RSS

Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Avís per la gent més jove: ensenyament i salut, una mateixa lluita!

Els companys i companyes de la revista Jovent m’han publicat aquestes reflexions que voldria compartir:

Com si d’una mena de divisió de l’activisme social es tractés, els joves i les noies són molt més actius en la defensa de l’educació pública i en contra de les reformes universitàries classistes que no pas en les lluites per la defensa de la salut pública. Sembla del tot lògic perquè viuen de manera quotidiana, i durant moltes hores al dia, les barrabassades del ministre Wert o la precarització a escoles i instituts. Les retallades han afectat la qualitat de la seva formació i és, doncs, massa comprensible que aquest sigui el seu camp d’acció prioritari

“La joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública”

Tanmateix, si anem una mica més enllà, crec que la joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública. I aquests en serien, esquemàticament, alguns dels punts clau:

1. Els determinants de la salut que afecten la joventut són els pitjors: altes taxes de fracàs escolar, taxes d’atur per a menors de 25 anys superiors al 51%, manca d’accés al subsidi d’atur per la impossibilitat massa generalitzada d’haver pogut tenir abans una primera feina amb drets, salaris de pobresa (quan s’aconsegueixen) que fan impossible una vida independent, i degradació de les condicions d’habitatge (no són sols els desnonaments, també la pobresa energètica i l’estat d’abandonament de barris populars afecten la majoria de joves, i fan impossible aconseguir un habitatge propi…). I tot plegat s’ajunta en una trampa difícil de superar per aconseguir autonomia i elaborar un projecte de vida fora de la família. És a dir, seguint la definició del Congrés de Metges i Biòlegs Catalans a Perpinyà de l’any 1976: viure la salut com un estat d’autonomia personal que permet també ser feliç.

2. Al mateix temps, el sistema sanitari, que juntament amb el d’ensenyament són els dos pilars fonamentals de les polítiques socials de l’Estat, és atacat per les polítiques d’austericidi, responent a les mateixes causes que afecten l’educació: privatització, privilegis injustos per a les elits que deixen sense l’imprescindible a la majoria, mercantilització dels seus valors en el vessant ideològic i de funcionament. El que havia de ser un exercici de professionals amb vocació (tant l’ensenyament com la sanitat) es converteix en una carrera competitiva per la supervivència de qui hi treballa, fent impossible el tracte humà, tancant els ulls al bulling i malmetent l’atenció que requereixen la cura i la formació per a la població més jove.

3. Pel que fa en concret a la sanitat, que hauria de vetllar per evitar, amb accions preventives abans que res, que el deteriorament dels determinants de la salut acabi fent-se evident en malalties de tot tipus entre els joves (entre les quals les mentals, les infectocontagioses, les drogodependències i els desordres nutricionals), acaba per amenaçar el dret de les noies i dones a decidir sobre el seu cos, i tanca els serveis d’atenció sexual, afectiva i reproductiva, i la necessària posada al dia de la detecció i l’ajuda a la violència de gènere entre els i les més joves.

Els joves i les noies han de saber que el Sistema Nacional de Salut contra el qual ara s’han conxorxat PP i CiU per destruir va ser una victòria important de les lluites dels anys 70 i 80, i que en aquells anys es varen donar els primers passos cap a la universalització del sistema sanitari. Una tendència a la universalitat de l’atenció i a la dignificació de la ciutadania que va destruir de forma indigna la ministra d’infausta memòria Ana Mato, proposant el Real Decreto-Ley 16/2012, que va modificar radicalment el règim del dret a la salut a l’Estat. Aquesta llei, que tenia també com a punt de mira les persones joves que no haguessin aconseguit cap feina, ja ha costat la vida de persones migrades con Alpha Pam (una mort del tot evitable amb atenció sanitària adient), dóna tota la credibilitat a l’afirmació que les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal.

“Les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal”

 

Crec que ara que es juga a la confusió social i nacional, i massa sovint es mal interpreta el que és la sobirania dels pobles,  els joves i les noies tenen molt a dir en com construir un futur en què la salut s’entengui  de manera semblant a com es va fer a la Conferència de Bangladesh, amb tota la riquesa de matisos de l’anàlisi política, de gènere i de classe, cridant amb encert i de forma lúcida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica

Com diria el poeta, queda molt (o tot) per fer encara…

 

Àngels Martínez i Castells @angelsmcastells
Dempeus per la Salut Pública @dempeus

 

Etiquetes: , , , ,

Resistències a la UPEC en salut, ensenyament i pensions.


La crònica recollida per la UPEC sobre la sessió d’ahir matí, recull que “Envers les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan duent a terme tant a nivell nacional com internacional, la UPEC ha demostrat que hi ha vies alternatives per combatre la crisi que no perjudiquen l’Estat del Benestar. Així, a la conferència titulada “Els serveis públics en perill” l’exconsellera de Salut Marina Geli, la periodista Milagros Pérez i la presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, han reivindicat la necessitat d’uns serveis socials universals per aconseguir una societat més justa i igualitària”.

Des de l’UPEC segueixen dient que “L’exconsellera ha sentenciat que “quan algú diu que es poden retallar mil milions d’euros sense que passi res és que viu a un altre món” i ha afegit que a Catalunya “el sistema sanitari privat és pitjor que el públic”. A més, Geli ha reconegut que les esquerres “han perdut la batalla ideològica” i ha lamentat que la política “ha perdut pes enfront l’economia i la comunicació”. La metgessa ha assegurat que “la gent creu que la seguretat i les finances són cosa de dretes” i ha volgut matisar que “l’equitat està molt més garantida a la sanitat que a l’educació”. En la mateixa línia s’ha expressat Milagros Pérez que ha fet autocrítica i ha apuntat que no han sabut defensar amb “la contundència que calia la necessitat d’aquests serveis”. La periodista ha interpel•lat a “aquells que diuen que retallar és la solució” i ha assegurat que s’equivoquen, perquè així “l’economia s’empobreix”. Un exemple d’això, segons l’experta, “és que els països que estan suportant la crisi és perquè tenen una àmplia ocupació pública”. D’altra banda, Àngels Martínez s’ha mostrat en sintonia amb certes reivindicacions del moviment indignat ja que ha afirmat que “l’Estat Espanyol, li diuen democràcia i no ho és”. Ha denunciat, també, que “no es vol que es critiqui el president del Banc Santander, Emilio Botín, perquè és l’únic que dóna beques” i ha reivindicat que no se l’ha d’alabar perquè “si ho fa és perquè li surt molt econòmic”.”

Per la meva part, voldria afegir que, en el meu cas. mai havia cregut en la validesa de “terceres vies” i que, per honestedat intel.lectual, havia d’advertir que el meu pensament no procedia de la socialdemocràcia, sinò del marxisme (encara que, irònicament, semblava molt evident que avui erem els marxistes els darrers keynesians conseqüents)…. Vaig recordar el contrast entre les promeses electorals en educació o sanitat del programa de CiU i la realitat de les polítiques de retallades que es proten a terme,  tal com s’analitzen els companys i companyes de l’assemblea de sanitat de l’acampadabcn, que de nou posa en qüestió les mancances que existeixen en els processos de la democràcia representativa. No sols no es mantenen les promeses electorals, sinò que es fan polítiques contràries als drets de ciutadania… i fins i tot els drets humans.

També vaig recollir i denunciar el poder dels laboratoris i  l’ofensiva contra les pensions. A manera d’exemples, ho podeu veure sobre França i Equador en el post en castellà  “Avaricia sin límites en pensiones y salud”  . I em varen semblar adients algunes de les afirmacions més de fons del col.lectiu Inflexió sobre l’origen i desenvolupament del capitalisme. Finalment, vaig acabar recomanant les conclusions de la Jornada celebrada per l’Esquerra Europea sobre Serveis Públics (en castellà)  i que podeu llegir a  o el Manifest encara en construcció de Dempeus per la Salut Pública, per “Una Nova Cultura de la Salut”.

En qualsevol cas, agraïr sincerament a l’UPEC la invitació feta a Dempeus per la Salut Pública, felicitar-la per les Jornades i desitjar que en properes edicions siguin també de tanta oportunitat i interès.

 

Etiquetes: , , , , ,

Maribel Nogué reivindica els/les mestres de la República

Manola Rodriguez

Ciutadana Dempeus: Reivindicar els mestres de la república

retrat-maribel.JPGHan passat 80 anys d’ençà de la proclamació de la II República. No obstant, el pensament republicà surt de l’ostracisme al que va ser sotmès surant molt de temps a tot Espanya i són moltes les persones que es senten republicanes, moltes d’elles significativament molts joves, però també d’altres que, en el cor de totes les primaveres, enyoren la que es va viure l’any 1931. La nostra obligació moral avui és mantenir el compromís de la memòria històrica i reivindicar aquells valors que han de continuar essent plenament vigents, perquè la cultura republicana enllaça amb el més innovador de la societat dels nostres temps.

Un dels més valuosos llegats de la II República espanyola va ser, sens dubte, el pensament republicà i els seus valors, perquè si ahir varen ser exemplars, avui encara romanen vigents: la igualtat, la laïcitat, la virtut cívica, el federalisme, el respecte als drets humans… En una paraula, el compromís amb una democràcia avançada. Però a més dels valors polítics, cal recordar també els ideals humanistes que la animaven: la honestedat, la fraternitat i, en general, el compromís amb la sort dels treballadors i el bé comú.

La II República va ser el primer règim realment democràtic en la nostra Història, amb mesures tant decisives com ara la implantació del sufragi veritablement universal amb el reconeixement del dret a vot de les dones. La Constitució de 1931 va ser també la primera que va abordar el reconeixement dels drets socials i econòmics, i les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. La Carta Magna va instaurar un Estat Modern, laic i democràtic; va introduir el principi de laïcitat de l’Estat i mesures com ara el divorci, el matrimoni civil i l’ensenyament laic.

El govern republicà era l’hereter del pensament progressista del segle XIX, el que vinculava el laïcisme amb el progrés de la nació. Aquest projecte va trobar una decidida oposició des d’una església aferrada al principi de la confessionalitat de l’Estat, quan la constitució Republicana afirmava, en el seu article 3er, que “l’Estat Espanyol no té religiositat oficial”. La Constitució republicana de 1931 definia Espanya com una “república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia”, i pel que fa a l’ensenyament el defensava com a “laic, obligatori i gratuït”, atribuint a l’Estat el servei públic de la cultura, entre d’altres matèries, funcions i principis.

Cap de les mesures del govern republicà va causar tanta polèmica com la decisió d’instaurar una escola laica i, més concretament, la no obligatorietat de l’assignatura de religió primer i la supressió d’aquesta assignatura a les escoles públiques després. El ideari republicà, que recollia les principals corrents d’innovació pedagògica, es resumia en una escola laica, unificada i co-educativa d’alumnes nois i noies. No en endebades es coneix la II República com “la república dels mestres”.

En un moment en que es torna a discutir sobre el model educatiu, quan surten a la palestra debats estèrils, veritables cortines de fum que amaguen aquest transfons amb l’excusa de les retallades econòmiques (tema uniformes o d’altres pautes escolars de l’època franquista), quan el que es vol és el reton obligatori de l’ensenyament de la religió o el de donar prioritat a l’ensenyament a les escoles privades i religioses, tal volta sigui el moment de reivindicar la memòria d’aquells mestres d’escola que el franquisme va condemnar a la repressió i a l’oblit, uns mestres que van patir la dita de que “passa més gana que un mestre d’escola”….

Tot el bagatge d’aquella experiència no es va esgotar ni amb el franquisme ni amb la transició. La construcció d’una proposta política republicana avui ha d’anar més enllà del canvi en el Cap de l’Estat, ha de ser una proposta que desenvolupi un marc comú de valors, de drets i de llibertats amb els que els republicans ens hi sentim identificats, un projecte constitucional que ens ha de posar en el camí de la III República.
.
maribelanoia@gmail.com

votar

 

Etiquetes: , , ,

Defensar l’euro en contra de les persones

20090527elpepivin_4jpg.gif

Com ja totes les persones que tenen interès per l’economia saben, els ministres de Finances de la Unió Europea van acordar un paquet creditici sense precedents, que juntament amb el Fons Monetari Internacional (FMI) podria mobilitzar fins a 750.000 milions d’euros amb la finalitat de cobrir les necessitats dels socis amb problemes de solvència i defensar la moneda comuna. El Punt valora que “es tracta de l’operació financera més gran de la història, negociada contra rellotge, per tallar l’especulació contra el deute sobirà d’alguns estats membres i frenar la caiguda de l’euro. L’aprovació va desfermar l’eufòria en els mercats i l’Íbex-35 va registrar la pujada més forta dels seus 18 anys d’història, que es va situar en el 14,43%. Diversos bancs centrals de la zona de l’euro van començar ahir operacions de compra de deute europeu.”

La quantia total del rescat podria arribar 750.000 milions d’euros per tres anys, si es complissin, com demanava Angela Merkel, les condicions de l’FMI, i tot això per «defensar l’euro costi el que costi» de les bandades de llops (com va definir el ministre suec, Anders Borg als especuladors que aposten des de fa setmanes per la fallida d’un membre de la zona euro.

Defensar l’euro en contra de les persones?

En roda de premsa el portaveu comunitari Amadeu Altafaj va fer saber la satisfacció “comunitària” per l’acord, i va alertar de que «demonitzar els especuladors és massa simplista», ja que en la seva opinió, els “mercats” «especulen on hi ha risc»… La concatenació d’idees ens porta lluny, perquè per evitar incórrer el riscs el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va dir ahir que les comunitats autònomes hauran d’assumir part de la retallada del dèficit públic al que el Govern espanyol s’ha compromés (5000 M. d’euros aquest any i 10.000 M. més el proper) … I segons ens informa El Punt,s’estan buscant mesures normatives i de gestió per contribuir a la retallada, però sense afectar serveis com l’educació i la sanitat, que segons Ocaña, es poden donar igual, però gastant menys.

Però aquest matí mateix ja han començat les contradiccions. La consellera Marina Geli ha sortit als matins de TV3 parlant del Rei i l’Hospital Clínic, naturalment (tema que queda pendent per un altre dia) però repetint de nou, entre altres mesures “necessàries”, la seva habitual cantarella sobre el copagament…

Els mercats manen, i Angela Merkel (i tota la U.E. obeeix):

Angela Merkel ho va dir ahir amb tota claredat: perquè a Espanya i a Portugal no passi el que succeeix a Grècia, han de portar a terme “importants retallades en la despesa pública“. «Aquest és el missatge més important per als mercats, i la Comissió Europea serà l’encarregada de seguir aquest compliment».  Merkel va admetre que «donem suport a la nostra moneda amb mesures excepcionals, en una situació excepcional», i que la UE tractarà de manera immediata reformes que evitin errors excepcionals com ara els que atribueix a aquests països del sud d’Europa, amb el missatge que els estats han d’estalviar més, «quan ara tothom que vulgui atacar l’euro sap que tots som al darrere per donar-li suport».

Per què l’objecte de la retallada de la despesa són les CC.AA?

Que no s’hi busquin raons centralistes de cap mena. Senzillament, l’ensenyament i la salut són serveis transferits en gran mesura. I l’atac neo-conservador i dels capitals va contra el serveis públics d’aquests dos pilars fonamentals de l’Estat del Benestar… S’ha d’entendre bé la maniobra perquè ens adonem del que ens estem jugant. Sanitat i ensenyament poden oferir noves bosses de benefici als capitals privats a costa d’augmentar les desigualtats de rendes i d’ oportunitats… I per aquí va la Unió Europea amb Angela Merkel al capdavant… i per aquí, des de fa anys i anys el FMI i els neoliberals i neo-conservadors volen que hi passem abans que posar la més mínima regulació a aquestes “mercats” que dicten les nostres polítiques al marge de tot funcionament democràtic.

Segons Merkel, les decisions d’aquest cap de setmana han estat un triomf perquè s’ha aconseguit una gran unió per donar suport a l’euro, NO per combatre la crisi, NO per acabar amb l’atur, NO per disminuir la pobresa de la U.E.27, NO per aconseguir més equitat i disminuir les desigualtats: S’ha aconseguit una gran unió  per frustrar els intents dels especuladors contra una moneda que fomenta les desgualtats entre països i territoris de la eurozona  (però als que tampoc s’ha de culpar massa… de fet, fan la seva feina rapinyaire dins un sistema que necessita voltors, i són per tant coherents amb la lògica del sistema capitalista que els empara). L’únic que es pretén és que els “mercats especuladors” (com si n’hi haguessin que no ho fossin)  vagin a atacar altres països i monedes més febles en un món globalitzat que els ofereix innumerables oportunitats per enriquir-se jugant, amb la seva manca d’escrúpols habituals, amb el treball i la vida de les persones…

 
1 comentari

Publicat per a 11 Mai 2010 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: