RSS

Arxiu d'etiquetes: Avortament

#SOSdretalpropicos JO DECIDEIXO, JO DESOBEEIXO “Qui, sinó tu, pot decidir?”

QUI -SINÓ TU- POT DECIDIR

MARIBEL NOGUÉ I FELIP

Des que el Partit Popular va arribar al govern, que ens amenaça amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d’Interrupció Voluntària de l’embaràs (IVE) que es va aprovar l’any 2010. Vol tornar a una versió més restrictiva, la de la llei de despenalització parcial de l’avortament de 1985. Ara, però, sembla que va de debò i el Ministre de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el proper mes de d’octubre posarà en marxa una reforma que ens posarà a la cua d’Europa pel que fa al reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.

.

L’ avortament, un tema tabú
En el decurs dels anys setanta, l’ avortament era un tema tabú. Veníem d’ aquells temps en que les dones no érem mestresses del propi cos, tota la nostra conducta i vida sexual havia d’ estar tutelada i al servei –exclusivament- de la funció reproductora de l’ espècie humana. Dilluns passat encara ens ho recordava el Bisbe de Solsona al programa de TV3 “El convidat”: amor i vida va indissolublement lligat de tal manera que sols es concep tenir relacions sexuals si és amb l’ excusa de crear vida…. Potser caldria preguntar-li: si és així, com s’ explica el fet que, al capdavall dels segles, l’ església reconeixia que les dones també tenim ànima?…
L’origen dels Moviments feministes a casa nostra
Amb aquesta situació de partida, i amb la voluntat decidida d’assolir totes les llibertats que aspiràvem en el decurs de la transició, varen néixer els moviments feministes, que posaven en valor els drets que tenim les dones com a persones i com a subjectes de dret. Varem ser molt criticades perquè es desdibuixaven les nostres intencions i propostes, se’ns criminalitzava i gairebé se’ns perseguia com si ens trobéssim en els temps de la inquisició.
L’avortament, un fet real però discriminatori
La llei del divorci no va entrar en vigor fins l’any 1981, però ja des del 1975 les dones ens mobilitzàvem per exigir amnistia per les dones empresonades pel que es qualificava de “delictes específics” (l’avortament, l’adulteri, la prostitució, etc…). Tot plegat en un context on les dones avortaven sense condicions ni garanties i arriscant les seves vides, i no ho feien per gust… Una solució era anar a Londres (on si era legal) o bé anar a clíniques privades on es practicaven avortaments pagant unes quantitats de diners prohibitives per la gran majoria (on hi acudien –des de la hipocresia- els qui optaven per avortar però que tenien les butxaques plenes).
Despenalitzar l’avortament, tan per les usuàries com pels professionals
La història del drets de les dones explica una part important del recorregut del feminisme des del 1975 fins ençà en els nostres dies, però el dret a l’avortament, i que no es penalitzi ni a les usuàries ni als professionals sanitaris -que no fan sinó vetllar per la salut de les dones a partir del dret a la vida de sí mateixes que les assisteix- continua encara fent sortir les dones al carrer.
Decideixen els jutges
Amb la contrareforma del Ministre Gallardón es vol retornar a la Llei de 1985, una situació que suposa atorgar als jutges la capacitat de decisió, d’interpretació sobre si els supòsits despenalitzats que al·lega la dona (que ha d’exposar públicament uns motius que formen part de la privacitat més genuïna), són versemblants. Suposa –alhora- considerar un dret com un delicte, amb la subsegüent culpabilització de les dones en l’àmbit social, sense tenir en compte la seva inseguretat jurídica i la dels professionals sanitaris.
Retrocés, d’un dret a delicte
Tot i que la llei del 2010 no resol satisfactòriament les necessitats de les dones ni compleix les reivindicacions històriques del moviment feminista (accés a una educació sexual i afectiva sincera i honesta, a mitjans d’anticoncepció gratuïts i a l’avortament lliure i gratuït), les dones no restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Primeres víctimes en moments de crisi
Com a dones no vivim d’ esquenes a la conjuntura actual, i patim en primera línia la part més dura de la ofensiva capitalista neoliberal i de les retallades de l’”estat del benestar”. És així com se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits: sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, sobre el futur del nostre país o sobre quin model econòmic volem…. Quan el nostre primer país és el nostre cos i no ha de ser territori de disputa, perquè si no podem decidir, no podrem ser mai lliures!!!.

Text vist a l’Avant. Val la pena llegir també, de Ana Bernal Triviño, “Gallardón y su concepto de la vida”

 
2 comentaris

Publicat per a 27 Setembre 2013 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

Una plataforma de luxe pel pensament més reaccionari

sagrada-familia-7-640x640x80.jpg
(Sagrada Família, detall del petó de Judes a Jesus)

Desprès del primer sermó del cardenal Sistach al temple de la Sagrada Família, molt em temo que seguirà utilitzant-se l’església de Gaudí per difondre els missatges més reaccionaris sobre la vida quotidiana.

Entre totes i tots els hem pagat una inauguració de luxe i enfarfegadorament televisada, amb visita estelar (més aviat estrellada, per no massa ben rebuda) del Papa Ratzinger. Hem ajudat –de bon grat o per força — a construir una plataforma modernista privilegiada des de la que seguiran difonent les seves invectives contra la lliure orientació sexual i el dret al matrimoni de totes les persones, i el dret de les dones a decidir en relació al seu propi cos. I més encara: el dret a una vida i una mort digna. Tot això ho confirma la primera homilia de la primera missa a la Sagrada Família, en agraïment a Benet XVI.

I no ha quedat aquí la cosa: ja que tenia el micròfon, Lluís Martínez Sistach ha recordat el compromís de l’Església perquè les dones embarassades ‘no es vegin encaminades o obligades per les circumstàncies adverses a recórrer a l’avortament’, quan el que s’hauria de reconèixer és la plena dignitat i igualtat de la dona en totes les esferes, privades i públiques. I per tant, el que cal és (al meu parer) fer, actuar, legislar, informar, distribuir, empoderar, educar, i no tant “pregar” com ha demanat Martínez Sistach aquest dissabte ‘per la vida humana des del seu inici fins a la mort natural‘.

Desprès de fer els elogis més encesos a la visita del passat mes de novembre, el cardenal Sistach s’ha afegit a la lamentació expressada per Benet XVI en relació a l’agnosticisme amb que viu l’Europa occidental.

Doncs a mi em passa el contrari. M’alegro molt que l’agnosticisme progressi. Crec que és de les poques coses bones que ens estan passant… i ens en estan passant tant poques, de coses positives!

votar

 
3 comentaris

Publicat per a 19 Desembre 2010 in Ciutadania/Política, Gènere

 

Etiquetes: , , , , ,

Avortament en Hospitals on mana l’Esglèsia

aborto-libre-y-gratuito.jpgLlegeixo avui a El Periodico una notícia que no em ve de nou: es tracta de les pressions que fan “moviments” catòlics perquè es deixin de practicar avortaments als hospitals catalans vinculats a l’Església, com el de Sant Pau de Barcelona o el General de Granollers. Aquestes maniobres varen sortir a la llum, finalment, en una nota del Bisbat de Terrassa, que  inclou Granollers en la seva diòcesi. El comunicat, però, sembla que cometia un pecat venial: mentia. De fet, en contra del que afirmava de que el centre sanitari havia «acordat unànimement» el 29 de setembre que «no es practiqui cap avortament sota cap supòsit» i també «sol·licitar a l’Administració ser un hospital exempt d’aquestes pràctiques», el mateix Hospital ho desmentia en un altre comunicat en el que es deia que, de fet, «no va adoptar cap decisió definitiva» i que seguirà treballant i estudiant de forma conjunta amb la Conselleria de Salut en l’aplicació de la llei de l’avortament.

Ja en declaracions de la Conselleria, la norma estableix que només poden apel·lar a l’objecció de consciència els professionals «directament implicats» i de cap manera l’hospital en conjunt, que en aquest cas està integrat a la xarxa pública sanitària. L’incompliment de la normativa podria implicar la rescissió del contracte per part de la Generalitat amb l’hospital de referència del Vallès Oriental. O sigui, que es podrien quedar sense ajudes, subvencions i contractes… I en aquest cas, si es perden ingressos, els “moviments” catòlics ja no es mouen tant…

Però el que passa és que no s’hi perd res per provar-ho, sobretot perquè aquesta conselleria s’ha anat convertint poc a poc en un regne de taifes, en la mesura que s’ha anat cedint a les pressions de diversos grups privats i d’interès… entre els quals, naturalment, com també en el cas de l’ensenyament públic, l’Església hi té molt a guanyar… i a perdre.

Que l’Hospital de Granollers va a la seva ja va quedar clar quan no va acceptar crear cap Unitat hospitalària per al tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica… I ara , sobre l’avortament, intenta fer el mateix, esperant que potser si Unió Democràtica arriba al govern de Catalunya actituds com la seva seran millor contemplades… en perjudici, com sempre, de les dones amb menys recursos a les que l’Església –com el pensament més reaccionari alemany– agrada veure sotmeses i lligades a les tres famoses K: Kinder, Küche, Kirche.

 

Etiquetes: , , ,

El dret a avortar en hospitals públics

aborto_mani_img300.jpg

Llegeixo avui sobre la posada en marxa de la Llei de l’Avortament que la Comunitat de Navarra, com un tot, es nega a aplicar-la, i a Madrid i altres comunitats governades pel PP semblen voler esperar i veure què decideix el Tribunal Constitucional (sí, sí, el mateix que pot tardar anys i anys… recordin la maldestra sentència política sobre l’Estatut de Catalunya). El Tribunal Constitucional treballa de valent donant peixet al PP que li porta tot el que no li agrada del que es legisla al Congrés, lesioni els drets de qui sigui mentre no siguin els seus i els de la cúria vaticanista (però no se n’escapen en absolut ni els drets de les dones, ni els drets dels pobles). I mentre les Comunitats governades pel PP es fan l’orni (menys la de Navarra, on el fum d’incens s’escampa per tot el servei sanitari) m’alegra llegir que 3 hospitals públics de Catalunya ja han demanat a Salut practicar avortaments.

aborto-libre-y-gratuito.jpg

I que consti que no vull fer ara constar cap fet diferèncial en aquest tema. De fet, a la Consellera Geli, ben nostrada (de Girona de tota la vida) no li acaba d’agradar que els hospitals públics de Catalunya puguin practicar avortaments a partir del gener del 2011 , fins i tot desprès d’oferir formació específica i actualitzada als seus ginecòlegs.

El fet fonamental és que, amb l’entrada en vigor de la nova llei, es reconeix el que és un fet evident: que els avortaments són un servei sanitari que, des de fa 25 anys, venia assumint la xarxa de clíniques privades autoritzades per la Generalitat. Els hospitals públics n’havien quedat al marge no pas per motius ideològics ni de consciència, sinò per la impossibilitat de poder atendre una demanda que els sobrepassava (més de 26.000 dones l’any passat). Però ara està previst que rebin un finançament addicional, i això pot permetre adequar les plantilles dels hospitals públics (tot i que les clíniques privades que fins ara s’han ocupat d’atendre la demanda d’avortaments a Catalunya ja han manifestat el seu malestar).

La consellera de Salut que no està d’acord en que el sector privat ha de ser subisdiari del públic, i no al revès, ja s’ha decantat (com calia esperar) per preservar l’activitat de la xarxa privada de clíniques, i tampoc ens ha donat cap sorpresa, coneixent com coneixem les seves prioritats i afinitats. A més, aprofita la ocasió per posar, ni que sigui temporalment (que ja veurem) un copagament en marxa: Diu que, de forma transitòria, fins al pròxim desembre, les dones que decideixin avortar hauran d’acudir als centres privats i pagar la intervenció, cost que els serà tornat posteriorment. L’excusa formal és que “aquest període és necessari per complir els terminis legals de concurs i acreditació dels centres privats que ara assumiran una funció pública”… però a mí, que vol que els digui, sabent com aposta en ferm la consellera pels copagaments i les privatitzacions, aquesta mesura em fa molta, molta mala espina…

Més informació a Dones en Xarxa. I veure també a Dempeus, “La incertidumbre rodea a la Ley del Aborto…”

 
8 comentaris

Publicat per a 6 Juliol 2010 in Gènere, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

Benet XVI resseguit pel 3/24

pope_benedict_xvi.jpg

Segons el canal de televisió de Catalunya 3/24,  ” la pederàstia no és l’única creu del pontificat de Benet XVI”.   Segons es pot llegir a la seva pàgina web (encara que a mi em costa de creure) a la mort de l’anterior Papa,  Ratzinger no aspirava al tro del Vaticà, sinò que es volia retirar a escriure… (ja us he dit que costa de creure).

 El canal 3/24,  de forma sorprenent (i per mi especialment agradable en aquesta “Setmana Santa”),  destaca una seguit de “frases desafortunades” (i no sols) de Benet XVI en diversos temes (però tots ells de màxima importància!) En tot cas, aquí teniu una bona col.lecció de despropòsits:

 

Nazisme i Alemanya: Interpretació “sui generis” de l’holocaust
Durant el peregrinatge del papa Ratzinger al camp d’extermini d’Auschwitz, al maig del 2006, va atribuir la responsabilitat dels crims del nazisme exclusivament a un “grup de criminals” i va eludir el deure polític d’Alemanya. Benet XVI va exonerar amb les seves paraules el poble alemany, segons ell, “abusat” i “utilitzat com a instrument de destrucció”. El discurs va causar una gran polèmica entre la comunitat jueva, coincidint amb el ressorgiment de veus negacionistes de l’holocaust. El que sí que va reconèixer el Papa va ser que “els governants del Tercer Reich van voler aixafar tot el poble jueu”.

Islam i violència: Indignació del món musulmà
Quatre mesos més tard, al setembre del 2006, el Papa va tornar a encendre la indignació, en aquest cas, entre el món musulmà. En una conferència sobre la fe i la raó a la universitat alemanya de Ratisbona, a Baviera, la seva regió natal, va utilitzar la frase d’un emperador bizantí que diu “mostra’m allò que Mahoma ha aportat de nou i només trobaràs coses malvades i inhumanes”. Diferents dirigents musulmans van criticar també que el Papa assegurés que “la Jihad, guerra santa, està en contra de Déu”.

Amèrica Llatina i conversió: “Purificació” de cultures indígenes
El 2007, en un viatge pel Brasil, Joseph Ratzinger va negar que després del descobriment d’Amèrica l’Església imposés cap doctrina, sinó que va ser “una trobada” que va provocar la conversió al catolicisme dels pobles autòctons d’Amèrica. Davant la indignació dels representants de grups indígenes, el Papa va insistir que la fe cristina va enriquir les cultures precolombines i que “l’anunci de Jesús i del seu evangeli no va suposar, en cap moment, l’alienació de les cultures anteriors”.

Avortament i política: Excomunió innegociable
Abans de trepitjar el Brasil, des de l’avió, el Papa ja havia alimentat una altra polèmica oberta, en aquest cas l’avortament. El pontífex va reafirmar-se en la seva decisió d’excomunicar “els polítics que donin suport a la legalització de l’avortament” i va reiterar que la interrupció de l’embaràs “no és negociable”. Les seves paraules normalitzaven l’expulsió de l’Església dels legisladors mexicans que van permetre la legalització de l’avortament en les primeres 12 setmanes d’embaràs.

Missa en llatí i Vaticà II: Apropament als tradicionalistes.
L’estiu del 2007, el Papa va autoritzar per decret una major utilització de les misses en llatí. També va subratllar que el missal del Concili Vaticà II “és i roman” com la forma normal de la litúrgia. Amb aquest pas, Benet XI accedia a les reivindicacions dels catòlics tradicionalistes i inquietava els progressistes, que consideren el Concili Vaticà II com una ruptura. Grups de jueus van expressar la seva preocupació perquè el decret ressuscitava oracions que demanen als catòlics pregar per la conversió dels jueus.

Integrisme i negacionisme: Rehabilitació de Williamson

El gener del 2009, de nou per decret, el Papa va aixecar l’excomunió de quatre bisbes expulsats feia 20 anys, entre ells el britànic negacionista Richard Williamson. Representants de l’Església catòlica, dels jueus i del govern francès van criticar intensament la decisió del Papa davant la rehabilitació dels seguidors del cismàtic i ultraconservador Marcel Lefebvre.

Preservatius i sida: El preservatiu no és la solució
En el seu primer viatge apostòlic a l’Àfrica, Benet XVI va reafirmar l’oposició de l’Església a l’ús del preservatiu en la lluita contra la sida, on més de 25 milions de persones han mort per aquesta malaltia. Ratzinger va insistir que “no es pot superar la sida amb la distribució de preservatiu; al contrari, augmenten el problema”.

Pius XII: Un sant sota sospita
Abans d’acabar el 2009, el Papa va impulsar la beatificació del Pius XII, un ultraconservador fortament criticat per la comunitat jueva per la seva passivitat davant i durant l’holocaust. L’ofensa es va viure especialment entre els jueus de Berlín i Roma.

Pederàstia: Cadena d’escàndols

L’any 2010 s’han destapat un seguit de casos d’abusos sexuals a menors per part del clergat i sota la sospita de la connivència de les altes esferes eclesiàstiques. La polèmica, encetada a Irlanda, esquitxa ja diferents països europeus, on la tònica ha estat el silenci i la inacció dels líders catòlics.

 

Etiquetes: , , , , ,

Victòria ajustada del Programa de Salut als Estats Units.

nancypelosi.jpg

On Clinton va fracassar, Obama porta camí d’aconseguir-ho.  Per 220 vots a 215 el Congrès dels Estats Units ha aprovat el programa de salut impulsat pel President Obama que representa un cost de 1,1 bilions de dòlars en 10 anys.

“Aquest és el moment de revolucionar l’atenció de la salut en aquest país” ha declarat George Miller, representant demòcrata per California i un dels principals arquitectes de la Llei. Tanmateix, els demòcrates han hagut de fer concessions molt importants en la cobertura dels avortaments, acceptant que sols es contemplès la seva inclusió en casos de violació i poques excepcions més.

Ara la batalla passa al Senat, on el text de la Llei encara pot sufrir noves modificacions, en un sentit o en un altre, però avui es celebrava, desprès de la votació,  que la nova mesura que es pagarà amb noves taxes i retalls en el programa existent de  Medicare — suposa que el sistema de salut.  mitjançant aquest programa d’assegurança del  govern –arriba finalment als 36 milions de persones que fins ara no tenien cap mena d’assegurança . Al mateix temps, s’acaba amb pràctiques actuals de les companyies privades d’assegurances de no cobrir “condicions pre-existents” o deixar a les persones sense cobertura quan es posen malaltes.

Sols un republicà, el representant  Anh Cao, de Louisiana, ha votat a favor, en tant que 39 demòcrates han votat en contra.  A la Càmara, la majoria demòcrata ha començat a celebrar i vitorejar el resultat –en tant els republicans seien en silenci–quan en el tauler electrònic s’ha vist el vot favorable número 218, que era decissiu per a la victòria de la Llei.

“Hem fet el que haviem promès al poble americà que faríem” ha dit el líder de la majoria,   Steny H. Hoyer de Maryland, encara que reconeix que queda molta feina per fer. I molts representants pensen que no hauria estat possible aquest resultat si Obama no s’haguès anat en persona  al  Capitoli per demanar als polítics que  “responguessin a la crida de la història” i donessin el seu suport a la Llei.

John Dingell, Demòcrata de Michigan i el més antic de la Càmara, ha recordat que va ser l’any 1935 quan es va aprovar la Llei de la Seguretat Social ”.  I han estat molts els representants del Partit Demòcrata que han reconegut el gran paper jugat per la Presidenta de la Càmara,  Nancy Pelosi  en aconseguir una victòria que ha estat fins i tot més dura del que havien cregut, en especial pel que fa a les concessions que s’han vist obligats a fer davant els anti-avortistes per aconseguir el seu vot favorable a la Llei a costa de limitar la cobertura de l’avortament.

Com sempre –i és una llàstima– som les dones, les nostres necessitats i els serveis de salut que necessitem, la primera moneda de canvi.

—–

Més entrades relacionades de manera directe amb el tema:

Barack Obama defiende ante el Congreso el plan de salud (I), (II) i (i III)

Gairebé perfecte, Sr. President

 
2 comentaris

Publicat per a 8 Novembre 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

Contra la utilització ideológica dels fets científics

2009-02-08-aborto-a3.jpg

En plena lluita ideològica de la més baixa qualitat per part de la jerarquia eclesiàstica contra el dret de les dones a decidir sobre el seu cos és gratificant que un grup de persones que es dediquen a la ciència presentin aquest Manifest denunciant les interferències religioses que es volen apropiar de la ciència per ligitimar opcions totalment sectàries o partidàries.

El Manifest diu:

“Els i les sotasignants, investigadors científics, subscrivim el present Manifest per sortir al pas de la creixent utilització ideològica i partidista de la Ciència i la investigació científica en relació amb el debat suscitat entorn de l’avantprojecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs.

Les dades científiques disponibles sobre les etapes del desenvolupament embrionari són fetes objetivables, la interpretació del qual i difusió han d’estar exemptes d’influències ideològiques o creences religioses. Per això, denunciem el reiterat ús del terme “científic” en referir-se a opinions sobre les quals ni la Genètica, ni la Biologia Cel·lular ni l’Embriologia tenen arguments decisoris. El moment en què pot considerar-se humà un ésser no pot establir-se mitjançant criteris científics; el coneixement científic pot aclarir característiques funcionals determinades, però no pot afirmar o negar si aquestes característiques confereixen a l’embrió la condició de ser humà, tal com s’aplica als individus desenvolupats de l’espècie humana. Això entra en l’àmbit de les creences personals, ideològiques o religioses.

Els científics, com la resta dels ciutadans, tenim la llibertat d’adoptar en funció de les nostres idees i creences, actituds|postures personals davant qualsevol iniciativa legislativa, que haurà de ser finalment aprovada pel Parlament de la Nació, però considerem important evitar que es confongui a la societat, contaminant problemes de caràcter social, i per tant de convivència, amb arguments als quals la Ciència no atorga legitimitat.”

(per ordre alfabètic)
Jesús Ávila, Profesor de Investigación del CSIC. Premio Nacional de Investigación
Carlos Belmonte, Catedrático de Fisiología. Premio Nacional de Medicina
José Borrell, Profesor de Investigación del CSIC . Ex Director del Instituto Cajal
Amparo Cano, Catedrática de Bioquímica
Roberto Gallego, Catedrático de Fisiología, Presidente de la Sociedad Española de Neurociencias
Elena Hernández Sandoica, Catedrática de Historia. Ex vicerrectora de la UCM
Fernando Hiraldo, Profesor de Investigación del CSIC. Director de la Estación Biológica de Doñana
Vicente Larraga, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Centro de Investigaciones Biológicas
Juan Lerma, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Instituto de Neurociencias

 
6 comentaris

Publicat per a 12 Juny 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Políticas de salud, género y ciudadanía

mani8mcopia.jpgCuando la economía domina la política no sólo se subvierte la democracia: las políticas públicas se hacen ajenas a las personas y sus necesidades. Por ejemplo, el paro se considera un desajuste económico menos importante que la inflación y no se duda en mantener miles de personas en la precariedad o sin contrato de trabajo para reducir algún punto el nivel de precios. Los salarios que permiten un nivel de vida digno se declaran incompatibles con incrementos de beneficios de dos dígitos, y la “competitividad” empresarial se antepone a las personas, aceptando y difundiendo la falacia de que la equidad es antagonista del crecimiento económico. Y junto a ello, la noticia de que uno los sectores más rentables es, precisamente, el formado por las empresas privadas que se dedican a la salud en sus distintas modalidades.
Desde ópticas más pegadas al terreno es siempre más fácil cuestionar los aspectos de supuesta superioridad del mercado porque el deterioro ecológico y social se percibe con gran claridad (estragos de la especulación, contaminación de los paisajes de la infancia, vecindad con el paro, la enfermedad mal tratada, la violencia, la marginación). monalisa.jpg Las mujeres, como protagonistas colectivas, reaccionamos mucho antes ante las malas políticas y los fallos de mercado y de gobierno, porque tenemos mucho más que perder ante los talibanes del conservadurismo político, la religión o la empresa privada a cualquier coste. Como ejemplo baste que ¡a estas alturas de nuestra historia! nos vemos obligadas a desempolvar las viejas pancartas del derecho al aborto sin amenaza de Código Penal y remozar autoinculpaciones que deberían haber perdido hace mucho tiempo todo sentido.
Algo parecido está sucediendo con la sensibilidad de colectivos –en su mayor parte formados por mujeres— ante la manera de administrar enfermedades emergentes como la fibromialgia, la fatiga crónica y las hipersensibilidades químicas. Parecía fácil llegar a mejores soluciones en sanidad al asumir los gobiernos autonómicos la gestión de la salud, pero no puede ser así cuando a nivel autonómico se favorece también la economía privada con la privatización encubierta, engañando el derecho universal a un diagnóstico, seguimiento y tratamiento de calidad en la sanidad pública. Con este comportamiento que se justifica por su supuesta “eficacia” y “menores costes económicos” se contravienen las líneas básicas de desarrollo del bienestar de la población, se desalienta la participación política, se devalúa la descentralización de las políticas de salud y se convierte en una burla el control democrático de las mismas. El federalismo o incluso la descentralización autonómica cobran sentido si van más allá de una mera solución administrativa y de la gestión técnica. Por ello, parece de toda lógica que los distintos gobiernos que se reclaman de izquierdas, en cualquiera de sus niveles, no deberían proponer dilaciones ni poner obstáculos al derecho de las mujeres a controlar los procesos que afectan nuestro cuerpo, y a conseguir atención pública de calidad en diagnóstico y tratamiento de enfermedades como la fibromialgia o la fatiga crónica –aunque se trate de enfermedades emergentes y por tanto bastante desconocidas, y aunque la mayoría de afectadas seamos precisamente mujeres… Por una mayor calidad de vida. Por una mejor calidad de la democracia.

juragrup_maxi.jpg

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: