RSS

Arxiu d'etiquetes: Ciutadania/Política

Un 10 de juliol amb el PSUC que vaig conèixer

manifestació 77 Barcelona

El que escric és una reflexió de qui va viure la manifestació del 77 (la de la foto de dalt) i que, sense esperar massa res de l’España que et gela el cor, sí que espera de les esquerres i de la gent que pensa i raona per tota la pell de brau. Ho escric des de la satisfacció d’haver participat en la manifestació del dissabte, colze a colze, amb tants ciutadans i ciutadanes de Catalunya que varen sortir al carrer a demostrar que tenien ganes de prendre el futur en les seves mans, que volen decidir, que no volen que ningú decideixi per ells o elles, i esperen que ningú (o uns pocs, siguin d’on siguin, i parlin l’idioma que parlin) decideixin per totes i tots.

La manifestació del 10 de juliol amb el PSUC que jo havia conegut, el de l’Assemblea de Catalunya i l’hegemonia innegable entre les esquerres, hauria tingut tantas banderes catalanes com aquesta, però potser algunes banderes independentistes menys –tot i que a mi no em varen semblar masses– però sí s’hi haurien vist algunes ikurriñes, i banderes d’Andalusia i galegas, i d’Extremadura, i d’Astúries… i totes les que no menciono de gent que viu i treballa a Catalunya que no haurien tingut cap por a ser mal vista o escridassada perquè també tenen la senyera al cor tot i recordant els seus orígens, i els estimen, i n’estan orgullosos. I ara, a diferència del 77, hi hauria hagut també alguna bandera de Rumania, i de Gàmbia i del Marroc, que hi cabien perfectament entre les senyeres, com sempre ha estat, o hauria d’haver estat, o hauria de ser.

I hi haurien banderes vermelles, perquè hi havia rojos i rojes internacionalistes a la manifestació, però cap bandera que ho fes palès, i banderes republicanes per unir gent que estava al Passeig de Gràcia amb gent que s’ho mirava per la televisió a Madrid o a Mèxic, o que desprès es miraria les fotografies des de qualsevol altre racó del món.

Aquesta era, al meu entendre, la proposta del PSUC del 77 als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que hem perdut el 2010: una proposta més rica en lemes… fins i tot més participativa. Omnium Cultural, amb tota l’estimació que li tinc a l’amiga Muriel Casals, no és l’Assemblea de Catalunya… I tot i així, el meu reconeixement i agraïment, perquè sort n’hi ha hagut!

I tot això no ho dic ni amb recança, ni nostalgia, ni bescantant de cap manera la magnífica realitat del 10 de juliol. Ho dic perquè potser cal que les esquerres reflexionem, perquè cal saber i tenir present la història –però no per erudició llibresca, sinò per aprendre’n de les lliçons que ens dóna.

Perquè, en definitiva, a mi em sembla més aprop de fer realitat el “nosaltres decidim” en tants d’aspectes econòmics i socials i amb tota la riquesa de la pluralitat de la primera persona del plural, un escenari on es vegi ben evident que Catalunya és terra de participació real i d’igualtat, és terra en la seva majoria oberta i integradora, i on la ciutadania compta i es fa sentir en català i en tots els seus accents, i les esquerres no sols hi són, sinò que es fan visibles, aporten el millor que tenen i les representa, i també decideixen.

 
14 comentaris

Publicat per a 12 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

Ciberactivisme a la Festa d’Avant: segueix-la en directe!

Segueix aquí, en directe la Festa d’Avant!

http://cdn.livestream.com/grid/LSPlayer.swf?channel=festaavant&autoPlay=false

Watch live streaming video from festaavant at livestream.com

Segueix-nos en directe!

El dissabte, 3 de juliol (és a dir, AVUI) a partir de les 11h, retransmissió en directe de la Jornada de Ciberactivisme. També pots seguir-nos a temps real a través de Twitter i fer-nos arribar tota mena de suggeriments o aportacions.

 

Etiquetes: , , ,

Dempeus per la salut pública AVUI més dempeus que mai

dempeus7.jpgAvui, Dempeus per la salut pública, més Dempeus que mai. Ja sabeu que parlo d’una organització ciutadana on hi són, hi caben, i hi tenen molta feina a fer les persones que porten bata blanca i les que no,  qui és usuari de la sanitat i qui, dissortadament,  no es sent prou atés i es usuari/a forçat de la privada,  qui entén la salut com un dret que va molt més enllà dels serveis sanitaris, i  qui combat les inequitats i les desigualtats que en bona mesura es deriven d’una concepció estreta i magre de la salut,  i qui creu (i en primer lloc, moltes i moltes dones)  que la manera com una societat tracta els temes de salut demostra el seu nivell civilitzatori, i enforteix o debilita la igualtat i la democràcia.

Avui, juntament amb la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i el grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra GREDS-Emconet, es donaran raons per dir NO al co-repagament, per l’equitat i la salut pública.

Ens hem de felicitar perquè participarà molta gent profundament entenedora del tema i del que ens hi juguem. Per exemple,  Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Salut del Congrés de Diputats, Marciano Sánchez Bayle, portaveu de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, Fernando Comas, expert en marketing farmaceutic i editor del blog Pharmacoserías, i també molta gent de casa nostra que des de la Universitat, la sanitat o la ciutadania donaran arguments sobre aquesta autèntica peça clau que en aquests moments centra en bona mesura les embranzides privatitzadores de la sanitat…  i que pot significar una barrera d’accés als serveis de salut massa difícil de superar per a les persones que més pateixen la pobresa i la crisi econòmica.

I per primera vegada també comptarem amb representació, entre altres organitzacions, dels sindicats CC.OO i UGT,  i d’associacions de veïns con la FAVB i la CONFAVC, del Centre d’anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat(CUS), i importants organitzacions d’ajuda mutua de persones malaltes i familiars. Podeu veure el programa aquí!

És avui, a les 6:30 de la tarda, a l’Auditori Elisava, Rambla 30-32. 

jornada-corepagament.png

 

 

 

Etiquetes: , , , ,

Noticias del 14 de abril: la blogosfera ha proclamado la III República

euia-republicana.jpg

La blogosfera de IU proclama la III República

Por si no lo sabían ustedes, hoy 14 de abril se ha proclamado la III República Española. O al menos con esta premisa diversos blogs del entorno de IU la mayoría de los cuales integran el agregador www.iloveiu.org

Así, los internautas han podido disfrutar de visiones nostálgicas, reivindicativas, humorísticas, líricas e incluso heroicas de lo que podría ser el proceso y las consecuencias inmediatas de las instauración de la República en España, en un ejercicio de política-ficción que, según los responsables de la iniciativa, servirá para que se reflexiones sobre la democracia española y se tome conciencia de la necesidad de un cambio en el modelo de Estado.

Los post, muchos de ellos adornados con la bandera tricolor y animados sonoramente con el himno de Riego, son:

Àngels, Grândola, , Hugo Martínez Abarca, Domingo Benito, Javier Mesonero, Antonio Rodríguez, Victor Casco Ruiz, Fernando Jiménez, Kabila, José Vicente VerdúLos pies en la calle, Viramundeando, Roberto Cacho, Toni Barbará, Imagina, A sueldo de Moscú, Sergio García, Tania Sánchez, Nerea Gálvez, Alvic, Jesús Santos Corral, Ventanas del Falcón, , Pedro Mellado, Viul, ceronegativo y Mi lugar en el (otro) mundo (posible)

Por su parte, el blog Dempeus per la salut púbica ha reproducido la Llei d’Avortament de la Generalitat Catalana republicana que durante mucho tiempo fue una de las más progresistas de Europa.

 
4 comentaris

Publicat per a 14 Abril 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: ,

El “Pacto Nacional por la Sanidad” vist per Dempeus per la Salut Pública

L’ anomenat “Pacto Nacional por la Sanidad” ha devingut un procés on tothom remena interessos legítims i/o corporatius. De fet aspira a ser un “pacte”, més de renúncies que no pas de consens. Vol ser “nacional”, com en diuen a Madrid d’ allò “estatal”, i vol comprometre les perifèries autonòmiques competents en la matèria. I finalment parla de sanitat, més que no pas de salut, amb el que tornem a l’error d’una salut fonamentalment biomèdica, de bata blanca i d’ atencions guaridores i personals, quan cada dia és més important l’abordatge transversal, social i multidisciplinari. També pot ser un pretext per uniformar reivindicacions pendents, tan laborals, com normatives , com d’organització.

Per nosaltres és un terreny més on difondre discurs i objectius. Una oportunitat per parlar amb nous interlocutors socials i sectorials,… i un moment adient per reivindicar els nostres eixos d’acció, reflexió i mobilització.

Parlem doncs del “nostre” enfocament, dels nostres reptes. Per Dempeus per la salut pública , el primer, també a Espanya, és justament obrir portes i finestres que expandeixin el recinte estricte biomèdic i hospitalocèntric. Cap a una comprensió de la salut construïda i analitzada des dels seus determinants. La tasca principal és solucionar desigualtats, i humanitzar la salut segons aquell lema “Fer més civil la civilització, i més humana la humanitat”.

Volem un Pacte que signifiqui més igualtat entre les persones i major anivellament entre les CCAA. Que ajudi i promogui alhora la salut -i l’equitat econòmica i social imprescindible- com la forma natural i humana de viure. Pensem que el mètode és sumar les reivindicacions “parcials” en salut, transcendint l’horitzó i espai d’aquelles que s’esgoten en el temps. Vinculant lluites germanes que comparteixen el mateix ADN civilitzatori…i que ens presenten interessadament com inconnexes.

Què hi aportem ? Insistir, sempre, en la salut en positiu: com una manera de viure autònoma, plena, solidària i harmònica amb un o una mateixa, amb la resta de persones, amb el medi i l’entorn. Un desafiament tan ambiciós que ens centra en tres objectius fonamentals:

1. – La defensa del caràcter públic del sistema nacional de salut. Amb arguments, des del rigor científic i l’ interès col•lectiu, la justícia social i la política. Afirmant l’oportunitat del moment, defensant la universalitat i la qualitat del sistema públic de salut.

Els darrers temps les empreses privades dels sector ataquen per sistemàtic als sistemes públics o el que encara queda en actiu; i ho fan arreu del món amb una agressivitat demostrada. Avui la pràctica usual és derivar, externalitzar, mixt-ificar, deslocalitzar … “parasitar” diem nosaltres, els recursos públics cap als beneficis corporatius. Les fórmules son perverses i variades: privatitzacions directes, o més subtils en forma de consorcis, aliances,” governances”… I si cal sofisticadament, embolicant complexes col•laboracions público-privades amb enorme suport mediàtic. Però també amb una demagògica capacitat d’intoxicació conceptual a base de culpabilitzar- entabanar la ciutadania (com a “usuaris abusadors” o” clients”) i d’insistir en la fal•làcia d’una dramàtica “insostenibilitat” econòmica del sistema públic. Anant i venint des de la sanitat a la salut, trobem una constant: que l’economia de les empreses passa per davant de les necessitats i la salut de les persones.

2. – Participació social, entesa com “empoderament” i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitats de la societat civil organitzada, entitats socials i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública per essència i concepció, només pot ser-ho en plenitud si incorpora aquests agents sociosanitaris sense preconceptes. Diem que la sanitat podrà ser pública o privada, però la salut és sempre pública i participativa.

3. – Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents, moltes d’elles relacionades amb la violència química contra la naturalesa i la violació psicològica d’una manera de viure en societat que emmalalteix les persones. Les mateixes causes que provoquen el canvi climàtic, emmalalteixen els camps i enverinen les aigües i l’aire, creen malalties també noves. Moltes d’aquestes persones emmalaltides són difícils de diagnosticar i de tractar, poden patir greus invalideses, i sovint son mal o insuficientment ateses, quan no negades pel sistema. La fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple, en són exemples colpidors i paradigmàtics.

Les nostres propostes per al Pacte:

Necessitat que la ciutadania participi activament aportant la seva visió i proposant senyals d’alerta, indicadors de millora i control d’execució. Una participació crítica i empoderada, no una participació subordinada ni obsequiosa amb el poder establert.

Vigilància i precaució extrema davant de les empreses privades del sector pel que impliquen: privatitzacions, increment de la despesa, manca d’ equitat i control , marginació de persones, desplaçament de necessitats. En aquest sentit, reclamem la derogació de la Llei 15/97, veritable cobertura legal per la gestió mercantilista i les privatitzacions.
Visualització i inclusió de noves malalties, emergents, encara no prou reconegudes o ateses dins els serveis socio- sanitaris públics de l’Estat del Benestar.

Integració màxima de la promoció, protecció, atenció, formació i investigació en salut i de tots els seus determinants, incloent els de caràcter social i polític, cap a la liquidació de les desigualtats en salut per motiu de gènere, classe, origen o discapacitat.

Anivellament a l’alça, entre les CC.AA. en salut. Renunciant sempre a qualsevol tipus de REPAGAMENT o increment de copagament. El finançament de la sanitat (universal, equitativa, integral, de qualitat i solidària ) ha de procedir , via pressuposts, d’un sistema d’impostos progressiu.

És per tot això que estem, i us cridem a posar-nos Dempeus !!

Un article de  Dempeus per la Salut Pública escrit per Antoni Barbarà Molina i Àngels Martínez i Castells per a la Revista “El Queixal” que edita l ‘AEP – Associació d’estudiants progressistes

 El  Queixal

 

Etiquetes: , ,

Dempeus per la salut pública de l’Ateneu al Pati Llimona

acte3.jpg

Demà, divendres 19, en farà un any que ens varem presentar a l’Ateneu. Ara, avui, les paraules del Manifest són més vàlides que mai. La proposta que fa, més urgent  d’escoltar i de seguir. I també el llenguatge, els valors, l’actitud i la invitació a que la ciutadania es faci sentir, amb més força que mai,  pels seus drets i necessitats, i per una salut pública entesa com el Manifest explica.

Per això us demanem que us reserveu  el divendres, dia 12 de març, perquè ens acompanyeu a celebrar la publicació del llibre de Dempeus, amb textos de molta gent i fotografies de David Tortosa, entre altres, al Pati Llimona, carrer Regomir,3 de Barcelona,  a les 7 de la tarda.

És un luxe tenir aquest Manifest llegit en part per la Vicki Peña i la Carme Sansa, aquestes dues magnífiques actrius i ciutadanes. En record d’una jornada excepcional viscuda a l’Ateneu Barcelonés, i en el convenciment que en viurem d’altres tan importants com aquesta, us reproduïm el vídeo fet pel company  J.L.de la Torre.

Podeu veure també la benvinguda, la intervenció de la companya Rosa Regàs i llegir també la presentació i intervenció de Toni Barbarà, Lucía Artazcoz, Sergi Estanyol, Joan Ramon Lladós, Mario Bofill i Montserrat Lamarca.

Per signar el manifest:

(en el comentari poseu el DNI i si voleu també la vostra adreça mail)

http://www.efirmas.com/463176/index.html

Text del manifest (en català) 

Texto del manifest (en castellano)

 

Etiquetes: , , , , ,

La privatització de la política

historia.jpg

Quan s’està descobrint per tota la geografia on governa el PP un maridatge vergonyòs entre el món de la política i el món dels negocis enterbolits que posa sota sospita –cada dia– a nous implicats, des de tresorers de partit com Bàrcenas, a senadors i alts càrrecs de diverses comunitats (ara i de nou, a les Balears), convindria reflexionar més enllà de l’escàndol (que arriba molt -massa- amunt) sobre el model econòmic, social i polític que volem –i que, si no hi posem remei, acabaran per imposar-nos.

En alguns casos, l’excusa que es dona, amb la boca petita, és que no està solucionada ni ben legislada la qüestió del finançament dels partits polítics i per tant “no hi havia altre remei” que recòrrer a tractes boirosos, de dubtosa pulcritut i gens assegurada absència de butxaques privades, per a poder mantenir la maquinària partidista… és a dir, que el fi justificaria els mitjans “pel manteniment de la democràcia”…

El que succeix realment és que també en política sembla massa veritat allò de que “qui paga mana” (i no qui vota!). Però no qui paga impostos (com originàriament es va fonamentar l’ampliació del vot) sinò qui financia directament les campanyes dels que tenen opcions de guanyar. I, en aquest sentit, crec que ve a tomb recordar les opinions del catedràtic de la UPF Vicenç Navarro sobre “el model liberal sanitari” del Estats Units. Navarro ha escrit molt sobre el tema, però ara explica, de nou i de manera planera, com és als Estats Units la situació financera d’aquest servei fonamental, i el perquè resulta tant enormement car i deixa sense cobertura a 48 milions de ciutadans i ciutadanes; com a dada que esgarrifa, afegeix que un 40% de la gent que es mor als hospitals es preocupa, en les seves darreres hores de vida, pel cost sanitari de les atencions que reb i per com quedarà l’estat financer de la seva família desprès de fer front a la factura hospitalària.

El model sanitari “liberal” es reflexe del sistema “neoliberal” de finançar la política i administrar la societat. De fet, aquest model sanitari privatitzat ajuda a disciplinar i atemorir als treballadores i treballadores i a que no facin front a empresaris abussius (per por a perdre no sols la feina, sinó l’assegurança mèdica). Però, finalment, on es veu el poder dels grans lobbies per aconseguir que les coses es quedin com estan és en les grans inversions que fan en la financiació de les campanyes electorals dels futurs presidents dels Estats Units.

Els “liberals” d’aqui (“neo-cons” als USA) ens diuen: aquesta és la solució per acabar amb la “pressumpte” corrupció política!

Davant de tant cinisme, la resposta és evident: en primer lloc, no està demostrat que així s’acabi amb els grans negocis a costa dels que paguem impostos (també hi ha escàndols, i dels grossos, als Estats Units). Però a més, el que sí queda demostrat és que d’aquesta manera la privatització arriba fins al mateix procès electoral!

Si entenem això, entenem per què li està costant tant a Obama canviar el sistema de financiació sanitària… Navarro ens dona la resposta: A les darreres eleccions Hillary Clinton va rebre de les companyies d’assegurances 525.188 dòlars; 414.853 dòlars varen anar, en segon lloc pel candidat Obama, i sols la mòdica quantitat de 277.724 dòlars varen tenir a McCain per destinatari (les asseguradores i indústria farmacéutica no el veien amb massa possibilitats de guanyar… tot i que segurament era qui més podia estar d’acord amb els seus interessos). Però si sumem les “aportacions” a Clinton i Obama ens adonarem com els candidats del Partit Demòcrata varen rebre un tracte de privilegi per part dels lobbies de la salut… No és gens estrany, doncs, que hi hagi senadors i congressistes demòcrates que es facin massa de pregar per votar els canvis proposats per Obama.

poder-economico.jpg

I és que el fet que una candidata i un candidat que havien manifestat clarament la seva voluntat de fer universal el sistema sanitari del seu país rebessin les aportaciones més grans implica la prepotència i la confiança d’aquests totpoderosos de la indústria sanitària, convençuts que les polítiques que finalment s’imposarien, guanyès qui guanyès, serien les que ells volen… No va passar ja així amb el primer mandat de Bill Clinton? Per una banda, mitjançant una certa manera de xantatge “legalitzat” –però del tot contundent– per les enormes quantitats de diners que destinen al finançament de les seves campanyes i que pretenen lligar de peus i mans als polítics (i si no als polítics, als Partits) que han rebut les seves donacions. En segon lloc, reforçant el maridatge entre els grups empresarials i financers i els polítics. Per això té sentit que ens preguntem si aquest és realment el model polític que volem pel nostre país. Perquè aquest model ens condemna a una salut cada vegada més privatitzada, amb més gent exclosa, molt més orientada al benefici privat que a l’atenció de les persones malaltes… I ens condemna, a que, cada vegada més, la política sigui una qüestió dissortadament aliena als interessos i participació de la ciutadania.

Sobre aquest tema, veure també: “Creix l’abstenció, perd la democràcia”

 

Etiquetes: , , , , , ,

DEMPEUS “a la canadenca”

new-box-2009-12.jpg

Text: La infermera diu a la persona que li ensenya el bitllet de 10 dòlars: “Número 10, el doctor el veurà ara”

Ja sabíem que els deprededors de la salut públic estan escampats arreu del món. Ara ens arriben notícies del Canadà, on s’ha format una coalició que inicia una campanya nacional en favor del servei públic de salut. Així es pretén respondre als enganys i les mentides interessades del Dr. Robert Ouellet, president de l’associació mèdica canadenca (Canadian Medical Association), que va explicant una falsa imatge del que passa a Europa sobre els nostres sistemes de salut per reforçar el pas de la sanitat canadenca a mans privades.

Michael McBane, coordinador de la Canadian Health Coalition (CHC), explica que el “El Dr. Ouellet, és també el propietari d’una empresa privada que es dedica al sector de la sanitat. Sap perfectament que la ciutadania canadenca no vol el sistema americà del dos terços pel seu país i per tant el que fa és buscar i retallar trossos de notícies sobre els diferents sistemes europeus per fer empassar la idea de un sistema més privatitzat , amb serveis més encarats al benefici privat.” McBane ha declarat també que “La idea que té el Dr. Ouellet de l’atenció en salut és ‘paga més i aconsegueix menys.’”

Aquesta és la web canadenca en la que es demana a la gent que s’impliqui en la lluita per salvar el sistema de salut públic.

McBane diu que el Dr. Ouellet parla de l’anomenat “Model Europeu” de serveis mixtes privats/públics que com a tal, no existeix. “A Europa no hi un sistema únic. Cada país te sistemes amb avantatges i problemes diferents, però el sistema privatitzat que sols cerca el benefici privar que vol el Dr. Ouellet no resoldrà cap dels problemes del nostre sistema públic de salut”.

La Coalició per la Salut Canadenca és una organització sense ànim de lucre i no partidària que vol protegir i fer créixer el sistema públic de salut del Canadà en benefici de tots els canadencs i canadenques. En formen part persones grans, dones, esglésies, infermeres i altre personal que te cura de la salut de les persones i activistes anti pobresa.
———-

Per anar a DEMPEUS, clicka AQUÍ
I ja has signat al Manifest de DEMPEUS en defensa de la salut pública? CLICKA AQUÍ!

 
1 comentari

Publicat per a 17 Abril 2009 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

14 d’abril: visca la República!

El 14 d´abril EUiA commemorarà el 78è aniversari de la II República penjant gegantines banderes tricolors als ponts de la Ronda Litoral i fent un brindis republicà

El diumenge 19 d´abril la formació organitza un acte central al Camp de la Bota

1239536598353.jpgAquest dimarts, 14 d´abril, es compleixen 78 anys de la proclamació de la II República i EUiA ho commemorarà amb activitats diverses. Per començar, Barcelona clarejarà amb gegantines banderes republicanes penjades dels ponts de tota la circumval.lació de la Ronda Litoral, des del port fins passat Potosí. Se´n encarregaran, de matinada, vàries brigades de militants d´EUiA.

I ja a la tarda, EUiA, Alternativa Jove-Joves d´EUiA i la Fundació l´Alternativa faran un brindis amb militants i amics, sobretot amb aquells vells lluitadors republicans que, com el conjunt de l´organització, encara aspiren a la declaració d´una Tercera República. La trobada serà, a les 18 hores, al Restaurant del Museu d´Història de Catalunya (Pça. Pau Vila, 3. Palau de Mar. Barceloneta). L´acte comptarà amb la intervenció del coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles.

Tanmateix diumenge que ve, 19 d´abril, tindrà lloc un acte commemoratiu a l´antic Camp de la Bota (ara Parc del Fòrum), on foren afusellats molts republicans. Organitzat conjuntament per les assemblees d´EUiA de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, s´iniciarà a les 12 hores amb una pintada infantil per la República. I a les 12.30 hores, Carles Ballesteros, d´EUiA de Sant Adrià, presentarà l´acte ´Un any de Llei de la Memòria´, que comptarà amb les intervencions d´Enric Pubill, president de l´Associació Catalana d´Ex Presos Polítics, Iolanda Villar, de la Fundació l´Alternativa, i Isabel Ribas, coordinadora d´EUiA de Barcelona i delegada de Salut Pública de l´Ajuntament de la ciutat. L´acte es clourà amb l´actuació musical de ´Más vale tarde que nunca´.

A més d´aquests actes centrals, les assemblees territorials d´EUiA celebraran, al llarg de la propera setmana, activitats pro República al conjunt de Catalunya. És el cas de l´Hospitalet, Granollers, Mollet, Mataró, Sabadell, Polinyà, Olesa de Montserrat, Sant Pere de Ribes, Manresa, El Vendrell, Salt, Vila-seca i Tarragona, entre d´altres.

 
3 comentaris

Publicat per a 13 Abril 2009 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , ,

La agencia EFE entrevista a J.R. Lladós

joanra.jpg Barcelona, 28 feb (EFE).- Más de un centenar de firmas de profesionales de distintos campos, usuarios y pacientes de hospitales y ambulatorios catalanes, apoyan un manifiesto que defiende el carácter público de la salud y del sistema sanitario.
Titulado “En pié por la salud pública” (dempeus per la salut pública) en el documento farmáceuticos, médicos, economistas y artistas, entre otras profesiones, se declaran contrarios al “llamado modelo mixto catalán”, según ha explicado a Efe uno de los
portavoces de la iniciativa, el farmacéutico Joan R. Lladós.
Lladós ha tachado de perverso el efecto que ha ocasionado en la sanidad publica la compra de servicios sanitarios a entidades privadas. La desviación de fondos públicos hacia el sistema privado en momentos de crisis económica o financiera, limita, en opinión de los promotores de la iniciativa, “las posibilidades de inversión en el propio sistema público”. La inversión en salud o en sanidad en Catalunya y España, según Lladós, sigue siendo inferior a la del resto de países de la Unión Europea y de la OCDE.
En el manifiesto se critica la posibilidad de establecer un sistema de “copago” que dejaría abierta la posibilidad de pagar por determinados servicios de salud en el sistema público, visitas médicas, análisis y expedición de recetas que ahora son gratuitas, con que “se volvería a pagar lo que ya se ha pagado con nuestros impuestos”.
La campaña de “Dempeus per la Salud Pública” se ha propuesto ampliar su base social con otros colectivos de defensa del sistema público porque “la salud es un derecho fundamental e inalienable de la ciudadanía al que no se debe renunciar”. Rechaza el discurso oficial de que “no hay dinero para todo, tratando de culpabilizar a los ciudadanos por el uso del sistema sanitario”. Considera que el sistema público de sanidad es para el todo el mundo sin distinción de condición social o de procedencia. EFE.

Ver AQUI el contenido del Manifiesto con una introducción previa en castellano.

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: