RSS

Arxiu d'etiquetes: copagament

Dempeus per la salut a Público

logo-public.png

El diumenge 8 d’agost el periodista Roger Tugas va publicar a l’edició per Catalunya del diari Público un extens reportatge amb el suggeridor títol de “El copagament sanitari pren força, però manté un intens rebuig social.”

opinions-publico.pngTugas ens recorda que el primer  informe oficial que proposa el copagament data de l’any 1991, i de cap manera estalvia el paper dirigent que des del 2004  ha tingut la consellera de salut de Catalunya, Marina Geli, per liderar el debat a l’ambit estatal. En les dues pàgines del seu extens i documentat article el periodista repassa les vicissituts i fracassos que ja des del Govern de Felipe González han tingut els “Informes” que proposaven mesures lesives per a la inmensa majoria de les persones (primer l’Informe Abril Martorell i desprès els dos Informes Vilardell que ja en el seu moment varen criticar Clara Valverde i el Dr. Antoni Barbarà, el segon dels quals ni tant sols va aconseguir el consens i sobre el redactat final consten les crítiques i disconformitats de Vicenç Navarro, Josep Mari Via, Santiago Marimón i Joan Ramón Laporte). Segons l’article, la posició ciutadana de denúncia més clara –apreciació que comparteixo–  és la de Dempeus per la Salut Pública, i en aquest sentit Tugas recull els continguts de la important Jornada del dia 10 de juny (organitzada en col.laboració amb  la FADSP i GREDS-Emconet) i on menciona els principals arguments de la Declaració final.

Números canten:

Tugas no s’estén en els comentaris, però dóna dues dades econòmiques importants com són la despesa sanitaria en percentatge del PIB (i on es pot constatar que Catalunya té la despesa més petitade la llista de països, fins i tot en relació a l’Estat) i el que ha representat també aquesta disminució de la despesa en percentatge sobre el Pressupost total de la Generalitat de Catalunya. Hi ha marge, per tant, per incrementar les dotacions públiques en salut via impostos directes i progressius, i els Pressupostos Generals. Aquesta és la mesura que no incrementa la burocràcia, que no desanima l’atenció primària ni la medicina preventina i no perjudica a les persones amb menys recursos, ni les que pateixen malalties cròniques. Però aquesta és, precisament, la mesura que no volen, de cap manera, els poderosos interessos de la sanitat privada als que cal fer front amb l’equitat i la raó, amb els nostres arguments (que són també els de la OMS), i Dempeus!

pressupost-catala-de-salut.png

despesa-sanitaria-sobre-pib.png

 

 

 

 

 

 

 

 

Podeu veure la transcripció de la intervenció de Gaspar Llamazares a la Jornada i consultar tot  el  Dossier Jornada contra el copagament.

A més,  un dels primers escrits contra el co(re)pagament és de l’amic Dr. Antoni Barbarà : ¡Ni copago, ni repago: ya lo hemos pagado!

 

 
4 comentaris

Publicat per a 9 Agost 2010 in Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Insisteixen en el copagament a la terra dels peatges

copago.jpg

I segueixen insistint. Ahir, el telenotícies nit de TV3 recollia veus doctes com la del Conseller d’Economia, un conseller del Banc d’Espanya i President ds l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (que com que diu coses diferents de les de la OMS sobre el tema, crec que es deixa portat pel primer dels càrrecs, és a dir, el del Banc d’Espanya) i el Director de Centre de Recerca en Economia i Salut que amb tots els respectes i de bon rotllo, sembla que ens expliqui una rondalla..

Però són tres pesos pesats del món de l’economia i la sanitat vista des de la perpsectiva neoliberal, i que donaven tot tipus d’arguments per introduir el copagament a l’estil de la recepta de l’all-i-oli, ho barrejaven i esclafaven tot en el morter abans de donar-hi voltes: reducció del dèficit, altres països Europeus, la funció del metge o metgessa de capçalera, desanimar la demanda innecessària… i fins i tot una miqueta d’equitat, entesa a la manera equivocada!

Com podran veure en el video, diuen el que diuen amb un to tant convincent, tant savi i doctoral, i a la vegada de tant bons nois, que sembla mentida que ningú pugui portar-lis la contrària… Però resulta que és la mateixa OMS la que ho fa, i països sensats com Austràlia i Canadà han eliminat el copagament a l’avaluar el seu impacte negatiu (i no eficient!) sobre l’equitat.

Vostès poden veure molts i molts arguments sensats contra el copagament anant a aquesta pàgina de Dempeus per la Salut Pública amb el Dossier complet de la Jornada sobre el Copagament, que els aconsello visitar, però a més, aquest matí, a Els Matins de TV3, en Joan Julivert ha recordat una altra cosa bàsica que s’havien oblidat de mencionar els que proposen aquest impost sobre les persones malaltes, per més excusen que s’hi busquin….

miitjana-salaris-europa.png

I és que, si es tracta d’acostar-nos a Europa en el que és dolent per als treballadors i treballadores, també ho podem fer en el que és bo. I, com poden veure, la mitjana dels salaris a Espanya està molt per sota dels països que ens diuen que tenen algun sistema o altra de copagament (com per altra banda ja tenim a casa nostra amb els medicaments, a més del cèntim sobre el litre de benzina, que sempre se n’obliden…)

Des de Dempeus per la Salut Pública diem que la salut i els serveis de salut tenen un valor, i no han de tenir un preu (quan en canvi, amb fins recaptatoris, semblaria molt més fàcil aplicar un dòlar per nit a un servei tant mercantilitzat com és el turisme sobre cada pernoctació en qualsevol hotel de Catalunya… i com ja s’aplica a tantes i tantes ciutats del món. Però, en canvi, el gremi d’hosteleria diu que aquests taxa és inviable i posa el crit al cel, però en canvi, sí que es pot proposar un impost sobre les persones malaltes i l’hospitalització, i volen fer-ho passar per una decissió entenimentada.

Doncs ja m’explicaran com entenen l’equitat i la lluita contra les desigualtats, i la protecció a les persones en situació difícil tots aquests senyors aparentment tan sensats que parlen en el video:

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

 
2 comentaris

Publicat per a 13 Juliol 2010 in Europa, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , ,

Caretes fora: el copagament és un impost sobre la malatia

03-mascaras.jpg
Ja queda clar i es treuen totes les màscares darrera les que s’han amagat fins ara: no és per “educar a la ciudatania a que no abusi dels serveis sanitaris”… No es tracta tampoc de fer millor us dels medicaments… Ni cal seguir fent volades de coloms sobre  la suposada multifreqüència als metges i metgesses de capçalera… aquí el problema és el déficit, com ens diuen el FMI i tots els fonamentalismes neoliberals seguidors dels més estupids manaments monetaris de Maastricht. I com que els nostres polítics  no s’atreveixen a  posar nous impostos a la banca per tot el mal que han fet, ni als especuladors, ni sobre les transsaccions internacionals que fan anar l’economia de corcoll, ni sobre les SICAV, ni prohibeixen els paradisos fiscals, sempre els queden les persones malaltes…
En aquest bloc he defensat moltes vegades al conseller Castells. Avui, no sols m’és impossible, sinò que m’indignen les seves declaracions publicades a El Periodico, i li faig avinent que ens trobarà DEMPEUS, com sempre, en contra del co-repagament i l’abús reiterat i continuat a les persones més febles d’aquesta societat. Quina vergonya!

Castells veu «inevitable» el copagament sanitari el 2011

Dijous, 8 de juliol del 2010

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va assegurar ahir que serà «inevitable» implantar el 2011 un sistema de copagament en la sanitat perquè alguns usuaris sufraguin una part del cost dels serveis que reben. La mesura és una de les poques alternatives que li queden a la Generalitat per reduir el dèficit públic en 800 milions més l’any que ve després d’haver retallat un 5% els sous als funcionaris i d’haver rebaixat també l’aportació pública als centres sanitaris concertats.

Marina Geli i Antoni Castells, al Palau de la Generalitat al juny. GUILLERMO MOLINER

«S’haurà de posar en marxa el copagament en la sanitat perquè serà inevitable el 2011. Espero que el Ministeri de Sanitat sigui també conscient d’aquesta necessitat», va indicar Castells en una trobada amb directius organitzat pel Cercle d’Estudis Sòcio-Laborals de Baker & McKenzie a Barcelona.

CINC EUROS EL MENÚ / Per vèncer els prejudicis, el conseller va deixar clar que només s’exigiria l’abonament d’una part del cost «a les rendes altes». Va posar com a exemple el pagament de cinc euros diaris per l’àpat d’un hospital o del 15% del cost de materials cars com les pròtesis.

Mentre es negocia el copagament, la Generalitat ha de fer front al retard en els pagaments als centres sanitaris concertats. El conseller d’Economia va atribuir la demora a les tensions de tresoreria per la dificultat de col·locar noves emissions de deute amb les quals millorar els recursos disponibles. Castells preveu una millora progressiva i la normalització dels terminis al setembre.

Pel conseller, el copagament –defensat en diverses ocasions per la titular de Salut, Marina Geli–, també s’hauria d’estendre als serveis socials amb el mateix filtre del nivell d’ingressos. Castells pot posar la mesura sobre la taula al Consell de Política Fiscal i Financera previst per a aquest mes, en què s’esbossaran els nous plans per seguir reduint el dèficit el 2011.

El titular d’Economia va advertir que «seran necessàries mesures addicionals» per assolir l’objectiu planificat de reducció del dèficit en 2.600 milions el 2011.

campanyagallineta-repagament.jpg

Veure,sobre aquest tema, però en un sentit ben diferent:

Toni Barbarà“Ni copago, ni repago ¡ya lo hemos pagado!”, i els materials de la Jornada de Dempeus sobre el Co-Repago, inclosa la Declaració sobre el No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública.

 
6 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2010 in Igualtat, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

El dret a avortar en hospitals públics

aborto_mani_img300.jpg

Llegeixo avui sobre la posada en marxa de la Llei de l’Avortament que la Comunitat de Navarra, com un tot, es nega a aplicar-la, i a Madrid i altres comunitats governades pel PP semblen voler esperar i veure què decideix el Tribunal Constitucional (sí, sí, el mateix que pot tardar anys i anys… recordin la maldestra sentència política sobre l’Estatut de Catalunya). El Tribunal Constitucional treballa de valent donant peixet al PP que li porta tot el que no li agrada del que es legisla al Congrés, lesioni els drets de qui sigui mentre no siguin els seus i els de la cúria vaticanista (però no se n’escapen en absolut ni els drets de les dones, ni els drets dels pobles). I mentre les Comunitats governades pel PP es fan l’orni (menys la de Navarra, on el fum d’incens s’escampa per tot el servei sanitari) m’alegra llegir que 3 hospitals públics de Catalunya ja han demanat a Salut practicar avortaments.

aborto-libre-y-gratuito.jpg

I que consti que no vull fer ara constar cap fet diferèncial en aquest tema. De fet, a la Consellera Geli, ben nostrada (de Girona de tota la vida) no li acaba d’agradar que els hospitals públics de Catalunya puguin practicar avortaments a partir del gener del 2011 , fins i tot desprès d’oferir formació específica i actualitzada als seus ginecòlegs.

El fet fonamental és que, amb l’entrada en vigor de la nova llei, es reconeix el que és un fet evident: que els avortaments són un servei sanitari que, des de fa 25 anys, venia assumint la xarxa de clíniques privades autoritzades per la Generalitat. Els hospitals públics n’havien quedat al marge no pas per motius ideològics ni de consciència, sinò per la impossibilitat de poder atendre una demanda que els sobrepassava (més de 26.000 dones l’any passat). Però ara està previst que rebin un finançament addicional, i això pot permetre adequar les plantilles dels hospitals públics (tot i que les clíniques privades que fins ara s’han ocupat d’atendre la demanda d’avortaments a Catalunya ja han manifestat el seu malestar).

La consellera de Salut que no està d’acord en que el sector privat ha de ser subisdiari del públic, i no al revès, ja s’ha decantat (com calia esperar) per preservar l’activitat de la xarxa privada de clíniques, i tampoc ens ha donat cap sorpresa, coneixent com coneixem les seves prioritats i afinitats. A més, aprofita la ocasió per posar, ni que sigui temporalment (que ja veurem) un copagament en marxa: Diu que, de forma transitòria, fins al pròxim desembre, les dones que decideixin avortar hauran d’acudir als centres privats i pagar la intervenció, cost que els serà tornat posteriorment. L’excusa formal és que “aquest període és necessari per complir els terminis legals de concurs i acreditació dels centres privats que ara assumiran una funció pública”… però a mí, que vol que els digui, sabent com aposta en ferm la consellera pels copagaments i les privatitzacions, aquesta mesura em fa molta, molta mala espina…

Més informació a Dones en Xarxa. I veure també a Dempeus, “La incertidumbre rodea a la Ley del Aborto…”

 
8 comentaris

Publicat per a 6 Juliol 2010 in Gènere, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

El British Medical Journal també s’ocupa del co-repagament

miguel-jara.jpg

Miguel Jara ha publicat avui en el seu bloc,  traduit al castellà, l’article que el BMJ va treure a primers de mes sobre el copagament, gairebé podríem dir que hores abans de que es celebrès la Jornada de Barcelona “No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública”. Podeu veure tot el text  en anglès i en castellà si aneu a  “Repagar la sanidad pública”

Naturalment, us recomano la seva lectura completa, i em limito a reproduir la part del seu text que coincideix plenament amb la Declaració aprovada el dia 10 contra el Co-Repagament, a Barcelona, amb la participació de moltes organitzacions socials, investigadors i experts en sanitat i salut. 

bmj_logo.jpg

Diu Miguel Jara, entre altres coses:  

(…)

A falta de mayor concreción sobre el asunto, son varias las posibilidades que se barajan: Introducción de un ticket moderador -2 o 3 euros- para ser atendido por el médico de cabecera o pediatra; cobro de una tasa en Urgencias si el médico que presta asistencia considera que el motivo “no es urgente”; cobro de un porcentaje mínimo en farmacia a los pensionistas –en torno a un 10 %, como los pacientes crónicos- o en base a una escala, según el nivel de renta; o no cubrir ciertas prestaciones sanitarias (eficaces, pero de alto coste). Para recibirlas se debería pagar aparte o suscribir una póliza de seguro con una empresa privada (como actualmente la salud bucodental o la podología).

Desde distintos colectivos sanitarios se están llevando a cabo movilizaciones contra el copago. Para Angels Martínez, portavoz de Dempeus per la Salut Pública:

“Hay evidencia de que las distintas fórmulas de copago reducen sin discriminar tanto la demanda necesaria como la considerada innecesaria, y que tienden a afectar la salud y la economía de una forma sesgada: las repercusiones son más negativas para las personas con menos ingresos y las de grupos sociales más desfavorecidos”.

Esta organización ha impulsado un manifiesto, que también ha firmado la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), en el que plantea que cualquier medida que signifique una barrera económica, por pequeña que sea, que suponga un desembolso para el acceso a los servicios de salud es perjudicial, regresiva e injusta en la medida que expulsa de un sistema universal o pone trabas a su acceso precisamente a los personas con las rentas menores o mínimas.

“El pago o copago de la atención a los problemas de salud puede no ser asumible o bien representar una importante carga para las personas de los grupos más desfavorecidos. Este es un aspecto fundamental a tener en cuenta desde la perspectiva de la equidad. Las distintas formas de copago existentes o en discusión pueden generar dificultades de acceso económico que acaban determinando desigualdades sociales en salud”, se afirma en dicho documento.

Los colectivos sanitarios que están en contra de la implantación del copago entienden que los ingresos fiscales deben sostener todo el gasto sanitario actual y su desarrollo.

“Conviene una revisión a fondo tanto de nuestra fiscalidad mejorando su carácter redistributivo, como el aumentar la financiación de unos servicios de sanidad probadamente eficientes a pesar de que están por debajo de la media europea”, argumentan (…).

La referència al BMJ és:  BMJ 2010;340:c3063

i per veure la Jornada sencera, amb els materials que es varen presentar a la Jornada, clickar aquí!

I un text fundacional el podeu trobar aquí, en el bloc de Toni Barbarà

 
Deixa un comentari

Publicat per a 23 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

Gaspar Llamazares contra el copagament

Gaspar Llamazares ha autoritzat a Dempeus per la Salut Pública  a reproduir aquest article publicat avui a El Pais com a síntesi dels arguments que va exposar a la Jornada organitzada per la FADSP, el Greds-Emconet i Dempeus per la Salut Pública i en la que moltes persones varem dir No al Co-Repagament: per l’Equitat i la Salut Pública. Aquestes són les seves opinions que avui podeu llegir i comentar:

gaspar-llamazares-a-la-jornada.jpg

(foto: Fulgencio Cánovas)

Copago no: ‘repago’ y privatización

GASPAR LLAMAZARES 15/06/2010

Por si no fueran ya suficientes los discursos y las medidas de ajuste de los cirujanos de hierro que pretenden hacer recaer los efectos de la crisis económica sobre los ciudadanos y sus derechos sociales y democráticos, resurge ahora el manido debate del copago como fórmula milagrosa para la moderación de la demanda de servicios en el sector sanitario, ya que se reconoce que no incidiría de forma significativa en la financiación del sistema.

Se pretende una doble imposición para financiar el sistema introduciendo de nuevo el precio

Pero como en la guerra, también en las batallas ideológicas y sanitarias lo primero que muere es la verdad. En este caso, el término copago pretende trasladar la imagen falsa del gratis total hoy en día para los ciudadanos en la atención sanitaria, cuando son estos quienes financian nuestro Sistema Nacional de Salud con sus impuestos. Se trata, por tanto, no de copago, sino de repago, ya que se pretende una doble imposición para financiar el sistema introduciendo de nuevo el precio en un sistema sanitario que hasta ahora se basaba en necesidades de salud y en valores como la universalidad, la equidad, así como la financiación y la previsión públicas. Todo ello quedaría cuestionado por un precio que, aunque supuestamente simbólico, aumentaría la marginación y la falta de equidad a los sectores con menor renta o peor informados y, por consiguiente, un mayor deterioro de su situación de salud que ya hoy está lejos de la de quienes disfrutan de las rentas más altas (hasta 10 años de diferencia en esperanza de vida).

Además, este discurso se tiñe de hipocresía cuando se pretende que el sistema que buscan implantar (a partir de ahora, repago) no tiene finalidad recaudatoria, sino moderadora de una demanda sanitaria que se considera a priori abusiva.

Se da el caso de que el repago ya existe en la práctica en la adquisición de los medicamentos, cuando el trabajador en activo aporta nada menos que el 40% de su importe al ir a la farmacia. Paradójicamente, esta circunstancia asumida hace décadas y perfectamente evaluable en el tiempo no influye en la moderación de la demanda, sino que es justo el gasto farmacéutico el que crece muy por encima del conjunto del resto de partidas. Es, al tiempo, el único epígrafe del gasto sanitario público en el que España se sitúa por encima de la media de la UE, presentando en lo demás uno de los mejores balances coste-efectividad de los sistemas de nuestro entorno.

Quizás sean otros los objetivos que se persiguen, más allá de la disuasión de acudir al médico, y son sus impulsores quienes deben explicarlo públicamente y sin hipocresías. En la demanda sanitaria, el ciudadano decide mucho menos de lo que parece, y si lo que se pretende es racionalizarla se precisan medidas que recaen más del lado de la Administración y de los servicios, y no tanto de los usuarios y pacientes.

Se aducen razones como la utilización excesiva de las consultas de Atención Primaria o de urgencias. Sin embargo, poco se dice de la escasez de medios y profesionales de la Atención Primaria, de la necesaria redistribución de funciones en los equipos o de las limitaciones de las políticas de salud pública, de educación y participación sanitaria de los ciudadanos. Invertir en ellas mejoraría sin lugar a dudas la calidad y reducirían el número de consultas que se pretenden limitar con el castigo del repago, como si los ciudadanos fueran el perro de Paulov, objetos de premio y castigo.

Si se trata de estímulos negativos al consumo sanitario, ¿por qué no cortar en vez de por precio por edad, por estatura o por sexo? Se trata de medidas absurdas igualmente arbitrarias que no tienen nada que ver con la racionalización de la demanda sanitaria. Lo que ocurre realmente es que el repago se inscribe en la corriente privatizadora de los servicios públicos que se agudiza ahora con el pretexto de la crisis. Es la misma corriente que ve en el sistema sanitario y en el de pensiones públicas y, en general, en el Estado de bienestar un nuevo nicho de mercado.

En España el repago no es un hecho aislado. Viene precedido de la privatización de la gestión sanitaria, a la que sigue la de la provisión de los servicios sanitarios. Con todo ello, la sanidad privada ha adquirido en nuestro país un mayor papel que en el resto de Europa, configurando un subsistema privilegiado para las rentas altas y los sectores con poder de decisión al margen del Sistema Nacional de Salud.

La batalla a la que nos enfrentamos no es solo la del repago, se llama privatización o, lo que es lo mismo, un fracaso sanitario y económico para los que lo han probado, pero un éxito de rentabilidad para los mercados, como ocurre en EE UU (Obama dixit).

Gaspar Llamazares es presidente de la Comisión de Sanidad y Asuntos Sociales del Congreso y portavoz parlamentario de IU.

 

—-

En el bloc de Dempeus per la Salut Pública  ja  s’ha publicat la intervenció de Santi Marimón a la Mesa 1 de la Jornada, que podeu trobar aquí, i els suports d’Antoni Barbarà i Marciano Sanchez Bayle, de la Mesa 2, i de la Mesa 1, també,  els suports de Lluis Camprubí i de Fernando Comas, així com l’entrevista sobre el mateix tema que em va fer el  company  Sergi Raventós  a Sin Permiso

Us recordo igualment que podeu trobar  la declaració de No al Co-Repagament, Equitat i Salut Pública en versió catalana aquí i castellana aquí. Feu-ne difusió, que s’ho val!

 
1 comentari

Publicat per a 15 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Jornada contra el copago en la prensa

jornada-corepagament-7.jpg

Fotos:Fulgencio Canovas

Empezamos el recorrido con la nota de (EUROPA PRESS)

“El diputado de IU en el Congreso de los Diputados y presidente de la Comisión de Sanidad del Congreso, Gaspar Llamazares, consideró hoy una lucha “fundamental” resistir al copago sanitario, y reafirmó su defensa del sistema de sanidad público español, que lo calificó como uno de los más eficientes y de calidad de toda Europa.

En el marco de un acto contra el copago organizado en Barcelona por varias federaciones de usuarios encabezadas por ‘Dempeus por la Salud Pública’, aseguró que el debate sobre la introducción del copago como alternativa para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud (SNS) está propuesto por algunos representantes políticos, y responde a “intereses económicos”.

“El copago es la forma de mercantilizar un sistema de sanitario público y avanzar en su privatización”, sentenció.

Por su parte, el portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp), Marciano Sánchez, aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

Las asociaciones participantes acabarán la jornada aprobando una declaración conjunta contra el copago sanitario que pretenden hacer llegar a instituciones públicas y al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, porque consideran que será “la primera fisura que dañará un edificio que acabará cayendo al suelo”.

“Establecer tasas para el acceso sanitario supondrá una dificultad insalvable para los sectores de la población más vulnerables”, lamentaron.”

—-

La Agencia Catalana Alternativa de Notícies Sirius recoge una información especialmemte cuidada en: Llamazares amb Dempeus contra el copagament, que les recomendamos especialmente, citando también la noticia recogida en euia.

Por su parte, Dempeus per la Salut pública recoge otras informaciones aparecidas, entre ellas, que  Gente titula Llamazares ve una lucha “fundamental” la resistencia al copago sanitario, y  destaca la intervención de Marciano Sánchez que aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

El Correo de Vizcaya y El Norte de Castilla, basado en la Agencia EFE, titula:Llamazares dice que el copago supone ceder al “ajuste impuesto por el FMI”

Barcelona, 10 jun (EFE).- El diputado de Izquierda Unida en el Congreso, Gaspar Llamazares, ha afirmado hoy que implantar el sistema de copago en la sanidad pública española supondría ceder al “ajuste permanente impuesto por orden del Fondo Monetario Internacional (FMI) y los organismos internacionales”.

Llamazares, que preside la Comisión de Sanidad del Congreso de los Diputados, ha asegurado que la posibilidad de cobrar al ciudadano por ir al médico es una “forma de mercantilizar el sistema de sanidad público” que “responde a intereses económicos“.

Llamazares se ha manifestado así en la jornada “No al co-repago: Equidad y Salud Pública”, en la que ha participado como ponente junto a representantes de grupos de investigación universitarios y de grupos de defensa de la sanidad pública, y a la que han asistido, en la Escuela de Diseño Elisava, más de un centenar de personas.

Toni_Barbarà_Lluís_Camprubí_Marciano_Sanchez_Bayle_i_Fernando_ComasLos participantes en el encuentro, organizado por Dempeus per la Salut Pública y la Federación de Asociaciones de Defensa de la Sanidad Pública, han desplegado una batería de argumentos para rechazar de plano cualquier tipo de fórmula de copago, ahora que el debate para aportar más ingresos al sistema sanitario español ha subido de intensidad.

La tesis central de la jornada ha sido la defensa de que el copago implica un “repago“, es decir, los ponentes han defendido que implantar un sistema de cobro por acudir al médico significaría que el ciudadano pagaría dos veces por la sanidad: primero, a través de los impuestos; y después, pagando una cuota puntual en el momento de la consulta.

El ponente de la jornada Lluís Camprubí, del Grupo de Investigación en Desigualdades en Salud de la Universidad Pompeu Fabra, ha asegurado que existe un “claro divorcio entre lo que por una parte se nos dice acerca del copago por parte de los políticos” y lo que su grupo de investigación encuentra “en la evidencia científica”.

Camprubí ha explicado que, de acuerdo con esas evidencias, el copago es “un instrumento muy débil” para incrementar los recursos de la sanidad pública, en la medida en que “los costes administrativos” que acarrearía el sistema “pueden superar el posible ahorro”.

Además, el investigador ha afirmado que “el copago no discrimina el uso apropiado de la sanidad pública del no apropiado” y ha denunciado que únicamente “reduce el uso de la sanidad por parte de las personas más vulnerables”.EFE
Noticias EFE

Hablan también del tema o recogen la noticia: El digital de Madrid Lainformación.com Que! Noticias.es Invertia.com EstudiantesMedicina.tv ElEconomista.es EcoDiario y Diario Siglo XXI

Finalmente, en Publico, sin nombrar a Dempeus per la Salut Pública, hablan de la Jornada en la edición catalana diciendo:

publico.png

Ver Declaración de la Jornada en castellano, aquí,

y en catalán, aquí:

 
 

Etiquetes: , , , ,

Dempeus per la salut pública AVUI més dempeus que mai

dempeus7.jpgAvui, Dempeus per la salut pública, més Dempeus que mai. Ja sabeu que parlo d’una organització ciutadana on hi són, hi caben, i hi tenen molta feina a fer les persones que porten bata blanca i les que no,  qui és usuari de la sanitat i qui, dissortadament,  no es sent prou atés i es usuari/a forçat de la privada,  qui entén la salut com un dret que va molt més enllà dels serveis sanitaris, i  qui combat les inequitats i les desigualtats que en bona mesura es deriven d’una concepció estreta i magre de la salut,  i qui creu (i en primer lloc, moltes i moltes dones)  que la manera com una societat tracta els temes de salut demostra el seu nivell civilitzatori, i enforteix o debilita la igualtat i la democràcia.

Avui, juntament amb la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i el grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra GREDS-Emconet, es donaran raons per dir NO al co-repagament, per l’equitat i la salut pública.

Ens hem de felicitar perquè participarà molta gent profundament entenedora del tema i del que ens hi juguem. Per exemple,  Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Salut del Congrés de Diputats, Marciano Sánchez Bayle, portaveu de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, Fernando Comas, expert en marketing farmaceutic i editor del blog Pharmacoserías, i també molta gent de casa nostra que des de la Universitat, la sanitat o la ciutadania donaran arguments sobre aquesta autèntica peça clau que en aquests moments centra en bona mesura les embranzides privatitzadores de la sanitat…  i que pot significar una barrera d’accés als serveis de salut massa difícil de superar per a les persones que més pateixen la pobresa i la crisi econòmica.

I per primera vegada també comptarem amb representació, entre altres organitzacions, dels sindicats CC.OO i UGT,  i d’associacions de veïns con la FAVB i la CONFAVC, del Centre d’anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat(CUS), i importants organitzacions d’ajuda mutua de persones malaltes i familiars. Podeu veure el programa aquí!

És avui, a les 6:30 de la tarda, a l’Auditori Elisava, Rambla 30-32. 

jornada-corepagament.png

 

 

 

Etiquetes: , , , ,

No al co/repagament: equitat i salut pública!

jornada-corepagament.png

Programa Definitiu:

Mesa 1: Arguments teòricsPresideix i  modera Montserrat Vergara, investigadora principal de GREDS-Emconet

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!”  Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.” – Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Gup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

 “El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible” – Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

Mesa 2: Arguments socials i polítics.-  Presideix i modera Vanessa Puig Barachina, investigadora del GREDS-Emconet

“Copagament i Atenció Primària (qui guanya / qui perd)”. – Ramón Morera Castell. Metge de Família / FoCAP

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“No és CO-pagar, És RE-pagar” –  Antoni Barbarà. Metge. Secretari de Dempeus per la Salut Pública.

Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats.

Participació oberta: Modera Àngels Martínez i Castells

Fila 0  i  altres intervencions:  CC.OO, UGT, CAPS, CUS,  ACAF,  Plataforma Familiars FM-SFC,  ASOCPEPOC, FAVB, CONFAVC …

CLOENDA:   Declaració de la Jornada No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública!

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

El co(re)pagament de nou en primer pla

margarita-deshojada.jpgNo sols el President de Govern o la vicepresidenta Elena Salgado diuen una cosa avui i una altra demà… Ara també Trinidad Jiménez sembla desfullar la margarita dels dubtes,  en una peculiar manera de fer política que s’ha instal.lat en els darrers temps i que sembla contagiar-se de manera perillosa… (efectes secundaris d’una Grip A1H1 neoliberal de virus massa resistents?)

La veritat és que si féssim el recompte dels instruments redistributius que més vegades s’han dit i desdit, segurament no ens sorprendríem de descobrir que és el co(re)pagament pels serveis de salut. Semblava descartat  el 21 de maig, però una setmana desprès  “s’està estudiant” com també es pot llegir avui a Público … tot i que la pròpia ministra dóna tota força dades per justificar que la seva aplicació té efectes nefastos sobre l’equitat, l’increment de les desigualtats, i la salut de la població en general. (No fa precisament les mateixes consideracions la consellera de salut, Marina Geli, entestada en imposar el repagament amb un talibanisme propi de millors causes…)

Dempeus per la salut pública està seguint amb molta atenció com es desenvolupa aquest tema, recollint també les declaracions de la FADSP o enllaçant les protestes d’associacions d’usuaris. Però el millor que s’ha publicat darrerament sobre el tema ho ha escrit l’amic (i inventor del terme re-pagament per definir l’injust copagament) Antoni Barbarà en el seu darrer escrit: “Dues enquestes, dues, sobre copagament” que els hi recomano sincerament, no sols per veure i comprovar (una vegada més) que qui fa l’enquesta en determina en bona mesura el resultat, sinó perquè avui,  en el Canal 33  el  programa “Valor afegit” es dedica al cost de la despesa sanitària (sense que s’hagi a Dempeus a participar-hi…) . De fet, és força lògic perquè el títol genèric jo ho diu tot: “El preu de la salut” (encara que aquest matí s’anunciava, perquè potser algú els havia advertit de no ser tant parcials, com “El valor de la salut”… ).  A la web de la cadena s’anuncia que “detallarà les diverses partides pressupostàries que forma part d’aquesta despesa, la sanitat pública, una de les que més han crescut els últims temps. Despesa en medicaments, augment de la població, ús sovint inadequat de les urgències, baixes laborals… Tot plegat fa augmentar els números vermells d’un sector que també és un motor econòmic però que ha de millorar la seva eficiència”. I ja sabem, no hi ha millor manera d’introduir el copagament, amb vaselina i el que més calgui, si en lloc de parlar de la salut com un dret i una necessitat, en parlem com un negoci!

Demà en seguirem parlant, mentre ja els hi asseguro que un plantejament molt diferent es farà a la Jornada del dia 10 de juny, a la que animo a assistir i participar totes les persones interessades en la salut i els drets de ciutadania!

Jornada No CO-REpagament


Veure també sobre el tema: “Argumentos contra el copago”
“No al co/repagament: equitat i salut pública”

 
5 comentaris

Publicat per a 26 Mai 2010 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: