RSS

Arxiu d'etiquetes: Equitat

Dia 22-J Per una nova cultura de la salut. Vine i participa!

Amb una fila cero de luxe en la que esperem trobar una bona representació dels moviments socials que defensen la salut entesa de manera plena, una vida millor i els drets laborals i de ciutadania, ens trobarem el proper dia 22 en una convenció per una nova cultura de la salut, amb la participació i la col.laboració de totes i tots.

Comptem amb els amics i amigues que, de forma conscient, organitzada i compromesa, s’esforcen per aconseguir un món millor, una atenció sanitària pública sense retallades, uns serveis públics de qualitat… però que entenen també que una societat amb taxes d’atur del 20% –i un atur entre joves i noies de més del 40% és un fracàs imperdonable que cal corregir el més aviat possible.

La nova cultura de la salut ha de recuperar la visió global dels antics metges que varen donar una impronta social a l’exercici de la seva professió a Catalunya. I de la mateixa manera que varen donar arguments per enderrocar les muralles, per humanitzar una indústria neixent, ara ens toca dir que no és de cap manera saludable viure en una economia venuda a organismes i empreses multinacionals que dicten les polítiques segons els seus interessos, ni a unes indústries químiques i farmacèutiques que enverinen els nostres aliments i els nostres cossos, ni a unes institucions financeres que s’apropien dels nostres impostos per a les seves especulacions, mentre fomenten l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, i executen hpoteques que deixen a tants treballadors i treballadores sense casa –si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el camí a una noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones: ja estan germinant les llavors del feixisme.

No és bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessaries relacions de suport. participació social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa força volem dir que la SALUT NO POT SER MONEDA DE CANVI DELS GUANYS d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor.

Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democràtica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. I perquè sabem que som moltes i moltes les persones que pensem així, les que estem disposades a treballar per una nova cultura de la salut que ens permeti viure en un món més lliure i igual, us esperem i us donem des d’ara, en peu d’igualtat, la benvinguda a la convenció del proper dia 22. Aquest és el programa:

 

Etiquetes: , , , , ,

El British Medical Journal també s’ocupa del co-repagament

miguel-jara.jpg

Miguel Jara ha publicat avui en el seu bloc,  traduit al castellà, l’article que el BMJ va treure a primers de mes sobre el copagament, gairebé podríem dir que hores abans de que es celebrès la Jornada de Barcelona “No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública”. Podeu veure tot el text  en anglès i en castellà si aneu a  “Repagar la sanidad pública”

Naturalment, us recomano la seva lectura completa, i em limito a reproduir la part del seu text que coincideix plenament amb la Declaració aprovada el dia 10 contra el Co-Repagament, a Barcelona, amb la participació de moltes organitzacions socials, investigadors i experts en sanitat i salut. 

bmj_logo.jpg

Diu Miguel Jara, entre altres coses:  

(…)

A falta de mayor concreción sobre el asunto, son varias las posibilidades que se barajan: Introducción de un ticket moderador -2 o 3 euros- para ser atendido por el médico de cabecera o pediatra; cobro de una tasa en Urgencias si el médico que presta asistencia considera que el motivo “no es urgente”; cobro de un porcentaje mínimo en farmacia a los pensionistas –en torno a un 10 %, como los pacientes crónicos- o en base a una escala, según el nivel de renta; o no cubrir ciertas prestaciones sanitarias (eficaces, pero de alto coste). Para recibirlas se debería pagar aparte o suscribir una póliza de seguro con una empresa privada (como actualmente la salud bucodental o la podología).

Desde distintos colectivos sanitarios se están llevando a cabo movilizaciones contra el copago. Para Angels Martínez, portavoz de Dempeus per la Salut Pública:

“Hay evidencia de que las distintas fórmulas de copago reducen sin discriminar tanto la demanda necesaria como la considerada innecesaria, y que tienden a afectar la salud y la economía de una forma sesgada: las repercusiones son más negativas para las personas con menos ingresos y las de grupos sociales más desfavorecidos”.

Esta organización ha impulsado un manifiesto, que también ha firmado la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), en el que plantea que cualquier medida que signifique una barrera económica, por pequeña que sea, que suponga un desembolso para el acceso a los servicios de salud es perjudicial, regresiva e injusta en la medida que expulsa de un sistema universal o pone trabas a su acceso precisamente a los personas con las rentas menores o mínimas.

“El pago o copago de la atención a los problemas de salud puede no ser asumible o bien representar una importante carga para las personas de los grupos más desfavorecidos. Este es un aspecto fundamental a tener en cuenta desde la perspectiva de la equidad. Las distintas formas de copago existentes o en discusión pueden generar dificultades de acceso económico que acaban determinando desigualdades sociales en salud”, se afirma en dicho documento.

Los colectivos sanitarios que están en contra de la implantación del copago entienden que los ingresos fiscales deben sostener todo el gasto sanitario actual y su desarrollo.

“Conviene una revisión a fondo tanto de nuestra fiscalidad mejorando su carácter redistributivo, como el aumentar la financiación de unos servicios de sanidad probadamente eficientes a pesar de que están por debajo de la media europea”, argumentan (…).

La referència al BMJ és:  BMJ 2010;340:c3063

i per veure la Jornada sencera, amb els materials que es varen presentar a la Jornada, clickar aquí!

I un text fundacional el podeu trobar aquí, en el bloc de Toni Barbarà

 
Deixa un comentari

Publicat per a 23 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

Gaspar Llamazares contra el copagament

Gaspar Llamazares ha autoritzat a Dempeus per la Salut Pública  a reproduir aquest article publicat avui a El Pais com a síntesi dels arguments que va exposar a la Jornada organitzada per la FADSP, el Greds-Emconet i Dempeus per la Salut Pública i en la que moltes persones varem dir No al Co-Repagament: per l’Equitat i la Salut Pública. Aquestes són les seves opinions que avui podeu llegir i comentar:

gaspar-llamazares-a-la-jornada.jpg

(foto: Fulgencio Cánovas)

Copago no: ‘repago’ y privatización

GASPAR LLAMAZARES 15/06/2010

Por si no fueran ya suficientes los discursos y las medidas de ajuste de los cirujanos de hierro que pretenden hacer recaer los efectos de la crisis económica sobre los ciudadanos y sus derechos sociales y democráticos, resurge ahora el manido debate del copago como fórmula milagrosa para la moderación de la demanda de servicios en el sector sanitario, ya que se reconoce que no incidiría de forma significativa en la financiación del sistema.

Se pretende una doble imposición para financiar el sistema introduciendo de nuevo el precio

Pero como en la guerra, también en las batallas ideológicas y sanitarias lo primero que muere es la verdad. En este caso, el término copago pretende trasladar la imagen falsa del gratis total hoy en día para los ciudadanos en la atención sanitaria, cuando son estos quienes financian nuestro Sistema Nacional de Salud con sus impuestos. Se trata, por tanto, no de copago, sino de repago, ya que se pretende una doble imposición para financiar el sistema introduciendo de nuevo el precio en un sistema sanitario que hasta ahora se basaba en necesidades de salud y en valores como la universalidad, la equidad, así como la financiación y la previsión públicas. Todo ello quedaría cuestionado por un precio que, aunque supuestamente simbólico, aumentaría la marginación y la falta de equidad a los sectores con menor renta o peor informados y, por consiguiente, un mayor deterioro de su situación de salud que ya hoy está lejos de la de quienes disfrutan de las rentas más altas (hasta 10 años de diferencia en esperanza de vida).

Además, este discurso se tiñe de hipocresía cuando se pretende que el sistema que buscan implantar (a partir de ahora, repago) no tiene finalidad recaudatoria, sino moderadora de una demanda sanitaria que se considera a priori abusiva.

Se da el caso de que el repago ya existe en la práctica en la adquisición de los medicamentos, cuando el trabajador en activo aporta nada menos que el 40% de su importe al ir a la farmacia. Paradójicamente, esta circunstancia asumida hace décadas y perfectamente evaluable en el tiempo no influye en la moderación de la demanda, sino que es justo el gasto farmacéutico el que crece muy por encima del conjunto del resto de partidas. Es, al tiempo, el único epígrafe del gasto sanitario público en el que España se sitúa por encima de la media de la UE, presentando en lo demás uno de los mejores balances coste-efectividad de los sistemas de nuestro entorno.

Quizás sean otros los objetivos que se persiguen, más allá de la disuasión de acudir al médico, y son sus impulsores quienes deben explicarlo públicamente y sin hipocresías. En la demanda sanitaria, el ciudadano decide mucho menos de lo que parece, y si lo que se pretende es racionalizarla se precisan medidas que recaen más del lado de la Administración y de los servicios, y no tanto de los usuarios y pacientes.

Se aducen razones como la utilización excesiva de las consultas de Atención Primaria o de urgencias. Sin embargo, poco se dice de la escasez de medios y profesionales de la Atención Primaria, de la necesaria redistribución de funciones en los equipos o de las limitaciones de las políticas de salud pública, de educación y participación sanitaria de los ciudadanos. Invertir en ellas mejoraría sin lugar a dudas la calidad y reducirían el número de consultas que se pretenden limitar con el castigo del repago, como si los ciudadanos fueran el perro de Paulov, objetos de premio y castigo.

Si se trata de estímulos negativos al consumo sanitario, ¿por qué no cortar en vez de por precio por edad, por estatura o por sexo? Se trata de medidas absurdas igualmente arbitrarias que no tienen nada que ver con la racionalización de la demanda sanitaria. Lo que ocurre realmente es que el repago se inscribe en la corriente privatizadora de los servicios públicos que se agudiza ahora con el pretexto de la crisis. Es la misma corriente que ve en el sistema sanitario y en el de pensiones públicas y, en general, en el Estado de bienestar un nuevo nicho de mercado.

En España el repago no es un hecho aislado. Viene precedido de la privatización de la gestión sanitaria, a la que sigue la de la provisión de los servicios sanitarios. Con todo ello, la sanidad privada ha adquirido en nuestro país un mayor papel que en el resto de Europa, configurando un subsistema privilegiado para las rentas altas y los sectores con poder de decisión al margen del Sistema Nacional de Salud.

La batalla a la que nos enfrentamos no es solo la del repago, se llama privatización o, lo que es lo mismo, un fracaso sanitario y económico para los que lo han probado, pero un éxito de rentabilidad para los mercados, como ocurre en EE UU (Obama dixit).

Gaspar Llamazares es presidente de la Comisión de Sanidad y Asuntos Sociales del Congreso y portavoz parlamentario de IU.

 

—-

En el bloc de Dempeus per la Salut Pública  ja  s’ha publicat la intervenció de Santi Marimón a la Mesa 1 de la Jornada, que podeu trobar aquí, i els suports d’Antoni Barbarà i Marciano Sanchez Bayle, de la Mesa 2, i de la Mesa 1, també,  els suports de Lluis Camprubí i de Fernando Comas, així com l’entrevista sobre el mateix tema que em va fer el  company  Sergi Raventós  a Sin Permiso

Us recordo igualment que podeu trobar  la declaració de No al Co-Repagament, Equitat i Salut Pública en versió catalana aquí i castellana aquí. Feu-ne difusió, que s’ho val!

 
1 comentari

Publicat per a 15 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Una Jornada per ser-hi i participar

realitat-elroto.gif

Deia en Toni Barbarà, Secretari de Dempeus per la Salut Pública en el seu bloc, fa molt de temps que “Allò que no surt a la tele, ni és als diaris, no existeix” . O pitjor encara, “les coses són com diuen que són els qui parlen a la tele o escriuen als diaris”. Són més importants com més se’n parli, són més certes com més hi coincideixin els professionals de “pensar i interpretar”.

I seguia: “amb excepcions honorables, els líders mediàtics d’ofici, els reconeguts “con-de- formadors” d’opinió són experts en dir coses aparentment diferents per a dir la mateixa cosa, il·lustrar la mateixa foto, vendre el mateix missatge, qualificar amb el mateix criteri una noticia o un personatge. Reforcen més encara la estupidesa acrítica i el no-pensament banal al servei de la gran causa: el mercat, el sistema capitalista; i de passada els seus ingressos . Esdevenen una veritable onada /rierada /clam/ de sensatesa corporativa, de comprensió tolerant i adient, d’ interpretació correcta i en definitiva d’ acceptació submisa del món mundial, tal com és.”

Doncs bé, potser seran molt poquets els diaris que parlaran de la nostra Jornada, però des del blog de Dempeus s’ha fet un bon seguiment, gairebé dia a dia, de totes les mentides interessades (ara sí, ara no, ara també) a favor d’un copagament que és REPAGAMENT i que sols pot perjudicar a les persones que més necessiten poder accedir sense barreres als serveis de salut… Però us puc ben assegurar que de cap manera les idees que compartirem demà, cap els seus continguts que podreu escoltar i discutir, contribuiran, ni que sigui de manera involuntària, a un agreujament de l’estupidesa i la mediocritat, a fer fum i escampar mentides, a la manca de crítica fonamentada, i a la tergiversació interessada de la realitat. Els arguments fonamentals, de caire acadèmic, social i polític, demà, amb la FADSP, amb gent de Greds-Emconet i amb Dempeus per la Salut Pública, amb Gaspar Llamazares, President de la Comissió de Sanitat del Congreso, a les 6:30 de la tarda, per l’ Equitat i la Salut Pública!

No hi faltis!

jornada-corepagament.png

I clikant aquí teniu el programa!

 
5 comentaris

Publicat per a 9 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

No al co/repagament: equitat i salut pública!

jornada-corepagament.png

Programa Definitiu:

Mesa 1: Arguments teòricsPresideix i  modera Montserrat Vergara, investigadora principal de GREDS-Emconet

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!”  Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.” – Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Gup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

 “El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible” – Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

Mesa 2: Arguments socials i polítics.-  Presideix i modera Vanessa Puig Barachina, investigadora del GREDS-Emconet

“Copagament i Atenció Primària (qui guanya / qui perd)”. – Ramón Morera Castell. Metge de Família / FoCAP

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“No és CO-pagar, És RE-pagar” –  Antoni Barbarà. Metge. Secretari de Dempeus per la Salut Pública.

Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats.

Participació oberta: Modera Àngels Martínez i Castells

Fila 0  i  altres intervencions:  CC.OO, UGT, CAPS, CUS,  ACAF,  Plataforma Familiars FM-SFC,  ASOCPEPOC, FAVB, CONFAVC …

CLOENDA:   Declaració de la Jornada No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública!

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

Unes propostes fiscals necessàries i assenyades

desigualdadelroto.jpg

Digui el que digui algun esperpent televisiu que nega “seny” a les propostes fiscals de la coalició ICV/EUiA, l’entrevista que aquest matí ha fet en Josep Cuní a Joan Herrera ha permès deixar ben palesa la proposta d’aquesta coalició.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

A més del arguments transparents, assenyats, lùcids i, sobre tot, lògics, de Joan Herrera, em permetria afegir dues concepcions de fons:

1) Que la mínima cohesió social que permet una convivència democràtica de qualitat implica el funcionament d’un mecanisme redistributiu que assegura no sols una redistribució progressiva de la renda i la riquesa, sinò, de manera especial, la igualtat d’oportunitats . Aquesta igualtat d’oportunitats la brinda l’accès als serveis públics (en especial, d’ensenyament i de salut) que reben els embats més forts de privatització i reducció del seu abast en temps de crisi.

2) Qualsevol disminució dels serveis que poden afavorir la mobilitat social en sentit ascendent en el sentit de facilitar l’accès a l’ensenyament de qualitat o a uns serveis d’atenció i cura absolutament necessaris per potenciar la salut i autonomia de les persones, és una estafa social que perjudica de manera especial a les dones (ja que la seva capacitat de treball, atenció i cura no és d’elasticitat infinita), els joves (que es veuen privats d’oportunitats d’estudi i formació), les persones amb malalties cròniques, les que pateixen alguna discapacitació (perquè no reben l’atenció que els cal i es mereixen), i les persones jubilades en la mesura que les aïlla en condicions de penúria i  impideix que mantinguin una vinculació estreta amb la societat.

3) En temps no sols de crisi, sinò en temps en els que és constant la imatge de la corrupció insuficientment perseguida, el frau, la trivialitat i l’individualisme exaltats front a valor socials repetits en la brossa esperpèntica dels programes de televisió per “entretenir” , la manca d’un discurs potent alternatiu, la temptació de caure en l’efecte “túnel” que denunciava Albert O. Hirschman es veu fins i tot estimulada. (Hirschman explica que un conductor atrapat en una filera de cotxes en un túnel, on no es pot saltar la línia contínua, acceptarà la seva situació encara que no li agrada sempre que no siguin massa els conductors que es saltin les normes i circulin pel costat no permès…) Vull dir que l’increment de les desigualtats, de manera ostensible, i més en temps de crisi, fomenta l’individualisme, el “salvi’s qui pugui”, el que siguin ben vistos els deliquents (no podríem explicar així perquè determinats personatges públics encausats pels Tribunals no perden intenció de vot?)… i fins i tot conviden a comportaments antisocials, al frau i al delicte.

En definitiva, la reforma fiscal que cal no sols ha d’assegurar una millor redistribució de la renda i el reforçament de la igualtat d’oporunitats (en especial per a joves, dones i persones a l’atur i amb menys ingressos) sinò que ha de permetre que la nostra societat tingui percepció de viure en més equitat per a reforçar els comportaments cívics i la democràcia

I rès d’això s’aconsegueix incrementant les desigualtats amb el debilitament dels serveis públics, la seva privatització i altres mesures que augmenten els beneficis privats però generen una insoportable inequitat social. Ja veuen, doncs, que hi ha molts i molts motius de fons per estar a favor d’una política fiscal de més equitat i més redistributiva.

 

Etiquetes: , , , ,

El valor (que no el preu) de la sanitat pública

valor-afegit.jpg

Ahir el programa Valor Afegit del Canal 33 ens va oferir una mostra més de com es poden deixar obertes totes les possibilitats per un atac greu i de fons a la sanitat pública mentre s’intenten mantenir les formes, es fa veure que es dóna la paraula a força gent… i es desvaloritzen subtilment els missatges que no agraden. Tot i així, la promo del programa ja no enganyava: “Analitzem una de les partides pressupostàries més disparades, la de la sanitat pública. Despesa en medicaments, augment de la població, ús sovint inadequat de les urgències, baixes laborals… Tot plegat fa augmentar els números vermells d’un sector que també és un motor econòmic, però que ha de millorar la seva eficiència”. Per això el títol del programa era el preu (que no el valor) de la sanitat pública…

Em sap greu que no hagi estat present el missatge que la salut és un dret, que la seva potenciació contribueix molt positivament  a reduir les desigualtats, que els serveis sanitaris no són sols una gran empresa pública (com s’insisteix en el reportatge)  sinó una part fonamental de l’Estat del Benestar (aquest que ara està rebent tants atacs) i que en tant  de missatge esmicolat  del seu reportatge sols en quedi clar que els pensionistes malbaraten medicaments, que l’increment de la immigració ha augmentat la despesa sanitària (com si no fos una qüestió de pura lògica, per no dir d’imprescindible humanitat,  atendre a tothom que ho necessiti, i més si ha vingut a treballar al nostre país) i que el discurs de l’amic  Miguel Jara, troçejat, perdés bona part de la seva coherència… Espero que una propera vegada que vulguin parlar de salut, no dubti l’equip del programa en contactar gent de Dempeus per la Salut Públicasentiran un discurs força diferent!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Segurament per vostès també haurà estar difícil d’empassar el fragment en el que es contabilitzen en euros (com un “preu” més de la sanitat) les baixes laborals, els accidents i fins i tot les persones que dissortadament moren en edat laboral… Intentar inocular a tota la societat els càlculs suposadament assèptics d’actuarials de les companyies d’assegurances per tractar les primes de malaltia i de mort, sense cap introducció que ho expliqui o justifiqui… o més aviat, sense cap justificació que no sigui fomentar el discurs sobre el molt que costen les baixes laborals (i que cal incentivar als metges perquè les redueixin) és tant pretesament neutral que arriba a perdre qualsevol nervi social i humà…

Com comentava ahir el company i amic Toni Barbarà, la raó de tant de fum és que s’acosten eleccions i la dreta de CiU jugarà a mostrar el seu rostre més “social”. I per la seva banda, l’Elena Alvarez, vice-presidenta de Dempeus, en el mateix sentit, dubtava d’haver sentit el “peatge” de 10 euros (sí, 10 euros) per accedir als serveis d’urgències… Un nou globus sonda que mereix una actitud decidida per part de la immensa majoria de la població.

En fi, vostès poder valorar el reportatge, i afegir el que calgui. Però sobre tot crec que no és acceptable tractar un tema tant important per la nostra vida, la nostra salut la nostra convivència i la nostra democràcia, d’una manera tant pretesament assèptica… i al mateix temps tant interessadament partidista!

(Per cert, que ahir nit vaig fer un comentari a la web del programa, i a hores d’ara encara no ha estat acceptat ni publicat!)

Poden llegir també: La salut: valor o preu?

 
3 comentaris

Publicat per a 27 Mai 2010 in Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , ,

No al co/repagament: equitat i salut pública

El proper dia 10 de juny es celebrarà a Barcelona una Jornada en torn a la proposta de co/repagament.  El lloc encara està per determinar, però serà a la tarda, amb temps suficient perquè hi hagi temps per exposar les ponències presentades i per fer un bon debat entre totes i tots.

copago.gifDes de la ciutadania, universitat i associacions que defensen els interessos de la majoria de la població –sense el patrocini de cap laboratori ni empresa farmacèutica– es donaran arguments econòmics, socials i polítics sobre les reiterades propostes de copagament que fan, un dia sí i l’altre també, grans empresaris de la sanitat i de les mútues privades, o fins i tot alts càrrecs de la banca espanyola i catalana.

Més endavant confirmarem el lloc on es celebrarà, però si us interessa el tema, podeu reservar-vos ja la tarda del dia 10 de juny per debatre, amb rigor i cordialitat, la importància de l’equitat en salut, el combat a les desigualtats i el valor de la salut pública.

cartel-fadsp.jpgdempeus6.jpgAquesta Jornada s’organitza, de manera conjunta, entre dues associacions molt actives i amb interessos i una raó de ser molt semblants:  la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i Dempeus per la Salut Pública.

En aquesta ocasió, compten a més, amb  el suport i la col.laboració del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut Greds-Emconet, de la Universitat Pompeu Fabra.

logo_greds_emconet.jpg

Comencen a haver-hi ja compromisos de participació de gran vàlua com els següents:

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible”Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!” Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS 

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.”Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Grup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

I hi participen també:

Gaspar Llamazares (Presidente de la Comisión de Sanidad del Congreso de Diputados)

Vanessa Puig (Greds-Emconet)

Ramon Morera (FoCAP)

Antoni Barbarà (Dempeus per la Salut Pública)

Montse Vergara (Greds-Emconet)

Angels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública)

Hi ha, a més una fila 0 formada per CC.OO, UGT, CAPS, CUS, Institut Borja de Bioética… entre altres associacions i organitzacions pendents de confirmar.

Per fer boca us deixem uns links sobre el copagament/repagament publicats a Dempeus, Punts de Vista o La Ratera:

No al copagament No a la privatització de la sanitat (Dempeus, 19 d’abril 2010)

Argumentos contra el copago (Punts de vista, 3 d’abril 2010)

Más argumentos contra el copago (Dempeus, 3 d’abril 2010)

No volem copagament ni ara ni mai (Dempeus 27 de març 2010)

“DEMPEUS” FRENTE AL COPAGO – REPAGO (La Ratera 13-12-2009)

Ofensiva en toda regla contra la sanidad pública! (Punts de Vista 15-11-2009)

A VUELTAS CON EL COPAGO …¡ VA A SER QUE NO ! (La Ratera, 18 nov 2009)

 
2 comentaris

Publicat per a 9 Mai 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

La OMS pide acción conjunta para frenar las desigualdades en salud

Ayer se presentó en el Auditorio Ernest Lluch del Ministerio de Sanidad el Informe realizado por la Comisión sobre Determinantes Sociales de la Salud de la OMS. Invitamos a descargar el texto y leerlo con calma. Para obtener la versión castellana, pinche aquí.

De entre las crónicas publicadas hoy, destacamos la siguiente:

LA ESPERANZA DE VIDA OSCILA EN MÁS DE TRES DÉCADAS ENTRE EL PRIMER Y EL TERCER MUNDO

closingthegap.jpg

La OMS hace un llamamiento a los gobiernos, a Naciones Unidas y a la sociedad civil en general

De Redacción Médica, Madrid
Cuanto más baja es la situación económica de las personas y las sociedades donde se desarrollan, peor es el estado de salud. Ésta es una de las principales conclusiones del informe Subsanar las desigualdades en una generación, que se presentó ayer jueves en el Ministerio de Sanidad y Política Social, lo que convierte a España en el sexto país del mundo que conoce sus conclusiones (tras Argentina, Australia, Brasil, Chile y Reino Unido). Durante esta presentación, la ministra de Sanidad y Política Social, Trinidad Jiménez, ha explicado que el Gobierno tiene previsto “abordar e introducir los conceptos de salud y equidad en todas sus políticas como en su momento se hizo con la cuestión de género”.

“Hay factores que inciden en la salud que van más allá de las políticas de sanidad clásicas”, ha asegurado, por lo que se debe tener en cuenta el concepto de salud como algo “más amplio” para que “se incida en una mayor y mejor calidad de vida”.

Para ello, ha anunciado que están estudiando cómo “desde el nacimiento hay determinados factores que influyen en la salud de los individuos, como el entorno social o sus recursos a la hora de acceder a determinadas prestaciones, el entorno social, la educación o la educación”.

 
2 comentaris

Publicat per a 29 Mai 2009 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Sobre Determinants Socials de Salut

closingthegap.jpgLectura recomanada:
CLOSING THE GAP in a generation
(Salvar les diferències en una generació)

INFORME FINAL de la Comissió sobre Determinants Socials de Salut.
Organització Mundial de la Salut (OMS) que s’acaba de publicar, amb la col.laboració d’ amics i amigues de DEMPEUS

De la introducció:

La justícia social és una qüestió de vida i de mort. Afecta la manera que les persones viuen, la probabilitat que se’n deriva d’emmalaltir, i el risc de mort prematura. Vigilem meravellats com l’esperança de vida i la bona salut segueixen incrementant-se en alguns indrets del món, i ens alarmem quan no aconsegueixen millorar en altres indrets. Una nena que avui neixi pot esperar viure més de 80 anys si ho fa en certs països – però menys de 45 si neix en altres. I en els mateixos països es produeixen diferències dramàtiques en salut, molt estretament vinculades amb els diferents graus de desavantatge social. Diferencies d’aquesta magnitud, entre països i dins els mateixos països, senzillament mai haurien d’existir. Aquestes desigualtats en salut, desigualtats evitables en salut, sorgeixen de les circumstàncies en que les persones creixen, viuen, treballen i ens fan grans, i dels sistemes que s’han creat per a fer front a les malalties. Les condicions en les que les persones viuen i moren les formen, al mateix temps, forces econòmiques, socials i polítiques.

Les polítiques socials i econòmiques tenen un impacte determinant en si una criatura pot créixer i desenvolupar-se al màxim del seu potencial i viure una vida esplendorosa, o si la seva vida es veurà estroncada. De forma creixent, cada vegada convergeix més la naturalesa dels problemes de salut que els països rics i pobres han de resoldre. El desenvolupament d’una societat, rica o pobre, pot avaluar-se per la qualitat de la salut de la seva població, quanta salut es distribueix de manera equitativa per tot l’espectre social, i el grau de protecció que reben les persones amb menys avantatges a conseqüència de la seva mala salut.

Amb l’ànim de fomentar la justícia social, La Comissió sobre Determinants Socials de Salut va ser creada per la OMS (Organització Mundial de la Salut) el 2005, per reunir les proves del que es pot fer per promoure l’equitat en salut, i fomentar un moviment global per aconseguir-ho. Com a Comissió ha fet el seu treball, diversos països i agències s’han associat cercant construir polítiques i programes, que recorrin tota la societat i que influeixin els determinants socials de salut i millorin l’equitat en salut. Aquests països i associats estan a la primera línia d’un moviment global. La Comissió crida a la OMS i a tots els governs a dirigir una acció global sobre els determinants socials de salut, amb l’objectiu d’aconseguir l’equitat en salut. Es essencial que els governs, la societat civil, la OMS i altres organitzacions de caire global vagin ara plegades per aconseguir millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes del món. És possible aconseguir l’equitat en salut en una generació, és el que s’ha de fer, i ara és el moment oportú per a fer-ho.

De la contraportada:

Reduir les desigualtats en salut és, per a la Comissió sobre Determinants Socials de Salut, un imperatiu ètic. La injustícia social mata a les persones a gran escala.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 27 febrer 2009 in Igualtat, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: