RSS

Arxiu d'etiquetes: Desigualtats

La marató contra la pobresa de TV3, els principis d’una societat miserable

Diu Maribel Nogué i Felip, ciutadana dempeus i habitual col.laboradora d’aquest bloc, que li sembla increíble que també la pobresa quedi sotmesa a les regles de mercat… I segueix preguntant-se:

A qui no li ha somogut la consciència d’ençà que es va parlar de fer una marató per la pobresa?. Es veu que això de recaptar diners mitjançant espectacles de televisió dóna bons resultats i no en tenim prou amb una vegada l’any. A la primavera pot ser un bon moment per repetir l’experiència i poder tornar a fer calaix. La bona causa ha d’estar justificada, naturalment, i com que la marató de nadal ja té el monopoli de fer la col•lecta per investigar sobre determinades malalties, doncs ara hem buscat una causa no menys social com és la pobresa, aquest veritable càncer que s’incrusta a la nostra societat com una paparra. La diferència és que aquesta malaltia no és d’origen inconegut, al contrari, la cobdícia dels poderosos en acumular cada vegada més riquesa, de viure cada dia millor uns pocs a costa de la gran majoria porta, com a conseqüència, l’empobriment gradual de la immensa majoria de la població, ara ja a escala mundial i que ens esquitxa ben a prop de casa, per no dir a casa mateix.

Els empobrits del capitalisme

La pobresa ja no és aquella imatge que veiem als documentals de la televisió, aquells que han fet intrèpids i conscients reporters que s’han immers en indrets oblidats per mostrar-nos aquelles realitats més punyents, la pobresa està prenent un altre rostre, el dels nostres amics o familiars que han perdut la feina, se’ls ha acabat l’atur i han perdut l’esperança de trobar una altra ocupació per continuar realitzant els seus projectes de vida. La majoria de nosaltres que, amb un sou o una pensió més o menys regular, hem vist encongit el nostre poder adquisitiu i ens les veiem i desitgem per arribar a final de mes; molts avis i àvies que, havent-se guanyat a pols el dret a gaudir d’una etapa de la vida més tranquil•la han de tenir cura dels seus néts i netes per tal que els seus fills puguin compatibilitzar els seus horaris de treball precari, fer-se càrrec de la mainada, si no és que cal ajudar-los directament acollint-los a casa per diverses circumstàncies. Els desnonaments estan a l’ordre del dia…

La hipocresia de la caritat mal entesa

En fi, escenes i vivències d’aquestes en veurem un munt aquests dies per la televisió, també nombrosos testimonis de solidaritat, perquè és cert, la capacitat de lliurament solidari de les persones és infinit, i el voluntariat molt generós, però no ens confonguem, aquest patrimoni és de la societat civil, ningú ho pot institucionalitzar ni se’n pot apropiar. Què és això que diu en Rouco Varela que si s’exigeix a l’Església Catòlica el pagament de l’IBI deixaran de finançar institucions com ara Càritas?. Hipòcrita, mentider, fals…

La solidaritat, patrimoni de la societat civil

Càritas pot ser una institució vinculada més o menys a l’Església Catòlica que funciona des de fa molts anys mercès a una vasta organització humana molt compromesa, potser amb gent que venen del camp de l’església (tal volta per raons de principis, no d’interès), però el que se’n diu finançada directament per l’Església Catòlica, concretament l’any 2008, sols va ser de l’1 % (l’any 2012 arriba a un 2%), un 38 % prové de finançament públic i un 61 % d’aportacions privades. L’any 2010 Càritas va atendre a un milió de persones al nostre país de les que un 30 % hi acudien per primera vegada, el que posa de manifest l’efecte real de la crisi econòmica actual de la societat. A més, duu a terme col•laboracions internacionals a 63 països, entre d’altres actuacions, com d’altres ONG´s, de les moltes que genera la nostra societat civil.

Finançar campanyes tot blanquejant diners

Pretendre pal•liar els efectes d’una societat injusta pot respondre a un sentiment humanitari legítim, però voler institucionalitzar la pobresa per mercantilitzar-la és la ofensa més gran que es pot fer a les persones afectades per aquesta lacra social. Aquests són els principis d’una societat miserable, d’uns governants que després d’aplicar polítiques d’exclusió social i condemnar a la pobresa la majoria de la població ara la converteix en actors i actrius d’un espectacle quina campanya han finançat empreses com ara: ABERTIS (que cobra tots els peatges de Catalunya i que en el decurs del 2011 ha augmentat un 8 % els seus guanys havent reduït 400 treballadors de la seva plantilla, o MOVISTAR que va tancar el 2010 amb un augment dels beneficis del 31 % i ha anunciat un ERE per a 8500 treballadors al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius…, o Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros).

Les injustícies cal eradicar-les

Ja n’hi ha prou, per molt que ens puguem identificar sentimentalment amb moltes de les situacions socials que ens presentin televisivament amb molta cura, per fer-nos arribar als sentiments, cal tenir en compte que el que pretenen és fer-nos arribar a la butxaca per alimentar la idea que la pobresa és un mal necessari i que “pagant” ens pot deixar la consciència tranquil•la. No és veritat: la pobresa és una injustícia i el que cal és eradicar-la.

maribelanoia@gmail.com

 

Etiquetes: , , , ,

Caretes fora: el copagament és un impost sobre la malatia

03-mascaras.jpg
Ja queda clar i es treuen totes les màscares darrera les que s’han amagat fins ara: no és per “educar a la ciudatania a que no abusi dels serveis sanitaris”… No es tracta tampoc de fer millor us dels medicaments… Ni cal seguir fent volades de coloms sobre  la suposada multifreqüència als metges i metgesses de capçalera… aquí el problema és el déficit, com ens diuen el FMI i tots els fonamentalismes neoliberals seguidors dels més estupids manaments monetaris de Maastricht. I com que els nostres polítics  no s’atreveixen a  posar nous impostos a la banca per tot el mal que han fet, ni als especuladors, ni sobre les transsaccions internacionals que fan anar l’economia de corcoll, ni sobre les SICAV, ni prohibeixen els paradisos fiscals, sempre els queden les persones malaltes…
En aquest bloc he defensat moltes vegades al conseller Castells. Avui, no sols m’és impossible, sinò que m’indignen les seves declaracions publicades a El Periodico, i li faig avinent que ens trobarà DEMPEUS, com sempre, en contra del co-repagament i l’abús reiterat i continuat a les persones més febles d’aquesta societat. Quina vergonya!

Castells veu «inevitable» el copagament sanitari el 2011

Dijous, 8 de juliol del 2010

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va assegurar ahir que serà «inevitable» implantar el 2011 un sistema de copagament en la sanitat perquè alguns usuaris sufraguin una part del cost dels serveis que reben. La mesura és una de les poques alternatives que li queden a la Generalitat per reduir el dèficit públic en 800 milions més l’any que ve després d’haver retallat un 5% els sous als funcionaris i d’haver rebaixat també l’aportació pública als centres sanitaris concertats.

Marina Geli i Antoni Castells, al Palau de la Generalitat al juny. GUILLERMO MOLINER

«S’haurà de posar en marxa el copagament en la sanitat perquè serà inevitable el 2011. Espero que el Ministeri de Sanitat sigui també conscient d’aquesta necessitat», va indicar Castells en una trobada amb directius organitzat pel Cercle d’Estudis Sòcio-Laborals de Baker & McKenzie a Barcelona.

CINC EUROS EL MENÚ / Per vèncer els prejudicis, el conseller va deixar clar que només s’exigiria l’abonament d’una part del cost «a les rendes altes». Va posar com a exemple el pagament de cinc euros diaris per l’àpat d’un hospital o del 15% del cost de materials cars com les pròtesis.

Mentre es negocia el copagament, la Generalitat ha de fer front al retard en els pagaments als centres sanitaris concertats. El conseller d’Economia va atribuir la demora a les tensions de tresoreria per la dificultat de col·locar noves emissions de deute amb les quals millorar els recursos disponibles. Castells preveu una millora progressiva i la normalització dels terminis al setembre.

Pel conseller, el copagament –defensat en diverses ocasions per la titular de Salut, Marina Geli–, també s’hauria d’estendre als serveis socials amb el mateix filtre del nivell d’ingressos. Castells pot posar la mesura sobre la taula al Consell de Política Fiscal i Financera previst per a aquest mes, en què s’esbossaran els nous plans per seguir reduint el dèficit el 2011.

El titular d’Economia va advertir que «seran necessàries mesures addicionals» per assolir l’objectiu planificat de reducció del dèficit en 2.600 milions el 2011.

campanyagallineta-repagament.jpg

Veure,sobre aquest tema, però en un sentit ben diferent:

Toni Barbarà“Ni copago, ni repago ¡ya lo hemos pagado!”, i els materials de la Jornada de Dempeus sobre el Co-Repago, inclosa la Declaració sobre el No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública.

 
6 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2010 in Igualtat, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Jornada contra el copago en la prensa

jornada-corepagament-7.jpg

Fotos:Fulgencio Canovas

Empezamos el recorrido con la nota de (EUROPA PRESS)

“El diputado de IU en el Congreso de los Diputados y presidente de la Comisión de Sanidad del Congreso, Gaspar Llamazares, consideró hoy una lucha “fundamental” resistir al copago sanitario, y reafirmó su defensa del sistema de sanidad público español, que lo calificó como uno de los más eficientes y de calidad de toda Europa.

En el marco de un acto contra el copago organizado en Barcelona por varias federaciones de usuarios encabezadas por ‘Dempeus por la Salud Pública’, aseguró que el debate sobre la introducción del copago como alternativa para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud (SNS) está propuesto por algunos representantes políticos, y responde a “intereses económicos”.

“El copago es la forma de mercantilizar un sistema de sanitario público y avanzar en su privatización”, sentenció.

Por su parte, el portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp), Marciano Sánchez, aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

Las asociaciones participantes acabarán la jornada aprobando una declaración conjunta contra el copago sanitario que pretenden hacer llegar a instituciones públicas y al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, porque consideran que será “la primera fisura que dañará un edificio que acabará cayendo al suelo”.

“Establecer tasas para el acceso sanitario supondrá una dificultad insalvable para los sectores de la población más vulnerables”, lamentaron.”

—-

La Agencia Catalana Alternativa de Notícies Sirius recoge una información especialmemte cuidada en: Llamazares amb Dempeus contra el copagament, que les recomendamos especialmente, citando también la noticia recogida en euia.

Por su parte, Dempeus per la Salut pública recoge otras informaciones aparecidas, entre ellas, que  Gente titula Llamazares ve una lucha “fundamental” la resistencia al copago sanitario, y  destaca la intervención de Marciano Sánchez que aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

El Correo de Vizcaya y El Norte de Castilla, basado en la Agencia EFE, titula:Llamazares dice que el copago supone ceder al “ajuste impuesto por el FMI”

Barcelona, 10 jun (EFE).- El diputado de Izquierda Unida en el Congreso, Gaspar Llamazares, ha afirmado hoy que implantar el sistema de copago en la sanidad pública española supondría ceder al “ajuste permanente impuesto por orden del Fondo Monetario Internacional (FMI) y los organismos internacionales”.

Llamazares, que preside la Comisión de Sanidad del Congreso de los Diputados, ha asegurado que la posibilidad de cobrar al ciudadano por ir al médico es una “forma de mercantilizar el sistema de sanidad público” que “responde a intereses económicos“.

Llamazares se ha manifestado así en la jornada “No al co-repago: Equidad y Salud Pública”, en la que ha participado como ponente junto a representantes de grupos de investigación universitarios y de grupos de defensa de la sanidad pública, y a la que han asistido, en la Escuela de Diseño Elisava, más de un centenar de personas.

Toni_Barbarà_Lluís_Camprubí_Marciano_Sanchez_Bayle_i_Fernando_ComasLos participantes en el encuentro, organizado por Dempeus per la Salut Pública y la Federación de Asociaciones de Defensa de la Sanidad Pública, han desplegado una batería de argumentos para rechazar de plano cualquier tipo de fórmula de copago, ahora que el debate para aportar más ingresos al sistema sanitario español ha subido de intensidad.

La tesis central de la jornada ha sido la defensa de que el copago implica un “repago“, es decir, los ponentes han defendido que implantar un sistema de cobro por acudir al médico significaría que el ciudadano pagaría dos veces por la sanidad: primero, a través de los impuestos; y después, pagando una cuota puntual en el momento de la consulta.

El ponente de la jornada Lluís Camprubí, del Grupo de Investigación en Desigualdades en Salud de la Universidad Pompeu Fabra, ha asegurado que existe un “claro divorcio entre lo que por una parte se nos dice acerca del copago por parte de los políticos” y lo que su grupo de investigación encuentra “en la evidencia científica”.

Camprubí ha explicado que, de acuerdo con esas evidencias, el copago es “un instrumento muy débil” para incrementar los recursos de la sanidad pública, en la medida en que “los costes administrativos” que acarrearía el sistema “pueden superar el posible ahorro”.

Además, el investigador ha afirmado que “el copago no discrimina el uso apropiado de la sanidad pública del no apropiado” y ha denunciado que únicamente “reduce el uso de la sanidad por parte de las personas más vulnerables”.EFE
Noticias EFE

Hablan también del tema o recogen la noticia: El digital de Madrid Lainformación.com Que! Noticias.es Invertia.com EstudiantesMedicina.tv ElEconomista.es EcoDiario y Diario Siglo XXI

Finalmente, en Publico, sin nombrar a Dempeus per la Salut Pública, hablan de la Jornada en la edición catalana diciendo:

publico.png

Ver Declaración de la Jornada en castellano, aquí,

y en catalán, aquí:

 
 

Etiquetes: , , , ,

No al co/repagament: equitat i salut pública!

jornada-corepagament.png

Programa Definitiu:

Mesa 1: Arguments teòricsPresideix i  modera Montserrat Vergara, investigadora principal de GREDS-Emconet

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!”  Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.” – Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Gup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

 “El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible” – Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

Mesa 2: Arguments socials i polítics.-  Presideix i modera Vanessa Puig Barachina, investigadora del GREDS-Emconet

“Copagament i Atenció Primària (qui guanya / qui perd)”. – Ramón Morera Castell. Metge de Família / FoCAP

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“No és CO-pagar, És RE-pagar” –  Antoni Barbarà. Metge. Secretari de Dempeus per la Salut Pública.

Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats.

Participació oberta: Modera Àngels Martínez i Castells

Fila 0  i  altres intervencions:  CC.OO, UGT, CAPS, CUS,  ACAF,  Plataforma Familiars FM-SFC,  ASOCPEPOC, FAVB, CONFAVC …

CLOENDA:   Declaració de la Jornada No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública!

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

El valor (que no el preu) de la sanitat pública

valor-afegit.jpg

Ahir el programa Valor Afegit del Canal 33 ens va oferir una mostra més de com es poden deixar obertes totes les possibilitats per un atac greu i de fons a la sanitat pública mentre s’intenten mantenir les formes, es fa veure que es dóna la paraula a força gent… i es desvaloritzen subtilment els missatges que no agraden. Tot i així, la promo del programa ja no enganyava: “Analitzem una de les partides pressupostàries més disparades, la de la sanitat pública. Despesa en medicaments, augment de la població, ús sovint inadequat de les urgències, baixes laborals… Tot plegat fa augmentar els números vermells d’un sector que també és un motor econòmic, però que ha de millorar la seva eficiència”. Per això el títol del programa era el preu (que no el valor) de la sanitat pública…

Em sap greu que no hagi estat present el missatge que la salut és un dret, que la seva potenciació contribueix molt positivament  a reduir les desigualtats, que els serveis sanitaris no són sols una gran empresa pública (com s’insisteix en el reportatge)  sinó una part fonamental de l’Estat del Benestar (aquest que ara està rebent tants atacs) i que en tant  de missatge esmicolat  del seu reportatge sols en quedi clar que els pensionistes malbaraten medicaments, que l’increment de la immigració ha augmentat la despesa sanitària (com si no fos una qüestió de pura lògica, per no dir d’imprescindible humanitat,  atendre a tothom que ho necessiti, i més si ha vingut a treballar al nostre país) i que el discurs de l’amic  Miguel Jara, troçejat, perdés bona part de la seva coherència… Espero que una propera vegada que vulguin parlar de salut, no dubti l’equip del programa en contactar gent de Dempeus per la Salut Públicasentiran un discurs força diferent!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Segurament per vostès també haurà estar difícil d’empassar el fragment en el que es contabilitzen en euros (com un “preu” més de la sanitat) les baixes laborals, els accidents i fins i tot les persones que dissortadament moren en edat laboral… Intentar inocular a tota la societat els càlculs suposadament assèptics d’actuarials de les companyies d’assegurances per tractar les primes de malaltia i de mort, sense cap introducció que ho expliqui o justifiqui… o més aviat, sense cap justificació que no sigui fomentar el discurs sobre el molt que costen les baixes laborals (i que cal incentivar als metges perquè les redueixin) és tant pretesament neutral que arriba a perdre qualsevol nervi social i humà…

Com comentava ahir el company i amic Toni Barbarà, la raó de tant de fum és que s’acosten eleccions i la dreta de CiU jugarà a mostrar el seu rostre més “social”. I per la seva banda, l’Elena Alvarez, vice-presidenta de Dempeus, en el mateix sentit, dubtava d’haver sentit el “peatge” de 10 euros (sí, 10 euros) per accedir als serveis d’urgències… Un nou globus sonda que mereix una actitud decidida per part de la immensa majoria de la població.

En fi, vostès poder valorar el reportatge, i afegir el que calgui. Però sobre tot crec que no és acceptable tractar un tema tant important per la nostra vida, la nostra salut la nostra convivència i la nostra democràcia, d’una manera tant pretesament assèptica… i al mateix temps tant interessadament partidista!

(Per cert, que ahir nit vaig fer un comentari a la web del programa, i a hores d’ara encara no ha estat acceptat ni publicat!)

Poden llegir també: La salut: valor o preu?

 
3 comentaris

Publicat per a 27 Mai 2010 in Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , ,

El co(re)pagament de nou en primer pla

margarita-deshojada.jpgNo sols el President de Govern o la vicepresidenta Elena Salgado diuen una cosa avui i una altra demà… Ara també Trinidad Jiménez sembla desfullar la margarita dels dubtes,  en una peculiar manera de fer política que s’ha instal.lat en els darrers temps i que sembla contagiar-se de manera perillosa… (efectes secundaris d’una Grip A1H1 neoliberal de virus massa resistents?)

La veritat és que si féssim el recompte dels instruments redistributius que més vegades s’han dit i desdit, segurament no ens sorprendríem de descobrir que és el co(re)pagament pels serveis de salut. Semblava descartat  el 21 de maig, però una setmana desprès  “s’està estudiant” com també es pot llegir avui a Público … tot i que la pròpia ministra dóna tota força dades per justificar que la seva aplicació té efectes nefastos sobre l’equitat, l’increment de les desigualtats, i la salut de la població en general. (No fa precisament les mateixes consideracions la consellera de salut, Marina Geli, entestada en imposar el repagament amb un talibanisme propi de millors causes…)

Dempeus per la salut pública està seguint amb molta atenció com es desenvolupa aquest tema, recollint també les declaracions de la FADSP o enllaçant les protestes d’associacions d’usuaris. Però el millor que s’ha publicat darrerament sobre el tema ho ha escrit l’amic (i inventor del terme re-pagament per definir l’injust copagament) Antoni Barbarà en el seu darrer escrit: “Dues enquestes, dues, sobre copagament” que els hi recomano sincerament, no sols per veure i comprovar (una vegada més) que qui fa l’enquesta en determina en bona mesura el resultat, sinó perquè avui,  en el Canal 33  el  programa “Valor afegit” es dedica al cost de la despesa sanitària (sense que s’hagi a Dempeus a participar-hi…) . De fet, és força lògic perquè el títol genèric jo ho diu tot: “El preu de la salut” (encara que aquest matí s’anunciava, perquè potser algú els havia advertit de no ser tant parcials, com “El valor de la salut”… ).  A la web de la cadena s’anuncia que “detallarà les diverses partides pressupostàries que forma part d’aquesta despesa, la sanitat pública, una de les que més han crescut els últims temps. Despesa en medicaments, augment de la població, ús sovint inadequat de les urgències, baixes laborals… Tot plegat fa augmentar els números vermells d’un sector que també és un motor econòmic però que ha de millorar la seva eficiència”. I ja sabem, no hi ha millor manera d’introduir el copagament, amb vaselina i el que més calgui, si en lloc de parlar de la salut com un dret i una necessitat, en parlem com un negoci!

Demà en seguirem parlant, mentre ja els hi asseguro que un plantejament molt diferent es farà a la Jornada del dia 10 de juny, a la que animo a assistir i participar totes les persones interessades en la salut i els drets de ciutadania!

Jornada No CO-REpagament


Veure també sobre el tema: “Argumentos contra el copago”
“No al co/repagament: equitat i salut pública”

 
5 comentaris

Publicat per a 26 Mai 2010 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

No al co/repagament: equitat i salut pública

El proper dia 10 de juny es celebrarà a Barcelona una Jornada en torn a la proposta de co/repagament.  El lloc encara està per determinar, però serà a la tarda, amb temps suficient perquè hi hagi temps per exposar les ponències presentades i per fer un bon debat entre totes i tots.

copago.gifDes de la ciutadania, universitat i associacions que defensen els interessos de la majoria de la població –sense el patrocini de cap laboratori ni empresa farmacèutica– es donaran arguments econòmics, socials i polítics sobre les reiterades propostes de copagament que fan, un dia sí i l’altre també, grans empresaris de la sanitat i de les mútues privades, o fins i tot alts càrrecs de la banca espanyola i catalana.

Més endavant confirmarem el lloc on es celebrarà, però si us interessa el tema, podeu reservar-vos ja la tarda del dia 10 de juny per debatre, amb rigor i cordialitat, la importància de l’equitat en salut, el combat a les desigualtats i el valor de la salut pública.

cartel-fadsp.jpgdempeus6.jpgAquesta Jornada s’organitza, de manera conjunta, entre dues associacions molt actives i amb interessos i una raó de ser molt semblants:  la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i Dempeus per la Salut Pública.

En aquesta ocasió, compten a més, amb  el suport i la col.laboració del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut Greds-Emconet, de la Universitat Pompeu Fabra.

logo_greds_emconet.jpg

Comencen a haver-hi ja compromisos de participació de gran vàlua com els següents:

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible”Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!” Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS 

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.”Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Grup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

I hi participen també:

Gaspar Llamazares (Presidente de la Comisión de Sanidad del Congreso de Diputados)

Vanessa Puig (Greds-Emconet)

Ramon Morera (FoCAP)

Antoni Barbarà (Dempeus per la Salut Pública)

Montse Vergara (Greds-Emconet)

Angels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública)

Hi ha, a més una fila 0 formada per CC.OO, UGT, CAPS, CUS, Institut Borja de Bioética… entre altres associacions i organitzacions pendents de confirmar.

Per fer boca us deixem uns links sobre el copagament/repagament publicats a Dempeus, Punts de Vista o La Ratera:

No al copagament No a la privatització de la sanitat (Dempeus, 19 d’abril 2010)

Argumentos contra el copago (Punts de vista, 3 d’abril 2010)

Más argumentos contra el copago (Dempeus, 3 d’abril 2010)

No volem copagament ni ara ni mai (Dempeus 27 de març 2010)

“DEMPEUS” FRENTE AL COPAGO – REPAGO (La Ratera 13-12-2009)

Ofensiva en toda regla contra la sanidad pública! (Punts de Vista 15-11-2009)

A VUELTAS CON EL COPAGO …¡ VA A SER QUE NO ! (La Ratera, 18 nov 2009)

 
2 comentaris

Publicat per a 9 Mai 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Valoració de la reforma Obama al British Medical Journal

obama_signature.jpg

El professor associat de medicina David U Himmelstein i la professora de medicina Steffi Woolhandler que formen part, respectivament, de l’ Escola de Medicina de Harvard i de l’Hospital de Cambridge, Massachusetts, i de l’organització “Metges per un Programa Nacional de Salut”, han publicat al British Medical Journal un article des de la perspectiva dels que creuen que sense la creació d’un sistema públic de salut, la reforma no tindrà massa repercussió real per millorar les condicions de vida i salut de les persones a les que volia fer justícia. El problema, segons els autors, és que injecta encara més finançament a un sistema de mercat disfuncional.

De fet, en l’article ens descriuen una escena commovedora: el president Obama signa la llei de reforma sanitària davant una nova multitud d’admiradors, amb un vicepresident radiant i cofoi, en tant que el personal mèdic que ha treballat per a l’atenció universal de la salut els agradaria unir-se a la celebració, però no poden. Ens diuen que la morfina que s’ha dispensat per al tractament del càncer de la reforma pot oferir una mica d’alleujament temporal, però sens dubte no és cap cura.

De fet, valoren que la nova llei injecta finançament addicional al sistema de mercat existent, amb totes les seves disfuncionalitats, incrementant els costos de la salut que ja són el doble que en la majoria dels països rics majoria. El programa de Medicaid d’assegurança públic per a la gent pobra s’ampliarà per cobrir altres 16 milions de nord-americans pobres, mentre que un nombre semblant de persones no assegurades amb ingressos una mica més alts es veuran obligats a comprar pòlisses privades. Als “gairebé pobres”, el govern els pagarà una part de les quotes, canalitzant 447mil milions de dòlars (i 300 mil milions de lliures esterlines o 330.000 milions d’euros) dels contribuents a les asseguradores privades en la pròxima dècada.

Per desgràcia, les asseguradores privades guanyen mercat no per la seva eficiència o qualitat, sinó per què maximitzen els ingressos i redueixen al mínim les despeses. I ho aconsegueixen evitant a les persones més malaltes i obligant a metges i pacients a navegar per una burocràcia bizantina que actualment consumeix el 31% del total de la despesa en salut. El projecte de reforma que contempla que les persones sense assegurança puguin comprar productes els productes “defectuosos” de les asseguradores, enfortirà aquestes empreses financera i políticament .

Mentrestant, les asseguradores s’aprofiten de les llacunes per eludir les restriccions de la llei en el seu mal comportament, i lamentablement, si es manté el text de la reforma com està previst, 23 milions de persones no tindran cap assegurança mèdica a 2019. Mentrestant, els hospitals públics i altres xarxes de seguretat en que les persones sense assegurança mèdica confien han de patir una reducció de fons de 36 mil milions de dòlars del govern federal.

D’altra banda, molts nordamericans es quedaran amb una cobertura tan raquítica que una malaltia greu els pot portar a la ruïna financera. En l’actualitat, les malalties i les factures mèdiques ja són responsables de l 62% de totes les fallides, ¡i tres quartes parts d’aquestes fallides són de famílies que tenien assegurança! Himmelstein i Woolhandler ens diuen que la reforma fa molt poc per millorar aquesta cobertura insuficient, perquè sols exigeix que les polítiques privades cobreixin el 70% dels costos sanitaris previstos. El president ha promès, a més, que “si agrada la cobertura actual, es pot mantenir”, però els autors de l’article es temen que per seguir mantenint un treball segur s’hauran de conformar amb l’assegurança que tenen, els agradi o no. I els que tenen cobertura total de la seva empresa hauran de fer front a un increment d’impostos el 2018.

Per tant, amb aquesta reforma tal com està, semblen inevitables costos més alts i l’augment de les tensions financeres, malgrat les afirmacions en sentit contrari, com demostra l’experiència de reformes sanitàries a Massachusetts del 2006 (una espècie de “plantilla prèvia” del que ara es proposa) , on els costos varen augmentar un 15% en els primers dos anys després de la reforma, 8 dues vegades més que a la resta dels USA. Dos anys desprès de les millores inicials, l’accés a l’assistència ha començat a deteriorar-se, i l’Estat ha començat a reduir la cobertura.

En general, David U Himmelstein i Steffi Woolhandler consideren que el projecte de llei del president Obama és conservador, i ha estat elaborat en estreta consulta amb les indústries d’assegurances i farmacèutiques. Al llarg del debat sobre la reforma s’han integrat a Metges per un Programa Nacional de Salut més de 17.000 professionals, demanant una reforma molt més profunda: sense ànim de lucre, de caixa única. I ens diuen que seguiran per aquest camí perquè el sistema de salut dels USA no s’ha curat, ni tant sols s’ha estabilitzat. Segueixen fent la seva feina sota un sistema de finançament que impedeix la bona atenció de les persones malaltes i desaprofita enormes recursos en beneficis privats i burocràcia.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 12 Abril 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Campaña estatal por la sanidad pública, contra el copago (o repago)

La Sanidad NO es un NEGOCIO: Ni Privatización ni Copago

Políticos y empresarios están preparando el terreno para llevar a cabo una nueva agresión contra los usuarios: la introducción del copago por la utilización de servicios sanitarios públicos. El Dr. Antoni Barbarà Molina ya lo denunció en octubre del 2008, y lo publicamos en este blog. Ahora, sigue la ofensiva.  

Recogida de firmas contra el copago en: www.casmadrid.org

Comunicado estatal contra la privatizacion y el deterioro de la sanidad

En los últimos años, al tiempo que se está produciendo en todo el estado un importante deterioro del sistema sanitario, políticos y gestores difunden el falso discurso de que lo público no funciona, para justificar la introducción de medidas privatizadoras, supuestamente destinadas a salvar lo que ellos mismos han deteriorado.

El objetivo es convertir la Sanidad Pública en un negocio más.

El objetivo de políticos y empresarios es que la privatización pase lo más desapercibida posible, por eso, comienza por los denominados servicios auxiliares (limpieza, comidas, mantenimiento, ….), pasando a continuación a los servicios médicos y clínicos, hasta el punto de que ya existen hospitales y centros sanitarios de propiedad totalmente privada, con contratos con la Administración Pública por 30-60 años que les aseguran elevados beneficios, y que sólo tienen de público los pacientes y el dinero que reciben.

informe SAS imagen 1

Los beneficios, por supuesto, son privados, aunque si tienen pérdidas siempre recurren a la Administración Pública.

Todas las medidas que se están aplicando van dirigidas a facilitar la entrada de empresas privadas en la sanidad, cuando la evidencia internacional demuestra que los hospitales con ánimo de lucro tienen resultados mucho peores que los que no reparten beneficios:

  • Mortalidad en adultos un 2% superior.

  • Mortalidad en recién nacidos casi un 10 % superior.

  • Mortalidad en determinados pacientes crónicos –renales- un 8 % superior.

  • Disminución de limpiadoras y más infecciones hospitalarias.

  • Disminución de médicos y enfermer@s por cama.

  • Menor número de días de estancia hospitalaria (altas prematuras).

Los centros privados parasitan a los públicos (eligiendo las operaciones y pacientes más rentables). Su principal finalidad es el reparto de beneficios económicos.

El dinero público, en vez de utilizarse para nuestra salud, acaba en manos privadas.

Por otra parte, nos están bombardeando con noticias de que “la sanidad pública no se puede sostener” (ocultando que el gasto sanitario se ha disparado –sin aumentar recursos– precisamente en las CCAA donde más ha avanzado la privatización), para preparar y justificar la introducción de mecanismos de copago que, de introducirse, limitaran el acceso a los sectores de población más desfavorecidos, incrementando las ya muy elevadas desigualdades en salud (en el estado español, las diferencias de esperanza de vida entre barrios de una misma ciudad, son de hasta 9-10 años, e incluso de hasta 16,6 años entre zonas de un mismo barrio).

informe SAS imagen 2

Tener que pagar por ir a consulta médica, a urgencias, por cada día de ingreso en hospital, los pensionistas un % de las recetas, ….

Las medidas privatizadoras son posibles por la existencia de leyes autonómicas y estatales (como la Ley 15/97) que permiten la entrada de las empresas privadas con ánimo de lucro en la sanidad. Estas leyes han sido aprobadas por PP, PSOE, CiU, PNV y CC, siendo por tanto los responsables de lo que está ocurriendo.

El copago ataca los principios de universalidad y gratuidad, pudiendo convertir en crónicas patologías agudas, potencialmente curables.

Para defender nuestro sistema sanitario público deberemos movilizarnos y exigir:

  • La derogación de todas las leyes que permiten la privatización.

  • Que no se implanten medidas de copago.

DIFUNDE:

SASSindicato Asambleario de Sanidad (Madrid)

Coordinadora de Organizaciones por la Sanidad Pública

Visto en  dempeus4.jpg

COMUNICADO DIFUNDIDO EN TODO EL ESTADO POR DECENAS DE ORGANIZACIONES

 
2 comentaris

Publicat per a 29 gener 2010 in Salut

 

Etiquetes: , ,

Co-pago, re-pago y tri-pago… ¡lo tuyo es mega-pago!


Barcelona 14 de diciembre 2009
Clara Valverde

privada.jpg

La Consellera Geli acaba de anunciar su regalo de Navidad a los catalanes: el “co-pago”. Eso consiste en que los pacientes tendrán que pagar dos veces por recibir atención sanitaria: una vez a través de los impuestos y otra vez, en metálico, al acudir a su CAP u hospital (por eso pensamos que la expresión “re-pago” es más acertada que la de “co-pago”). Pero los ciudadanos de Cataluña ya están pagando varias veces por los servicios sanitarios sin saberlo (lo llamaremos, por lo menos, “tri-pago”…¿qué se puede esperar de este gobierno tri-partito?) a través de la privatización en cubierta de la sanidad catalana.

Miremos en más detalle cómo funciona ésto:
Tú, ciudadano catalán, pagas impuestos que financian la sanidad catalana y, ¿qué hace el gobierno catalán con ese dinero? Se lo da a empresas para que gestionen la sanidad y para poder forrarse especulando con tu dinero (todo esto es muy legal gracias a las leyes catalanas LOSC de 1990 y de 1996 que permiten el ánimo de lucro en la gestión de la salud pública, reforzadas por la ley española 15/97). Si hay beneficios, se los quedan las empresas (y la manera más segura de que haya beneficios es recortando las plantillas en hospitales y primaria, subcontratando a compañías que hacen y gestionan los servicios por menos y con menos calidad, etc). Y si hay pérdidas (como en el Hospital General de Catalunya, en el Hospital Oncológico Duran i Reynals y en tantos otros negocios que han fracasado), también las pagas tú. Sí, porque como el gobierno tiene que asegurar a los ciudadanos servicios sanitarios bajo la Constitución, cualquier deuda o quiebra se paga con el dinero de los contribuyentes.

(Y no olvidemos pequeños detalles como los 70 millones de euros que se llevó el Sr Millet de la aseguradora Agrupació Mútua. Esos millones los paga ahora el gobierno. O sea tú y yo).

¿POR QUÉ TIENES QUE PAGAR TÚ?
El dinero de tus impuestos, que se supone que tiene que ir a costear la sanidad pública catalana, en realidad está yendo a financiar negocios de empresas públicas-privadas, consorcios, hospitales-fundaciones, EBAs y todas las otras maneras de pasar el dinero público a bolsillos privados que son parte del modelo sanitario catalán a través de “relaciones de confianza y poder” descritas por la economista catalana Raquel Gallego. Estos negocios que utilizan dinero público están bajo las leyes mercantiles, por eso ni el Parlament ni los ciudadanos tienen nada que decir sobre cómo se gasta ese dinero y si se hace bien o no. No hay control de ese dinero público. La sanidad “pública” no lo controla el público. La controlan unos cuantos empresarios.

Hace unas semanas, la Consellera Geli dijo que iba a resucitar el Informe Vilardell del 2005 en el cual se animaba a seguir llevando a cabo esta gestión “mixta” de la sanidad catalana (“mixta” quiere decir, en realidad, que dinero público pasa a manos privadas). Como algunos recordaréis, en el Informe Vilardell, sus autores Miquel Vilardell (autor del Nou Model Fibromialgia-SFC, más conocido como el “Plan Guantánamo”), Viçenc Navarro, Guillem López i Casanovas y otros asesores de la Consellera, ya proponían “un co-pago por el uso inadecuado de los servicios de salud”. ¿Quién crees que van a ser esos que hacen un uso “inadecuado”? Sí, nosotras, las fibro-químico-fatigadas, nosotras las “hiperfrecuentadoras” que no conseguimos un diagnóstico correcto o que, teniendo ya el diagnóstico, no encontramos, por mucho “frecuentar”, un médico que sepa hacer las analíticas adecuadas ni los tratamientos relevantes para nuestras enfermedades emergentes. Sí, tú y yo y nuestros hijos, que también tienen síntomas de estas enfermedades, que no conseguimos encontrar un pediatra que nos atienda. Sí, tú y yo, compañera de fatigas, (¿sabes que la fatiga es el síntoma presente en 1/3 de los pacientes de primaria?) que bien conocemos el “peregrinaje médico”, esa tortura de ir de médico en médico buscando uno que esté al día de nuestras enfermedades, de su bioquímica, de la microinmunología, del retrovirus XMRV, de la oxidación, del daño mitocondrial, del rol de los tóxicos en nuestro sistema endocrino, y todo lo que implican estas enfermedades.

(Para leer más sobre el Informe Vilardell)

¿CÓMO EMPEZARÁ EL CO-PAGO?
El co-pago empezará con “campañas de sensibilización” (El País, 12/12/2009). “Sensibilización” = “comer el coco”. Van a utilizar tu dinero (¡otra vez!) para convencerte de que es buena idea quitarte más de tu dinero (son muy inteligentes, por eso están en el gobierno). Cuando en los próximos meses oigas o veas publicidad o artículos en los medios de comunicación en los que el Departament de Salut utiliza palabras como: eficiencia y eficacia, financiamiento insuficiente, los gastos crecen mucho, sostenibilidad económica, reformas, nuevo sistema de financiación, racionalización, medidas de corrección, priorizar, progresivamente, de manera gradual, transparente, transparencia, información accesible, corrección, plan de sistemas coherente, utilización racional,escucha también el sonido del dinero que va desde tu bolsillo hasta la arcas de las empresas gestoras de los servicios sanitarios (Consorci Hospitalari de Catalunya, Sagessa, etc) y, claro, a las compañías de publicidad.

¿Y LAS FIBRO-QUÍMICO FATIGADAS?
Si tienes fibromialgia, SFC o SQM, como ya sabes bien, tú no tienes derecho a la sanidad pública. Con listas de espera de 2,5 años para la Unidad del SFC del Clinic (en la cual no tienen presupuesto para analíticas, tratamientos o investigación), con las otras unidades FM-SFC siendo aún virtuales (“están en papel, están en planificación”), sin pediatras formados en fibro-SFC, con médicos que no “creen” en estas enfermedades, con médicos (esos reumatólogos que coordinan las unidades virtuales que son de la Fundación FF del PSC o directamente del PSC) que diagnostican todas estas enfermedades como “fibromialgia leve” y recetan medicaciones dañinas y/o prohibidas (Lyrica, Neurotin, antidepresivos, etc), con Urgencias a las cuales tú no puedes acceder cuando te desmayas, haces un choc tóxico, tienes problemas cardiovasculares, tienes convulsiones, pulmonía, etc, porque esas Urgencias están llenas de tóxicos que te empeoran la salud y de médicos que no creen que en estas enfermedades hayan urgencias. Tú, como toda fibro-químico-fatigada en Cataluña acabas acudiendo a la sanidad privada de verdad y pagando, otra vez. Pagas por analíticas y tratamientos (los mínimos tratamientos para poderte levantar, andar hasta tu ordenador y escribir a la Consellera Geli). Tú no haces co-pago, ni re-pago, ni tri-pago…lo tuyo es mega-pago!

Seguir leyendo en: La Bruja Nocturna.

Han escrito también sobre el tema: Antoni Barbarà: “Dempeus contra el co-pago”.

Y en este blog: “La cançó enfadosa del co-pagament en el programa del PSC-PSOE i les desigualtats en salut”.

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: