RSS

Arxiu d'etiquetes: DRY

Juventud sin futuro, DRY y los jóvenes de IU, por un ##14N de HuelgaGeneral

Este es el comunicado de Democracia Real YA!

Este 14-N, España, Portugal, Italia, Grecia, Chipre y Malta irán a la Huelga General, y en otros paises de Europa millones de personas se movilizarán contra los recortes salariales, sociales y laborales, el desmantelamiento de los servicios públicos, el rescate bancario con fondos público y las políticas de austeridad puestas en marcha por la UE contra la clase trabajadora.

En Democracia Real Ya! el dia 14 de Noviembre iremos a la huelga secundando la jornada de protesta, movilización y huelga general europea. Pero no haremos una huelga tradicional. Además de huelga LABORAL, haremos HUELGA SOCIAL.Trabajadores, estudiantes, jubilados, autónomos y pequeños empresarios. Todas y todos vamos a parar. Ese día no consumiremos, no trabajaremos, no iremos a clase… Emplearemos ese día en hacer saber a este gobierno que NO.

Que #NoDebemosNoPagamos

Nos negamos a que el dinero de nuestros impuestos se regale a los bancos privados que realizan ya casi 600 desahucios diarios. Asimismo nos negamos a la creación de un “banco malo” para que entre todas nosotras sigamos pagando los desmanes políticos y bancarios que, hicieron posible el prestamo de dinero sin control a promotores especuladores para la compra de terrenos sobrevalorados y la construcción de edificios ahora desiertos que bien podrían servir para la creación de un parque público de viviendas.

Que no queremos la PRIVATIZACIÓN de LO PÚBLICO.

Estamos hartas de que con la excusa de la deuda estén destruyendo y expoliando los servicios públicos y condenando a las personas a la miseria.

Vemos cada día como las listas de espera son cada vez mayores y cómo se mueren personas por la falta de atención médica. Vemos cada día que faltan profesores en los colegios y que se quedan alunmos sin la docencia a la que tienen derecho. Vemos como se han incrementado enormemente las tasas universitarias y cómo hay personas que no pueden acceder a la universidad porque no pueden hacer frente al gasto que supone. Esas mismas personas tampoco pueden conseguir un trabajo porque no lo hay, y la tasa de desempleo entre menores de 25 años se situa ya casi en el 50%, es decir, uno de cada dos.

Que no queremos la -contra-REFORMA LABORAL

Vemos cómo han impuesto una reforma laboral que nos devuelve a una época de amos y vasallos. Y vemos sus efectos: una reforma laboral que enriquece a los mas ricos a la vez que empobrece a los asalariados; una reforma laboral que además no genera trabajo, sino que lo destruye provocando que el paro supere pronto el 30%.

Nos gustaría que nos explicaran a través de que truco de magia las politicas que llevan a cabo este gobierno -o el anterior- van a generar un tejido productivo que cree empleo.

Por eso, el día 14 de Noviembre iremos a la Huelga para decir que queremos empleo, y queremos que el Estado garantice una Renta Básica Universal a las personas que no lo tengan.

Porque nos indigna ver a nuestros hijos sin oportunidades de trabajo. Porque nos indigna vernos a nosotras, a nuestras hermanas y hermanos en paro, o con temor a perder nuestro trabajo y nuestra casa. Porque nos indigna ver a nuestros mayores con pensiones míseras que pronto verán reducidas. Porque nos indigna ver a las personas enfermas porque no las quieren curar. Porque nos indigna que la situación para gran parte de la población sea cada vez más desesperada, y no nos gusta que la tasa de suicidios haya superado a los accidentes de trafico como primera causa de muerte externa.

Por todo eso y por mucho más, el día 14 de noviembre haremos huelga.

Haremos una huelga de trabajo, de estudios, de cuidados, de consumo, en definitiva, una huelga social que va más allá de la reforma laboral, o del referendum que plantean los sindicatos mayoritarios.

Haremos huelga todas y todos juntas acompañados de nuestros vecinos del sur de Europa en una protesta internacional contra las medidas tomadas por políticos y banqueros para favorecer a los mercados financieros en perjuicio de la sociedad.

La plataforma Democracia Real Ya apoya todas las iniciativas de desobediencia civil no-violenta, que sirvan para combatir esta tremenda situación y queremos hacer un llamamiento a la participación de todas las personas y de todos los colectivos sociales -incluyendo sindicatos, asociaciones de vecinos, culturales, organizaciones reivindicativas y a cualquier otra organización- para que difundan y nos acompañen en esta huelga social del 99%.

¿Y tu? ¿No estás con el 99%? Porque ya que nos robaron el pasado, recuperemos el futuro, como nos recuerdan los jóvenes de IU:

 
3 comentaris

Publicat per a 12 Novembre 2012 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

#12M-15M Ciutadans rebels

Un reportatge de la periodista, escriptora i blocaire Lali Sandiumenge que avui publica el diari Ara.


La mobilització ciutadana que va arrencar l’any passat no va néixer del no-res. El 15-M ha inspirat molts projectes però també ha potenciat iniciatives anteriors i n’ha après. La batalla social és molt àmplia i té molts fronts oberts: sanitat, habitatge, participació, transports o immigració. Molts catalans han dit prou i defensen els seus drets de protesta en protesta, però també de barri en barri i de blog en blog.

LALI SANDIUMENGE

L’Ateneu Roig de Gràcia està ple de gom a gom. Qui arriba tard, escolta des del carrer, tot i que plovisqueja. A pocs dies del primer aniversari del 15-M, es discuteixen els camins a seguir. A la taula, tres ponents: Javier Toret, de Democràcia Real Ja Barcelona (DRY); Ada Colau, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i, atrapat al mig, un polític, Alberto Garzón, diputat d’Esquerra Unida. De fons una gran pantalla en què es van reproduint els tuits que es piulen amb el hashtag #caminosderebelion. El debat és presencial i virtual alhora, com el moviment: “#caminosderebelion, perquè no hi ha sortida ni més alternatives”.

Entre el públic, hi ha de tot. Membres de comissions del 15-M i dels ia-ioflautes , joves molt actius a la xarxa, activistes veterans i almenys un altre diputat. El 15-M té aquesta potencialitat: haver unit persones i col·lectius en una plataforma més àmplia, més enllà d’organitzacions clàssiques, i fer que tots se’n sentin part. L’atmosfera és d’entusiasme però inquieta el context repressiu creixent. L’acte s’ha obert recordant els detinguts durant la vaga general que estan en presó preventiva, i s’ha tancat amb una frase de Toret, molt aplaudida i piulada, en referència a les mobilitzacions per l’aniversari: “No hem de demanar permís per ser lliures, serem al carrer i serem invencibles”.

  • stop Adrià Alemany i Ada Colau són les cares més conegudes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca / CRISTINA CALDERER

  • rebels Celes Sánchez, jubilat de 61 anys, i Quim Cornelles, aturat de 37, són dos veterans de les lluites socials / JORDI PIZARRO

  • ordenata Chris Moya, impulsor de la web Spain Revolution / CRISTINA CALDERER

  • metrome El David i el Manel, que no volen ser coneguts públicament, són dos dels promotors de Memetro / XAVIER BERTRAL

  • iaiaflauta Àngels Martínez Castells, de la plataforma Dempeus / PERE TORDERA

Toret, investigador social malagueny establert a Barcelona, va ser un dels primers que es van apuntar a DRY quan va néixer a Facebook el febrer del 2011. Un any després, assegura que “el 15-M no és un moviment més, és un paradigma nou”. Inspirada per l’ús de les eines digitals de les revoltes àrabs i per la lluita pacífica dels islandesos contra la voracitat del capital, DRY va impulsar la primera manifestació del 15 de maig.

El mèrit de DRY, i després del 15-M, és que va instar a la unió més enllà de les diferències (la plataforma es reclama apartidista i asindical, que no apolítica) i va donar cabuda a tots els malestars. Va qüestionar per primer cop la democràcia consensuada durant la Transició (“En diuen democràcia però no ho és”) i va articular un llenguatge directe i entenedor (“No som mercaderia en mans de polítics i banquers”). Com subratlla Celes Sánchez, un dels iaioflautes més hiperactius, “la gran sorpresa del 15-M va ser el procés de politització de centenars de persones amb una rapidesa brutal”.

Però, com en el cas de la Primavera Àrab, la mobilització no va néixer del no-res. El 15-M ha inspirat molts ciutadans però també ha acollit sota el seu paraigua moviments de protesta i iniciatives socials anteriors. Un exemple d’això és el mateix Ateneu Roig, que es va gestar el 2009 i es va posar en marxa el 2010. “No ens agradava com funcionava el sistema i crèiem que calien punts de trobada en l’àmbit social per canviar les coses”, explica Quim Cornelles, un dels impulsors. La idea era generar un espai de transformació social, participació i democràcia en què la ciutadania fos la protagonista.

Tot i que l’Ateneu Roig és un concepte més que un lloc físic, el seu local al carrer Ciutat Real de Barcelona s’ha convertit en un centre de reunió i reflexió. Els iaioflautes , un grup de jubilats bregats en la lluita antifranquista, d’esquerres i sindicalista, s’hi troben sovint per preparar amb discreció les seves “accions directes”. La primera va ser ocupar una oficina del Banco Santander. Una de les últimes, irrompre a la conselleria que dirigeix Felip Puig. Són una setantena, però els avis rebels , com se’ls anomena ja en anglès, tenen més de 9.500 seguidors a Twitter, han sortit a la premsa internacional i estan creant escola.

Però si es vol buscar un antecedent a l’esperit i les formes del 15-M cal retrocedir cinc anys fins a la manifestació en defensa d’un habitatge digne i contra la bombolla immobiliària que es va celebrar, curiosament, el 14 de maig del 2006 en moltes places espanyoles. Es va convocar anònimament per e-mail i es va difondre via SMS (les xarxes socials encara no havien arribat a Espanya).

“Per a sorpresa de molts activistes tradicionals, hi va anar molta gent, la majoria no polititzada”, recorda Ada Colau, una llicenciada en filosofia de 38 anys que ja era activa en el moviment antiglobalització. D’aquí va sorgir la plataforma V de Vivenda, que va enviar un missatge nou a través d’un nou mitjà. Els seus eslògans tenien la claredat i la frescor que amb el temps tindrien els de DRY: “No tindràs casa en ta puta vida”. Com DRY i les acampades, va apostar per una organització horitzontal, assembleària i per la protesta contínua al carrer. El moviment, a més, es va batejar així en referència a V de Vendetta , el còmic d’Alan Moore, i ja va fer servir la màscara de Guy Fawkes que ara ha popularitzat Anonymous.

Estafa generalitzada

De V de Vivenda va sorgir el 2009 a Barcelona la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que uneix víctimes del que l’Ada qualifica com “una estafa generalitzada” i persones solidàries. “La PAH va començar a transcendir el novembre del 2010, quan vam organitzar la campanya per aturar els desnonaments. Ho vam gravar en vídeo i ho vam penjar a la xarxa. Es va començar a generar un petit imaginari en visibilitzar el que l’acció col·lectiva pot aconseguir. Però el punt d’inflexió va ser el 15-M, es va produir un encontre perfecte”, subratlla. La lluita està narrada al llibre Vides hipotecades, que Colau ha escrit a quatre mans amb Adrià Alemany, que és economista. Les dades són demolidores: cada dia es produeixen a l’Estat 212 execucions hipotecàries i 159 desnonaments. La PAH n’ha aconseguit aturar dos centenars.

El 15-M va insuflar vida també a Dempeus per la Salut Pública, un col·lectiu creat en temps de Marina Geli per denunciar el camí “privatitzador” del tripartit i que reuneix professionals de la salut, economistes, sindicalistes, acadèmics i associacions de veïns. El 15-M connecta molt amb un dels punts del seu manifest inicial, donar poder a la ciutadania. “De sobte va passar el que semblava molt difícil, que la gent s’atrevís a desafiar i a imposar-se, a posar-se dempeus per defensar el seus drets”, afirma l’exprofessora de política econòmica de la UB i presidenta de Dempeus, Àngels Martínez Castells. El 14 de maig del 2011, van participar en la manifestació unitària contra les retallades del govern Mas, i el 15, en la de DRY. “Quan ens pregunten si som del 15-M, diem que no som ni del 14 ni del 15, sinó del 29”, riu, posant de manifest un tret distintiu d’aquest col·lectiu: servir d’aglutinador i de pont entre les organitzacions convencionals i la rebel·lió ciutadana. “Som apartidaris”, subratlla Martínez Castells. “Intentem dignificar la política dignificant les persones, o al revés”.

El 15-M no només va potenciar iniciatives existents i en va aprendre, també va donar una possibilitat de participació política -ja sigui des del carrer o el ciberespai- a milers de persones que segurament formaven part a les enquestes dels desafectats . Aquest és el cas de Chris Moya, un desenvolupador de programari lliure de 33 anys que quan es van ocupar les places va posar en marxa la plataforma web Spain Revolutionamb un doble objectiu:donar veu a la gent normal i corrent i informar del que passava més enllà del missatge vehiculat per les institucions i els grans mitjans.

El Chris la va muntar aquella nit amb dos amics, Eli Bru i Atre, que, com ell, ja col·laboraven en projectes de cooperació i voluntariat. “Vinc del món de la informàtica pura i dura i no sabia on enfocar aquesta energia”, explica. Ho va saber així que va veure el hashtag #SpainRevolution amb què se seguien a Twitter els esdeveniments de Sol i Catalunya. Van comprar el domini i van donar espai virtual a les acampades i a tothom que no volgués callar. “Ara hi ha moltes plataformes, però vam ser els primers”.

Dels soviets a la xarxa

El clima de participació ciutadana en els afers comuns que va construir el 15-M encara continua. La lluita s’estén i es multiplica de barri en barri i de blog en blog i en molts àmbits sensibles: des de la sanitat, l’ensenyament i el transport a la immigració, com és el cas de la campanya pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE). Els seus protagonistes són persones i col·lectius però són sobretot nodes, connexions molt transversals i mòbils, i si alguns se n’han erigit en portaveus respon més a la necessitat dels mitjans de tenir interlocutors que a la seva mateixa dinàmica.

Tampoc és un moviment només de joves. Uneix veterans, com l’Àngels i el Celes, que tenen passat i memòria (ella va ser membre de l’Assemblea de Catalunya i ell diputat català); la generació de la Transició, i la que va néixer després de la Constitució del 1978 i que no s’hi sent representada. “No em sorprèn el que està passant. La lluita estudiantil en què vaig participar a finals dels seixanta i principis dels setanta era molt 15-M, ens organitzàvem en comitès, fèiem tancades…”, subratlla Martínez Castells, que recorda que la frase “Tot el poder per als soviets” de la Revolució d’Octubre no vol dir res més que el poder per a les assemblees.

La història és cíclica però la gran diferència de la revolta que va arrencar al nord d’Àfrica, va seguir a la Mediterrània i s’ha estès als Estats Units és internet i el seu potencial per construir intel·ligències col·lectives de forma viral. “La gent ha après a fer la revolució a la xarxa”, apunta Toret. Encara que sempre s’ha treballat en xarxa, com recorda Celes Sánchez, l’enorme eficàcia dels mitjans socials per connectar i mobilitzar persones s’ha demostrat a Tahrir, Sintagma, la plaça Catalunya o Wall Street. Els iaioflautes van ser de seguida conscients de la seva importància. El Celes es va apuntar a un “curs d’emergència” per aprendre a piular i ara difon des d’un iPad les accions del col·lectiu un cop han començat. Per preparar-les, prefereixen utilitzar els mètodes clandestins d’abans. És la manera d’estalviar-se problemes amb la policia.

Com l’Ateneu Roig, que organitza tallers per ensenyar a usar les eines d’internet per a l’activisme, Chris Moya participa també en iniciatives solidàries per formar col·lectius que no hi tenen accés. Internet, assegura, és clau per donar poder a la ciutadania. Per Martínez Castells, que disposa d’un blog, un dels seus grans poders és que està acostumant la gent a expressar-se sense autocensura. “És una escola d’aprenentatge. Quan vencem la censura personal conquerim quotes de llibertat col·lectives”, considera.

La tecnologia permet també difondre un nou llenguatge de dissidència que juga molt amb la creativitat, l’humor i el sarcasme. Ada Colau i Adrià Alemany ja el van fer servir fa uns anys, quan es van vestir de superherois de V de Vivenda -de groc i negre, a l’estil abella Maia- i van irrompre en els mítings de les eleccions catalanes del 2006. “Que no ens diguin que la solució és construir més, de cases n’hi ha un fotimer!”, va etzibar l’Ada a una Imma Mayol desconcertada. La performance tenia també com a objectiu enregistrar-la i penjar-la al YouTube.

També Memetro, nascut l’any passat com un projecte d’investigació de belles arts, uneix eines digitals i creativitat per denunciar d’una manera simbòlica que els transports públics de Barcelona siguin uns dels més cars d’Europa. El David i el Manel, dos dels promotors, un artista i un educador social, respectivament, de 27 anys, s’aferren fidelment a un discurs: el motiu pel qual molts usuaris no validen el bitllet és perquè pateixen un trastorn de memòria de simptomatologia clara. “Quan entres al metro, et vénen al cap la pujada de tarifes, la crisi, la corrupció política, que el sistema s’està ensorrant…”

Memetro, anomenat així per la fusió de me meto i la pel·lícula Memento , no promou directament la desobediència civil. De fet, està creant una associació que disposarà d’una “caixa de resistència” finançada pels membres per afrontar col·lectivament les multes. Segons els seus càlculs, en tocaria una d’anual per cap. L’objectiu, amb tot, és evitar-les i per això han posat en marxa a través de Twitter un sistema d’alertes ciutadanes de controls als transports que es reflecteixen en un mapa que es pot consultar per mòbil. Un exemple d’avís recent: “#memetroBCN ara 3R + 1S a línia vermella Universitat direcció Hospital de Bellvitge”. R, per revisors; S, per seguretat. Els vigilats són ara els vigilants, són molts i tenen més càmeres.

La xarxa és en gran part responsable dels trets distintius del 15-M: horitzontal, participatiu, descentralitzat. Com a Tahrir, sense líders i sense ideologies. Però la seva força pot ser també la seva feblesa. ¿Pot funcionar un moviment sense estructura i dirigents? L’interrogant i ara, què? que es va plantejar a l’Ateneu Roig té moltes respostes. La més unànime: seguir posant coses en comú, aconseguir petites victòries, vèncer el desànim que res no es pot canviar. La PAH és un exemple que sí, es pot. “Hem demostrat que la mobilització col·lectiva pot canviar les coses si primer ens ho creiem nosaltres”, subratlla l’Ada, que creu que ara el repte principal és pensar com donar continuïtat al moviment més enllà de les places i aposta per alguna forma d’organització, per molt horitzontal que sigui.

La presència d’un polític al debat va desencadenar una discussió necessària: els límits de la confluència (que no convergència , un mot proscrit) entre la rebel·lió ciutadana i les organitzacions clàssiques. Per Quim Cornelles, la confluència enforteix el procés. “Si hi ha un tema cabdal que podria fer confluir la lluita del 99,9% és la defensa de la sanitat pública, perquè ens afecta a tots”, apunta Martínez Castells. Colau defensa que els polítics, si volen canviar les coses, es juguin el tipus en el seu propi terreny. Toret creu que el sistema de partits “impedeix el canvi” i diu que ha arribat l’hora “de la reapropiació de la política per part dels ciutadans sense intermediaris”. La clau és reinventar la democràcia, apunta, i la xarxa ara ho permet.

El blog de Lali Sandiumenge és Guerreros del Teclado

 

Etiquetes: , , , , , , , , ,

Sin paraísos fiscales no habría recortes sociales

navaja23s

Si está usted por Madrid este viernes, no lo dude: haga algo cívico, insurgente y absolutamente necesario. Únase al  Grupo de Trabajo de Economía de Sol  que ha decidido saber  saber quién tiene cuentas en Suiza… (y quien dice Suiza, supongo que también valen todas las islas, estados, reductos y montajes fiscales que esconden los botines ).  El lugar donde se harán las oportunas investigaciones será Torre Picasso, a las 19:00, frente al “ignominioso”  banco HSBC,  y por si no se llega a la hora, cada cual puede unirse al recorrido hasta la sede la Embajada Suiza, donde se espera llegar sobre  las  y 20:00,  en C/Núñez de Balboa, 35.  Pueden conseguir más información: madrid.tomalaplaza.net  En la nota de convocatoria avisan:

Durante el acto se solicitará la identidad de las 659 personas de nacionalidad española que son titulares de cuentas secretas en la filial suiza de dicho banco y de cuya existencia tuvo noticia la Agencia Tributaria a través de las autoridades francesas.

Para una mayor expresión del evento, se sugiere que las personas asistentes acudan vestidas con aquellos atuendos que más les recuerden al latrocinio, la corrupción y el crimen (guantes blancos, maletines, medias cubriendo el rostro, etc.), pues la intención es representar las perversas intenciones que tienen los y las que desvían su dinero a paraísos fiscales.

Asimismo, y con carácter previo a esta concentración, se realizarán las siguientes acciones, consensuadas por las asambleas de Economía Sol, Tetuán y Chamberí, así como por ATTAC y DRY:

  • Envío de una carta certificada con acuse de recibo al Sr. Director del HSBC en España para que facilite la identidad de las personas españolas que tienen cuentas en Suiza en ese banco o abandone el país porque no puede hacer negocio en España quien facilita el expolio de nuestros recursos públicos. [1]
  • Envío de una carta certificada con acuse de recibo al Sr. Embajador de Suiza en España para que su país facilite a España los datos de los españoles y las españolas con cuentas en Suiza en el HSBC y, en el caso de que no lo haga, sea declarado un país indigno de formar parte de la comunidad internacional e incluido en la lista negra de paraísos fiscales como cómplice de defraudadores y criminales de toda laya. [2]
  • Los 20.000 millones de euros que se defraudan todos los años escondiéndolos en los paraísos fiscales deben servir para financiar la atención sanitaria, la enseñanza y las pensiones. [3]

—•—

[1]. Carta al Sr. Director del HSBC.

SR. Director del BANCO HSBC en España,

El Banco que usted representa ofrece a personas  que dispongan de 2 millones de euros la posibilidad de que abran cuentas en Suiza. Suiza no facilita información de las cuentas que ciudadanos de otros países tienen abiertas en los bancos suizos. Por eso presuntos criminales y defraudadores fiscales de toda laya, de candente actualidad, por cierto, tienen cuentas en Suiza.

Las autoridades francesas han informado a la Agencia Tributaria de que 659 españoles tienen cuentas en su banco en Suiza. La Agencia Tributaria ha requerido a esos 659 defraudadores para que paguen lo que deben y sancionarlos. Por esa razón, algunos de ellos, al saberse descubiertos, han ingresado en el Tesoro 260 millones de euros. Los que no lo han hecho, o no lo han hecho bien, están siendo denunciados en los Tribunales.

Su banco ya ha sido multado con 300 millones de pesetas en 2001 por facilitar cuentas secretas a españoles. Por estas razones le pedimos:

  • Que facilite todas las cuentas que los españoles tengan en su banco en Suiza.
  • Que garantice el pago de los impuestos que han defraudado sus clientes españoles.
  • Que si no lo hace abandone lo antes posible España pues no puede hacer negocio en nuestro país quien coopera y ha cooperado en que se expolie a los contribuyentes honrados al menos 300 millones de euros.

[2]. Carta al Sr. Embajador de Suiza

SR. Embajador de Suiza en España,

Las autoridades francesas han informado a la Agencia Tributaria de que 659 españoles tienen cuentas en el banco HSBC en Suiza. La Agencia Tributaria ha requerido a esos 659 defraudadores para que paguen lo que deben y sancionarlos. Por esa razón, algunos de ellos, al saberse descubiertos, han ingresado en el Tesoro 260 millones de euros.Los que no lo han hecho, o no lo han hecho bien, están siendo denunciados en los Tribunales.

El país que usted representa ha declarado que no va a facilitar a otros países información al respecto porque los datos han sido revelados ilegalmente por un empleado del banco.

¿No considera usted que el Banco HSBC de Suiza ha robado a los contribuyentes españoles al menos 300 millones de euros?

¿No considera usted mucho más grave este robo que la conducta del empleado bancario que no ha hecho sino revelar unos delitos gravísimos?

¿No es cierto que lo han considerado así ya Tribunales de países como Alemania, Australia, Canadá, Suecia, Francia y España?

¿La negativa del país que usted representa a facilitar la información del HSBC con ese pretexto no encubre en verdad el deseo de mantener el negocio de las cuentas secretas en su país?

¿Cree usted de verdad legítimo que la industria bancaria suiza se lucre mediante el robo de ingresos tributarios al resto de los países?

A la vista de las consideraciones anteriores, le solicitamos lo siguiente:

  • Que su país entregue inmediatamente a las autoridades fiscales españolas las cuentas  abiertas en el HSBC en Suiza por ciudadanos españoles.
  • Si no lo hace, los Grupos de Trabajo, asambleas y asociaciones firmantes solicitarán de las autoridades competentes nacionales e internacionales que su país sea declarado indigno de formar parte de la comunidad de naciones, expulsado de los organismos internacionales e incluido en la lista negra de paraísos fiscales.

[3]. Ver en N-1 el documento Crisis, déficit y política fiscal de los Grupos de Trabajo de Economía de Chamberí y Sol del Movimiento 15-M

 
 

Etiquetes: , ,

19-J: Sumando fuerzas para decir NO al “Pacto del Euro”

Ante las manifestaciones del 19 de junio convocadas por el movimiento del 15M, CCOO se suma y hace un llamamiento a la convergencia social ante la decisión de los gobiernos europeos de institucionalizar las políticas de ajuste y golpear los derechos sociales y laborales.

Estoy convencida y espero que seamos muchas más las personas dispuestas a sumar fuerzas, a converger, a confluir: éste es el camino.

En los próximos días las instituciones europeas tiene previsto aprobar el Plan de Gobernanza y el Pacto por el Euro. Estas iniciativas persiguen tres objetivos:

·        Imponer un modelo económico sobre la tesis de que Europa sólo puede competir con el resto de economías mundiales si deprime los salarios de los trabajadores y trabajadoras (y por tanto los derechos a la negociación colectiva) y si reduce drásticamente los costes que supone el Estado del bienestar, para lo cual se hace necesario empezar adelgazando los servicios públicos (sanidad, educación, dependencia,…) para acabar privatizándolos.

·        Institucionalizar este modelo en las legislaciones europeas.

·        Establecer mecanismos de “castigo” para aquellos países que osen contravenir estas políticas de reducción del déficit y del gasto público.

La Confederación Europea de Sindicatos (CES) ha convocado acciones en toda Europa para el próximo día 21, que en España y con carácter general, se celebrará el 22, en las que no sólo rechaza estas políticas por lo que tienen de antieconómico y antisocial, sino que propone alternativas perfectamente viables como:

·        Dar prioridad a la recuperación de la economía y la creación de empleo. En particular, establecer un plan europeo de inversiones por un monto equivalente al 1% del PIB.

·        Enfrentar la crisis de las deudas soberanas, con medidas eficaces y solidarias: regular los mercados financieros, emitir euro-obligaciones con intereses reducidos, etc.

·        Alargar los plazos para la reducción de los déficit públicos y hacerlo a través de medidas socialmente justas de reparto de las cargas sociales.

·        Establecer un impuesto a las transacciones financieras.

·        Promover políticas que lleven al cambio de modelo productivo hacia una economía verde con una “transición justa” que persigan la creación de empleo y garanticen la protección social de los trabajadores.

·        Defender el Modelo Social europeo, en particular, la universalidad  y calidad de los servicios públicos fundamentales.

·        Reivindicar el valor de la negociación colectiva y de la autonomía de los interlocutores sociales. Dotarse de una política salarial basada en el mantenimiento de su capacidad adquisitiva.

Junto a la convocatoria de la Confederación Europea de Sindicatos, el movimiento 15M, ha promovido una manifestación, con valoraciones y objetivos que podemos entender como concurrentes. En efecto, el llamamiento para “tomar las calles” el próximo 19 de junio expresa en esencia lo que el movimiento sindical europeo está planteando. En este sentido CCOO hace un llamamiento a participar y reforzar cuantas iniciativas se promuevan con la finalidad de frenar las pretensiones de las instituciones europeas y de demostrar que una Europa más justa y solidaria es posible.

 
1 comentari

Publicat per a 17 Juny 2011 in Europa

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: