RSS

Arxiu d'etiquetes: Europa fortalesa

Sobre la farsa del G-8, indicadors de pobresa i immigració

g8.jpgComparteixo amb el company Alberto Garzón que l’economia ha de ser per a les persones. Al final del seu post, ens recorda com, en el mes de gener d’aquest any, Stiglitz li va explicar a Sarkozy que el PIB no podia mesurar el benestar d’una societat. Sarkozy, que segurament mai havia sentit parlar d’indicadors ni d’Amartya Sen, va decidir –fent fum d’encernalls– que els millors economistes li havien de proposar, doncs, indicadors de benestar. Però de fet, el que realment va impulsar Sarkozy fou un pla per endurir les condicions de l’immigració a Europa.
Entre els indicadors que Sarkozy suposadament desconeixia n’hi ha dos que em semblen avui tristament adients, quan els diaris porten en primera plana la notícia de que 15 immigrants subsaharians, 9 dels quals eren infants entre 12 mesos i 4 anys, han mort a les costes d’Almeria. Han arribat vives 34 persones, entre elles 4 dones embarassades i tant sols una de les 10 criatures que varen iniciar la travessia.

Qué justifica còrrer tant de risc? Potser es pot entendre consultant alguns indicadors sobre la POBRESA HUMANA en els Informes sobre Desenvolupament Humà del PNUD. Aquests indicadors en concret es divideixen en dues “categories”: el que s’aplica als països més pobres, i el que inclou a la resta. Així, a l’INDEX de POBRESA HUMANA (I) es tenen en compte:

La probabilitat de viure fins els 40 anys,

La taxa d’analfabetisme de les persones adultes

PRIVACIÓ MITJANS ECONÒMICS, en base:
– % persones sense aigua potabilitzada
– % nens menors de 5 anys amb pes inferior al normal.

En canvi en l’ INDEX de POBRESA HUMANA (II) canvien substancialment les variables, i ara es té present:

L’ esperança de vida inferior als 60 anys

La taxa d’analfabetisme funcional

% persones per sota nivell de pobresa
(50% mediana ingrés familiar disponible)

Taxa de desocupació de 12 mesos o més.

Com podeu veure, les diferències són importants. Tant sols la possibilitat de viure en un país on l’esperança de vida és de més de 60 anys dona motius a la immigració. I també, disposar d’aigua potabilitzada o disminuir la desnutrició dels infants menors de 5 anys. Si s’entra en la lògica d’aquests indicadors, no costa tant d’entendre per qué les persones emigrin!

Però els “dignataris” del G-8 (entre ells, Sarkozy) han demostrat el seu autisme egoïsta a la recent cimera de Japó. S’ han compromès a aportar 6.000 milions de dòlars per a combatre el que el Programa Mundial d’Aliments (PMA) qualifica de “tsunami silenciós”. Fins ara, el PMA havia de cercar aliments per a 73 milions de persones de 78 països, però ara es senten més que desbordats per la fam. Els 6.000 M. del G-8 són un gra de sorra front els 30.000 milions de dòlars anuals que segons la FAO es necessiten per canviar les formes de producció d’Àfrica i Àsia…. I una burla –com la plantar quatre arbres i defugir qualsevol compromís per combatre la contaminació– front la despesa dels països de la OCDE de 372.000 milions anuals per subvencionar l’agricultura dels països rics.

Fins i tot el president del Banc Mundial ha dit que l’augment dels preus dels productes alimentaris està posant en perill la supervivència de més de 2.000 milions de persones… I front aquestes alertes, els països rics reaccionen concedint cínicament ajudes ridícules, o posant sobre la taula polítiques d’immigració que s’estrenen amb l’aprovació dels camps de la vergonya a l’Europa fortalesa, o discutint la proposta de Sarkozy que –en el colmo del sarcasme— pretén que les persones immigrades es comprometin a cantar “l’Himne a l’Alegria” o, com a mínim, “La Marsellesa”.

plantant-arbres.jpg

 
1 comentari

Publicat per a 10 Juliol 2008 in Economia crítica, Europa, Igualtat

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: