Alfons Quintà: tres articles sobre la destrucció de la sanitat pública a Catalunya

Alfons Quintà ha escrit una trilogia d’articles amb el títol compartit de “Mas no pararà la destrucció de la sanitat” . En el tercer,  publicat avui a Crònica Global, Quintå es refereix al Ple de salut celebrat al Parlament  en el que Ruiz va admetre la seva dèria de voler marginar el dret administratiu. El periodista creu que, de manera deliberada,  Mas va usar la separació de CDC i UDC per fer passar per alt el ple de sanitat. Ell i Ruiz es mostraren decidits a destrossar-ho tot. Volen anihilar la sanitat pública i fer-ho ràpid. Ja reconeixen voler marginar el dret administratiu, cosa que afavoriria la corrupció. Els favorables a la sanitat pública han de poder formular i exposar millor els seus criteris.

Els articles anteriors podeu trobar-los aquí:

Mas no pararà la destrucció de la sanitat (1): un procés perseguit des de fa anys per CDC

Mas no pararà la destrucció de la sanitat (2): sanitat, corrupció, pujolisme i velles raons estructurals

Després de trenta anys sense haver-n’hi, dimecres hi hagué un ple del Parlament sobre sanitat. A la vista del resultat es podia haver esperat 30 anys més. La primera barrera defensiva va ser el cinisme de Boi Ruiz. La segona, l’indecent control mediàtic posterior. Tanmateix, goso citar un vers del millor poeta obrer català del segle XX, Joan Salvat-Papasseit: “Res no és mesquí, ni cap hora és isarda”.

El seu desenvolupament va quedar afectat pel l’arribada al seu zenit de la batussa entre CDC i UDC. No va ser per atzar. Llavors mateix, una destacada font de CDC em va fer saber que la coincidència en el temps del debat sanitari i el trencament entre CDC i UDC havia estat premeditadament buscat per CDC. Per això CDC va efectuar un “ultimàtum”, com digué UDC. La coincidència en el temps era per CDC un factor important. Res no fou cap atzar.

La font me’n va donar detalls. No volien que les portades dels diaris de l’endemà es referissin a aquell ple, malgrat estar essencialment controlats per la Generalitat, excepte mínimes escletxes. Ho van assolir: la informació sobre el ple de salut va ser tapada per la informació sobre la fi de la federació CiU.

La Vanguardia, callant descaradament

El més gros és que La Vanguardia de dissabte no va publicar ni una línia de les conclusions del ple, ni de res del tema, malgrat que aquelles conclusions fossin fetes públiques el divendres, després d’haver estat acordades per CDC i ERC des de l’inici. Els diaris de dissabte que volgueren les van publicar, sempre molt marginalment. Les conclusions, en qualsevol cas, estaven destinades a ser passades pel folre per Mas. Els que volen seguir l’agonia de la sanitat pública i encara compren La Vanguardia cometen un greu error. Una altra equivocació és que mostra la por cerval que el tema produeix en Mas. Els partits contraris a aquell silenci haurien d’obrar en conseqüència.

Ara bé, hi hagué novetats positives. Per primera vegada, una diputada (Carme Pérez, de Ciutadans) es va referir en el Parlament, i de manera solemne, a que en el 2012 hi hagué a Catalunya un increment de la mortalitat del 5,3 per cent, Ho vaig calcular jo mateix fa mesos i ho he estat publicant, primer com primícia i després com justificada base de molts de anàlisis, des del llunyà 3 de desembre del 2013.

Augment acreditat de la mortalitat

Era i és així. Hi haurà reacció a la intervenció de la diputada? No ho crec. A més de no llegir-me, cosa excusable, també faran veure que no van sentir a la diputada Carme Pérez. Són així i encara poden ser pitjors. El 23 de febrer del 2015 en vaig publicar un informe encara més detallat.

Afegeixo que, poc després de la meva primícia, el butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya va demanar als seus membres quina creien que era la causa d’aquell enorme augment de la mortalitat a Catalunya. Un 78 per cent dels metges va afirmar que eren “les retallades sanitàries” de la Generalitat. Però va continuar i continua el silenci mediàtic. Només jo ho vaig reproduir.

Eliminar de la sanitat pública el dret administratiu

Un altre fet cabdal del ple és la confessió formal de Ruiz de voler posar “elements de dret mercantil” en l’avui lògicament obligat dret administratiu per, digué, agilitzar la gestió dels diners (públics) de la sanitat catalana. Ho he estat exposant durant mesos, com un dels més grans perills, o potser el més gran. Seria alimentar de manera descarada la corrupció ja existent en la sanitat catalana. La Generalitat no solament destrueix la sanitat pública i augmenta la mortalitat sinó que a més vol carregar-se una distinció jurídica -l’existent entre dret civil i el mercantil, per un costat, i administratiu, per l’altre. Per manca d’ambició i per ximpleria no queden.

Com escrivia jo mateix el passat 15 d’abril “estan obsessionats en marginar el dret administratiu, millor garantia contra la corrupció”. Impedir-ho ha de ser absolutament prioritari. No solament per defensar la sanitat pública sinó també l’Estat de dret. Jo ja ho he escrit diverses vegades però oficialment la Generalitat no en deia res. Cal agrair el bocamoll Ruiz la seva insolent confirmació.

El cinisme radical d’ERC

Una altra revelació també clau fou l’actitud d’ERC. El seu cinisme va ser d’una claredat meridiana. Malgrat que la convocatòria del ple, que ERC havia signat, havia estat per a condemnar “les polítiques de Boi Ruiz”, una vegada més ERC va salvar descaradament a l’inefable conseller. ERC tornà demostrar que se’n fot de tot el que no sigui aconseguir el poder pel poder. Aconsello cercar i escoltar a internet les intervencions d’Oriol Junqueras i del gran paradigma de la ignorància que és Alba Vergés, portaveu d’ERC en sanitat. Tenen un fetge com un armari mirall.

Mas i Ruiz van faltar a la veritat de forma sistemàtica. Respecte a l’escàndol Innova, amb els seus 40 imputats, van superar els límits de la decència. És un front que requeriria un atac precís per part de partits que en són capaços, però que sovint no volen efectuar-ho.

Josep Prat i Artur Mas, un vella i forta relació

Els que hagin comès errors ho han d’aclarir, malgrat que la certesa de les certeses és que Josep Prat sempre ha estat un home de CDC i en concret de Mas. Com director general del Servei General de la Salut (CatSalut) va estar despatxant sistemàticament amb Artur Mas. Anys després, el va fer el seu assessor àulic en sanitat. El model Innova era el model que CDC volia aplicar a tota Catalunya.

El Parlament va tornar a demostrar que no és, per desgràcia, el lloc més apte per l’obligat i urgent aclariment de la monstruosa destrucció de la sanitat catalana. Per això, estic proposant a diverses forces polítiques que organitzin, de la manera més àmplia possible, sense cap apriorisme, un seguit de debats públics, estructurats i articulats, amb presència dels mitjans, que duguin a terme el que no ha estat possible en el Parlament.

Una comissió cívica sobre sanitat

No es tracta de repetir el que volia ser el “Tribunal Bertrand Russell” sobre la guerra de Vietnam, ni el raport Rettig xilè, ni els magnífics debats públics, cercant la reconciliació, que hi hagué a Sud-àfrica, després de l’apartheid. Contemplaria un tema menys greu. El que el fa més greu és la seva maldat estructural. Ens ha portat a un desastre enorme i pot portar-nos a un de pitjor.

Els debats que he esmentat, en particular el Sud-africà, foren un model d’exposició pública i de voluntat de superar una maldat. El que caldria és una exposició ponderada i clara de la més gran monstruositat comesa per Mas. Faria que el vot del 27-S fos qualitativament millor, més conscient. La manera d’obrar de La Vanguardia i de TV3 són models a superar, a contradir. Contra silenci i mentides, veus i veritats.

Liquidar la pública, afavorir la privada

Ruiz va posar de relleu una altra gran maldat en parlar mil vegades de CatSalut, no pas l’Institut Català de la Salut, tot i mostrant la tarja del CatSalut com si fos el remei per a tots els mals. No és res banal. Vol que el CatSalut disposi de tots els diners i des d’allí dur a terme la definitiva privatització de tot. Unifiquen la caixa, primant la privada i marginalitzant la pública. Per això no parlen de titularitat ni de “privatització”. Si destrueixen el que és públic només quedarà del privat: objectiu assolit.

La creació del SISCAT (Sistema Integral d’Utilització Pública) com una ampliació de la XHUT (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) ha consagrat als hospitals amb ànim de lucre com a part integral d’un sistema de pagament públic. A la vegada hi ha hagut una destrucció brutal de Institut Català de la Salut (ICS).

Mostra que es vol convertir tota la sanitat fins ara pública en un sistema cada dia més privat i pitjor. L’ICS passaria de ser central a esdevenir residual, per estar mal finançat, o sigui ofegat. Això s’ha d’explicar molt bé, de manera comprensiva i detallada. Fins ara ha estat impossible efectuar-ho. Calen, per tant, nous instruments. N’haurem de parlar en altres capítols d’aquesta sèrie. El seu títol (“Mas no pararà la destrucció de la sanitat”) ha quedat reafirmat pel recent ple. El que no ha quedat clara, com caldria, és la via per parar-los-hi els peus ràpidament.

 

TV3, la servitut dels mitjans, i la tasca impossible de rentar la cara a Boi Ruiz

Quan es va presentar el programa .CAT, a l’abril del 2014, deia la seva subdirectoria i també presentadora, Ariadna Oltra: “Som molt ambiciosos, abordarem un tema amb més profunditat i més veus que altres programes d’informatius de la casa”. I des de TV3 declaraven que volia ser un punt de trobada i de confrontació d’idees, amb la vocació de convertir-se en un dels principals referents mediàtics de l’actualitat política i social al país. I insistien: .CAT és “un debat amb arguments”. El públic venia garantit, per poc bé que ho féssin, en seguir el “Polònia”.

Totes aquestes afirmacions varen ser poc més que un fóc d’encenalls en el programa (més aviat publireportatge pre-electoral) que podeu veure aqui, esperant la resposta que ens promet CafeambLlet i el programa de LÁlternativa.tv el proper dia 10, a les 12:30, amb Marta Ribas Frías, Isabel Vallet, Albano Dante Fachin de Cafeambllet i jo mateixa, si no accepta a darrera hora la invitació que han fet i reiterat els companys de SICOM al conseller Boi Ruiz. Però molt em temo que si no manega el cotarro el senyor Ruiz, acabarè sortint al programa!

I mentrestant, recupero aquest article de ElCritic que ja té unes quantes setmanes, però que manté una vigència total pel que fa a aspectes destacats de les penoses condicions de la sanitat pública a Catalunya (gràcies a com es beneficia, de manera especial amb Boi Ruiz, la sanitat privada):

Boi Ruiz augmenta les subvencions al grup privat IDCsalud mentre retalla un 16% a la sanitat pública

La sanitat privada avança en temps de retallades. El hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. Segons dades a les quals ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, ha rebut prop de 300 milions d’euros en els darrers quatre anys. Dels 64 milions del 2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. Mentrestant, el pressupost de CatSalut s’ha reduït en un 16%.

CatSalut ha destinat prop de 300 milions d’euros als tres hospitals propietat de l’empresa en els últims quatre anys

“Recomanaria als catalans que es fessin una mútua privada?”. Pregunta del periodista Xavier Bosch al conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en el marc del desaparegut programa Àgora, de Televisió de Catalunya. “Evidentment, sí. Una mútua privada és una solució pel sistema de salut pública”, va respondre. La resposta és del gener de 2011. Quatre anys després, les paraules de Boi Ruiz agafen més sentit que mai. Plataformes, sindicats i associacions defensores de la sanitat pública alerten contra la tendència del Servei Català de la Salut (CatSalut) d’augmentar les partides destinades a empreses i entitats de caràcter privat mentre s’han disminuït les inversions en el 100% públic Institut Català de la Salut (ICS). El conseller Boi Ruiz sovint ha justificat l’augment de la sanitat concertada pels moments actuals de recessió econòmica i per la dificultat d’assumir dins el sistema netament públic tota la demanda.

El pressupost de CatSalut ha passat de 9.547 milions d’euros el 2010 a 8.044 aquest darrer any, cosa que suposa una reducció del 16%. L’Institut Català de la Salut també ha vist reduït en un 13% el seu pressupost en aquest període, passant de 2.915 milions el 2010 a 2.518. Mentrestant, hi ha entitats sanitàries que han augmentat la seva activitat —i beneficis— a través de la concertació amb el servei públic català. És el cas d’IDCsalud, un hòlding sanitari obert a l’ànim de lucre en mans del fons internacional de capital de risc CVC Capital Partners. El grup ha rebut gairebé 288 milions d’euros en quatre anys de contractació amb CatSalut. La tendència, a més, ha anat a l’alça. Segons les dades del Departament de Salut a les quals ha tingut accés CRÍTIC, l’any 2010, moment en què Boi Ruiz entrava com a conseller de Salut, IDCsalud va rebre 64 milions d’euros de les arques públiques i quatre anys després, el 2013, la xifra pujava a quasi 79 milions. Aquesta subvenció és per a tres centres concertats: l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya. Actualment, el mateix grup IDCsalud reconeix que el 39% de la seva activitat a Catalunya prové de la sanitat concertada amb CatSalut.

Inicialment el Registre de convenis i contractes en l’àmbit de l’assistència sanitària pública de CatSalut mostrava que el 2012 IDCsalud hauria doblat els seus ingressos a través de la concertació passant de 63,7 milions el 2010 a gairebé 127 milions el 2012.

A preguntes de CRÍTIC, el departament de comunicació d’IDCsalud a Catalunya nega que la seva companyia hagi incrementat els concerts amb CatSalut. De fet, afirmen que han patit una rebaixa, com la resta de centres. Una afirmació que contrasta amb les dades facilitades per la mateixa Generalitat. Des del Servei Català de la Salut es justifica la concertació a IDCsalud estrictament per criteris tècnics. Un portaveu del departament assegura que “la gestió d’un servei sanitari s’adjudica a través d’un concurs i, per tant, qualsevol licitador pot presentar-s’hi. Si al final IDCsalud en aquest cas és qui guanya el concurs es deu al fet que és la millor oferta que s’hi presenta”.

Un aspecte discutit pels sindicats i la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries ha estat el creixement d’IDCsalud per la derivació de pacients, a través d’aliances estratègiques i convenis de centres semipúblics a altres propietat directa de la mateixa empresa. A l’octubre de 2013, la CUP va dur a l’Oficina Antifrau de Catalunya els convenis entre l’Hospital Clínic de Barcelona i Capio (antiga denominació d’IDCsalud) signats l’any 2009, considerant que concorren en possibles irregularitats i que aquests convenis obren la porta a la “privatització encoberta” de l’hospital. L’any 2009, Capio va firmar una “aliança estratègica” de col·laboració amb l’Hospital Clínic per tal de cedir una part de l’activitat d’aquest centre a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. En el moment de signar-se l’acord, el director general del Clínic era Raimon Belenes. Només dos anys més tard, Capio contractava Belenes com a director general d’innovació de la seva companyia. Mentrestant, el 2013, el Clínic va experimentar una retallada de 17,5 milions d’euros del seu pressupost.

També ICV-EUiA va preguntar aquest estiu al Govern català pels convenis entre IDCsalud i la Corporació Sanitària Parc Taulí, que, segons fonts parlamentàries, havia vist rebaixat el seu pressupost de 194,2 milions el 2010 a 173,9 el 2012, un 10,5% menys, mentre augmentaven els pacients derivats. Altres hospitals públics, segons càlculs de la diputada de la CUP Isabel Vallet sobre la base de les xifres emeses per CatSalut, han vist reduït el seu pressupost en els últims temps de retallades. El pressupost de l’Hospital de Bellvitge ha passat de 322,6 milions d’euros el 2010 a 288,9 milions el 2012, o el del Consorci Sanitari de Terrassa, de 100,7 milions el 2010 a 84,6 el 2011.

El mateix conseller de Salut, Boi Ruiz, admetia públicament l’any 2011 que les retallades en sanitat farien augmentar les llistes d’espera. Aquest estiu, però, Ruiz, responent a les preguntes de la diputada ecosocialista Marta Ribas al Parlament, confirmava que “bona part de la reducció de les llistes d’espera és atribuïble a l’activitat derivada a aquests centres hospitalaris”, amb referència als centres propietat d’IDCsalud. Segons un document al qual va tenir accés El País, 12 hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) han derivat aquest any gairebé 5.000 pacients per ser operats al Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. D’aquests, la meitat dels pacients, uns 2.500, procedeixen de quatre hospitals de l’ICS.

En un altre context, Salut va inflar un 32% un servei adjudicat a dit al Sagrat Cor, segons una investigació del periodista Oriol Güell publicada a El País. La polèmica és una adjudicació directa feta el 2010 per part de CatSalut al Sagrat Cor, que hauria servit perquè aquest hospital d’IDCsalud subcontractés l’empresa Codebi BCN —exclosa de concurs públic i que va encarregar aquesta feina a professionals autònoms—, per prestar un servei que ha resultat ser un 32% més costós que la mateixa tasca portada a concurs sis anys abans. El sindicat CATAC-CTS ho ha denunciat a l’Oficina Antifrau, i el Síndic de Greuges ha obert una investigació “per presumptes adjudicacions irregulars del Departament de Salut i pel canvi de gestió d’alguns serveis”.

Per què tenir sanitat concertada?

La xarxa pública catalana, sota el paraigua del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), ha estat conformada històricament per una àmplia cartera d’entitats de naturalesa i caràcter ben divers. A més de l’Institut Català de la Salut, l’organisme 100% públic de Catalunya, la xarxa catalana disposa també de la figura dels consorcis, empreses i societats mercantils, entitats benèfiques aparentment sense ànim de lucre —fundacions o centres eclesiàstics— i entitats privades obertes a l’ànim de lucre. Dins d’aquest últim grup s’hi troba IDCsalud, motiu pel qual ha estat font de polèmica en els darrers temps.

Catalunya és la comunitat autònoma que més gasta en la concertació de serveis privats. La partida sanitària és la més elevada del pressupost de la Generalitat —amb 8.290 milions d’euros aquest 2014, la qual cosa suposa un 40% del total. Generalment, a Catalunya es pot parlar d’un sistema sanitari mixt, conformat a base d’una forta dependència de col·laboracions publicoprivades. El gerent de l’Institut Català de la Salut, Pere Soley Bach, aclaria aquest concepte en una entrevista aquest estiu a Redacción Médica: “No hi ha secret. Hi ha una història i hi ha un concepte. No es pot parlar de sanitat privada a Catalunya perquè només adquireix aquesta condició des del punt de vista tècnic, però no conceptual o històric”.

IDCsalud, al punt de mira

Però, quin és l’origen de l’actual IDCsalud? El 2005, la multinacional sueca Capio entrava a l’Estat espanyol a través de la compra del Grupo IDC (Ibérica de Diagnóstico y Cirugía). Posteriorment, el 2011, el fons de capital de risc CVC Capital Partners adquiria els hospitals espanyols de Capio, en una operació que suposava la creació d’IDCsalud, desapareixent així la marca Capio. Pel que fa a Catalunya, a inicis del 2011 Capio va adquirir els hospitals de l’antic grup l’Aliança arran de la seva crisi —Hospital Sagrat Cor i Clínica del Vallès—, sumant-los a l’Hospital General de Catalunya, que ja gestionava.

A Catalunya, el model sanitari d’IDCsalud ha quallat amb èxit, i això s’ha reflectit en el creixement que ha anat experimentant any rere any. Fins al punt que actualment, segons dades de la mateixa entitat, el 39% de la seva activitat procedeix de la concertació amb el Servei Català de la Salut. De la resta del percentatge, un 53% prové d’asseguradores, un 5% d’altres serveis privats i un 3% de mútues d’accidents de trànsit. En total, IDCsalud gestiona a Catalunya l’Hospital Universitari Sagrat Cor —amb un 70% concertat amb CatSalut—, la Clínica del Vallès —amb un 47%—, l’Hospital General de Catalunya —amb un 18%— i la Clínica del Pilar —aquest darrer és l’únic dels tres centres que no té concert de CatSalut.

Catalunya, no obstant això, no és ni de bon tros l’únic territori on aquest model s’ha imposat amb èxit. Sense anar més lluny, en el global de l’Estat espanyol, l’any 2011, encara sota l’epígraf de Capio Sanidad, el grup multinacional va facturar més de 673 milions d’euros, i al voltant del 75% d’aquesta xifra provenia de les arques públiques. Per tant, més de 500 milions procedien de concerts amb les administracions públiques. Aquesta xifra el convertia en el principal proveïdor privat de serveis sanitaris públics de l’Estat.

 

DAVID VIDAL: el preu de ser honest. Denúncia de @_cafeambllet

Així ho titula cafeambllet: David Vidal: el preu de ser honest a l’ajuntament més podrit de Catalunya.

· Per Albano Dante Fachin Pozzi (amb qui comparteixo indignació i l’amistat amb en David) la notícia ha saltat avui: el regidor de la CUP de Reus David Vidal imputat per “atemptat a l’autoritat”. Certament el fet que un regidor de Reus estigui imputat no hauria de ser ja notícia ja que prop de 40 càrrecs electes i directius municipals han estat imputats per la seva implicació al Cas Innova, un xiringuito municipal muntat per tots els partits que han passat per l’ajuntament, que pot arribar a esquitxar a molt alts càrrecs de CiU i que ha deixat un forat de 400 milions que hauran de pagar tots els reusencs.

Però la imputació de David Vidal –i també de la seva parella– està avui a la portada del Diari de Tarragona amb lletres ben grans. Davant d’això qui escriu i que fa anys que segueix d’aprop la feina de David Vidal, no pot més que sentir fàstic. Fa tres anys, quan a la revista cafèambllet començàvem a estirar dels fils de la corrupta sanitat catalana algú ens va dir: “a Reus hi ha un regidor que també està investigant aquesta màfia”. (NOTA: abans de seguir llegint, us proposo fer click aquí i per veure per sobre el que va descobrir i destapar David)

Després de mesos d’intentar trencar el silenci que sempre acompanya les màfies, per fi vam trobar algú que plantava cara davant l’omertà política que emparava els lladres de la sanitat. Després de mesos de treball, de llegir el BOE i actes de treball fins les tres de la matinada, la feina de David va donar fruits: regidors imputats, un forat milionari al descobert i dos xoriços –Josep Prat i Carles Manté– a la garjola per creure que els diners públics són per a pagar-se viatges i cotxes cars.

Després de quatre anys d’investigacions, al cafèambllet ens seguim preguntant com pot ser que entre els milers de regidors que durant 30 anys han vist passar per davant seu la corrupció, el cas de David Vidal sigui sent una excepció. On són la resta? Segurament aquests milers de regidors saben que ficar-se amb els corruptes és incòmode. “Sabem qui ets” li va dir el policia a David mentre l’empenyia. “Sou púrria”. Després d’anys d’atacs i desqualificacions fetes per aquells que cobren dietes i callen, finalment David ha estat imputat. Els agents 141 i 183 de la policia de Reus, comportant-se com a matons a sou d’un cacic local insulten, intimiden i colpegen impunement. (Per sort hi ha vídeo). Tot plegat no passaria de ser un altra lamentable i actuació policial xul·lesca, tan lamentablement habitual.

Però és que això passa a l’ajuntament més podrit de Catalunya. Perquè Reus és la ciutat més opaca de Catalunya i David ha demostrat, sobradament, que aquesta opacitat ha estat el cultiu per la immensa podridura reusenca. Un ajuntament podrit que –davant l’agressió a David i la seva companya– prefereix callar i deixar sol davant l’agressió policial al regidor que els ha descobert les vergonyes.

No ha dit res l’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer. Calla de la mateixa manera que el seu partit va callar durant 30 anys mentre Josep Prat cobrava 27.000€ al mes d’amagat i viatjava en un Audi A8 pagat pels ciutadans. Tampoc ha dit res sobre l’agressió a David el PP de Reus, que governa la ciutat amb CiU. Ja se sap que la dreta rància (i cprrupta) espanyola s’entén perfectament amb la dreta rància (i corrupta) catalana quan convé. S’entén tan que CiU ha donat al PP la regidoria que controla la policia. PP i policia. Una barreja que estaborneix. Tothom calla a l’ajuntament més podrit de Catalunya.

Mentrestant el Diari de Tarragona –que en 30 anys tampoc va veure res del que passava a Reus– publica a tota portada i en lletres grans la imputació de David Vidal. Ell, que gràcies a anys de feina i d’investigació va aconseguir portar a la justícia els responsables de la podridura, ell també està imputat. Per corrupte? Per xoriç? No. Perquè els agents 141 i 183 “saben qui és”. Per a ells David és “púrria”. Avui, després de llegir la notícia els que coneixem a David, però sobretot els que coneixem la seva feina i la seva lluita estem al seu costat. Perquè som molts els que sabem que plantar cara a la màfia té un cost i en David va acceptar el risc fa temps. I ara està pagant el preu.

Cal estar al costat de David i la seva companya perquè si en aquest país –d’ajuntaments podrits, de cobradors de dietes i d’alcaldes que paren la mà– hi ha alguna esperança és que cada dia hi hagi més davids amb prou valor i integritat per enfrontar-se als goliats que podreixen tot el que toquen. Estem esperant que n’apareguin molts de davids. Mentrestant, cal cuidar els pocs que tenim. Força David.

PD: Si el voleu conèixer en David una mica més: “La increïble història d’un jardiner de Reus“

 

Privatitzant la sanitat: un gran projecte Verkami!

PARTICIPA AMB UNA MICRODONACIÓ EN AQUEST ESTUDI QUE ENS PERMETRÀ TENIR PROVES DE COM LES PRIVATITZACIONS A LA SANITAT ENS AFECTEN LA SALUT!
http://www.verkami.com/projects/6945-privatitzant-la-sanitat-impacte-a-la-salut-de-la-privatitzacio-de-la-sanitat-a-catalunya

Carles Muntaner y Joan Benach

Et demanem ajuda perquè ens cal una anàlisi sòlida, incontestable, que desmunti totes les mentides de Boi Ruiz i el seu equip de voltors que, davant els nostres ulls, estan desmuntant i empitjorant, dia a dia, el sistema sanitari públic, universal, de qualitat i atenció garantida. Cada hora que passa ens enterem de una nova retallada, d’una nova “externalització”, d’un REpagament que provoca dolor, malaltia i posa la nostra vida en precari mentre segueix la impunitat de la dictadura sanitària. Col.labora amb totes nosaltres en aquest projecte Verkami que sols té contraindicacions pels enemics del bé comú, i que tan bo serà per la veritat, per la salut i l’equitat!

Descripció del projecte

La sanitat pública a Catalunya i en l’Estat Español estan en perill i necessitem dades científiques que ens ajudin a defensar-la. Us demanem ajuda per al finançament i posterior difusió d’una recerca rigorosa coordinada per científics que estudiï l’impacte de la privatització de la sanitat pública en la salut

QUI SOM?

L’ Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública, Café amb llet, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, Dempeus per la salut pública, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Federación de Asociaciones para la defensa de la sanidad pública, Fòrum Català d’Atenció Primària,Grup de Defensa de la Sanitat Pública-15mBCN Salut, Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios, Plataforma d’Acció per a la defensa dels drets dels afectats pel Síndrome de Fatiga Crònica, Plataforma pel dret a la salut, Plataforma per una antenció sanitaria universal a catalunya i la Xarxa de Dones per la Salut ens hem unit per demanar la vostra ajuda per prosseguir un projecte que considerem imprescindible per poder defensar la sanitat pública de les mans dels interessos privatizadors.

PER QUÈ NECESSITEM LA TEVA AJUDA?

Desitgem trobar finançament col·lectiu, la publica és impensable, per desenvolupar la recerca, elaboració i publicació d’un informe (format web, llibre i pdf ) que descrigui d’una manera rigorosa i científica les característiques del procés de privatització i mercantilizació que la sanitat catalana ha sofert en l’última dècada i les terribles conseqüències que aquestes polítiques tenen per a l’empitjorament de la salut de les persones i l’augment de les desigualtats socials.

QUI SERAN ELS RESPONSABLES DEL PROJECTE?

La recerca estarà dirigida pels especialistes-activistes Joan Benach , Carles Muntaner yGemma Tarafa, que atresoren gran experiència en la matèria, havent elaborat informes per a organitzacions com l’ Organizació Mundial de la Salut, publicacions científiques en les més prestigioses revistes o llibres entre els quals podem destacar La sanidad está en venta, Empleo trabajo y desigualdades en Salud: una visión global o Aprender a mirar la salud entre altres.

També participaran en la recerca i elaboració de la documentació diferents persones, investigadors i col·lectius de defensa de la sanitat pública.

Els professors: Benach, Muntaner i Tarafa coordinaran, sense percebre remuneració alguna, als investigadors que elaborin l’informe.

PERQUÈ SERVIRÀ LA RECERCA I LES SEVES CONCLUSIONS?

L’informe i les seves conclusions haurien de proporcionar dades irrefutables i arguments científics que serveixin a la ciutadania, les organitzacions socials, sindicals i polítiques en la seva lluita contra la privatització i mercantilització, desmuntant els falsos mites des de les dades i el rigor científic, que s’han elaborat en contra de la sanitat pública com a dret universal i com a excusa per privatitzar-la

PERQUÈ SERVIRÀ ELS TEUS DINERS?

El projecte té quatre fases i en funció als diners recaptats podrem abordar unes o unes altres

1a FASE

Els primers 8.500 € (quantitat mínima perquè aquest crowdfunding tingui èxit) estaran dedicats a la recerca i elaboració de l’informe El sistema de salut català abans i després de la crisi? Hi ha diferéncies? Aquest informe que concretarà en un document pdf (castellà i català), una pàgina web i un llibre de divulgació que abordarà els antecedents de la privatització de la sanitat a Catalunya, les mesures recents preses amb la crisi i una primera exploració de l’impacte en la sanitat i la salut a Catalunya.

Els diners d’aquesta fase estarà dedicat a:
• Recerca i elaboració d’un informe en format pdf (català, castellà)

• Elaboració d’una pàgina web (català, castellà) des d’on pugui descarregar-se tota la informació recollida en l’informe.

• Redacció, correcció i elaboració d’un llibre que reculli els elements més importants d’aquesta primera etapa de recerca.

• Disseny i desenvolupament de la campanya de divulgació dels continguts.

El calendari acordat per a aquesta primera fase és:

Informe: Finalització Gener de 2014

Llibre i web: Abans de Sant Jordi 2014

2a FASE

A la segona fase, per la qual necessitaríem 9.500 € més, ens centrarem a caracteritzar les retallades en la sanitat a Catalunya, distingint entre austeritat vs. privatització

Aquest segon estudi posarà l’èmfasi en la relació entre les polítiques de ”austeritat” i les polítiques de privatització i valorant quins són les implicacions en la qualitat de l’assistència sanitària i l’equitat en salut d’aquestes polítiques, en el context català i comparativament amb altres països.

3a FASE


La tercera fase, per la qual necessitaríem 10.500€ més, se centrarà a analitzar i descriure l’impacte de les polítiques d’austeritat i privatització, així com valorar els possibles “gaps” en el coneixement d’aquest impacte, **específicament en el context de Catalunya.

Per realitzar els estudis corresponents a les fases 2 i 3 s’utilitzaran metodologies de recerca qualitativa i quantitativa. En particular, es realitzarà una revisió exhaustiva de l’evidència disponible, on es contemplaran diverses fonts d’informació primària i secundària.

Els resultats dels estudis realitzats en ambdues fases es resumiran en un informe preliminar que inclourà una síntesi de la revisió de l’evidència disponible sobre les polítiques d’austeritat i privatització i el seu potencial impacte en salut en el context català i internacional, així com estudis de cas, per caracteritzar les retallades en el marc de les polítiques d’austeritat i privatització i il·lustrar la possible relació entre les polítiques de privatització i sanitat i les implicacions en la qualitat, la salut i les desigualtats en salut.

Els diners recaptats en la segona i tercera fases del projecte serà destinat a contribuir al sou durant un any de dues investigadores (una post-doctoranda i una pre-doctoranda), la redacció d’un informe preliminar de resultats, la traducció del mateix (cast-cat), el pagament l’accés a bases de dades, la gestió de la pàgina web, la difusió dels resultats…etc

Elaboració de la fase 2 i 3: Abril 2014- Setembre 2015

4a FASE


La quarta fase i última, per la qual necessitarem 7.000€ se centrarà en la divulgació de l’informe realitzat en les fases 2 i 3. En primer lloc, mitjançant l’elaboració d’un document (castellà i català) descargatble en format pdf que aglutini els resultats obtinguts en ambdues fases. Aquest document haurà de ser readaptat perquè pugui ser publicat en format llibre imprès. Esperem que la mateixa editorial que s’ha compromès a publicar la primera fase del projecte, trobi interessants els resultats de les fases 2 i 3.

En paral·lel a la preparació del document per a impremta, s’enriquirà la pàgina web (castellà, català) generada en la Fase 1 i s’estudiarà la possibilitat d’elaborar material didàctic i de divulgació perquè els col·lectius i organitzacions. També s’elaboraran articles de caràcter científic i s’intentarà tenir presència en els mitjans de comunicació, ja siguin escrits, radiofònics, televisius o internet.

Finalització del projecte complet: Desembre del 2015

No haguéssim pogut iniciar aquest projecte sense l’ajuda econòmica desinteressada de la Fundació Nous Horitzons i els sindicats Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i CATAC-CTS-IAC.

 

David Fernández @HiginiaRoig : Ni pacte ni conciliació amb la corrupció

Pels dies que es recuperen forces, comença a sentir-se la mandra del cap de setmana i costa més d’escriure, s’agraeix trobar vídeos com el que penjo i en el que David Fernández, de la CUP, dóna una petita lliçó, amb tanta humilitat com contundència, sobre l’enfangament en la corrupció on delinqueixen, es perdonen i indulten (quan i si arriben a judici) personatges que haurien de ser exemplars (encara que sols sigui pel càrrec que ocupen) a la política catalana. No és que traiem la pols als tòpics de vocació moral com el de la dona del César (que segurament s’ha fet tan conegut perquè parla d’una dona) però sí és cert, dissortadament, que a la política s’està destapant, cada dia, que hi prolifera i es fa rica gent amb pocs escrúpols i massa avesada a moure´s en el llot. I comencen també a fer certa pudor les ganes de no adonar-se`n de companys i companyes de partit o d’escó que a vegades treuen l’argument de que si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha corruptors fóra de la política (molts d’ells, com ja sabem i està escrit, a les grans empreses que dicten les lleis en el seu benefici arreu on els corcs debiliten els procediments i els valors de la democràcia): però no és cap excusa. I menys quan els botins dels tril.lers costen salut i vides. Les portes giratòries que suposen autèntics butrons del que és públic per passar a mans privades en són, aquests dies de privatitzacions, externalitzacions, sous i sobre-sous, complements a la regularitat, i “amigues” diputades, més que mai, una bona mostra.

Catalunya té un capítol propi en aquesta petita història de la infàmia, amb famílies prou conegudes ens els que no és que hi hagi un be negre; és que, com ens deia Wyoming, són totes elles un ramat de bens negres…. I no n’hi ha prou de fer un “reset” per tornar a engegar amb el mateix sistema operatiu. Com explicava en un altre lloc en David Fernández, la corrupció no és del sistema, sinó que és el sistema mateix.

 

Feliç Sant Jordi amb rosa, llibre i sempre, sempre @_cafeambllet

Perquè té tota la raó la Marta en tots els videos de cafeAMBllet (represaliats inclosos) i una premsa lliure, valenta i que investiga la corrupció és també un determinant imprescindible de salut social.

Perquè la Marta Sibina i l’Albano Dante són els nostres david que han plantat cara als goliaths prepotents i rapinyaires que volen convertir en botí privat un dels millors sistemes sanitáris públics del món.

Perquè “Artur Mas, on són els meus diners” és una petita joia d’investigació amb l’interès d’un relat de crònica negre, i també un miracle de solidaritat i complicitat entre la gent que vol una Catalunya més digna, amb més equitat i menys mentida.

Perquè la Marta i l’Albano, editors de CAFEAMBLLET, som totes i tots… aquest és el teu llibre per Sant Jordi:

I aquí teniu un resum de la presentació feta per la Marta i l’Albano a La Sirga:

 

Història no-nadalenca del @_cafeambllet imprescindible!

“Desde su pequeña revista local, con muy pocos medios y utilizando las redes sociales, Marta y Albano han difundido su investigación de dos años que descubre la mala gestión y el desvío de fondos públicos en la Sanidad catalana. Mientras el gobierno recorta servicios básicos en la sanidad bajo la excusa de que no hay dinero, la investigación de Cafè amb Llet pone de manifiesto que no es la falta de fondos, sino la opacidad y la mala gestión la que permite casos de corrupción y malversación que benefician a una élite de políticos y empresarios en detrimento del resto de ciudadanos”. (Video subtitulado en castellano)

Ens diu eljornaldiari que “Una tassa de cafè amb llet” és la història d’Albano Dante i Marta Sibina, editors de la revista Cafè amb Llet. Una revista que ha denunciat pressumptes casos de corrupció a la sanitat pública catalana, i dels quals ens hem fet ressò des d’eljornal.cat pel seu interès de ser divulgat i com a mostra de suport al periodisme d’investigació:

Un molt bon treball de Núria Campabadal que forma part del projecte “Great Expectations”, un projecte de web documental que investiga la precarietat a Europa en el món de l’art i la cultura.

UNA TASSA DE CAFÈ AMB LLET from ncampa on Vimeo.

 

Avui, més que mai, també sóc @_cafeambllet …

La fiscalia, en el juidici, va acabar demanant la meitat de la quantitat de la condemna. Però quan hi ha polítics que s’entesten en desacreditar la política, assessors que sols veuen el que afavoreix els interessos dels seus amos, i jutges que volen fer veritat -desafiant la dignitat i defraudant la ciutadania-  allò de que “la justicia es un cachondeo”, gent honesta com l’Albano i la Marta en paguen les conseqüêncies. I no sols. Ja sabem ara que estem sota amenaça  totes les persones que defensem la sanitat pública i que no tanquem els ulls davant les corrrupteles. Ja sabem que pot ser sancionableexplicar que perquè es volen els serveis públics al servei de tots, cal apartar a alguns que en maneguen els fils i els recursos cap a la seva butxaca.

Sempre surt un súbdit a l’estil del demandant de torn, entregat a la innoble causa de que les aigües “es calmin” a cop d’amenaça i denúncia… L’objectiu és que tornin a ser tèrvoles i no s’hi pugui veure clar. Perquè ni se’ns acudeixi pensar en transparència en el que hauria d’estar al servei de totes i tots…. L’objectiu és que tornem a ser mesells i a tenir por… i que acceptem que els corruptes surtin sense cap retret ni perdin cap privilegi….

No s’han d’avergonyir ni l’Albano ni la Marta. Tot el contrari. La solidaritat de la gent ja ha començat a demostrar amb força qui no hauria de fer el fatxenda, i on és la veritat i la raó… I com es condemnen els que defensen la llibertat d’informació per interessos creats de particulars contra el que és públic, és a dir, de totes i tots….   Però sí que ens  hem d’avergonyir  tots plegats, com societat, de tenir aquests dirigents i de patir sense protestes, aquesta mena de burla que en diuen “justícia”.

Amb més que solidaritat i estimació…. Agraïnt de manera molt sentida tot el que feu….avui estem com sempre (o més que mai) al vostre costat!

 

El impresentable candidato núm. 4 de CiU por Girona

No debe haber mucha gente en Girona dispuesta a ir a las listas de CiU (o quizás alguien encuentre una explicación mejor) pero la pregunta que puede llegar a ser pertinente es si CiU quiere seguir el camino del PP en Valencia y poblar el Parlament de Catalunya de personajes poco transparentes. Desde otro punto de vista, repetir con Crespo en el núm. 4 -en un “mantenello y no enmendallo” que a simple vista causa más problemas que réditos electorales, se puede entender o bien porque no conviene que X. Crespo pierda su condición-protección en calidad de diputado al Parlament de Catalunya, o bien porque Crespo puede resultar demasiado peligroso si se le deja fuera del círculo de privilegios… Como dicen algunos, puede valer más por lo que calla que por lo que dice… y esto siempre es un mal síntoma en democracia.

Pero, en cualquier caso, poco promete para una Catalunya “saludable” y “rica y plena” que sigan figurando en las listas de candidatos personajes que presuntamente deberían sentarse en el banquillo. Por desgracia, no se han descubierto todos los chanchullos que la sociovergencia ha infligido a nuestra sanidad pública -entre otras cosas porque no se llevan a cabo las comisiones de investigación aprobadas, ni se responden a las preguntas de periodistas independientes como los de Cafeambllet– pero sí se sabe, por lo menos y como mínimo, que según la auditoría archivada por la Sindicatura de Cuentas, Xavier Crespo compró a la sanidad pública dos consultorios y equipamiento médico por la mitad o menos de su valor, con un resultado claro de pérdidas para las cuentas públicas. Y este mismo señor se considera idóneo, por parte de CiU, para seguir representado a la ciudadanía en el Parlament de Catalunya. La justicia, alega Crespo, le dio en su momento la razón, pero lo cierto es que, entre otras lindezas, cobró un sueldo opaco de 3.000 euros mensuales de la sanidad pública mientras era alcalde de Lloret, cargo por el que ya percibía una remuneración superior a 50.000 euros anuales.

Seguramente CiU no quiere admitir que con todo el “tinglado” que sacó de debajo las mantas más apolilladas el síndic de comptes, la Corporación de Salud del Maresme y la Selva perdió 277.000 euros con las operaciones… mientras se liquidaba una empresa pública. Según informó en su momento Antía Castedo en El Pais, la corporación vendió a precio de saldo en 2005 a Crespo y a su socia cuatro de los seis consultorios médicos de su filial a pesar de que había recibido ofertas mucho más interesantes económicamente. Crespo (que podría ser reelegido por las listas de CiU en Girona) se hizo con dos de ellos por 77.586 euros; los auditores de la sindicatura calcularon que valían 154.117.

En un proceso plagado de irregularidades, el triste epílogo de la auditoría hecha por los técnicos de la Sindicatura de Cuentas -y que decidió no hacer pública en 2006- destapó para la comarca de Maresme y La Selva gastos irregulares por 1,3 millones que beneficiaban a médicos, concejales y gestores. La auditoría también ponía de manifiesto que la CMSM causó unas pérdidas de ingresos de 2,4 millones a la corporación…. Y todavía hay mucho más que pueden seguir leyendo en las páginas de Cafeambllet y El Pais.

 

Amb l’Albano i la Marta, el 27S, 9:30, Ciutat de la Justícia, contra la prepotència i per la llibertat d’expressió!

Dempeus recull la petició d’ajut aquesta parella de la Marta i l’Albano, els estimats amics periodistes que des de fa anys estan investigant les corrupcions dins la sanitat catalana i que han destapat nombrosos casos i per aquesta raó han estat demandats. Ells han fet la seva feina. Ara ens toca a nosaltres, amb el nostre suport i la nostra solidaritat, defensar la llibertat d’expressió.

Ens diuen:

Hem fet el que hem pogut. Ara necessitem el vostre ajut.

Per l’ Albano Dante Fachin a cafèambllet

Hola a tothom:

 Als links que hi ha en aquest text hi ha prop de dos anys de feina. Com sabeu, des de la revista cafèambllet portem mesos denunciant la corrupció a la sanitat catalana (http://ow.ly/dRqh). Davant el silenci de la majoria dels partits i de gairebé tots els mitjans de comunicació, fa dos anys vam decidir arribar fins al final. Hem trobat molta més porqueria de la que ens esperàvem trobar (http://ow.ly/dRqs1).

Però com era d’esperar, els que porten 30 anys enriquint-se d’esquenes al poble, han reaccionat i han passat a l’atac.

Josep Maria Via http://ow.ly/dRqB2 -assessor d’Artur Mas- ens ha denunciant http://ow.ly/dRqLg per “haver atemptat contra el seu honor” i ens demana 20.000€. Una suma que no tenim i que -si som condemnats- no només suposaria el tancament de la nostra revista sinó la ruïna econòmica familiar. http://ow.ly/dRqPy

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, els gestors dels hospitals de Blanes i Calella i Ramon Bagó (http://ow.ly/dRqWs), totpoderós amo del Grup Serhs, també han donat ordres per fer desaparèixer les nostres revistes dels hospitals de Blanes i Calella. No volen que els ciutadans sàpiguen el que estan fent (http://ow.ly/dRr4j). Fins i tot hem pogut enregistrar en vídeo com ho fan! (http://ow.ly/dRrzZ)

Malgrat aquests atacs, no ens en penedim. Tot plegat no res comparat amb la meravellosa sensació d’haver estat fidels a la nostra consciència. D’aquí uns anys podrem mirar a la cara del qui ens volten i podrem dir: “Hem fet tot el que hem pogut” (http://ow.ly/dRrEJ).

Arribats a aquest punt (http://ow.ly/dRrLS), però, necessitem ajuda. No podem fer front a tot això sols. I per això us escrivim. El proper dia 27, a les 9:30 del matí anirem als jutjats (http://ow.ly/dRrQT), abans que cap dels casos (http://ow.ly/dRrYH) que hem destapat (http://ow.ly/dRsba). Necessitem que ens ajudeu a denunciar la censura brutal a la qual ens sotmeten.

Així, si podeu dedicar uns minuts i fer arribar aquesta carta als vostres amics, als vostres contactes, als polítics de la vostra zona… a qui considereu… ens fareu un gran favor. En aquests dos anys hem pogut comprovar que el que fa més por als que s’han enriquit (http://ow.ly/dRshw) amb la nostra sanitat és que la gent s’assabenti. Per això us estarem agraïts si ens ajudeu a fer córrer aquests text, amb els seus links, per a que tothom s’assabenti (http://ow.ly/dRspG) del que està passant.

Sense la vostra col·laboració no podem seguir endavant. Necessitem ajuda per poder continuar, per poder seguir. Hem fet tot el que hem pogut. Ara, necessitem el vostre ajut.

Us enviem una forta abraçada,

Marta i Albano.

PD: “Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s’imprimeixi. La resta són ‘relacions públiques” George Orwell