RSS

Arxiu d'etiquetes: dret al propi cos

#SOSdretalpropicos JO DECIDEIXO, JO DESOBEEIXO “Qui, sinó tu, pot decidir?”

QUI -SINÓ TU- POT DECIDIR

MARIBEL NOGUÉ I FELIP

Des que el Partit Popular va arribar al govern, que ens amenaça amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d’Interrupció Voluntària de l’embaràs (IVE) que es va aprovar l’any 2010. Vol tornar a una versió més restrictiva, la de la llei de despenalització parcial de l’avortament de 1985. Ara, però, sembla que va de debò i el Ministre de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el proper mes de d’octubre posarà en marxa una reforma que ens posarà a la cua d’Europa pel que fa al reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.

.

L’ avortament, un tema tabú
En el decurs dels anys setanta, l’ avortament era un tema tabú. Veníem d’ aquells temps en que les dones no érem mestresses del propi cos, tota la nostra conducta i vida sexual havia d’ estar tutelada i al servei –exclusivament- de la funció reproductora de l’ espècie humana. Dilluns passat encara ens ho recordava el Bisbe de Solsona al programa de TV3 “El convidat”: amor i vida va indissolublement lligat de tal manera que sols es concep tenir relacions sexuals si és amb l’ excusa de crear vida…. Potser caldria preguntar-li: si és així, com s’ explica el fet que, al capdavall dels segles, l’ església reconeixia que les dones també tenim ànima?…
L’origen dels Moviments feministes a casa nostra
Amb aquesta situació de partida, i amb la voluntat decidida d’assolir totes les llibertats que aspiràvem en el decurs de la transició, varen néixer els moviments feministes, que posaven en valor els drets que tenim les dones com a persones i com a subjectes de dret. Varem ser molt criticades perquè es desdibuixaven les nostres intencions i propostes, se’ns criminalitzava i gairebé se’ns perseguia com si ens trobéssim en els temps de la inquisició.
L’avortament, un fet real però discriminatori
La llei del divorci no va entrar en vigor fins l’any 1981, però ja des del 1975 les dones ens mobilitzàvem per exigir amnistia per les dones empresonades pel que es qualificava de “delictes específics” (l’avortament, l’adulteri, la prostitució, etc…). Tot plegat en un context on les dones avortaven sense condicions ni garanties i arriscant les seves vides, i no ho feien per gust… Una solució era anar a Londres (on si era legal) o bé anar a clíniques privades on es practicaven avortaments pagant unes quantitats de diners prohibitives per la gran majoria (on hi acudien –des de la hipocresia- els qui optaven per avortar però que tenien les butxaques plenes).
Despenalitzar l’avortament, tan per les usuàries com pels professionals
La història del drets de les dones explica una part important del recorregut del feminisme des del 1975 fins ençà en els nostres dies, però el dret a l’avortament, i que no es penalitzi ni a les usuàries ni als professionals sanitaris -que no fan sinó vetllar per la salut de les dones a partir del dret a la vida de sí mateixes que les assisteix- continua encara fent sortir les dones al carrer.
Decideixen els jutges
Amb la contrareforma del Ministre Gallardón es vol retornar a la Llei de 1985, una situació que suposa atorgar als jutges la capacitat de decisió, d’interpretació sobre si els supòsits despenalitzats que al·lega la dona (que ha d’exposar públicament uns motius que formen part de la privacitat més genuïna), són versemblants. Suposa –alhora- considerar un dret com un delicte, amb la subsegüent culpabilització de les dones en l’àmbit social, sense tenir en compte la seva inseguretat jurídica i la dels professionals sanitaris.
Retrocés, d’un dret a delicte
Tot i que la llei del 2010 no resol satisfactòriament les necessitats de les dones ni compleix les reivindicacions històriques del moviment feminista (accés a una educació sexual i afectiva sincera i honesta, a mitjans d’anticoncepció gratuïts i a l’avortament lliure i gratuït), les dones no restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Primeres víctimes en moments de crisi
Com a dones no vivim d’ esquenes a la conjuntura actual, i patim en primera línia la part més dura de la ofensiva capitalista neoliberal i de les retallades de l’”estat del benestar”. És així com se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits: sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, sobre el futur del nostre país o sobre quin model econòmic volem…. Quan el nostre primer país és el nostre cos i no ha de ser territori de disputa, perquè si no podem decidir, no podrem ser mai lliures!!!.

Text vist a l’Avant. Val la pena llegir també, de Ana Bernal Triviño, “Gallardón y su concepto de la vida”

 
2 comentaris

Publicat per a 27 Setembre 2013 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

Contra la utilització ideológica dels fets científics

2009-02-08-aborto-a3.jpg

En plena lluita ideològica de la més baixa qualitat per part de la jerarquia eclesiàstica contra el dret de les dones a decidir sobre el seu cos és gratificant que un grup de persones que es dediquen a la ciència presentin aquest Manifest denunciant les interferències religioses que es volen apropiar de la ciència per ligitimar opcions totalment sectàries o partidàries.

El Manifest diu:

“Els i les sotasignants, investigadors científics, subscrivim el present Manifest per sortir al pas de la creixent utilització ideològica i partidista de la Ciència i la investigació científica en relació amb el debat suscitat entorn de l’avantprojecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs.

Les dades científiques disponibles sobre les etapes del desenvolupament embrionari són fetes objetivables, la interpretació del qual i difusió han d’estar exemptes d’influències ideològiques o creences religioses. Per això, denunciem el reiterat ús del terme “científic” en referir-se a opinions sobre les quals ni la Genètica, ni la Biologia Cel·lular ni l’Embriologia tenen arguments decisoris. El moment en què pot considerar-se humà un ésser no pot establir-se mitjançant criteris científics; el coneixement científic pot aclarir característiques funcionals determinades, però no pot afirmar o negar si aquestes característiques confereixen a l’embrió la condició de ser humà, tal com s’aplica als individus desenvolupats de l’espècie humana. Això entra en l’àmbit de les creences personals, ideològiques o religioses.

Els científics, com la resta dels ciutadans, tenim la llibertat d’adoptar en funció de les nostres idees i creences, actituds|postures personals davant qualsevol iniciativa legislativa, que haurà de ser finalment aprovada pel Parlament de la Nació, però considerem important evitar que es confongui a la societat, contaminant problemes de caràcter social, i per tant de convivència, amb arguments als quals la Ciència no atorga legitimitat.”

(per ordre alfabètic)
Jesús Ávila, Profesor de Investigación del CSIC. Premio Nacional de Investigación
Carlos Belmonte, Catedrático de Fisiología. Premio Nacional de Medicina
José Borrell, Profesor de Investigación del CSIC . Ex Director del Instituto Cajal
Amparo Cano, Catedrática de Bioquímica
Roberto Gallego, Catedrático de Fisiología, Presidente de la Sociedad Española de Neurociencias
Elena Hernández Sandoica, Catedrática de Historia. Ex vicerrectora de la UCM
Fernando Hiraldo, Profesor de Investigación del CSIC. Director de la Estación Biológica de Doñana
Vicente Larraga, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Centro de Investigaciones Biológicas
Juan Lerma, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Instituto de Neurociencias

 
6 comentaris

Publicat per a 12 Juny 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: