RSS

Arxiu d'etiquetes: Consorci Hospitalari de Catalunya

Conclusions del Consorci Hospitalari sobre el model sanitari català

elrotomedicina.gif

En relació a l’Informe del que ja es donava informació a l’entrada anterior, el CHC presenta les següents conclusions que afavoreixen clarament l’opció privada dins un sistema anomenat “mixt”, la precarització dels treballadors i treballadores i la situació de desgovern i descontrol en la que actualment es troba el sector. Igualment, el CHC es posiciona a favor del co-pagament des del que en el bloc de Dempeus per la salut pública i altres blocs amics ens hem pronunciat reiteradament. Per tant, poques coses són les que comparteixo d’aquestes conclusions. Però crec que val la pena que es coneixin en la seva integritat i em limito a transcriure-les, assenyalant en negreta els punts que em semblen d’especial interès:

1. El Consorci Hospitalari de Catalunya es posiciona a favor del manteniment de la separació nítida de les funcions de compra i provisió de serveis, separació de responsabilitats, control per resultats i corresponsabilització dels prestadors, per tal d’estimular adequadament la qualitat i l’eficiència.

2. El CHC considera que cal aprofundir en fórmules de gestió pública indirecta, a través d’una xarxa de proveïdors amb autonomia de gestió, que garanteixi la flexibilitat, la capacitat de resposta als canvis de l’entorn i que estimuli la qualitat i l’eficiència, mitjançant mecanismes de contractació. En aquest sentit i pel que fa als consorcis, cal trobar fórmules jurídiques que permetin diferenciar clarament entre propietat i gestió, especialment en aquells consorcis en els quals el patrimoni sigui del CatSalut, promovent les fórmules patrimonials que millor s’adaptin a cada realitat (que, recordem, és diversa a cada territori, tant per la titularitat sobre els mitjans com respecte de les entitats que en participen). també s’han de cercar fórmules jurídiques que evitin que el Servei Català de la Salut entri a formar part de la propietat del patrimoni dels nous consorcis o en els seus òrgans de govern.

3. En l’àmbit de recursos humans, el CHC considera que l’autoritat sanitària hauria de definir un marc general que estableixi uns mínims homogenis (qualitatius, quantitatius i de capacitació) per a tot el sector, però respectant l’autonomia de gestió dels proveïdors per definir les seves pròpies polítiques de recursos humans i model d’organització. L’homologació salarial entre convenis del sector públic o privat, no hauria d’incorporar rigideses per a la resta de proveïdors, amb el corresponent risc de funcionarització.

4. El CHC aposta per una separació clara entre propietat, govern i gestió de les institucions, diferenciant clarament entre aquests tres nivells:
a. Propietat: l’exercici dels drets dominicals per part de la Generalitat sobre el seu patrimoni immobiliari, quan s’escaigui i existeixi.
b. Govern: garantir el compliment de la missió i la direcció estratègica de l’organització, controlar la seva gestió i rendir comptes dels resultats econòmics i de salut. El govern de les empreses proveïdores, participades o no per la Generalitat, correspon als seus òrgans de govern (consells d’administració, consells rectors o patronats).
c. Gestió de les empreses, que correspon als equips directius professionals.

5. Els ingressos dels centres sanitaris han de procedir dels contractes, i no de pressupostos o subvencions. Els mecanismes de compra podran ser en base a l’activitat, capitació o resultats, en funció del que es vagi determinant en cada circumstància; però sempre mitjançant instruments que les normes SEC acceptin com a mecanisme de venda, i amb regles transparents i estables.

6. El finançament dels acords retributius ha de materialitzar-se a partir de l’establiment d’unes tarifes suficients, i no amb fons finalistes. En conseqüència, els futurs convenis col·lectius han de negociar-se sobre la base del coneixement previ de les tarifes disponibles.

7. Cal oferir seguretat en els ingressos, potenciant contractes per períodes plurianuals en lloc de la negociació anual.

8. El CHC defensa el manteniment de la diversitat de proveïdors, molt arrelats al territori i a la seva societat civil. Alhora, considera necessària la creació de grups sanitaris d’una mida suficient, que afavoreixi una gestió eficient, la creació de sinèrgies i el poder fer front a politiques d’inversió. En tot cas s’ha de garantir, si s’escau, la possibilitat del manteniment de personalitats jurídiques diferenciades dels proveïdors.

9. S’han de buscar fórmules que permetin compatibilitzar la relació laboral tradicional amb unes modalitats d’exercici de la professió que s’assimili a la dels professionals independents dins de la mateixa institució.

10.Les institucions han de tenir capacitat per diversificar i flexibilitzar les contractacions i, dins del marc laboral, han de contemplar la possibilitat d’adequar les retribucions en funció de la quantitat i qualitat del treball.

11. El CHC creu necessària una redefinició de rols professionals, afavorint la redistribució de competències, basada en l’organització del treball en equips interdisciplinaris i la resolució de processos en el lloc més eficient per al sistema, potenciant al màxim l’autonomia de cada professional.

12. En contraposició a la porta d’entrada única del model actual, s’ha de potenciar el paper d’infermeria, formant a infermeres de pràctica avançada i, quant s’escaigui impulsant les reformes legals que augmentin les seves competències i la seva capacitat resolutiva.

13. En la negociació col·lectiva, els interlocutors han de ser les patronals i la representació social.

14.Les decisions adoptades en el si dels consells professionals haurien d’integrar-se en els convenis col·lectius i els acords de condicions laborals.

15. El CHC considera necessari obrir el debat sobre l’adopció de mesures que permetin controlar la demanda i d’aquesta forma, assegurar l’equitat i accessibilitat real dels pacients als serveis sanitaris, prioritzant aquelles que incideixen en la millora de l’eficiència del sistema i en la racionalització de les prestacions sanitàries públiques.

16. Revisar els mecanismes de copagament actuals.
a. Reforma del copagament farmacèutic, de forma que sigui més equitatiu (aplicant criteris de capacitat de pagament) i eficient (aplicant criteris de cost i efectivitat).
b. Estudiar la introducció, de la mateixa forma que succeeix en el nostre entorn europeu, de mecanismes de taxes d’utilització evitable. El co-pagament no es pot plantejar com un mecanisme de recaptació ni com una mesura d’estalvi econòmic, sinó que la seva funció s’ha de plantejar com un instrument per desincentivar serveis poc efectius i l’ús inadequat dels serveis públics.

 
1 comentari

Publicat per a 18 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , ,

El Consorci Hospitalari opina sobre el model sanitari català

dominio-08-271.jpgEl Consorci Hospitalari de Catalunya es presenta “com una entitat pública de caràcter local i base associativa, que té el seu origen en el moviment municipalista. Es va constituir legalment l’any 1983. Els associats del CHC són entitats de govern local i centres prestadors de serveis de salut i d’atenció social de tots els nivells, que reuneixen un total de 252 dispositius d’atenció a les persones. Tots els associats són institucions de caràcter públic i/o sense ànim de lucre”.

I afegeix: “El CHC és una entitat orientada a donar serveis als seus associats i a representar-los davant les administracions i altres agents dels sectors sanitari i social. Per poder prestar aquests serveis, el CHC s’ha dotat dels instruments necessaris, que en determinats casos tenen entitat jurídica pròpia, com la patronal CAPSS, el grup d’empreses CHC, S.A. o la Fundació Personalia. En altres casos, s’actua des d’unitats especialitzades de caràcter tècnic, com l’Àrea jurídica, el Servei de contractacions administratives (SACAC), l’Àrea de sistemes i tecnologies de la informació, l’Àrea de comunicació i el Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS).” 

El poder del CHC per determinar la política sanitària és més que important, determinant, i sembla doncs interessant reproduir alguns paràgrafs de la Introducció al seu Posicionament en defensa del model sanitari català de novembre de l’any passat, i en un moment decissiu pel sistema de salut.

En opinió del CHC:

“El sistema sanitari català, a diferència dels d’ altres comunitats, s’ha caracteritzat per l’existència d’un important sector concertat que suposa el 74% de les altes hospitalàries d’aguts, i una separació de funcions entre l’autoritat sanitària (departament de Salut), el comprador de serveis (CatSalut) i els proveïdors sanitaris (entitats proveïdores de serveis de salut) diversos i amb diferents fórmules jurídiques de constitució.
Durant els anys 80 i 90, les prioritats del sistema van ser la construcció del model de relació entre els diferents actors (creació del CatSalut i de la Xarxa Hospitalària d’utilització Pública o XHuP, diferenciació del CatSalut de l’iCS, acreditació de centres, etc.), la modernització de la xarxa de proveïdors, tant des del punt de vista de gestió com de les infraestructures, la professionalització de la gestió i el desenvolupament de la compra de serveis com a forma de relació entre el finançador i el proveïdor. (…)
En el moment actual i en un marc econòmic de crisi, les prioritats són:
• Repensar el model de relació entre el finançador i el proveïdor davant de canvis com: l’entrada del Servei Català de la Salut en els òrgans de govern de molts centres, les noves normatives que afecten als consorcis o la nova interpretació atorgada a normativa preexistent.
• Redissenyar les polítiques de recursos humans per fer front a la “crisi del professionalisme” i al dèficit de professionals.
• Modernitzar el nostre model sanitari, posant al ciutadà en el centre del sistema i fomentant la seva participació i correponsabilització, dotant d’una major transparència al conjunt del sistema i garantint l’equitat, la qualitat i la cohesió social.
• Orientar els centres assistencials en les noves tecnologies, fent front a la necessitat d’una forta capacitat inversora per adaptar-se als reptes que se’n deriven.

El sistema sanitari català, a hores d’ara, es troba probablement en un punt d’inflexió en el que cal prendre posició amb claredat respecte a aquests tres aspectes:
• Gestió dels centres a través de proveïdors independents (que és la base de l’anomenat model català) versus gestió pública directa a través de la creació d’una xarxa de centres pròpia de l’Administració.
• Polítiques de recursos humans de proximitat, portades a terme per les diferents empreses i basades en l’autonomia, versus homogeneïtzació de les condicions laborals en tot el sector i creació d’un cos de servidors públics funcionaritzats.
• Foment de mesures de participació del pacient en les decisions assistencials i en la gestió de la demanda (entre d’altres el foment de l’autocura, la millora en l’educació sanitària i la corresponsabilització del ciutadà en la sostenibilitat econòmica dels serveis sanitaris) versus pacients menys involucrats en la seva cura i un sistema amb majors dificultats per garantir l’accessibilitat i l’equitat real.
Totes les opcions són legítimes, però cal considerar que la tendència en països europeus amb grans xarxes de provisió pública, és evolucionar cap a la gestió indirecta dels hospitals a través d’entitats independents, cap al manteniment de l’autonomia dels professionals i cap a un pacient cada vegada més corresponsable i involucrat en els serveis de salut.”

Les conclusions d’aquest Posicionament del Consorci Hospitalari, a la propera entrada!

 
Deixa un comentari

Publicat per a 18 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: