RSS

Arxiu d'etiquetes: Avortament lliure i gratuït

Carta oberta a Bibiana Aído

aborto-siipg.jpg
Barcelona, 25 de maig de 2009

Benvolguda senyora Aído,

Ens dirigim a vostè per expressar les nostres consideracions, i algunes preocupacions, sobre l’avantprojecte de Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la intervenció voluntària de l’embaràs.

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït hem celebrat l’objecte de la llei, que vincula la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva, definida segons els conceptes de l’Organització Mundial de la Salut; el reconeixement del dret a la maternitat lliurement decidida; la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs; així com l’adequació de la majoria d’edat requerida per a aquesta prestació al règim general d’autonomia de la pacient.

No obstant això, no ens podem estar de mostrar-li les nostres preocupacions respecte a alguns aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes i altres grups de dones.

1. En primer lloc, hem considerat que, a tenor de la regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs que es proposa, existeix una forta intervenció i tutela de l’Estat, cosa que impedeix que sigui un ple dret que les dones puguem decidir lliurement, ja que deixa la nostra autonomia en mans dels serveis sanitaris.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera el dret de les dones a decidir lliurement i limita sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s’imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D’una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D’altra banda, no s’hauria d’imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs (aquesta és una agressió contra la seva autonomia i la seva decisió).

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini.

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l’exigència d’un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes es presenta com exagerada i tendenciosa, ja que suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada solament requereix el dictamen d’un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen.

6. La regulació que s’estableix per a la interrupció voluntària de l’embaràs en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d’una autorització del “comitè clínic” ens sembla un atac a l’autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, ja que l’embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d’aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la “concessió” de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l’embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d’un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s’enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d’una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l’actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l’àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l’àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Seria recomanable la incorporació d’alguna assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l’educació (primària, secundària, i batxillerat).

Els grups de dones portem dècades treballant per la millora de la salut sexual i reproductiva, inclòs el Dret a l’avortament. Creiem necessari que tingui en compte aquestes aportacions de cara a la redacció final del projecte de llei, i l’animem en el seu treball pels Drets sexuals i reproductius.

Salutacions cordials,

Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït

 
Deixa un comentari

Publicat per a 5 Juny 2009 in Gènere, Igualtat

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: