RSS

Arxiu d'etiquetes: Drets de Ciutadania

Més sobre política d’immigració

immigration2-utepedu.jpg

Malament ho va tenir ahir Artur Mas a TV3 per justificar les errades que en el delicat tema de la immigració ha comès l’alcalde de Vic, i encara més la impossible interpretació que va fer de la seva pregunta a la comisària europea d’interior Cecilia Mälstrom l’eurodiputat de CiU Ramón Tremosa… Molt més contundent i savi ha estat aquest matí Oriol Amorós, Secretari per a l’Immigració d’ERC, que ha posat el discurs clar, professionalment impecable, i sobre tot, molt honest — en un tema tant delicat. És difícil (o més aviat impossible) intentar guanyar amb arguments la política d’immigració de l’actual Govern de Catalunya… sols es pot intentar doblegar-lo amb apel.lacions a l’egoïsme, la insolidaritat, la por… El discurs d’immigració d’Oriol Amorós (que comparteix fins i tot el responsable d’aquest tema de CiU!) respecta a les persones… en canvi, el discurs d’Artur Mas d’ahir per poder dir (que no fer) quelcom de semblant va haver fins i tot de recórrer al seu cristianisme…

No cal recórrer a la religió ni molt menys a la caritat cristiana per entendre que si hi ha alguna cosa que falla en les exigències de l’alcalde de Vic (“si volen serveis sanitaris i d’ensenyament, també han de tenir treball”). El que l’alcalde pretén desconèixer en primer lloc, és que la immensa majoria de les persones immigrades han vingut a treballar, i com diu Oriol Amorós, si moltes d’elles estan en situació irrregular és perque hi ha molt, massa, treball irregular i en segon lloc, que el treball depén d’empresaris privats (massa sovint podríem dir-ne sols explotadors privats) i els serveis socials, de salut i ensenyament són, encara (i esperem que per sempre) públics, i això significa que com a societat hem fet un pas endavant sobre la llei de la selva, i que hem de defensar la salut i l’ensenyament públics per no fer un pas civilitzatori enrera. Les conseqüències podrien ser terribles, i CiU n’hauria de ser conscient.

No és combat la xenofòbia pura i dura amb xenòfobia que pot semblar “políticament correcte”… aquest és el camí de la barbàrie.

Per cert, que sobre l’entrevista en el seu conjunt de Mónica Terribas a Artur Mas, us recomano les opinions de l’amic  Antoni Puig Solé i podeu veure també sobre el tema d’aquest post: Estratègies electorals perilloses.

 

Etiquetes: , , ,

Cap persona pot ser il.legal

el-roto-immigracio.jpg

Perquè estic d’acord que cap persona és il•legal, aquest bloc vol fer visible la reivindicació que ahir va ser convocada per diferents col•lectius i associacions d’immigrants, i que respon a una acció coordinada amb altres països com Grècia, Itàlia i França, on també es varen celebrar actes reivindicatius.

De totes les coses que diuen i comparteixo, en destaco dues en les que crec profundament:

– Que la classe obrera és una sola
– Que cap persona és il•legal.

I utilitzant el seu llenguatge afegiré, doncs, la meva solidaritat de xarnega i emigrada en altres moments a la seva lluita, perquè desaparegui per sempre el racisme i el xovinisme de la nostra terra.

 
4 comentaris

Publicat per a 2 Març 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

Madrid, la salut pública i la democràcia

cartel_mani.jpgCAS Madrid informa que l’Ajuntament de Madrid boicoteja la manifestació contra la privatització de la sanitat pública del 5 de marc fent solicitar per escrit a la Junta Municipal del “Distrito Centro”, a les persones i organitzacions convocants:

“Un seguro de responsabilidad civil que cubra los daños que pueda ocasionar al público y al mobiliario urbano la instalación de un escenario o tarima desde la que leer el manifiesto al final del recorrido.
Un certificado de cumplimiento de la normativa de seguridad de la instalación eléctrica de la megafonía que vaya a ser utilizada para la lectura de manifiesto y comunicados.”

Les organitzacions convocants s’han posat en contacte amb diverses companyies d’assegurances que els han dit que aquest tipus d’assegurança no és cap servei dels que ofereixen. Els advocats i advocatesses asseguren per la seva banda que mai havien sentit a parlar de peticions semblants en altres convocatòries, ja fossin per a manifestaciones més modestes o més importants.

CAS Madrid es pregunta què és el que es pretén silenciar a la manifestació del 5 de març, i si aquest és el diàleg social que es proposa sobre les noves formes de salut “pública” que s’estan imposant a la Comunitat Autònoma de Madrid…

Per altra banda, desenes de projectes i organitzacions han posat de manifest la seva solidaritat amb la convocatòria, i més de 60 la difonen activament… consideren les autoritats que potser és massa gent? i difonen potser una visió perillosa de la privatització del sector de salut i de la llei 15/97 i de tot el que suposen per als drets fonamenals de ciutadania?

Informació relacionada al bloc de Rafa Almazán “Kabila”

i naturalment a CAS Madrid

 
Deixa un comentari

Publicat per a 3 Març 2009 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

DEMPEUS per la ciutadania!

elrotoprivatizaciones.png

Si no fos perquè vivim moments importants pel futur de la sanitat i la salut a Catalunya, perquè s’ha de garantir el dret a la protecció de la salut sense discriminacions…. Si no fos perquè des de l’Administració i empreses privades ens reclamen “copagaments”, pòlisses, taxes… Si no fos perquè aquest model privatitzador ha fracassat i la crisi que genera la paguen els més dèbils, augmentant les diferències econòmiques i socials..

Si no fos perquè des de DEMPEUS considerem la salut una manera de viure personal i col·lectiva autònoma, plena, solidaria i harmònica amb la societat i l’entorn… I un dret de ciutadania…. Si no fos perquè la salut és participació, i és sempre pública… Dijous a la tarda, a les 7, a l’Ateneu Barcelonès no caldria que es presentès l’Associació DEMPEUS per la salut pública, amb ROSA REGÀS, VICKY PEÑA I CARME SANSA, entre moltes altres persones! Vine, posa’t DEMPEUS i participa!

——————————–

A més, en defensa de lo públic, estan també dempeus els veïns i veines d’Avilès i León que s’oposen amb tota la raó del món a la privatització de l’aigua en els seus municipis.

Sobre Avilès, veure:

Avilés, el agua es de todos

Sobre León, veure: Leon7dias

La ciudad de León contra la mercantilización de la vida.
Intifada poética en Léon.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 17 febrer 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , ,

Misteri a Ventdelplà

principals.jpgA Ventdelplà s’ha produït una misteriosa desaparició. Tothom sap que als culebrots, els personatges es moren i es desmoren segons convingui, però aquesta és una desaparició absoluta. Tan absoluta, que el personatge ha desaparegut fins i tot de la pàgina web de la sèrie . Si la visitem, hi podem trobar molta informació: un detallat plànol del poble, una ressenya dels personatges… Alguns d’aquests personatges han tingut una presència molt minsa. Però ni a la sèrie ni a la web hi trobarem la Carme Llorente (Interpretada per Teresa Urroz), ex-esposa d’en Monràs, mare de la Mònica, diagnosticada de fibromiàlgia…

És possible que tot obeeixi a exigències del guió. És possible que a Teresa Urroz li hagi sortit una altra feina més interessant. Però també és possible que el personatge de la Carme hagi resultat incòmode per a algú… És possible que resulti incòmode admetre la possibilitat -fins i tot a la ficció- que una metgessa de poble clavés un diagnòstic de fibromiàlgia, amb la mateixa normalitat que es diagnostica un càncer o una gastroenteritis, sense menystenir la malaltia i, sobre tot, sense menystenir ni ofendre la pacient. És possible que això resulti dissonant quan a la vida real, els organismes avaluadors de l’Administració (ICAM, CAD…) continuen sotmetent les persones malaltes d’Encefalomielitis Miàlgica (SFC) i de fibromiàlgia, de manera sistemàtica, a situacions difícilment qualificables i difícilment comprensibles. Qui sap si, tot estirant el filet de la desaparició de la Carme, a la fi no arribaríem a la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania. Qui ho sap…

La desaparició de la Carme s’ha convertit en una magnífica metàfora de la realitat que viuen moltes persones malaltes i afectades a Catalunya: per a l’Administració, simplement, no existeixen. Sabem que a Ventdelplà en passen de molt grosses… Però també sabem que, molt sovint, la realitat supera la ficció.

mes_personatges_01.jpgQui escribía les frases anterior es diu Josep Carbonell, i fa poc li havien publicat aquesta carta a El País:

“Soy el padre de un chico de 23 años, enfermo de Síndrome de Fatiga Crónica, en grado severo, desde los 17. Tenemos profusamente documentada por la medicina pública y privada su afectación. Los informes médicos entregados por los principales especialistas de la sanidad pública, acreditan una afectación física que reduce su potencial para llevar a cabo una vida normal, en un porcentaje superior al 80%. Los informes psiquiátricos y psicológicos descartan de manera inequívoca cualquier signo de etiología psicógena en su afectación. Cuando hemos acudido al Centro de Evaluación de Discapacidades (CAD-Badal) de Barcelona para obtener un reconocimiento oficial a la situación de nuestro hijo, han ignorado todos los dictámenes médicos y se ha sacado de la manga, sin ningún tipo de justificación y contraviniendo todos los informes existentes, un “trastorno depresivo recurrente”, que ni existe, ni ha existido nunca. Todo el colectivo de enfermos y enfermas sabe que ésta es la respuesta automática y habitual de la administración ante cualquier solicitud de reconocimiento del SFC. Y, por teléfono, así han osado decírmelo desde el CAD, sin recato y sin vergüenza. Coherentes con esta actitud, el día de su visita, mi hijo tuvo que soportar la vejación en forma de irresponsable socarronería sobre su estado y su enfermedad. Una vez más …

Parece que continúa existiendo un agujero inmenso en la legislación. El agujero es tan grande que por él se cuelan, incluso, los derechos constitucionales y los derechos fundamentales de las personas. Ya no es sólo el dolor físico, la incomprensión y el abandono ante una enfermedad devastadora. Está también el dolor oficializado, aquél que proviene de una consciente voluntad de negar la evidencia y servirse de una retahíla de personas irresponsables que han estado esmeradamente seleccionadas.”

 

Etiquetes: , , ,

Jornada laboral més llarga? No, gràcies!

tiemposmodernos2.pngSegons comunica l’Agència Catalana de Notícies. “la setmana laboral podrà superar les 48 hores i allargar-se fins a 60 o, en el cas de les guàrdies mèdiques, fins a 65. Així ho han acordat aquest dimarts a la matinada, després de quatre anys de negociació i en una maratoniana reunió a Luxemburg que s’ha allargat més de dotze hores, els ministres de Treball de la Unió Europea, tot i l’oposició de l’estat espanyol i de Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria i les reserves de Portugal i Malta. El ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, ha advertit que l’ampliació de la setmana laboral, una flexibilització que Gran Bretanya exerceix des del 1993, és un retrocés en els drets socials dels europeus.”

I ja està? Ja n’hi ha prou amb “advertir”? Qui més es sumarà a les “advertències”? Quin sindicats? Quines associacions de dones? Quins partits?

Qui –més enllà de les “advertències”– denunciarà, protestarà, s’oposarà a aquesta mesura? Qui voldrà que es respectin els drets socials europeus i no es limitarà a “advertir” que retrocedeixen… I sentirà vergonya per la velocitat amb que retrocedeixen…! (Es recorda algú encara de la reivindicació i la conquesta a França de les 35 hores..?)

La redistribució de la renda entre treball i capital s’inclina cada vegada més, en els darrers anys, en benefici del capital. Com hi contribuirà a reforçar aquesta tendència la normativa que ara s’imposa? I com repercutirà en la divisió del treball per gènere? No és fàcil deduir que també augmentaran les hores de treball de les dones a la llar, incrementant les desigualtats en tots els sentits, i perjudicant sobre tot els drets de ciutadania de les dones?

Si algú encara no ha llegit o no entès què volia dir Marx quan parlava de plusvàlua absoluta, doncs és això! Ell també ens va advertir, però d’això en fa gairebé 150 anys… No hem après res en aquest segle i mig? Tan dèbils volem semblar perquè les grans empreses europees no en tinguin prou amb la plusvàlua relativa i s’atreveixin a fer normatives per ampliar l’absoluta?

Com diu el meu amic Juan Manuel Patón: “Para resolver la crisis a favor de quienes la han provocado, el neoliberalismo va a dar una nueva vuelta de tuerca a los trabajadores europeos, ahora con un retroceso de casi un siglo en un derecho social esencial. Visto en el contexto mundial, podemos comprobar que los gobiernos de los países ricos están cada vez más al servicio del poder económico transnacional. El neoliberalismo -la fórmula del capitalismo en la era de la globalización- no tiene suficiente con expoliar a la mayor parte de la humanidad presente y futura, sino que también empeora las condiciones de vida y trabajo de los trabajadores de los países enriquecidos para concentrar aún más la riqueza cada vez en menos manos. El neoliberalismo es el antiprogreso.”

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: