RSS

Arxiu d'etiquetes: crisi

Bon dia, impunitat! @HiginiaRoig treu els colors a ex-dirigents de Caixa Penedès

M’envia un mail l’Albano Dante (Cafeambllet) i em diu:

De veritat no has vist encara aquest video? Avui a la tarda, al Parlament de Catalunya ha passat una cosa molt, molt impactant. Un diputat, en David Fernàndez, de la CUP, ha mirat a la cara a dos banquers lladres i els ha aguantat la mirada fins que han hagut d’abaixar el cap.

Mai un silenci havia estat tan tant contundent: Són 8 minuts que no oblidareu.

Compartiu amb els vostres amics. Us ho agrairan!

 
2 comentaris

Publicat per a 14 Octubre 2013 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

Visions alternatives (i insumises) a la crisi actual

En un context de retallades brutals en ajuda al desenvolupament a casa nostra, en Marc Planagumà -amb més gent que no es conforma amb les mentides oficials- ha pensat fer un exercici de reflexió sobre el sistema econòmic, l’autèntic sentit del desenvolupament, els Objectius del Mil.leni i la necessitat (o no) de continuar ajudant els països empobrits. Hi ha molt populisme sobre la solidaritat internacional i sobre les “necessitats” d’uns i altres sobre la transmissió de riqueses. Per en Marc i els seus amics, qui deu a qui podria ser també una bona pregunta. El que pretenen, per tant, és valorar la crisi a casa nostra fent una comparativa social/cultural/històrica des de les dades objectivables que els objectius del mil·leni ens permeten.

Aquest video és una primera mostra d’un treball en construcció, en el es posa en qüestió el capitalisme del nostre temps, les seves conseqüències tan poc saludables sobre les persones i la natura, i el paper (ben diferent del que fa realment) que hauria de jugar la política econòmica a favor de les persones, en especial les més colpides per aquesta ESTAFA que anomenen CRISI.

Un primer tast del que pot ser un document important al que podeu ajudar amb els vostres comentaris, i perquè guanyi en interès i es pugui aconseguir un bon resultat.

Talls de veu de David Llistar, François Houtart i meus (Angels Martínez Castells) amb la voluntat de construir un altre món. Visions fresques i sensates de la humanitat i amb humilitat.

 

Etiquetes: , , , , ,

Crisi i salut i la responsabilitats dels polítics.

Entrevista feta pels companys i companyes d’Attac-Acordem  sobre temes fonamentals de la salut pública, i lligada a l’acte que es va realizar al Pati Llimona sobre el desmantellament de la sanitat pública, dins del cicle LA DEMOCRÀCIA SEGRESTADA. Properament publicaran les diferents intervencions dels ponents a la taula rodona que estava formada por Roger Bernat, Joan Ramon Laporte, Agustí Colom i jo mateixa, Àngels Martínez Castells.

Els companys Albert Batiste, Rocío Macías i Alberto Ameijide, de la comissió de serveis públics d’ ATTAC ACORDEM  hi estan treballant i esperem que ben aviat es pugui disposar de les ponències i de tot un seguit d’arguments que es varen donar –també per part del públic que assistia a l’acte, i que creiem fonamentals per anar vestint totes les accions i fonaments  per a una Iniciativa Penal Popular que depuri les responsabilitats en el procès de desmentallament i privatització dels serveis de salut. Mentrestant, en aquest video, algunes preguntes i respostes sobre els efectes de la crisi sobre la salut, la responsabilitat dels polítics, i el paper de Dempeus per la Salut Pública.

 

Etiquetes: , , ,

Sergi Raventós y Attac: Un artículo y una cita imprescindibles

No es por casualidad que vincule un más que necesario texto de Raventós con el pase de SICKO que nos propone ATTAC-acordem mañana en el Centre Cívic del Pati Llimona, dentro del ciclo “La democràcia segrestada” . Esta crisis está teniendo profundas consecuencias en nuestra salud, que se manifiestan en un incremento de tensiones –a veces insoportables– en las condiciones de trabajo y en la vida cotidiana. Lo sabíamos (estaban ya estudiados los estragos de la crisis de 1929 sobre la salud). Lo padecemos (podemos verlo en nuestros amigos, nuestro vecindario, quizás en nostros mismos)… Lo estamos tolerando… porque aunque crece la resistencia a las privatizaciones y los recortes, falta todavía mucho para darle consistencia a una alternativa real, de democracia profunda, que respete las personas, sus necesidades fundamentales, los derechos humanos… la propia vida humana.

Para que seamos muchas más personas las que defendamos la salud pública en tiempos de crisis, les propongo acudir a la cita con SICKO y ATTAC-acordem, y éste valiente y magnífico artículo de Sergi Raventós: Crisis, desempleo suicidios

“Las consecuencias que está teniendo la crisis y concretamente el desempleo en la salud han sido tratadas en más de una ocasión en Dempeus per la salut pública y en este blog y en diversos artículos en la prensa y en revistas especializadas. Más específicamente se ha tratado de los efectos negativos del desempleo en la salud mental, de lo que cada vez hay más abundancia de indicadores: aumento de visitas médicas relacionadas con problemas de ansiedad, elevados casos de depresión, aumento del alcoholismo y otras drogodependencias, casos de violencia, aumento de consumo de antidepresivos y ansiolíticos, etc. Existe una relación muy directa entre las crisis económicas, el desempleo y el empeoramiento de la salud mental. Un dato: el promedio de personas con problemas psicológicos entre los desempleados es de un 34%; en cambio entre las personas con empleo es del 16%. Otra constatación es que cuanto mayor es la duración del período de desempleo son mayores las consecuencias negativas sobre la salud mental.

Según una encuesta reciente, la calidad de vida de los ciudadanos del Reino de España ha empeorado debido a la bajada de sus ingresos económicos y a que su salud se ha deteriorado. También existe una relación entre la protección social y la salud mental. La protección social es un buen protector de la salud mental; es el caso de tener una prestación de paro que ejerce de factor determinante entre tener mejor o peor salud mental en el caso de estar desempleado(1). En los países con mayor protección social como es el caso de Suecia, los índices de suicidio no están correlacionados con el desempleo a diferencia del Reino de España, donde los índices de suicidio y desempleo van al unísono.(2)

Pero entre los datos sobre el deterioro de la salud mental en tiempos de crisis hay uno que es muy destacado y que algunos artículos de prensa los últimos días(3) han puesto de manifiesto: el aumento alarmante de los casos de suicidio. El suicidio es una de las formas de muerte más extendida en el mundo superando a los muertos por accidente de tráfico, terrorismo y violencia machista, pero aunque un millón de personas se suicide cada año según la OMS (mayoritariamente hombres) es un tipo de muerte que ha padecido desde siempre un gran tabú. Una de las razones de este tabú es el efecto contagio analizado hace muchos años en De la Contagion du suicide de Paul Moreau de Tours (1875) y La contagion du meurtre de Paul Aubry (1896). Contagio que provocarían determinadas figuras públicas influyentes o celebridades como cantantes de rock o incluso líderes sectarios que arrastran a multitudes y que pueden provocar algún efecto entre sus seguidores. Pero como han analizado algunos autores parece muy frágil esta argumentación pues es “absurdo otorgarle a éste unas capacidades contagiosas más peligrosas que las de ese otro tipo de violencia ejercida sobre segundas y terceras personas, aquella que, paradójicamente, atiborra los medios de comunicación”(4).

Este tabú ha sido manifiesto en todas las épocas y culturas y censurada por casi todas las religiones como ahora pone de manifiesto la iglesia (en este caso ortodoxa) griega cuando niega servicio religioso a las familias de suicidas y eso por tanto contribuiría a esconder la verdadera realidad que sería mucho más acuciante.

Aunque los motivos para el suicidio han sido analizados y pueden ser muy variados(5), pues pueden tener muchas explicaciones ya sea producto de desengaños amorosos, la muerte de un ser querido, el miedo a ser torturado, la imitación de otro suicida, el abuso de drogas, la soledad, el abandono familiar, trastornos psiquiátricos, motivos sectarios, presión grupal, etc. cuando hay una correlación estadística significativa entre las recesiones económicas, el paro y los suicidios, hay que ser muy obtuso por no querer ver la relación que existe entre quitarse la vida y la desesperación de estar desempleado y la incertidumbre y pánico al futuro. Esta sería ahora la explicación más evidente del gran aumento en los países más azotados por la crisis y por los planes de austeridad de muchos gobiernos. ¿Acaso es tan difícil imaginarse la desesperación que puede sentir alguien con grandes deudas hipotecarias, cargas familiares y estar desempleado de larga duración en estos momentos? ¿Hace falta que nos cuenten últimamente los periódicos que alguna gente se suicida por acumular deudas? ¿No es sabido también que nueve de cada diez suicidios presentan algún tipo de padecimiento psíquico? ¿Cómo se llega a este padecimiento psíquico?

Unas tasas de suicidio que curiosamente venían disminuyendo de forma progresiva en los últimos años y que a partir del 2008 han vuelto a repuntar. ¿Año 2008? ¿Año de crisis? Evidentemente. Es sabido desde hace muchos años la relación que existe entre crisis y suicidios, también por otras más recientes como la asiática de finales de los noventa, en las que las tasas de suicidio de los varones en 1998 aumentaron un 39% en Japón, un 44% en Hong-Kong y un 45% en la República de Corea. Pero también se dispone de datos más actuales y cercanos: en la Unión Europea (UE) cada nueve minutos se suicida una persona, esto representó unas 58.000 personas durante el año 2008, lo cual supuso un incremento de un 16% respecto al año 2007 que se inició esta crisis. Muy indicativo.

Los países con índices de suicidio más altos de la UE actualmente son: Lituania con 39 casos por cada 100.000 habitantes, Hungría, Letonia, Estonia y Eslovenia con unos índices del 23/24 casos y entre los más ricos encontramos: Finlandia, Francia y Bélgica con unos 20 casos. Pero con la crisis estos índices han aumentado especialmente en los Países Bálticos y en Grecia en unas proporciones muy considerables. Concretamente en el 2009 hubo en Lituania un aumento del 14% respecto al 2008. En Estonia fue del 15,6% y en Letonia del 19%. Tampoco es nada casual que los tres países “que más lejos han ido por el camino de la austeridad-Letonia, Irlanda y Grecia- son precisamente los que han registrado las subidas mayores de suicidios entre el 2008 y el 2009” nos recuerda el artículo de prensa más arriba citado. El caso de Grecia merece una atención especial pues no es para menos: la tasa de suicidios en Grecia desde el inicio de la crisis ha pasado de un 2,8 a 6 por 100.000 habitantes.

Es sabido desde hace tiempo(6) que los problemas de salud mental constituyen un problema de salud pública cada vez más extendido y que la depresión será la segunda o la primera causa de enfermedad en la UE en los próximos años. Esto conviene recordar que fue analizado antes de la crisis de finales del 2007. A estas alturas de la crisis y en determinados países con unas políticas de recortes brutales de los servicios básicos de bienestar y sin tener estructuras robustas de protección social tal vez los problemas de salud mental van a adquirir unas dimensiones dantescas si es que ya no se están produciendo. Tal vez hay que mencionar que la depresión está detrás de las dos terceras partes de los que se quitan la vida. Los estudios más rigurosos demuestran que los países con una buena seguridad social y con sistemas de protección social adecuados pueden frenar y disminuir las tasas de suicidios. Otra cosa y no poco importante es que se les quiera hacer caso.”


Notas
1. Es ilustrativo el estudio de: Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. “Unemployment and mental health: understanding the interactions among gender, family roles, and social class”. Am J Public Health 2004; 94: 82-88.

2. Ver los gráficos en el interesante artículo: http://groups.stakes.fi/NR/rdonlyres/D4A834E6-E7EC-4C2B-912D-6869454FF3E4/0/Background_2_EconomicCrises_and_Mental_Health.pdf

3. Una muestra es el artículo de Andy Robinson publicado en la Vanguardia del pasado 8 de diciembre.

4. Sobre los motivos del suicidio leer el interesante ensayo de Juan Antonio Horrach en http://www.kiliedro.com/index.php?option=com_content&task=view&id=296

5. Un estudio clásico de la Sociología es el de Durkheim, E. (1897). El suicidio. Argentina: Losada, S.A.

6. Cf.: El libro verde de la salud mental en la UE es del año 2005.

 
1 comentari

Publicat per a 12 Desembre 2011 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Comença un cap de setmana important

Ja ho comentava fa uns dies, però val la pena que es repeteixi i es tingui clar. Aquest cap de setmana a Madrid, comença una gran trobada de les esquerres, sense apriorismes, sense voluntat de tancar res, sinò d’obrir portes i finestres en la construcció de l’alternativa que fa molta i molta falta.

Aquest Divendres, la veu la tenen convidats del Partit de l’Esquerra E·uropea:
acto-25.jpg

Dissabte  comença la I Assemblea de Refundació d’ Izquierda Unida,  al Teatre Tomàs i Valiente de Fuenlabrada. Esperem que pugui  representar un pas important per a construir i fer visible una alternativa política i social a l’actual crisi i al capitalisme que ens toca patir, un sistema que ha col.lapsat no sols l’economia sinò els valors, el pensament i la convivència, que atempta seriosament contra la salut i els serveis públics, i que és del tot insostenible amb la sostenibilitat del planeta i el benestar –sinò la pròpia supervivència- de la humanitat. (Aqui podeu trobar l’esborrany del document a debat)

Hi participarà molta gent convidada, amiga, representant d’organitzacions socials. Val la pena entendre que els debats són oberts, que totes les persones podran dir-hi la seva, i aquest bloc s’oferirà, amb molts d’altres dels que informarem demà, a transmetre en directe el plenari … Farem doncs, també tot el possible perquè el que es diu, es parla i es debat en l’assemblea sigui tant obert i conegut com sigui possible.

I finalment, diumenge:

mani_27j.jpg

Una gran manifestació per seguir donant una alternativa social a la crisi!

 
1 comentari

Publicat per a 25 Juny 2010 in Ciutadania/Política, Igualtat

 

Etiquetes: , , , ,

Per l’ocupació, per una alternativa d’esquerres a la crisi

Aquest cap de setmana a Madrid, gran trobada de les esquerres:

Divendres:
acto-25.jpg

Dissabte:

I Assemblea de Refundació d’ Izquierda Unida que començarà el dia 26 de juny al Teatre Tomàs i Valiente de Fuenlabrada i que ha de representar un pas important per a construir i fer visible una alternativa política i social a l’actual crisi i al capitalisme que ens toca patir, un sistema que ha col.lapsat no sols l’economia sinò els valors, el pensament i la convivència, que atempta seriosament contra la salut i els serveis públics, i que és del tot insostenible amb la sostenibilitat del planeta i el benestar –sinò la pròpia supervivència- de la humanitat. (Aqui podeu trobar l’esborrany del document a debat)

I diumenge:

manifestació per una alternativa social a la crisi.

 
 

Etiquetes: , , , ,

Alternativa jove contra la crisi

Vist a la pàgina delatorre, on podreu trobar més dades, aquest vídeo denuncia les conseqüències socials de les retallades del salari dels treballadors i treballadores del sector públic i les pensions, i el retrocés en altres conquestes socials.

Alternativa Jove vol deixar clar que el PSOE, PP, la CEOE i els bancs creuen que es pot sortir de la crisi amb retallades als drets socials dels treballadors… Els joves i les noies d’Alternativa Jove no hi estan d’acord, i així ho manifesten, de manera valenta i divertida. Bona feina!

 

Etiquetes: , ,

Lectures actualizades dels avatars de la crisi

Dos blocs d’amics i companys han publicat aquesta setmana que avui acaba sengles articles que val la pena divulgar.
colomimissatger128.jpg

Al bloc de El Colomí Missatger, hi poden trobar comentaris i la traducció d’un article, del Washington Post que pot aclarir dubtes sobre qui i per què s’està atacant amb informacions més que falses, estùpides, i provocant “el pànic” i una crisi de l’eurozona, que podria ser causada pel deute “impagable” de Grècia, Portugal i Espanya.

En una entrevista publicada a Sirius (de Liberation) amb el el portuguès Jose Socrates, ja apuntava el primer ministre del pais veí la rara coincidència entre els interessos de les agències de qualificació de risc, la City anglesa i les economies anglosaxones, ambdues precissament creadores de la crisi global financera i amb problemes molt més greus que qualsevol païs de la sòlida zona euro.

En Carles Acózar ens alerta, a més, que una altre dada a tenir molt en compte, en el cas espanyol, és la coincidència que el Banc de Santander, el segon d’Europa en capital, baixés un 9% el mateix dia que repartia dividends al seus accionistes, sabent-hi que no cal més de dos dies per comprar les accions, cobrar el dividend i vendre inmediatament. I que la borsa espanyola va perdre 30.000 milions el mateix dia que Grècia ofertava 3.000 milions de deute -al més alt tipus d’interès d’Europa- i rebia més de 26.000 milions en ofertes!

joaquin-almunia.jpg

Com han dit economistes i politics europeus, el bocamoll Joaquín Almunia “ningú entén per quina raó”, va deixar anar frivolitats que “han espantat als inversors, creient que el mercat patia un problema i no una especulació baxista organitzada per que alguns traguessin profit”, creant tan gran malestar a la U.E. que hi ha qui demana un canvi de comissari de la competència per algú que no faci del càrrec un acudit, doncs no és pas la primera patinada imprudent i riallera de l’amic i dedignat de Felipe González.

I no és casual, que els països atacats pel capital especulatiu, siguin precisament els governats per l’esquerra socialista europea, encara que aquí semblin de dretes, mentre que, dins i fora del euro però entre els 27 de la UE, hi ha molts països en una situació de fallida no posible sinó reial i actual, fins al punt que la “lliberada i democràtica” Croacia ha tingut de reduïr a la meitat el seu exèrcit i endarrerir les compres d’armes fins que trobin un sponsor o s’ompli el forat que els governs fatxendes de dretes van deixar quan, en les primeres eleccions sense fusells dels ustatxes a l’esquena, el poble croata va canviar les titelles ianquis per polítics.

Pel que han pogit llegir fins ara, ja veuen que el plantejament és molt interessant. Doncs si volen conèixer tot l’article del Washington Post, en la seva versió anglesa i traduït al català, també poden clickar aquí i aixi visiten, de passada, una nova i excel.lent Agència catalana de notícies!

I per demà, l’entrada de l’amic Bassetta, que també mareix el màxim de divulgació.

I mentrestant, bona lectura!

 

Etiquetes: , , , , ,

Geli torna a parlar de co-pagament en una Europa inundada de vacunes inservibles

114419_marina_geli.JPGAcaba de sortir la consellera Marina Geli pel canal de notícies 3/24 insistint en el co-pagament. L’acompanya en les declaracions un alt dirigent de la mutua privada DKV. Estan esperant per d’aquí a uns dies la segona versió de l’Informe Vilardell, que ara sí que colarà, diuen, perquè “hi ha crisi”. El que ja ens han endavantat sobre el seu contingut (un nou globus sonda, i van la tira…) és el co-pagament per a les persones malaltes i que necessitin medicaments i una novetat: les possibles desgravacions fiscals en les quotes de les assegurances privades... I aquesta és la fòrmula de fer front al dèficit de la sanitat!

Qui volen que els cregui??????

El que més em molesta és que em prenguin per imbècil, i que em parlin de racionalització de la despesa quan podem veure com es gasten alegrament els nostres impostos les autoritats sanitaries per omplir les butxaques privades. Mirin, per tenir-ne una mostra, el mapa que es reprodueix al final d’aquesta entrada. La pregunta que ens fem immediatament és: com és que es varen comprar o encarregar quantitats tan desorbitades de la vacuna? No pensaven aleshores en que calien mesures d’estalvi? O ja pensaven que es carregarien els neulers a les comunitats autònomes, i que conselleres la Marian Geli ja acabarien per imposar co-pagaments que paguessin les seves disbauxes?

Mirin bé el mapa publicat a Le Monde que mostra els percentatges de població coberta per la vacuna de la grip H1N1 amb els estocs acumulats als diferents països d’Europa. Segons el gràfic basat en dades fidedignes, a França, per exemple l’estoc de vacunes permetria vacunar al 145% de la població.

A la segona taula (inferior) apareixen els milions de vacunes en emmagatzemades a cada païs en xifres absolutes. Tot i la població de França (que de totes maneres no és superior a la d’Alemanya) és sorprenent el nombre de vacunes que es varen encarregar i comprar i que, segons sembla pel tipus de contracte fet per la ministra Bachelot, no es poden retornar. Però ja sabem la “popularitat” de la senyora Bachelot entre el personal sanitari de França… i la consellera Geli li està seguint ben d’aprop les passes. Com es pot tenir la insensbilitat de parlar de co-pagaments davant d’un escàndol com aquest?  Es pot tractar solament d’un cas de dispendi massa alegre dels diners públics? Creiem que hi ha molt més al darrera, com s’ha explicitat moltes, moltes vegades en aquest bloc i altres blocs amics.

També avui, en el bloc de Dempeus per la salut pública s’expliquen les denúncies que s’estan fent al respecte, i com es valora per part de Dempeus. En qualsevol cas, no hi ha dubte que la imatge parla per sí mateixa i hauria de merèixer una explicació molt clara i concreta per part de les diferents autoritats sanitàries a tota Europa. I que pel que fa a Catalunya, sembla una burla que quan es coneixen precisament aquestes dades d’Europa inundada de vacunes sobrants, es torni amb la cantarella de la crisi de la sanitat i la necessitat del co-pagament…

stocks-vacunes.gif

Amb dades i gràfic de  LEMONDE.FR


Sobre el tema del co-pagament, veure

“Dempeus contra el co-pago”.

La cançó enfadosa del co-pagament en el programa del PSC-PSOE i les desigualtats en salut”.

 
4 comentaris

Publicat per a 20 gener 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Llamazares i Miralles front la crisi i contra la corrupció

Miralles i Llamazares defensen una reforma fiscal progressiva i i criden a combatre els “corruptors econòmics”

1257534893165.jpgGaspar Llamazares, diputat d´IU i Jordi Miralles, diputat al Parlament de Catalunya i coordinador d’EUiA, en un acte de la formació catalana a L´Hospitalet, ´Crisi? Respostes des de l´esquerra´, amb Ramón Górriz, secretari confederal d´Acció Sindical de CCOO, Alfonso Salmerón, coordinador local d´EUiA i regidor, i Núria Lozano, responsable de Món del Treball d’EUiA.

Gaspar Lllamazares i Jordi Miralles varen oferir una roda de premsa prèvia a l´acte en la que el diputat d´IU,  va declarar  que el Govern espanyol i el president Zapatero “han desaprofitat l´oportunitat de donar una sortida d´esquerres a la crisi, desbordats per la situació, han estat incapaços d´unir al conjunt de l´esquerra i els treballadors front la crisi”. Segons Llamazares la mostra en són els pressupostos generals “injustos” doncs “l´esforç front la crisi no el fa qui més té”.

El diputat d´Izquierda Unida també considera “insuficients” aquests pressupostos, perquè no impulsen les polítiques socials i retallen la despesa pública “donant un missatge conservador a la UE”. Llamazares ha reiterat que aquesta és una oportunitat perduda, doncs “els pressupostos podrien encara ser justos i que pagués més qui més té”. I tot i que ha considerat positiu l´impost als futbolistes d´elit, ha recordat que “hi ha galàctics també en economia, que defrauden i eludeixen impostos, mentre els assalariats i els consumidors són els únics que en paguen”. Per això, Llamazares ha defensat una reforma fiscal progressiva i “un canvi de model econòmic més just i sostenible”.

Corrupció

Gaspar Llamazares s´ha referit també a la corrupció que “contamina i degrada la política, derivada d´una política econòmica neoliberal, de l´especulació urbanística i que ocasiona un retrocés de la política i lo públic”. Així, ha fet una crida a “l´ètica de l´esforç i l´honestedat” i ha enumerat algunes de les propostes d´IU per a fer-hi front: impedir que el sòl públic generi benefici privat, contractes de l´Estat, persecució del frau fiscal, polítiques econòmiques i fiscals que previnguin crisis futures de la política i la pròpia corrupció. El diputat d´IU ha cridat a “lluitar per aïllar els corruptes i també els corruptors de l´àmbit econòmic”.

Un record pels pescadors de l´Alakrana

Per acabar, Llamazares ha tingut un record pels perscadors de l´Alakrana segrestats per pirates somalís: “IU i EUiA som solidaris amb les seves famílies i estem amb ells” i ha instat el Govern a “gestionar de la millor manera possible per a què surtin sans i estalvis del segrest”. En aquesta línia, ha dit que “sobren debats creuats per part d´alguns, és una equivocació equiparar la responsabilitat del Govern amb la dels segrestadors i passar-se factura quan perillen vides”. Llamazares ha conclòs que “sobren fetes bèl.liques” davant els que plantegen una possible intervenció militar, i ha defensat “la via de la negociació que està en marxa fins esgotar-la”.

Miralles defensa debatre més enllà de l´impost de successions

Jordi Miralles, ha felicitat els diputats Llamazares i Herrera per l´aprovació de les dues esmenes als pressupostos generals de l´Estat presentades pel grup IU-ICV-EUiA, referents als impostos dels esportistes d´elit i l´eliminació de l´ajut “populista i electoralista” dels 400 euros, menys per a les rendes més baixes. Segons Miralles “són de sentit comú, doncs no pot ser que la contribució fiscal sigui igual per algú que cobra 500.000 euros que per un mil.leurista, és tremendament injust, igual que percebi l´ajut de 400 euros tant un ciutadà mig de L´Hospitalet com el banquer Botín”.

Miralles també ha destacat la participació a l´acte d´EUiA ´Crisi? Respostes des de l´esquerra´ del secretari confederal d´Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, com un exemple de què “quan anem junts l´esquerra i el moviment sindical, ens és més fàcil aconseguir que es facin polítiques d´esquerres”.

Centrat ja en el tema de l´acte públic, la proposta d´EUiA per una reforma fiscal progressiva, el dirigent de la formació i diputat ha instat als seus socis del Govern d´Entesa i també a l´oposició a anar més enllà del impost de successions i discutir sobre altres temes que garanteixin “una reforma basada en la justícia fiscal, l´equitat i la progressivitat”. En concret, s´ha referit a com combatre el frau fiscal, l´economia submergida, els paradisos fiscals, a incrementar l´IVA als productes de luxe, o una proposta fiscal ecològica, “qui contamini més, que pagui més”.

Miralles ha informat que EUiA repartirà 75.000 exemplars de la revista que ha editat amb la seva proposta de reforma fiscal, tant als territoris, com avui a l´acte de L´Hospitalet, com als centres de treball.

Anar a pels “corruptors”

Pel que fa al tema de la corrupció, el màxim dirigent d´EUiA ha declarat que “la crisi econòmica castiga els treballadors, i la corrupció castiga la consciència de la gent i les institucions”. Ha afegit que “ens quedarem a mig camí si només demanem reformes en els àmbits institucional i polític, doncs els corruptors sempre provenen del món econòmic”. Així, Miralles ha reclamat “noves legislacions” que controlin el model especulatiu, la bombolla immobiliària, les privatitzacions, el frau fiscal…

El coordinador general d´EUiA ha afegit que “cal anar a fons i ser implacables tant en l´àmbit econòmic com en el polític”, perquè “si només situem el focus en el finançament dels partits i en la Llei electoral, i no es va a la base, la dels corruptors econòmics”, la conseqüència serà “el creixement del populisme i l´abstenció, quan el que cal és més democràcia política i econòmica”.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 7 Novembre 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , , , , ,

 
%d bloggers like this: