RSS

Arxiu d'etiquetes: casinos

Els voltors sobrevolen Catalunya: de Sheldon Adelson a Enrique Bañuelos

Mas – Bañuelos

El grup inversor Veremonte amb qui CiU vol fer sis parcs temàtics a Tarragona és del mafiòs propietari d’Astroc, l’immobiliària que primer va enfonser-se i deixar als petits accionistes en la ruina mentre que un grup -entre ells Amancio Ortega- es feien d’or amb els negocis tèrbols del PP valencià de Zaplana. (…)

Enrique Bañuelos és l’empresari valencià que va arribar a ser fa dos anys el número 95 en el rànquing de fortunes de tot el món, segons la revista Forbes. (…)  Va crear una immobiliaria aprofitant els PAI, les facilitats de construcció que oferia l’antiga Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística valenciana (LRAU, que regularitzava la figura d’agent urbanitzador. Durant deu anys, Bañuelos va arribar a promoure més de 50.000 habitatges. La seva immobliària, Astroc, va rebre el suport financer del Sabadell i Caixa Galicia, segons el diari El Economista, la qual el va ajudar a impulsar-la. A partir d’aleshores, Bañuelos va ser una de les figures més rellevants del boom immobiliari, fins que el 2007 Astroc va començar a tenir enormes pèrdues, amb les conseqüents pèrdues per a milers d’accionistes, fins a la fallida.

Després del fracàs d’Astroc, Bañuelos se’n va anar al Brasil, on, mitjançant el grup inversor Veremonte, va fer compres de sòl agrícola amb inversions a les empreses Agre i Vanguarda Agro. Però passat un temps se’n va desfer, i per comprar el 28% del capital de l’empresa de telecomunicacions Amper. Aquest estiu passat ha signat un conveni amb el Alejandro Agag, gendre de l’ex-president espanyol José María Aznar, per a potenciar la Fórmula 1 en cotxes elèctrics.

Agag i Bañuelos

‘Enrique Bañuelos  va arribar a ser fa dos anys el número 95 en el rànquing de fortunes de tot el món, segons la revista Forbes. (…) i es fa amb l’elit econòmica i la política. El  2006 va anar a una recepció amb l’aleshores president dels EUA, George Bush, a la Casa Blanca; hi va anar acompanyat d’ambaixadors i de responsables de grans companyies espanyoles, com Iberdrola, FCC i Mango. Aquests contactes el van ajudar a sumar al seu projecte destacats accionistes d’Abertis i Inditex, entre més. En ple creixement de la bombolla immobiliària i quan Astroc vivia els temps de més èxit borsari, Bañuelos va comprar el 5% del Banc Sabadell, que després, amb la fallida, hauria de tornar a vendre. El 2007 Astroc va començar a tenir enormes pèrdues, que van repercutir en milers d’accionistes, fins a la fallida.

L’empresari que ara vol liderar la construcció de sis parcs temàtics en terrenys de La Caixa pel Port Aventura amb una inversió de 4.500 milions d’euros va passar per un dels seus pitjors moments arrel de la querella presentada per diversos accionistes d’Astroc desprès de la seva fallida, però el jutge Baltasar Garzón la va arxivar  tres mesos després (…)

Els orígens d’ Enrique Bañuelos (Sagunt, 1966) són obscurs. Es diu que el seu pare treballava en Alts Forns de Sagunt i va morir en un accident laboral quan Enrique tenia 9 anys. Bañuelos va fundar la seva primera empresa amb 18 anys. La siderúrgia de Sagunt travessava una virulenta reconversió industrial. A través de la Caixa de Sagunt va aconseguir una subvenció per produir i comercialitzar mel mentre estudiava Dret. I va ‘enlluernar’ els responsables de la caixa. Tot plegat un d’aquests contes de fades per a crèduls típics de l’Espanya dels testaferros i els corruptes.

Format en lleis, va apreciar les possibilitats que oferia la figura de l’agent urbanitzador consagrada per les Corts valencianes el 1994. Essencialment, la possibilitat de promoure la urbanització de sòl sense necessitat de ser propietari.  I per al PP, que va ocupar la Generalitat el 1995, tot el sòl era urbanitzable.

La integració de les caixes d’estalvi locals en Bancaixa va créixer en paral·lel a la fortuna de Bañuelos, que va ser generosament avalat per la filial immobiliària de l’entitat valenciana fins que va aconseguir consolidar un espectacular patrimoni.

Va comprar el palauet del Marquès de Salamanca al passeig de la Castellana. Era propietari del Castell de Bendinat a Calvià, a Mallorca. Es va fer amb un altre edifici històric al carrer de la Pau, al centre de València. Els tres immobles estaven cridats a ser la seu de la Fundació Astroc, una entitat destinada al foment de les arts i de la cultura valenciana. Desprès de contribuir a la bombolla immobiliària de la Comunitat Valenciana, aspirava a donar el salt a la resta d’Espanya, a Mèxic, a Brasil. Va dissenyar una torre de negocis a Nova York. I es va presentar a Nova York amb una paella per a 25.000 comensals a Central Park el setembre de 2006.

Quan va treure a Borsa la quarta part d’Astroc al maig de 2006 ja era molt ric. Caixa Galicia i Carmen Godia, vicepresidenta d’Abertis, es van vincular a Astroc a primera hora. Félix Abánades, president del Grup Rayet, va prendre una participació quan Bañuelos va comprar el 60% de Rayet Immobiliària, al desembre. Poc després va entrar en l’accionariat la família Nozaleda, propietària de la immobiliària Nozar. Amancio Ortega, propietari d’Inditex, va ser l’últim notable que va apostar per Bañuelos.

Quan Astroc va sortir a Borsa la seva major actiu era un extens terreny no urbanitzable a Mallorca, en gran part protegit. Un os fins i tot per a un gestor de sòl d’èxit.  El febrer del 2007, les accions d’Astroc s’intercanviaven per 72 euros. Fins que les aigües van tornar a mare de forma torrencial. En sis setmanes el valor de l’empresa es va depreciar un 76%. (…)

A finals de juny, a la junta en què Felip Izquierdo clamava pels estalvis que havia vist evaporar-se en uns mesos, Bañuelos va explicar: “Jo m’aparto totalment de la gestió i em plantejo deixar el meu lloc en el consell. Sento no haver sabut transmetre el model d’Astroc”.  El promotor va abandonar l’empresa i va viatjar al Brasil, on va anunciar que pretenia instal · lar 40 anys. Però no ha deixat de moure.  (…) “Bañuelos no torna a Espanya”, va assegurar ahir una portaveu de l’empresari, “perquè mai s’ha anat. I ara aporta 900 milions d’euros per a Barcelona World, un negoci de turisme familiar, res a veure amb l’especulació immobiliària”,

Només amb les màfies del narcotràfic, la prostitució i la ludopatia o el blanqueig de capitals .

Fonts:  Sirius i :http://elpais.com/

 
3 comentaris

Publicat per a 11 Setembre 2012 in Despropòsits

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Sheldon Adelson (el capo de Eurovegas) visto por The New York Times


El New York Times publicó este editorial, reproducido en RSN, cuando todavía el señor Mas con Boi Ruiz y Mas-Colell andaban por los USA vendiendo nuestra soberanía a personajes tan infectos como Adelson, y su lectura es especialmente recomendable para Artur Mas y votantes de CiU.  Nos da la talla moral de los miembros del “govern dels Millets”, y no sólo por aquello de “dime con quien andas… y ofrece argumentos decisivos para oponernos al proyecto Eurovegas en Catalunya, en Madrid o en cualquier lugar de España (al revés de lo que opina Esperanza Aguirre) por la calaña del tipo que destrozaría nuestra vida y nuestra cultura, al que subvencionaríamos con nuestros impuestos y que nos robaría la tierra y los derechos a cambio de mafias del juego… o peor.

Lo que Sheldon Adelson quiere

The New York Times | Editorial del 24 de junio del 2012.

Ningún estadounidense está dedicando mayores cantidades de su dinero para derrotar al presidente Obama como Sheldon Adelson, el magnate de los casinos del que también se supone que ha hecho más dinero en los últimos tres años que cualquier otro americano. Él es el ejemplo perfecto de la situación miserable del “dinero político”, con las mayores donaciones políticas en la historia,  para impulsar sus intereses  personales, ideológicos y financieros, en violento desacuerdo con las necesidades del país.

El Sr. Adelson gastó $20 millones para apuntalar el fracaso de la candidatura de Newt Gingrich a la nominación republicana. Ahora, ha dado $10 millones a la Super Pac de Mitt Romney, y ha prometido por lo menos otros $10 millones al grupo Crossroads GPS, fundado por Karl Rove, con videos que critican a Obama y otros demócratas. Otros $10 millones se destinarán probablemente a un grupo similar fundado por los hermanos Koch, y $10 millones más al Super Pac de los republicanos al Congreso.

En total, $60 millones que se conocen (otras enormes donaciones podrían ser secretas), y son sólo un anticipo. Adelson ha dejado claro que aprovechará al máximo todos los resquicios creados por los tribunales federales y destinará una parte de su fortuna valorada en más de 25 mil millones de dólares para derrotar al presidente y a tantos demócratas como pueda.

Nadie puede gastar lo suficiente para asegurar la elección de un candidato impopular, como demostró la derrota de Gingrich, pero puede comprar anuncios suficientes que ayuden a escalar posiciones a un candidato hacia la cima de una carrera muy reñida, como es la de este año a la Presidencia de los USA. Teniendo en cuenta que Romney no era su primera opción, ¿por qué el Sr. Adelson le regala cheques con sumas tan enormes?

La primera respuesta está claramente en su disgusto por la solución del conflicto palestino-israelí apoyada por el Presidente Obama y la mayoría de los israelíes. Considera que un estado palestino constituye “un trampolín para la destrucción de Israel y el pueblo judío”, y dice que el primer ministro palestino es un terrorista. Está aún más a la derecha que el principal grupo de presión pro-israelí, el American Israel Public Affairs Committee, del que se separó en el  2007 cuando apoyaron la ayuda económica a los palestinos.

Romney es sólo un poco mejor. Dice que los israelíes aceptan la solución de los dos estados, pero los palestinos no,  y los acusa  de querer eliminar a Israel. Los cheques de ocho cifras no están pagando ninguna respuesta más inteligente.

Otro interés primordial del Sr. Adelson es su propio bolsillo. Arremete contra la “economía de estilo socialista” del presidente Obama  y la redistribución de la riqueza, pero lo que realmente teme es la propuesta de Obama de aumentar los impuestos a empresas como la suya que ganan una gran cantidad de dinero en el extranjero. El noventa por ciento de las ganancias de su compañía, Las Vegas Sands Corporation, provienen de propiedades de hoteles y casinos en Singapur y Macao. (Este último se encuentra, por cierto, en China, un país que se autodenomina socialista, según podemos comprobar.)

Debido a la menor tasa de impuestos en esos países (en realidad, cero en Macao), la compañía ahora tiene una tasa de impuesto de sociedades en los Estados Unidos del 9,8 por ciento, en comparación con la tasa vigente del 35 por ciento. El presidente Obama ha propuesto en repetidas ocasiones poner fin a las deducciones y créditos que permiten a empresas como Las Vegas Sands buscar refugio para miles de millones de sus beneficios en paraisos fiscales en el extranjero, pero  los republicanos han conseguido, hasta ahora, bloquear sus propuestas.

El Departamento de Justicia de Obama también está investigando si las operaciones del señor Adelson en Macao violaron la Ley de Prácticas Corruptas en el Extranjero, una investigación que, sin duda, el Sr. Adelson espera que desaparezca con el gobierno de Romney. Para un hombre como Adelson, en un momento en que no hay límites legales o morales a la compra de influencias, el gasto de decenas de millones es una miseria si con ello consigue que salgan electos los republicanos que prometen mantener intacta su fortuna de miles de millones de dólares .

Puede seguirse por twitter la información sobre las actividades de la Plataforma @AturemEurovegas

Blog: Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del Llobregat

CONVOCATÒRIA: 25J CASSOLADA CONTRA EUROVEGAS DAVANT LA SEU DE CIU

El dia 25 de juny vindrà a Barcelona una delegació de Las Vegas Sands Coorp. per tancar les negociacions amb el Govern.
La ciutatania catalana, que ja va rebutjar públicament el projecte el 17J, mostrarà ara la seva desaprovació al paper de la Generalitat de Catalunya en tot aquest procés:
Quan? Dilluns 25 de juny, a les 19h
On? Seu de CiU, Còrsega, 331-3, Barcelona (al costat dels jardinets de Gràcia, Metro Diagonal)
Què? Concentració de protesta amb cassolada/xiulada
Prou de mentides, manipulacions i no escoltar a la ciutadania!
Davant del silenci del Govern, vine a fer soroll!!!!

 

Etiquetes: , , , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: