RSS

Arxiu d'etiquetes: desnonaments

Amb LaPAH: Aturem el desallotjament del bloc de Sabadell

Per difondre i aconseguir adhesions al comunicat de La PAH. Per aturar el desallotjament del Bloc de Sabadell i que 146 persones es quedin sense sostre. Aquest es el comunicat al que cada moment s’hi sumen noves adhesions:

image
146 PERSONES PODRIEN QUEDAR-SE AL CARRER!

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell i la comissió d’Obra Social de la PAH volem alertar de les últimes notícies que hem rebut els darrers dies en relació al darrer bloc que vam alliberar a la ciutat el 13 d’abril de 2013, on actualment hi viuen 146 persones. El fiscal i la jutgessa han pres unilateralment la decisió de desallotjar de forma cautelar i immediata el bloc de 40 pisos alliberat per la PAHC, sense opció a recórrer i sense que ho hagi demanat la SAREB, propietària de l’edifici. Aquesta decisió ja ha estat trasllada als Mossos d’Esquadra, que poden executar-la en qualsevol moment, fent perillar el domicili de les 146 persones.

La resolució de la magistrada del jutjat d’instrucció 4 de Sabadell, Inmaculada Vacas, que acorda aquest desallotjament cautelar, és a dir, prèviament a la celebració del judici, no realitza cap valoració de les circumstàncies que li han fet prendre aquesta decisió, i es contradiu totalment amb la que ella mateixa va emetre fa un any, quan la propietat de l’edifici, la SAREB, va demanar el desallotjament. En aquella ocasió va optar per no desallotjar; apel·lant a la funció social com a límit a la propietat privada, i expressant que era prioritari garantir les necessitats habitacionals de les famílies a les de la SAREB, que mantindria novament l’edifici en desús.

Després d’això la SAREB no va tornar a fer cap més pas i el desallotjament va quedar aturat fins que es decidís, en tot cas, després del judici. És per això, que ens resulta incomprensible i incoherent aquest canvi de criteri de la mateixa magistrada, sense que cap circumstància hagi variat des de la seva primera decisió, i sense cap argumentació ni opció a recurs. Per altra banda, el fiscal, Sr. Ignacio Abinzano, demana, també, que cada persona acusada en el procés pagui una multa de 2.250 euros o la substitució d’aquesta multa per tres mesos de presó en cas de no abonar l’import, com podria resultar per la majoria d’aquestes famílies, ja que no tenen cap ingrés. Per tant, hi ha el risc que aquestes persones entrin a presó.

Ens enfrontem a un macro-desallotjament de 40 pisos, a on hi viuen 88 persones adultes, entre les quals 6 embarassades, i 58 menors. Totes elles són famílies ja desnonades que han trobat a la PAHC la única sortida per fer factible l’accés a l’habitatge. La situació esdevé paradoxal ja que aquestes famílies poden patir un nou desallotjament per petició i acord de l’administració judicial, després de no haver rebut cap ajuda per part de l’administració per garantir el seu dret a l’habitatge. El mateix Ajuntament de Sabadell ha fet públic, en repetides ocasions a petició nostra, que no té recursos per garantir aquest dret bàsic a la població que ho necessita.

Un cop més, els poders judicials han llançat un atac directe contra drets fonamentals de les persones, prenent una decisió que pot tenir conseqüències molt greus per a desenes de famílies que es veurien desnonades novament, i empeses a viure al carrer. Entenem, doncs, que és una qüestió d’urgència, de respecte dels drets humans per part dels poders públics i de responsabilitat social de les administracions, protegir aquestes famílies i no permetre que pateixin ni un desnonament més. Aquesta situació és conseqüència directa de com els governs organitzen el sistema al servei d’una economia condicionada pel mercat financer, i no es responsabilitzen de garantir les necessitats més bàsiques de les persones, fent-les responsables de problemes macroeconòmics.

Davant aquesta realitat, exigim que aquest desallotjament no sigui executat i que els poders públics garanteixin la protecció de les famílies que corren el risc de quedar-se al carrer. En cas contrari, ens veurem obligats a anar a instàncies superiors com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Iniciem campanya d’adhesions per a totes les organitzacions, col·lectius i entitats que vulguin sumar-s’hi. La nostra lluita diària ens ha demostrat que només de forma col·lectiva i organitzada podem fer front als constants atacs que patim del poder judicial, la classe política i els cossos de seguretat. I així ho seguirem fent aquesta vegada.

Tota la info, entitats adherides i comunicat en castellà a la web de la PAHC Sabadell: http://www.afectatscrisisabadell.cat/2014/05/edifici-sabadell/

 

Etiquetes: , , , ,

Polinyà como ejemplo de resistencia ciudadana

Amigas y amigos de Polinyà se han organizado en la Plataforma de Usuaris dels Serveis Públics con cuenta de Facebook “Polinyà amb la publica”. Desde la misma luchan contra los desahucios, en favor de la educación pública y por la defensa de la salud y la sanidad públicas. Sus reivindicaciones vienen de lejos e irán mucho más allá, con más fuerza, todavía. Siguen un hilo rojo que hace que en este mundo en disputa entre unos pocos y la gran mayoría, encontremos nuevos motivos cada día para seguir en la becha, solidaridad y sonrisas amigas.

Ayer tarde nos invitaron como Dempeus per la Salut Pública. Con Laura Pastor Borràs, que supo captar perfectamente en su presentación el tono necesario para un acto de empoderamiento e insumisión, conversamos sobre los hachazos que estamos sufriendo en nuestros derechos, en los retrocesos de clase, de género, de convivencia entre personas de distintas procedencias… en cómo los muy poderosos que se niegan a pagar impuestos y a contribuir por tanto a la financiación de los servicios públicos, degradan la democracia y la defensa organizada de los trabajadores y trabajadoras para satisfacer un ansia irracional, enfermiza, de riquezas y poder. Aunque con sus desvaríos el estado del malestar, la precariedad y la desigualdad se generalice entre la mayoría de las personas, y la civilización se acerque, demasiado peligrosamente, a la barbarie, así es la lucha de clases de nuestros días.

Lo cuento por dos cosas: porque tengo una deuda con ellos por su trato fraterno, amable y cómplice (vean algunas muestras en esta entrada) y porque esta gente de Polinyà es un ejemplo de resistencia e insumisión ciudadana. Entre las personas reunidas había quienes se reclamaban del 15-M, quienes pertenecían a sindicatos de clase y quienes procedían de organizaciones políticas… pero había personas que habían ido solamente a escuchar por qué en un cartel colgado en todo Polinyà se les invitaba a informarse de la mala salud de la sanidad y comprenden que si no reivindican el ejercicio de la política, la que están haciendo en su nombre está destruyendo muchos años, siglos, de lucha obrera y ciudadana. Pero estoy segura que la convocatoria que se dio para encontrarse de nuevo los lunes en el Centre Cívic no cayó en saco roto, y serán cada vez más las personas que se sumarán a todas las acciones previstas (Iniciativa Penal Popular, Iniciativa Legislativa Popular, contra el euro por receta…)

Les ofrezco dos momentos del acto que me emocionan (y me sonrojan): De manera especial, la bienvenida que me dieron y que pueden ver si presionan sobre la foto de la despedida colectiva con quienes quisieron sumarse a un recuerdo entrañable. Un trabajo de amistad y afecto que deja huella. De su parte -que no de la mía- ¡mejor, imposible!
Muchas, muchísimas gracias.

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: