RSS

Arxiu d'etiquetes: baixes passions

Estratègies electorals perilloses

xenofobia.jpg

La crida a la baixes passions, a l’enemic atàvic, al “nosaltres” front el “vosaltres”, al victimisme, a reivindicacions espúries (per no dir insolidàries, xenòfobes o masclistes) torna a primer pla en aquest dies de primavera en les que també desperta la pre-campanya electoral en un panorama polític a Catalunya encara força desorientat. Espero que poc a poc es perfilin a l’alça posicions i programes, però de moment el que surt als diaris no augura rés de bo. Per exemple, CiU posa en un compromís a la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, tergiversant la resposta que va donar a l’eurodiputat nacionalista Ramon Tremosa i que sembla aplaudir l’actitud més que reprobable de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. Però si anem al text, veurem que Tremosa es limita a preguntar si és possible que «una administració local no comprovi, a l’hora d’incloure els nacionals extracomunitaris, la seva legalitat o il·legalitat de residència». La resposta de la comissària va ser que, en virtut de la directiva europea de retorn, les autoritats espanyoles, quan tenen coneixement de la presència d’immigrants en situació irregular, «ja no són lliures per tolerar aquesta situació sense iniciar els procediments de retorn» o autoritzar-ne la residència, i que cada Estat «pot determinar, d’acord amb la seva legislació nacional, a quin nivell administratiu (local, regional o estatal) es prenen les decisions relacionades amb el retorn o la concessió del dret de permanència».

Sense pensar que cap comissari de la UE és una germaneta dels pobres, cal forçar molt les paraules de Malström per acabar entenent el que diu CiU en nota de premsa, i que és que: «La UE avala l’Ajuntament de Vic i insta l’Estat espanyol a no empadronar els immigrants en situació irregular», i menys que des de l’UE es poden donar ales a l’alcalde de Vic per reprendre la seva delació dels sense papers que es vulguin empadronar a la capital d’Osona, i fer de corifeu dels regidors del PSC i d’ERC integrats en el govern municipal.

No crec que darrera aquestes estratègies perilloses hi hagi sols la voluntat de contrarestar la capacitat de donar una sorpresa electoral de Plataforma per Catalunya (en qualsevol cas, l’estratègia seria tan perillosa com la mateixa plataforma xenòfoba). Crec que hi ha, a més, la temptació aparentment còmoda i rendible de deixar-se anar per la pendent plena de riscos de l’atac al dèbil i diferent (una cosa semblant al que fa al PP amb Catalunya fora de Catalunya) i que dissortadament sembla donar fruits tan sucosos a les urnes com corrosius per a la societat.

Altrament, tampoc s’entendria que (en un altre àmbit, per altres motius i argumentat de manera diferent, però de la mateixa arrel podrida) el PSC-PSOE obri campanyes en polítiques de salut que tendeixen a culpabilitzar també les persones immigrants, els jubilats, les persones amb malalties cròniques i les més pobres…

i jo em pregunto: Voleu dir que no hauríem de reaccionar amb més fermesa davant actituds com aquestes? No hauríem de sentir-nos força indignats de pensar que alguns partits ens ofereixen desigualtat, marginació, delació, inequitat i menys drets de ciutadania per aconseguir el nostre vot?

No sé a vosaltres, però a mi no m’agrada gens que ningú pensi que seré més feliç amb la desgràcia dels altres, o posant a les persones amb menys recursos en pitjor situació per defensar-se a la vida… Algú molt estimat em va dir de petita (fa molts i molts anys) que “quan el sol surt, surt per tothom”… Que alguns polítics de Catalunya entenguin que el servei públic consisteix en ser parcials i insolidaris em fa sentir a la vegada molta ràbia i molta vergonya.

 
3 comentaris

Publicat per a 10 Abril 2010 in Ciutadania/Política, Igualtat

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: