Fa molts de temps vaig llegir un llibre que em va impressionar molt. El seu títol: Para leer al Pato Donald (1972) i és un llibre fonamental de tota la literatura política post 68, amb un fort contingut anti-imperialista. El varen escriure un xilè, Ariel Dorfman i un belga, Armand Mattelar, i entre tots dos analitzaven, el que representen els historietes de Walt Disney com a factor de dominació i manteniment de l'”american way of life” en un món explotat i colonitzat com era (i encara és, en bona part) l’Amèrica Llatina.
Els contes tradicionals, els que ens semblen de tota la vida (és a dir, els dels Grimm, Perrault, etc…) no es varen escriure per impedir que la gent pensés en els seus interessos i acceptés les vulgaritats de la factoria Disney (això és un anacronisme)… però sí reflecteixen els valors patriarcals d’una época en la que les dones havien de tenir, de bon grat o per força, un paper submís, i a més se 
les presenta en general con estereotips (i una mica imbècils). Si les seves facècies i el seu conservadurisme poden ajudar a agafar el son a nenes i nens, no contribueixen massa a formar ciutadans i ciutadanes crítics… a no ser que se’ls hi doni la volta, i l’àvia i l’avi, el pare i la mare, tot somrient, s’enriguin una mica de que l’escombra sempre està a les mateixes mans (de dona) i el mirall sempre està a les mateixes mans (de dona), i expliquen als nens i les nenes que més important que casar-se amb el príncep o tenir l’equivalent modern de les botes de 7 llegües (és a dir, el Ferrari de Fernando Alonso) és tenir una formació, una cultura i pensament propi…. (com el més petit dels tres porquets, per exemple…!)
Crec, a més, com milers i milers de persones, que és bo començar a combatre el sexisme des de la infància… i el cert és que hi ha molt de missatge reaccionari, misogin i sexista en els contes tradicionals… I això no cal que ens ho expliqui cap Ana Botella.
No cal canviar el que diuen els contes… cal sols, saber-los explicar. Si també penseu que l’esperit reflexiu, igualitari i crític s’ha d’inculcar des de la infància, sense per això perdre ni l’humor ni les ganes de riure, animeu-vos a donar suport a aquesta causa de Facebook.
Moltes gràcies!
Punts de Vista 