RSS

Arxiu d'etiquetes: autodeterminació

Albert Batiste: “els tancs del 36 els va finançar en Cambó”

Una funció que els blocs poden fer (i han de fer) és donar la paraula a persones gens sospitoses de parlar sota comanda. Tot just comença la pre-campanya electoral i la cerimònia de la confusió ja fa perdre protagonisme a l’explotació, les necessitats i els drets socials i econòmics del poble que es diu voler determinar mentre se li retallen rendes i serveis… Algunes persones que mai han cregut en el dret d’autodeterminació dels pobles ara volen majories absolutes perquè segueixin autodeterminant-se els mateixos de siempre. I sembla que no estic sola en els meus temors. L’amic Albert Batiste, d’Attac Acordem, vol prendre la paraula i li agraeixo la confiança de deixar que el meu bloc reprodueixi el seu text. Cal que molta gent com ell ens ajudi a reflexionar.

Els tancs del 36 els va finançar en Cambó

Ensenyo d’entrada les meves cartes. Tinc 66 anys, sóc català, nascut a Barcelona, de jove vaig lluitar contra el franquisme, per la democràcia i per la llengua i la cultura catalana. Després em vaig casar amb una sevillana i he viscut 18 anys a Sevilla. Ara visc a Barcelona, tinc una parella catalana, un fill que viu a Sevilla i una filla que viu entre Catalunya i Sevilla.
No m’agraden les pàtries ni el nacionalisme, si bé naturalment em sento vinculat més estretament amb la gent que viuen més a prop o amb qui estic més lligat. Per això no em causa cap problema dir que sóc català i espanyol.
Ara em trobo submergit en el tsunami independentista que hi ha al voltant meu, i encara que estic intentant que no m’afecti, ha arribat el moment en que necessito expressar-me al respecte. El detonador han estat les declaracions de l’ex-president Pujol dient que espera que Espanya no torni a enviar els tancs a Catalunya com al 1936.

Ja n’hi ha prou de manipular la història sense que ningú a Catalunya digui res. Ja ni ha prou de que la burgesia catalana s’amagui darrera de les aspiracions legítimes d’autonomia de part del poble català per dissimular els seus interessos de classe.

El senyor Pujol és representant de la dreta catalana, hereva de la Lliga Regionalista del senyor Francesc Cambó. Aquesta dreta sempre ha preferit presservar els seus interessos econòmics abans que defensar l’autogovern de Catalunya. Està als llibres d’història (si ho voleu comprovar només cal que consulteu a Viquipèdia la biografia del sr. Cambó) que Cambó, i amb ell bons part de la burgesia catalana, devant dels progressos de la revolució a Catalunya, van finançar l’aixecament del colpista i dictador Franco, que no va dissimular mai la seva intenció d’acabar amb l’autonomia catalana.

La idea que el nacionalisme català ha volgut donar de que la guerra civil va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya, és un insult al poble espanyol, que com el poble català va lluitar contra Franco heroicament, que va patir una represió enorme quan va triomfar el cop d’estat (una dada poc coneguda és que les províncies espanyoles on hi va haver més morts per aquesta represió són Córdoba i Sevilla), i que en els anys de lluita comú contra el franquisme va donar suport a les aspiracions d’autogovern de Catalunya.

Avui una part del poble de Catalunya vol anar més endavant en el seu autogovern. A mi em sembla una aspiració legítima que respecto, si bé no és la meva causa. Jo crec que els problemes importants dels catalans són els mateixos que els de la resta dels espanyols, europeus i ciutadans de món: la crisi medioambiental, democràtica, social i econòmica a la que ens ha portat el capitalisme neoliberal. Problemes que crec que no es resoldran amb la independència de Catalunya.

Però el meu respecte als independentistes no fa que deixi de veure que estan tornant a ser utilitzats per la burgesia catalana. El neoliberal Artur Mas, responsable de greus atacs a l’estat del benestar -i per tant al poble català-, està manipulant aquest sentiment per a dissimular la seva gestió antipopular. Ara ha convocat unes eleccions en les que només es parlarà de independència si independència no (malgrat pensin el contrari els meus amics d’Iniciativa per Catalunya), oblidant les retallades i privatitzacions dels serveis públics, reducció de la despesa social i demés agressions al poble català.

Sóc pessimista i crec que en aquest context, CiU treurà majoria absoluta i, inmediatament després, seguiran aplicant el seu programa neoliberal i tornaran a la seva ambigüetat habitual pel que fa a l’autogovern, defraudant als independentistes de bona fe. Tant de bò m’equivoqui.

En tot cas, crec que als moviments socials i ciutadans -en els que estic integrat a través de diverses associacions i plataformes-, amb independència o sense, ens queda per endavant una lluita, llarga però necessària, contra el capitalisme neoliberal i a favor d’una democràcia al servei de les persones i respectuosa amb el planeta on vivim.

Albert Batiste Triadó

 
17 comentaris

Publicat per a 2 Octubre 2012 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

Mail al Tribunal Constitucional

Per compartir i difondre:

Em comunica l’amic Albert que s’ha iniciat una campanya de mails al Tribunal Constitucional, a veure si s’adonen de que es varen equivocar. Jo, per la meva banda, els he enviat:

sentencia.png

mail-al-tc.png

 
1 comentari

Publicat per a 11 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , ,

Un exercici de ciutadania: més d’un milió de persones

Camí de la manifestació, amb el meu company i la meva gosseta Chada:

p7100019.JPG

Pare i mare, deixant constància fotogràfica, amb el seu fill:

p7100021.JPG

I ja formant-se  la mani:

p7100020.JPG

p7100018.JPG

I la mani segons els diaris (aquesta perspectiva jo no lo tenia):

colapsoo_lite4.jpg

mani4_110072010.jpg

 
Deixa un comentari

Publicat per a 10 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , , ,

Som una Nació

somunanacio-header1.jpg

Perquè som iguals.

Perquè no ens cal tutel.la de cap mena.

Perquè ja fa molt que som majors d’edat.

Perquè sabem el que volem.

Perquè no ens guia la fúria.

Perquè som un poble amb seny –i la necessària rauxa, a les dosis convenients.

Perquè hem demostrat i demostrem la nostra voluntat federalista (amb o sense con- al davant).

benet.jpg

Perquè sabem i exigim el tracte que s’ha de donar i tenir entre pobles germans.

Perquè ja n’hi ha prou de maltractaments.

Perquè cal saber història.

Perquè cal saber viure en demoràcia (de veritat).

Perquè si fins i tot els metges ho recomanen, déu ser cosa de salut pública.

Perquè cal viure DEMPEUS.

Perquè som una nació. Nosaltres decidim

 
5 comentaris

Publicat per a 10 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , ,

Sentencia, Estatuto y democracia

Ante las tímidas manifestaciones de izquierdas alternativas en relación con la sentencia del caducado Tribunal Constitucional, reproduzco en castellano para facilitar al máximo su lectura fuera de Catalunya,  la valoración publicada hoy en en Avant (donde puede encontrarse también en versión catalana).

Opino también que sería un paso muy positivo que las izquierdas (especialmente las madrileñas) se fueran sumando a defender lo decidido en Catalunya como poco a poco va sucediendo. Espero que para antes de la manifestación del día 10 podamos decir que son muchos los blogs de IloveIU y amigos que entienden que la sentencia se inscribe en una ofensiva general de recorte de los derechos políticos, económicos y sociales, de desprecio de la democracia y de la soberanía, y que en este caso en particular, defender los derechos de Catalunya significa defender el federalismo y la voluntad popular, sea el que sea el pueblo que la exprese…

En este editorial de l‘Avant se explica muy bien de lo que se trata en la forma y en el fondo, y lo que nos va a las izquierdas de toda España entenderlo y actuar en consecuencia:

somunanacio-header.jpg

La sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Catalunya es eminentemente política, ya que la Constitución del 78 tiene margen para admitir el texto sin recortarlo en lo más mínimo.
Esta posición ideológica que presenta la ha buscado el PP para saltarse la mayoría en el Congreso, el Senado, el Parlament de Catalunya y al pueblo de Catalunya en Referéndum, es una posición centralista, conservadora y profundamente antidemocrática.

El Tribunal no tiene legitimidad democrática, ya que se han saltado todos los requisitos para su renovación, pero sobre todo porque su composición obedece a una tendencia viciada por el bipartidismo que se reparte entre PP y PSOE el nombramiento de los magistrados y por una realidad en la que sólo los poderes centrales del Estado están representados, ni los poderes locales ni los autonómicos.

La sentencia se inscribe en una ola conservadora y antidemocrática en medio de la lucha por la salida a la crisis del capitalismo financiero, en que se quiere ajustar el Estado del bienestar, el modelo de Estado y la representatividad de la izquierda alternativa y el sindicalismo de clase. El Congreso y el Senado cerrarán los próximos días la no modificación de la Ley Electoral, el refuerzo de los mecanismos represivos de la libertad política de la Ley de Partidos (proceso de paz en Euskadi) y mantendrán el Pacto por la Justicia de PP y PSOE que es lo que ha conformado la composición de reparto del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial (autor caso Garzón, Gürtel y Memoria Histórica).
En España el pacto entre la facción de estado de la oligarquía financiera (causante y gestora de la salida a la crisis por la derecha) y los grupos del tardo o post franquismo, se articulan y coordinan (en algunos momentos son lo mismo) para desarrollar su ofensiva antidemocrática, imponiendo las políticas antisociales neoliberales y las visiones centralistas y autoritarias.
Hay que reforzar y hacer crecer el espacio federalista al conjunto del Estado, ya que es un punto de encuentro de los sectores progresistas que necesitamos sumar para detener la derecha y reforzar una salida social, federal y democrática por la izquierda.
La movilización por las libertades nacionales y sociales, las manifestaciones y la huelga general son una oportunidad para oponerse y luchar contra los recortes sociales y contra los recortes nacionales.
La sentencia contra el Estatut ha venido a coincidir – ¿casualmente, tras cuatro años de deliberaciones? – con las vísperas de las elecciones autonómicas catalanas. Es curioso que en el último momento se hayan apresurado tanto los magistrados.
CiU, que fue uno de los elementos principales del pacto constitucional que llevó a cabo la transición española de 1978, ahora pide elecciones anticipadas. Tiene dos motivos fundamentales que vienen estrechamente enlazados: 1 .- Su ansia de recuperar el poder. 2 .- Hacer imposible la unidad catalana de respuesta unitaria de los catalanes al pacto entre el PSOE y el PP para que el poder central recupere lo que perdió en la transición.
Uno de los grandes gurús que le quedan al socialismo español, Alfonso Guerra, lo ha dicho bien claro: “Están (los catalanes) obligados ahora a hacer ruido pero no pasará nada.” Guerra sabe perfectamente que lo máximo que hará Convergència es ruido. De ahí que las movilizaciones de los próximos tiempos sean tan importantes: para dejar claro que Catalunya reclama sus derechos como nación sin romper la hermandad con el resto de los pueblos españoles, y porque esta reclamación es de todo el pueblo catalán, no sólo de los nacionalistas de derechas que, por otra parte, cuando les conviene, por la defensa de los intereses oligárquicos que representan, van estrechamente de la mano con la derecha más centralista y anticatalana: el Partido Popular.

Se habla también del tema en el Bosque de Brocelandia.

Y antes, en este blog:

 
15 comentaris

Publicat per a 2 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , ,

La sentència del TC des d’angles diferents

nosaltres-decidim-som-una-nacio.jpg

Dos comentaris interessants sobre la sentència de l’Estatut pel Tribunal Constitucional les poden trobar en dos blocs de fóra de Catalunya: el primer, en el de l’amic Rafa G.Almazán, que ressalta l’indesitjat i migrat éxit pel PP amb la sentència, i repeteix la recomanació que fa Mariano Rajoy (que ara no sap massa bé què fer amb un regal enverinat que putinejen dirigents del seu partit fent encara més galdosa la fita aconseguida).

L’altre es troba en el bloc d’Escolar, que reflexiona en poques línees però arribant fins al moll de l’ós sobre el que trenca Espanya, incidint a més (encara que no es coneixi del tot la lletra petita del text) en el caràcter corporatiu de la sentència…

Discutíem ahir un grup d’amics (tot sopant amb el España-Portugal de fons) que ni tant sols podem dir que “España” de nou ens tracta com a súbdits… Han estat uns quants senyors i senyores d’un Tribunal caducat que s’han cregut en la missió històrica de fer-se valer menynstenint una nació i la seva sobirania, confonent les seves dèries personals amb una interpretació moderna i intel.ligent de la Constitució que pot, i ha de ser, molt més generosa.

Estic d’acord amb moltes de les coses que es diuen a les entrades de Kabila i Escolar, però també amb el comentarista de Catalunya-Ràdio que vaig sentir en tornar cap a casa, desprès de la victòria de “la roja” i que unia en una cantarella lùcida i veu apagada els dos grans temes del dia: “Villa, Villa, Villa, i als catalans ens tornen calderilla…”

Sobre el tema: “El Tribunal Constitucional pide respeto” i Del Tribunal Constitucional i altres imposicions.

I també: Dempeus per Catalunya

 
Deixa un comentari

Publicat per a 30 Juny 2010 in Despropòsits

 

Etiquetes: , , ,

Del Tribunal Constitucional i altres imposicions

fiesta-nacional.png

El Tribunal Constitucional ha comès un error immens. Estic d’acord amb el President Montilla: és el Tribunal amb menys visió d’Estat de la democràcia, i com ell diu, està desacreditat i deslegitimat, i ha escrit una pàgina ben galdosa de la nostra història.

A l’igual que el President, no comparteixo que es declarin inconstitucionals 14 articles d’un text mirat i remirat per experts, i votat per dos Parlaments i el poble de Catalunya, però al revès del President, jo no vull acatar la sentència: hem funcionat perfectament i amb tota normalitat durant 4 anys (malgrat la cantarella obsessiva del PP, i fins i tot alguna comunitat governada pel partit de les gavines té algun article ara “recusat” i copiat textualment del nostre )…

I dit això, i sense treure ni un bri de la meva indignació per l’estupidesa de la sentència, convido a que quan ens cridin a manifestar-nos per reivindicar la nostra sobirania ho fem prenent-nos molt seriosament tot el conjunt dels nostres drets, ens els estafi qui ens els estafi: perquè som una nació formada per homes i dones que volen viure dignament, amb un lloc de treball i un habitatge. Som una nació que defensa la seva llengua, com defensa la seva escola pública. Som una nació que no comprèn que retallin competències que marcava l’Estatut sobre les caixes d’estalvis, però que encara comprèn menys les absurdes limitacions sobre el dèficit públic provocat per l’endeutament privat, i que hagi de pagar per les errades avaricioses de bancs i entitats financeres que ens diuen, sense que ningú els hagi escollit, el què han de votar els nostres parlamentaris.

Ja sé que diria el President Pujol: que això ara, no toca… I segurament té raó que per a sumar a molta, molta gent, millor no anar gaire enllà en la vertadera dependència d’un poble… Però per altra banda, potser cal entrar més a fons encara en la defensa de la nostra gent, en la defensa de la immensa majoria de dones i homes… Perquè si som una nació, i ens ho creiem, hem de defensar de veritat el nostre autogovern i la nostra democràcia en totes les seves facetes: política, econòmica i social… I això passa, naturalment, per denunciar les agressions d’un Tribunal Constitucional que ha demostrat fins a quin punt no mereix cap respecte… però també passa per qüestions d’ordre econòmic i social de més profunditat, i que per tant van més enllà… força més enllà…

Sobre el tema: El Tribunal Constitucional pide respeto

 
4 comentaris

Publicat per a 29 Juny 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: