RSS

Arxiu d'etiquetes: Avui

XII Congrés del PCC

Amb el lema “Comunistes, avui” hem celebrat un Congrés en temps difícils. Però era un Congrés que calia, que s’havia de fer… i que s’ha tancat de manera satisfactòria, en la companyia de la Neus Català i de bons amics i amigues del PCE, com la camarada Maite Mola, i el camarada Carapinha del Partido Comunista Portuguès, i una delegació de Palestina, del PCF,  i altres delegacions de partits germans, i dels sindicats CC.OO., de la UGT., i més delegacions dels partits presents a Esquerra Unida i Alternativa i del govern d’Entesa i de Progrés de Catalunya.

Aquest Congrés ha acabat escollint una nova direcció i un nou Secretari General: en Joan Josep Nuet.

Hi haurà temps per valoracions i, sobre tot, per fer realitat moltes esperances que rebroten, tant de bo, desprès d’aquest cap de setmana. En qualsevol cas, pel que a mi fa, m’ha agradat de manera especial que el nou Secretari General acabés el seu discurs amb el poema L’Escamot, de Joan Salvat-Papasseit, i que diu:

nuet.jpgDIVISA

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

Els sentiments i la bona poesia no poden estar renyits, de cap de les maneres, amb la vida i la lluita de les persones que es senten comunistes. Agraeixo, doncs, el record del poeta obrer de la Catalunya de principis del segle XX. I com que segurament no ho podreu llegir a cap diari, ni sentir-ho a cap ràdio, ni veure-ho a cap televisió, us diré que el crit que més alt ha sonat en aquesta clausura ha estat el de

Visca la classe treballadora!

Visca el PCC!

Visca Catalunya!

 
10 comentaris

Publicat per a 24 gener 2010 in Igualtat

 

Etiquetes: , , ,

Un cuc anomenat Salvador Sostres

placa.jpg

En Salvador Sostres és una desfeta intel.lectual que intenta sobreviure en el fang de l’insult fàcil: des de la seva columna de l’Avui intenta mesurar-se amb el filòsof Manuel Sacristan (mort el 1985) amb el recurs de la maledicència a destemps… Una mirada de Manuel Sacristan en vida l’hauria fet fugir com els gossos lladrucs desprès de qualsevol pobre malifeta… Gent com en Sostres són el màxim de la covardia.

Sense cap neurona habitant el pensament original, Sostres repeteix els mantres de la guerra freda i converteix una propietària d’un immoble en una nova Agustina d’Aragó contra el comunisme, creient (potser) que així es guanya el dret a engrunes mediàtiques, a una columneta on dipositar el seu malestar i la manca d’auto-estima. S’assimila al darrer dels captaires més que mediocres que amb la seva mala baba alimenten un parafeixisme “ciutadà” mentre es confonen amb els llepaculs dels poderosos. No té alçada ni per reptar sobre la placa que conmemora el lloc on va viure el pensador marxista, a Diagonal 527, i en una de borratxera de bilis fatxenda crida al món que pertany als que són millors i als que guanyaran… Doncs mentre s’ho cregui, que li aprofiti el malson de la raó mentre la resta del món segueixi desperta i sense guilladura.

L’Avui publica el vòmit de Sostres a la secció de “cultura i espectacles”. Cultura, cap ni una. I com espectacle, dels més tristos.

 
7 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2009 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: