RSS

Arxiu d'etiquetes: convivència

Salut i Immigració

Avui que es celebra la Festa d’Avant, amb l’amic Antoni Barbarà i Molina  hem publicat a  l’Avant i a Dempeus per la Salut Pública unes reflexions sobre Salut i Immigració a partir, també de la nostra experiència personal i col.lectiva. Volem aportar alguns elements que ajudin, de manera especial, a combatre la xenofòbia des de la salut i a combatre tota mena de  culpabilitzacions construides a partir de fer responsables a les persones immigrants de disfuncionaments o manca de previsió del sistema (per exemple,  la saturació dels serveis sanitaris). I voldríem ressaltar, de manera especial, que és l’accès a aquests serveis públics de manera estacada, amb els d’ensenyament, una eina fonamental per a la millor convivència.

SALUT I IMMIGRACIÓ DES D’UNA PERSPECTIVA NO CONVENCIONAL

Velas y flores en el lugar de Salt (Girona) donde una mujer de unos  30 años ha muerto tras ser apuñalada en plena calle por su pareja.  (efe)El dia que varem començar a pensar en aquest article es coneixia una trista notícia que marca l’enfocament inicial que li donem: Dissortadament, acabava de saber-se que una dona de Salt havia mort a mans del seu company. Era una víctima més de la violència de gènere que no té fronteres ni colors, però el locutor que l’explicava es va veure en l’obligació de dir que ni la dona assassinada ni el seu assassí eren immigrants… Per què calia fer aquesta observació? Perquè Salt és una localitat amb un percentatge més alt que la mitjana a Catalunya de població immigrada? Perquè s’espera comportaments especialment agressius i patològics dels homes immigrants? (aquesta sospita ens aproparia massa de la xenofòbia, però, a més, ens hauríem de preguntar si val i tenim el recel per a tots els orígens…) Perquè el masclisme és especialment assassí quan l’home té una determinada nacionalitat…? Ja sabem que no és el cas!

Sorprèn massa sovint que agències especialitzades, personal mèdic avesat a treballar en barris o localitats on la població nascuda en un altre país representa un percentatge més alt de la mitjana, iniciïn la problemàtica de la salut de les persones immigrades com feia el locutor per un cas dramàtic de violència de gènere: sense tenir present la seva condició de classe, les característiques dels seus treballs, la precarietat en que viuen les persones, siguin del lloc que siguin.

Amb la globalització s’incrementen tot tipus de diferències i desigualtats: també entre països i les migracions sols podran seguir una tendència a créixer més i més en la mesura que les perspectives econòmiques, socials i polítiques de determinats països empitjorin sense que s’obri una esperança de millora en les condicions de vida. La immigració ha estat des dels inicis dels temps un recurs dolorós però necessari per a la supervivència dels col·lectius… Per què no abordar el tractament de la salut des d’aquest determinant, i fer que els serveis d’atenció sanitària siguin un mecanisme més –i dels més efectius, juntament amb l’escolarització i el compartir altres espais i serveis públics – per resoldre els problemes de desarrelament i de desigualtat?

barcelona_cola_inmigrantes_regularizacionCada vegada hi ha més veus que volen afegir a les pitjors condicions laborals de la majoria de les persones immigrades, un accés restringit als serveis de salut. La culpabilització de les persones més febles pel no acompanyament pressupostari de la despesa sanitària les engloba directament, juntament amb els pensionistes i les persones amb malalties cròniques… En el món del treball s’assimilen als col·lectius més explotats: dones, joves… En els serveis públics, i en concret en els serveis sanitaris, als col·lectius més febles, més fàcils de culpabilitzar i convertir en els responsables d’una mala gestió i d’una avarícia privatitzadora.

Es posa l’èmfasi a més en les característiques biològiques i psíquiques, molt més que en les condicions socials, que poden no estar tant lluny (o fins i tot haver empitjorat) en relació al lloc de procedència. Les dificultats per a fer poder fer àpats equilibrats, trobar un habitatge en condicions saludables, sense amuntegaments en un barri mínimament saludable, entendre bé l’idioma i adaptar-se a unes normes de convivència (que molts i moltes han d’aprendre) es sumen a la dificultat de poder tenir una feina no precària, i en massa casos, per massa temps, la impossibilitat de poder conviure amb les persones que s’estimen.

Sentir les veus de persones de casa nostra, com l’alcalde de Vic, que poden restringir amb la seva actitud xenòfoba l’accés als serveis de salut i migrantenkinder_dw__887638g.jpgd’ensenyament reforça el que ja sabíem en el sentit de que, de fet, qui més gaudeix de les millores dels serveis d’assistència no són precisament les persones més pobres, immigrades o no, sinó les capes mitjanes que coneixen la seva existència i saben com fer amb èxit la tramitació burocràtica per a gaudir dels seus beneficis. Difícilment es pot pensar, per altra banda, que el nivell de salut de les persones immigrants, més l’accés als serveis sanitaris del país on van a viure, millorarà instantàniament les seves perspectives de supervivència, o de viure més anys en bones condicions de salut. Les diferències perduraran molt de temps, entre altres coses perquè les condicions del lloc on van a treballar i viure no els ofereixen –malgrat les lleis que així ho determinin—una igualtat completa. Però la única possibilitat de que millorin les perspectives per als seus fills i filles, i que la segona generació ja pugui acostar-se als paràmetres de la mitjana, passa per poder donar el màxim de facilitat a les persones immigrades de la primera generació, juntament amb l’accés als serveis d’ensenyament i de cultura.

La visió de Dempeus per la Salut Pública

El més cert és que, en la majoria de casos, els col·lectius de persones vingudes d’altres punts del planeta representa un grup de persones excepcionalment fortes i resistents doncs han estat capaços de sobreviure i arribar fins aquí en unes condicions sovint duríssimes i mai fàcils. Son bàsicament sectors de població jove, disposada, treballadora i capaç, tant físicament com psicològica. Son persones amb unes tradicions d’ auto- cura sovint envejables pel fet d’evitar la sobremedicació (que els és aliena culturalment) i de respondre amb molta capacitat a l’abús d’ intervencionisme biomèdic.

Amb una forta impregnació xenòfoba (més conscient o menys) se’ls acusa de tots els mals dels nostres propis problemes i per suposat del mal us i abús del sistema públic de salut. La frase és al carrer: “ens ocupen els ambulatoris, ens col·lapse els hospitals, ens prenen els serveis i ajudes socials, ens…”. Sempre des d’una òptica perversa del que és “meu -nostre” i del que “ells”s’apropien. S’omet sistemàticament que la ràtio entre el que paguen- cotitzen a la seguretat social i els que consumeixen d’aquesta és en el cas dels i de les immigrants de les més de les més favorables a la pretesa bondat d’ajust de recursos.

Es parla també de patologies, malalties, de la gent immigrant…situant de forma sibil·lina la presumpció de culpabilitzar a les persones nouvingudes d’”importar” aquí processos o patologies desconegudes i/o no habituals a casa nostra, amb el paradigma il·lustratiu d’infeccions inusuals i malalties exòtiques –“ tropicals”. La realitat mostra que l’increment –real- de malalties d’orígens forans o importades és conseqüència fonamentalment d’ adquisicions o contagis per part de naturals autòctons desplaçats a aquells territoris (ja sigui amb finalitats turístiques, empresarials com també humanitàries o científiques) i on els processos són endèmics, i les condicions, vectors, clima, alimentació, higiene, medi, esdevenen els determinants.

Per als immigrants, per la població al·lòctona, a les nostres terres i ciutats, el risc de contraure malalties és en tot cas superior per a ells i per a elles, desplaçats en usos i costums, en forçada adaptació d’estils de vida i treball, amb unes dinàmiques socials de vegades colpidores i finalment amb un sistema autoimmunitari diferent i que ha de fer-se eficaç a marxes forçades per tal de sobreviure front nous contaminants, nous agents infecciosos, nous al·lèrgens, nous sistemes d’atenció sanitària…

Que hauríem de recomanar des de Dempeus per a una racional, eficaç i justa atenció sanitària de persones (vol dir amb TOTS els drets humans) immigrants ? Una adequació intel·ligent en forma d’invitació- no pas imposició forçada- de les nostres costums,tradicions, usos i estils de vida (però només dels saludables !!). Una adaptació de les atencions personals a les seves demandes, necessitats a la fi, d’horaris i temps per a les consultes: si una persona immigrada treballa tota al jornada haurà de consultar per ella mateix o dur la mainada al pediatra a la fi dels horaris (llargs horaris !) laborals, o el cap de setmana si fa festa…i per tant, quan els CAPs són ja tancats, hauran d’anar a Urgències amb l’evident inadequació de tot tipus de l’assistència. Encara una reivindicació, lògica a més de molt útil: caldrà dotar i incrementar la presència i l’aportació a les atencions de “mediadors/es” que puguin “traduir” no solament en termes d’idioma, que també, però exercint funcions de veritable comunicació cultural mútua entre pacients i professionals de la salut.

Un cop més, a Dempeus, fem certa aquella afirmació esdevinguda reivindicació: la sanitat podrà ser individual o privada, però la salut és i serà sempre pública !! I això serà incloent a TOTES les persones amb independència del seu origen, com també del gènere, el grau de dis/capacitat, l’edat, la classe social, l’ estatus econòmic, el color de la pell, l’orientació sexual, i els seus valors ètics i culturals… Negar-ho és ser, a més de racista o xenòfob, o masclista, o homòfob, o tantes coses… profundament inútil i estúpid.

emigrantes2rotoMirem-ho d’aquesta manera: si la classe obrera és una sola, al marge del lloc de naixement de cadascuna de les persones que la integren, la millor manera de cohesionar-la com a classe va més enllà de la vida sindical i la defensa dels seus drets laborals: passa necessàriament perquè ningú dubti del seu dret als serveis públics bàsics. I, en aquest sentit, seria especialment contrari a l’equitat l’establiment de qualsevol taxa o copagament per accedir als metges de capçalera o als serveis d’urgències… Per no parlar de la major desatenció a la que se’ls condemnaria en casos d’accidents laborals… Recordem el cas de l’empresari que va abandonar el treballador accidentat a les portes d’unes urgències hospitalàries per la seva irregular condició laboral. Si ja s’observen moltes reticències, en segons quins casos, per acudir als serveis sanitaris quan caldria, hem d’acceptar precisament el contrari del que molts prediquen: que els serveis d’atenció de la salut s’haurien de flexibilitzar en favor de les persones immigrades, i que haurien d’atendre amb especial cura i delicadesa els homes i les dones que estan pagant, de manera especialment dura, amb el desarrelament i la lluita per la supervivència més crua, les grans desigualtats globalitzades.

Antoni Barbarà i Àngels Martínez Castells

Dempeus per la Salut Pública

 
3 comentaris

Publicat per a 3 Juliol 2010 in Salut

 

Etiquetes: , ,

UNIVERSITAT PEL DIÀLEG I LA PAU

Ahir es va presentar el manifest que podeu llegir al final i que signen de moment 24 ex-rectors de diferents Universitats i una ex-rectora (Rosa Virós, de la UPF). Es va presentar en roda de premsa al Col.legi de Periodistes amb una nombrosa presència de mitjans. Tanmateix, el ressò que avui n’ha fet la premsa escrita ha estat escàs: sembla que no hi ha titul.lar si no es cau en la mateixa trampa que el manifest denuncia: la violència verbal, les discrepàncies estridents, la personalització del desacord. Si entreu a la web http://unipaudialeg.blogspot.com/2007/04/prova.html podreu saber els noms de tots els que han signat fins ara i tenir més informació sobre la manera d’adherir-vos en el cas que que us uneixi alguna mena de vincle amb el món universitari.

En qualsevol cas, val la pena donar la benvinguda a la iniciativa per la pau i el diàleg i cal confiar en que l’experiència creixi i s’extengui més enllà de les universitats.

Text del manifest:

Com a ciutadans i ciutadanes, demòcrates i universitaris, ens sentim obligats a expressar públicament la nostra preocupació pel risc creixent de que la política institucional es desacrediti cada cop més davant de la nostra societat, afeblint la legitimitat del sistema democràtic.

* La transformació del desacord polític en un exercici d’enfrontament permanent de gran violència verbal és una amenaça per al clima de convivència i també per al desenvolupament econòmic i social del país. La conversió d’alguns mitjans de comunicació en transmissors incessants de desqualificacions i injúries obstaculitza l’aproximació entre posicions discrepants que ha de ser l’objectiu del debat democràtic.

* En democràcia, les diferències ideològiques, socials o territorials han de ser i poden ser gestionades per la via de la negociació, amb exclusió categòrica de la violència terrorista, de l’extorsió i de l’insult personal. No pot haver-hi diàleg democràtic sota l’amenaça de la violència. No pot haver-hi un acord durador sense diàleg. Reclamem que així sigui també de manera especial en el procés de recerca de la pau civil al País Basc, un procés que exigeix absència de violència i respecte als drets humans.

* Les entitats representatives del món del treball i de l’empresariat, els col.legis professionals, les organitzacions no governamentals, les universitats i altres col.lectius socials han de reclamar a tots els dirigents polítics que –per damunt dels seus interessos partidistes- demostrin un respecte inequívoc als valors i les regles de l’estat democràtic de dret que garanteixen la convivència ciutadana.

Per tot això i en l’àmbit universitari, ens comprometem a impulsar i donar suport a totes les iniciatives destinades a promoure els valors que inspiren la cultura del diàleg i de la pau. L’enfortiment d’aquests valors és el fonament més sòlid per a desterrar del nostre entorn totes les manifestacions de la intolerància, la violència i la guerra.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 25 Abril 2007 in Pau

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: