RSS

Arxiu d'etiquetes: Dempeus per la salur pública

Infermeria en primera línea

paqui-pavon.bmp

Sobre les noves propostes i experiencies que s’estan fent a diversos CAP de Catalunya (a la foto, l’equip de Can Bou, de Castelldefels, del projecte pioner) i de les que La Vanguardia va informar el passat mes de gener, voldria d’una banda, reconèixer la tasca que fa el grup multidisciplinari en el que hi intervé la meva amiga i magnífica infermera Paqui Pavón i, per l’altre, difondre aquestes reflexions de la també boníssima companya i amiga Carmina Olivé, infermera de vocació, de les de veritat i de tota la vida, fundadora de de Dempeus per la Salut Pública i a més, professora de Fonaments d’Infermeria a la U.B.

Infermeria, una professió tant antiga com d’altres! I tant sacsejada, com d’altres també.

carmina-olive.JPGAnem a la història recent, després d’un parèntesi tenebrós en el que ens varen anomenar com ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) vam entrar a la universitat com Diplomades el 1977, un primer cicle, fa anys d’això, però no tants pels temps que necessiten els canvis estructurals i sociològics. Ens varen deixar aquí, sense possibilitat de tirar endavant en la carrera acadèmica, un sostre com el de vidre, amb vistes, i així hi va haver companyes que van fer antropologia, o comunicació àudio-visual, o altres ensenyaments de primer i segon cicle, buscant fer el doctorat, tant apreciat per fer investigació pròpia, créixer en els nostres sabers i alhora, col·laborar d’igual a igual amb els altres professionals, de la salut o no, estem pel treball multi i transdisciplinar.

Amb això dir que la cursa per la formació competencial de les infermeres és llarga i curulla, que tenim un rol propi que desenvolupar, que sempre ens hem vist lligades amb el cuidar i acompanyem en el curar i el tractar.

Dit això, que se’ns reconegui és perfecte, seguirem treballant i esforçant-nos com portem tants anys fent-ho, moltes vegades entenem els nostres desitjos i anhels professionals de la ma del feminisme, o no som moltes més dones que homes en el col·lectiu? Si mes no, en el d’a peu, en els de dalt… la piràmide s’inverteix. Doncs això, molts dels problemes i les faltes de reconeixement es donen per que reproduïm el mateix esquema, dones fent una feina de… no ho vull dir!

Reconeixement professional i primera línia pel que som, per les competències pròpies que ens atorga la formació universitària i la formació que seguim fent en el decurs de la vida professional, fins aquí SI! de tota manera, si del que es tracta és de contractar infermeres per fer feines de metges per què, o be en falten o be resulten més econòmiques: NO.

Cal que les infermeres fem les tasques de cura i acompanyament, ansietat, mal de cap? Si el que cal és escoltar, contemplar la globalitat de l’individu, atendre’l en el seu dia a dia: PERFECTE! Si del que es tracta és APLICAR PROTOCOLS, de tasques de les quals els facultatius en son els metges:

QUI FARÀ LES FUNCIONS DE LES INFERMERES?

Hem parlat del paral·lelisme infermera/dona, caldrà que siguem infermeres super10 o be contractaran personal per que ens faci el que ens és propi a les infermeres? O potser encara millor per l’administració:

ES DEIXARÀ DE FER LA TASCA DE CURA I ACOMPANYAMENT?

Carmina Olivé

 
5 comentaris

Publicat per a 17 febrer 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: