio que acarrean… Y ni siquiera procuran amañar una mínima coartada para CiU en lo que a sus reivindicaciones políticas fundamentales se refiere, como el Pacto Fiscal del que CiU hizo, hasta la náusea, bandera electoral. Alicia Sánchez Camacho ya ha dicho esta mañana, en su tono habitual tan poco amable, que: “Rajoy ya dijo que se puede hablar del pacto fiscal, pero no es la prioridad a corto plazo”.

Resumiendo, los dirigentes del PP no han podido dejar a Artur Mas en peor lugar: le hacen pagar el desplante del no apoyo en la investidura obligándole a votar unas medidas que habían calificado reiteradamente de “muy nocivas para Catalunya”… y arrastran por el fango cuanquier alegato de “coherencia” convergente. Dejan para otras épocas sentarse a hablar de Pacto Fiscal, y en cambio obligan a CiU a escenificar otro juramento medieval de lealtad –aunque Mas nos asegure, con un hilo de voz, que puede tener un corto plazo de vencimiento. Pero, si nadie lo remedia, el chantaje del PP sobre CiU llegará hasta las próximas elecciones –sean cuando sean– porque a los peligrosos fiascos en Sanidad hay que sumar el creciente descontento de la ciudadanía, las manifestaciones y protestas continuadas de los funcionarios de prisiones y de los trabajadores y trabajadoras contra los injustos ERE, e incluso la negativa de los farmacéuticos a ser los hipotéticos “cobradores” del euro por receta, etc…

Con este saludable panorama insurgente en las calles ¿creen ustedes que CiU es suficientemente valiente como para volver a llamar a la gente a las urnas?

 
5 comentaris

Publicat per a 13 gener 2012 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: