RSS

Arxiu d'etiquetes: atur

Un fòrum imprescindible d’alternatives a l’atur, la pobresa i la desigualtat

image

Aquest és el programa definitiu del Fòrum d’alternatives a l’atur, la pobresa i la desigualtat que es celebra aquest cap de setmana, els dies 24, 25 i 26 a la facultat Pompeu i Fabra (campus Ciutadella). Són dues taules rodones el divendres 24 tarda, 35 tallers el dissabte 25 duran tot el día i l’assemblea de moviments socials i organitzacions el diumenge 26 al matí.

Programa
image

Dies: 24, 25 i 26 d’abril de 2015
Lloc: Universitat Pompeu Fabra (UPF). Campus Ciutadella.
C/ Ramón Trias Fargas 25-27 – Barcelona

Divendres 24

Anàlisi transversal dels temes del Fòrum des dels eixos o sectors: Salut-sanitat, educació, sindical-laboral, habitatge-urbanisme-barris, justícia-drets-indefensió, consum-subministraments, cultural, dona-igualtat, joventut, infància, tercera edat, immigraciò, serveis socials.

17.30h. “Dimensions de l’atur, la pobresa i les desigualtats”

Amb Mercè Darnell (Càrites), Guiomar Todó (Save the Children), Fina Rubio (Fundació SURT), Francesc Mateu (Intermon – Oxfam), Joan Benach (Investigador de salut pública) Lluís Rabell (FAVB), Jordi Giró (CONFAVC), Diosdado Toledano (ILP RGC), Alba Cuevas (SOS Racisme) Albert Pallas (PAH)

20h. “Causes i causants de l’atur, la pobresa i les desigualtats”

Amb Andreu Missé (periodista), Vicenç Navarro (economista), Pere Jodar (sociòleg), Ramón Franquesa (economista), Cristina Pina (Campanya Catalunya contra el TTIP)

Els 35 tallers del dissabte 25 en el gràfic:

image

TALLER del dissabte en que participa DEMPEUS per la Salut Pública:

Atur, Pobresa i Desigualtat com a Determinants de la Salut, de 18 a 20 h del dissabte 25, amb Vanessa Puig Barrachina, Montserrat Vergara i Antoni Barbarà: tres grans companys de DEMPEUS.

Diumenge 26

10h. “conclusions i propostes”
Presentació del Manifest del Fòrum.

13.30h. Forn de Teatre Pa’tothom: “Gran gala Empresari de l’any”

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Júlia López, la Reforma Laboral i el 29-S

julialopez.jpg

En una altra bona edició de Cara a Cara, l’espai d’entrevistes de TV3 que dirigeix Montse Jené, Rafael Ortiz, advocat del bufet Garrigues i Júlia Gómez, professora de Dret Laboral de la UPF, discuteixen la Vaga General del 29-S des de posicions diferenciades, posen de relleu les mancances de la llei aprovada, la seva difícil interpretació jurídica que pot provocar seriosos conflictes en els Tribunals. Diu Júlia López, al respecte: “Lo que se propone en el Preámbulo de la Ley no tiene nada que ver con el contenido de la misma…” defensant l’exercici del dret de la vaga afirmant que “la criminalización que se hace del derecho de huelga es patológico”. Al final, els dos convidats al programa acaben parlant dels futurs passos del Govern Zapatero, i la viabilitat del sistema de pensions.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

I per una valoració política en una altra dimensió, molt més política, de classe i de dignitat del 29-S, aneu a Toni Barbarà: Panorama tras la Huelga general. Un diagnóstico.

 
1 comentari

Publicat per a 4 Octubre 2010 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , ,

La vaga de demà, Rosa Luxemburg i Angela Merkel

lo-peor.gifLa canceller alemanya, Angela Merkel ha donat avui nous motius perquè la vaga de demà de la funció pública sigui tot un èxit. Ha anunciat la retallada de la despesa més gran de la història d’Alemanya des de la Segona Guerra Mundial: ella en diu “estalvi”, però significa de fet que  80.000 milions d’euros fins a l’any 2014 deixaran d’anar a ministeris fonamentals per assegurar la plena ocupació i serveis de benestar com són Treball i Assumptes Socials. Hi ha sumat també la proposta de menors despeses en Defensa i Infraestructures, però tot i que no va complir la rebaixa d’impostos del seu programa electoral, tampoc pensa que calgui fer cap augment d’impostos.

«Hem d’assegurar el futur del nostre país», ha dit Merkel en roda de premsa al terme de les dues jornades de reunió extraordinària del seu consell de ministres per a detallar les mesures d’estalvi. Quin país i quin futur, això no ho ha explicitat. No és un país per viure la immensa majoria, això sí queda clar.  I un futur en el que s’avança cada vegada més en la destrucció d’una Europa mínimament social, i en la que triomfa a passos de gegant  l’insostenible model individualista, mercantilista,  insolidari.

Quina ingenuïtat i quin malbaratament de lluita i de comprensió del moment que vivim si demà es fa la vaga de la funció pública sols per la retallada de sous, encara que s’hi afegeixi també la retallada en la dotació de plantilles (ja saben, a Catalunya, per cada 10 funcionaris que es jubilin, sols es cobrirà una plaça, i una de cada dues en ensenyament, sanitat i emergències… ) La vaga l’hem de fer i donar-hi suport tots i totes perquè el que està en joc són els serveis socials, és el que queda de  l’Estat del Benestar en precari, són els serveis públics que permeten que el model social guardi encara certes aparences de civilització i no quedi en la llei de la selva, en l’explotació descarnada a la vista, en la marginació (més encara) i l’abandó de les persones més desvalgudes…

Hem de recordar la història. Hem d’aprendre història. Quan un altre model econòmic era realitat, el capitalisme a la majoria de països d’Europa havia de permetre, a desgrat i per força, un millor nivell de vida als treballadors i treballadores… Aplicava el que li havia ensenyat Keynes per a la seva pròpia supervivència, i va aconseguir lliurar-se un temps de les crisis a costa d’anar contra la seva pròpia essència de desequilibri i destrucció. Ara que aquest model ja fa anys que no els fa por… no representa cap amenaça real… ho volen tot. Encara que no ho puguin digerir, encara que ho vomitin, encara que amb el seu petroli destrueixin les costes d’uns Estats Units insostenibles i la riquesa de pescadors i famílies humils, encara que a la Unió Europea, en començar el passat mes d’abril,  l’atur ja superava el 10% de la població,  i  entre els joves el 20% (a Espanya, més del 40% d’atur dels joves)  De quin futur parlen?  I de qui hauria de ser el futur?

Però els de Bilderberg, els del G-20, els dels grans bancs i les grans empreses, els del FMI i la OMC no volen repartir res, no volen produir d’una altra manera, no admeten que l’ensenyament i la salut són drets i no mercancies… ens neguen el futur, i es neguen a conviure…

Demà hi ha vaga de la funció pública. Esperem que no tardi massa la vaga general.   Ho deia Rosa Luxemburg: o socialisme, o barbàrie.

Veure també: Ventanas del Falcón, Moscas en la Sopa i Dempeus per la salut pública

 
3 comentaris

Publicat per a 7 Juny 2010 in Benestar, Europa, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , , ,

Un inici del 2010 sota sospita

presidencia-ue1.jpg

Passada l’eufòria del cava o d’una ingesta de dolços sempre excessiva en aquestes dates, inaugurem el 2010 amb la ciutadania preocupada, amb tota la raó, per unes taxes d’atur difícils d’assumir. Espanya –sobre tot l’Espanya oficial– inaugura la presidència d’una institució europea massa dominada pel fonamentalisme neoliberal, tradicionalment gens preocupada per l’ocupació i els temes socials, i mirant tossudament a una economia USA que ha demostrat els seus immensos errors… i els ha fet pagar a la seva ciutadania i a la resta de països del món. I l’inaugura, a més, amb la posada en vigor d’un Tractat de Lisboa que ben poca sensibilitat social conté, i en canvi sí que representa la sacralització de tots els dogmes i rites que han portat l’economia capitalista al desastre i a la crisi econòmica que patim. Tot i així, el discurs europeu no té ni un bri d’autocrítica, i és de tèmer que la presidència europea poca cosa serà que “més de lo mateix”… i algunes fotografies ansiosament desitjades.

La realitat és ben bé una altra, i es manifesta a totes les enquestes en les que la preocupació per l’atur ocupa un lloc molt destacat, ja que percentatge s’acosta massa ràpidament al 20% de la població activa. Iniciar l’any amb aquestes taxes d’atur equival a iniciar un any en precari, amb el benestar de la majoria de la societat sota sospita.

En altres ocasions ja he dit el que massa gent sap per experiència pròpia i amarga: que les repercussions de l’atur en la salut i la felicitat de qui el pateix i les persones properes són devastadores. Amb raó s’ha considerat el segon gran trasbals que més afecta a una societat, desprès d’una guerra. Però, curiosament, no es veu que davant d’un problema d’aquesta magnitud es mobilitzin recursos i idees amb la celeritat i disponibilitat amb que la majoria d’estats varen córrer a salvar els bancs que, per la seva mala gestió, estaven (i potser alguns estan encara) en fallida.

Enumeraré uns quans camps on és urgent i imprescindible la creació d’ocupació:
– en una banca pública que asseguri que el finançament necessari arribi en forma de crèdits, a uns tipus d’interès raonables, a les petites i mitjanes empreses i als particulars que ho necessiten;
– en uns serveis socials que atenguin els estralls de la crisi en col•lectius especialment afectats (els actuals, totalment desbordats, estan a un pas del col•lapse, amb seriores repercussions en la salut de les pesones que hi treballen);
– en millorar i enfortir un sector de salut que té massa mancances, i ara s’està demostrant, a més, que pateix la mala gestió i desatenció de les noves malalties que cada vegada afecten a més població treballadora, i en especial, a dones. També en el sector de la salut la manca de pediatres mereix una actuació urgent.
– en una millor gestió de la política d’habitatge –públic i privat– que asseguri que ningú perd la seva casa per causa d’una crisi de la que no n’és en absolut responsable, sinó víctima;
– en la inspecció i vigilància del frau fiscal de les grans empreses i els grans professionals que cotitzen menys que les persones treballadores i condemnen a que, a través dels impostos, les persones pobres (cada vegada més pobres) es redistribueixin els migrats recursos.

La manca de qualsevol senyal de que s’actuarà (o fins i tot que es contempla la necessitat d’actuar) en la creació d’aquests llocs de treball em porta a dir que el segon element que fa que el 2010 neixi sota sospita sigui la renovada constatació de que els polítics segueixen massa entestats en mirar i maniobrar en el curt termini d’una enquesta o d’unes eleccions, que a trobar sortides reals (sobre tot per a les persones) a una crisi econòmica que exigeix necessariament canvis en el propi sistema.

Si juntament amb aquesta creació de llocs de treball del sector públic es considera seriosament una reducció de la jornada i repartir millor els treballs necessaris entre tota la societat, amb uns salaris dignes, es començaran a posar les primeres pedres perquè realment el 2010 sigui l’any que la crisi comença a cedir i –al marge de Presidències europees i altres escenografies més o menys aconseguides– s’obren les perspectives per una societat de més igualtat.

 
6 comentaris

Publicat per a 1 gener 2010 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: , , , , , ,

Una altra manera de llegir les dades econòmiques

crisis-financiera-elroto1.gif

Segons informen aquest matí els canals de notícies (jo ho he sentit en el canal català 3/24), l’economia espanyola va caure un 1% en el segon trimestre respecte als primers tres mesos de l’any, i ha situat el retrocés interanual en el 4,1%. Si la comptabilitat de l’Estat confirma les dades a final de mes, es tractaria de la quarta caiguda trimestral del Producte Interior Brut.

Aquesta dada implica que continua disminuint la producció anual a tot l’estat (altres mitjans prefereixen dir-ne, equivocadament, riquesa) però a un ritme més lent. La davallada del PIB, doncs, se suavitza però l’economia espanyola continua en recessió.

Aquesta xifra sobre el PIB espanyol surt l’endemà que Alemanya i França anunciessin que els seus PIB respectius han crescut un 0,3%, després d’un any de no fer-ho. I a aquesta notícia cal sumar-hi que les Borses (al menys fins ahir) no paren de créixer i fins i tot algun diari donava la magnífica notícia que alguns potentats (i potentada) tornaven a ser multimilionaris en euros per la pujada de les seves accions.

Quan llegeixo aquestes coses em fa molta vergonya que la gent es pensi que en això consisteix l’economia, i que explicar aquestes notícies és la feina pròpia de les persones que hem triat la professió d’economistes. Parlar de sortir o no de la crisi sols amb la dada de les variacions del PIB em sembla d’una manca de seriositat insoportable. Veure un bon auguri en les especulacions borsàries em sembla pervers. No tenir en compte el repartiment de la renda, no dir ni una sola paraula de com s’incrementa la precarietat laboral, ni de com es privatitza el sector públic de salut (de manera encoberta o a la descarada), ni de com s’enfila el nombre de persones a l’atur, ni el de subsidis que s’acaben i deixen tantes famílies amb la única esperança d’aquests 420 euros fins a febrer que ahir el govern va aprovar a corre-cuita (i mentre l’atur es mantingui per sobre del 17%, en una clàusula interessada i alienant perquè posa una xifra per damunt de les necessitats reals i peremptòries de milers i milers de persones).

Crec que bona part de l’interès de difondre aquestes notícies i fer-nos creure que d’aquesta crisi ja ens en estem surtint rau en els lògics esforços dels que manen per evitar una tardor calenta i posar una pastanaga enverinada davant els ulls de les treballadores i treballadors i els seus sindicats. Així la CEOE podrà seure de nou a la taula de negociacions i seguir amb les seves impresentables peticions… semblarà fins i tot que és raonable que demani un “sacrifici” més per part de la classe obrera perquè ells en surtin de la crisi amb la Borsa de nou creixent amb els estalvis que no es volen invertir de manera més productiva, amb més seguretat en la seva condició empresarial quan han sembrat la inseguretat en les condicions de treball, i amb les butxaques més plenes de beneficis mentre baixen sous i salaris per a la majoria… o simplement, cada vegada és més minsa (o nul.la) la prestació d’atur. Els empresaris en sortiran amb més poder i més capacitat de promoure la desigualtat, i la resta de la població, la immensa majoria, tement les conseqüències d’aquesta crisi per a la pròpia supervivència, i esgarrifats de pensar amb quines armes i bagatges comptarem per fer front a la propera!

 
5 comentaris

Publicat per a 14 Agost 2009 in Economia crítica, Igualtat

 

Etiquetes: ,

La crisi i les dones joves

Annali Casanueva Artís i Gisela CorominesAmb l’Annalí Casanueva Artís (a la foto, amb la seva cosina Gisela Coromines) anem analitzant els efectes de gènere de la crisi econòmica i avui voldríem enumerar alguns punts que de manera especial afecten a  dones joves. De fet, la crisi és especialment agressiva amb les persones joves, com ho demostra el fet que la taxa d’atur de menors de 25 anys són especialment escandaloses a tota la Unió Europea. A l’abril del 2009, la taxa d’atur respectivament del 18,5% a la zona euro i del 18,7% a la UE27, arribant a les seves cotes més altes a  Espanya  amb el 36,2%… (Quin país es pot permetre que més d’un de cada 3 joves estigui a l’atur…!)

Malgrat la magnitud del desastre, hem d’afegir a més que les dones joves són  vulnerables front la crisi.  Les dades de l’atur registrat a Espanya pel primer trimestre del 2009 reflecteixen una taxa del 16,10% en dones més grans de 25 anys i del 34,99% en dones de menys de 25 anys. Aquestes xifres fan  ostensible i dolorosament visible aquesta situació. A més, com es pot veure en el gràfic, la taxa d’atur de les dones joves creix amb més rapidesa que la taxa d’atur de les dones de més de  25 anys i és més sensible als canvis  estacionals de creació de treball.

atur-dones.jpg

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Enquesta de Població Activa (EPA) publicades pel Institut Nacional d’Estadística (INE)

 Altres factors a tenir presents serien:

1.- Les persones joves porten, naturalment, menys temps cotitzat a la seguretat social, i reben per tant prestacions d’atur de menys temps i menys diners, cosa que agreuja la  dependència de la joventut en relació als ingressos d’altres membres de la família, i fa impossible que puguin tenir una  vida independent de manera continuada. (Per no parlar de projectes de vida pròpia, assumir noves responsabilitats familiars…)

2.- Els paradigmes político-econòmics. La ideologia dominant neoliberal que va començar a imposar-se a tot el món a finals del segle passat, ha aconseguit transformar les relacions laborals i imposar condicions laborals cada vegada més precàries. Aquestes polítiques es varen començar a aplicar en els nous contractes i  han afectat per tant,  en una mesura més gran, a les persones més joves. En aquest sentit, les noves contractacions de persones joves no suposen els mateixos drets laborals aconseguits  per generacions anteriors.   Aquest “trancament” no és sols contractual. Implica també una profunda divisió en la classe obrera i els seus objectius sindicals.

 3.- Les dificultat afegides de formació, amb  la disminució o precarització dels ingressos familiars, més una dotació insuficient d’ajuts per estudiar (beques i altres)  i tots els condicionadors de temps que implica la nova organització de l’Espai Europeu d’ Ensenyament Superior. Les noves normatives en ensenyament i formació no afavoreixen la mobilitat social, sinò que tendeixen a enquistar la societat fragmentada  i marginadora dels “dos terços”,  amb un biaix afegit de gènere… i edat.

Tot aquest conjunt de situacions empeny a les persones joves cap el mercat de treball i l’acceptació del que es coneix com  “contractes escombraria”. A les noies joves, a més, les condemna a situacions laborals no regulars, a treballs escadussers que ni tan sols impliquen continuïtat en el mercat submergit de treball. I  les repercusions que tenen de forma negativa en la seva formació,  es reprodueixen també de forma immediata en la seva implicació com a ciutadania participativa,  i en un termini més o menys llarg en la seva salut física i psicològica, posant encara més en dubte i precari la capacitat emancipadora  de la joventut.

 

 
3 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2009 in Ciutadania/Política, Gènere

 

Etiquetes: , , , , ,

L’atur segueix creixent a Europa

Eurostat, la Oficina Estadística de les Comunitats Europees ha informat que en el mes d’Abril 2009

L’atur a la zona euro ha pujat fins el 9.2%

La UE27 augmenta fins el  8.6%

 

La zona euro,  formada per 16 països va arribar a l’abril del 2009 a una taxa d’atur del 9.2%, en tant que el mes de març  havia estat del  8.9% i del 7.3% en el mes d’abril del 2008. La taxa d’atur de la UE27  va ser del 8.6% a abril 2009,  quan la de març havia estat del 8.4% i a l’abril del 2008 del 6.8%. Es tracta de la taxa d’atur més alta de la zona euro des de setembre del 1999, i des de gener del 2006 per a la UE27.

Eurostat estima que en el mes d’abril del 2009 hi havia 20.825 milions d’homes i dones a l’atur a la UE27, dels quals 14.579 milions pertanyen a la zona euro. Si ho comparem amb el mes de març el nombre de persones aturades s’ha incrementat en 556 000 per a la UE27 i en  396 000 a la zona euro, i en relació al mes d’abril de l’any 2008, l’atur s’ha incrementat en 4.653 milions de persones a la UE27 i en 3.100 milions a la zona euro.

 La taxa d’atur més baixa correspon a Holanda (3.0%) i Austria (4.2%), i les més altes a Espanya (18.1%), Letonia (17.4%) i Lituania (16.8%).

 En relació a l’any passat, dos estats membres han vist disminuit la taxa d’atur, però en canvi ha augmentat en 25. Ha disminuit a  Rumania (del 6.1% al 5.8%) i Grècia (que ha passat del 7.9% al 7.8%). Els increments més alts han estat per  Lituania (del 4.3% al 16.8%), Letonia (del 6.1% al 17.4%) i Estònia (del 3.7% al 13.9%).

 Entre l’abril del 2008 i l’abril del  2009, la taxa d’atur per homes va augmentar del 6.6% al 8.9% a la zona euro, i va passar del 6.3% al 8.6% a la UE27. La taxa d’atur de les dones s’ha incrementat del  8.2% al 9.4% a la zona euro i del 7.3% al 8.5% a la UE27.

 A l’abril del  2009, la taxa d’atur dels joves (de menys de 25 dels anys) era del 18.5% a la zona  euro i del 18.7% a la UE27, quan l’abril del  2008 era d’un 14.7% en les dues zones. La taxa d’atur més baixa és la d’Holanda (6.0%), i les més altes les d’ Espanya (36.2%) i Letonia (29.2%).

 A abril del  2009, la taxa d’atur dels USA era del  8.9% i a Japó del  4.8% en el mes de març.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 10 Juny 2009 in Europa

 

Etiquetes: , ,

L’atur a Europa i a Espanya

5.jpg

Segons publica Eurostat, la taxa d’atur ajustada als països que formen la zona de l’euro va arribar al febrer del 2009 al 8.5%, dues dècimes per sobre del 8.3% del mes anterior. A febrer de l’any passat era del 7.2%. Per tota la UE27 la taxa d’atur va ser del 7.9% a febrer, i del 7,7 a gener. El febrer de l’any passar era del 6.8%.
Eurostat estima que aquest mes de febrer hi havia a la UE 27 hi ha 19.156 milions d’homes i dones (dels quals 13.486 milions pertanyen a la zona euro) . En nombre de persones, en relació a gener són 478 000 més per a la UE27 i 319 000 per la zona euro. I en relació a febrer del 2008, 3.019 milions a la UE27 i 2.125 milions a la zona euro.

El país amb la taxa d’atur més baixa és Holanda (2.7%), i els que presenten taxes d’atur més elevades són:

Espanya (15.5%), Fa un any era del 9,3%
Letonia (14.4%). Fa un any era del 6,1%
Lituania (13.7%). Fa un any era del 4,4%

Contràriament, a Bulgària la taxa d’atur ha baixat en un any del 6.2% al 5.5%, i a Eslovàquia (que ha baixat del 10.2% al 9.8%).

Pels homes, la taxa d’atur ha augmentat del 6.5% al 8.1% des de febrer 2008 a febrer 2009 a la zona euro i del 6.2% al 7.8% per a la UE27.

L’atur per les dones s’ha incrementat del 8.2% al 8.9% a la zona euro i del 7.4% al 8.0% a la UE27.

Dades de per Espanya:

La taxa d’atur masculí es va incrementar al mes de febrer fins el 14,8%, 7,1 punts més respecte al mateix mes del 2008. L’atur de les dones a l’Estat ja arriva al 16,3%, cinc dècimes més que a gener, i 5,1 punts més que el mateix mes de l’any passat.

L’atur dels joves:

A febrer del 2009, la taxa d’atur dels joves (per sota els 25 anys) era respectivament del 17.3% a la zona euro i del 17.5% a la UE27. Un any abans, eren del 14.5% i del 14.7% respectivament.

Els països amb taxes d’atur més baixes per als joves són Holanda (5.5%)i Dinamarca (9.4%)

i els que tenen les taxes d’atur més altes per als joves són Espanya (31.8%) i Suècia (24.1%).

Fora de la UE, la taxa d’atur a febrer del 2009 era del 8.1% als USA i del 4.4% a Japó.

 
3 comentaris

Publicat per a 15 Abril 2009 in Europa

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: