RSS

Arxiu d'etiquetes: farmaindustria

Constituït el Pacte dels Voltors, Boi Ruiz, la Geli i Famaindústria ataquen de nou

Comissió per al Pacte Nacional de la SalutHo sento, se m’havia escapat.. la notícia i la foto (tot un poema). Estava en altres coses pròpies de la meva salut privada (magníficament resoltes i ateses per un personal de gran vàlua i sensibilitat a un Hospital Clínic que sols seguirà sent PUBLIC  si no ens deixem prendre més drets ni permetem que ens enverinin més la vida). Però avui l’Albano Dante m’envia el link i em poso a tremolar. Quina por tornar a veure tant aprop la Marina Geli i en Boi Ruiz amb les mans ficades al “futur” privatitzat de la sanitat catalana, i acompanyats de tant personal sospitòs i d’atres secundaris d’atrezzo. Seguiré la facècia que pensen executar amb estivalitat i poquíssima transparència, però estic segura que, malgrat la calor, ens hem de posar molt alertes perquè els voltors deprededors de la salut pública i dels nostres drets ja no dubten en sortir a la foto dels caçadors sense escrúpuls, just abans de que comencin a abatre les seves víctimes. I no ho dic per dir… Llegit el document d’introducció, he trobat magnífic material per cafeambllet, pel periodisme més valent… però també per El Triangle i els Tribunals de Justícia…  I que es gira feina per organitzacions que defensen la sanitat i la salut pública com Dempeus! Seguirem.

Podeu trobar la notícia a les pàgines de premsa de la Conselleria de Salut:

Boi Ruiz: “La Comissió ha de ser un espai de consens per situar més enllà de la confrontació política el futur del sistema sanitari públic”

  • Govern, partits polítics, patronals, sindicats, món local i representants de professionals, pacients i usuaris volen assegurar el futur del model sanitari públic català
  • Un primer document definirà com ha de ser el Sistema Nacional de Salut a partir de la millora de l’actual model sanitari propi
  • El conseller Boi Ruiz havia manifestat fa temps la necessitat d’un gran pacte polític, sectorial i social per mantenir el model sanitari públic propi de Catalunya
La Comissió per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya s’ha constituït avui amb l’objectiu de posar les bases que assegurin el futur del sistema sanitari públic català. Integrada pel Govern, els partits polítics, món local, patronals, sindicats i representants dels professionals, els usuaris i el món acadèmic, la constitució de la Comissió ha de donar lloc el proper mes de setembre a un document de bases pel manteniment de l’excel·lència i la qualitat del Sistema Nacional de Salut propi de Catalunya.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, havia reiterat en diverses compareixences parlamentàries i en diferents tribunes públiques la necessitat d’arribar a un gran acord, el més ampli possible, per tal que Catalunya pugui continuar tenint un sistema sanitari que doni resposta a les necessitats de salut de la ciutadania.
Segons ha expressat el conseller, la Comissió “hauria de ser un espai de consens i participació de tots els agents i partits polítics per situar més enllà de la confrontació política a curt termini el debat sobre cap on ha d’anar el sistema sanitari públic i aconseguir que el model mantingui l’excel·lència, la qualitat i el servei a tots els ciutadans, sense diferències de sexe, origen o situació socioeconòmica”.
Voltos de la sanitat
En el transcurs de l’acte de constitució de la Comissió, el conseller ha expressat la voluntat que les sessions de treball permetin anar més enllà de la defensa d’interessos particulars, partidistes o corporatius i que es pugui arribar a un acord amb independència de la conjuntura política, com ha estat sempre en l’àmbit sanitari català.
D’altra banda, el conseller ha recordat que el “sistema sanitari públic català és un model d’èxit que els ciutadans valoren positivament i que, tot i les restriccions pressupostàries, manté el nivell de serveis”.
 
4 comentaris

Publicat per a 1 Juliol 2013 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

Avaricia sin límites en pensiones y salud (dos ejemplos recientes).


Son insaciables. Y no sigamos hablando de “los mercados”, porque tienen nombre de empresa o de familia –y testaferros que también dan la cara al servir sus intereses. Dos ejemplos concretos de esa avaricia al límite en pensiones y sanidad:

1) PENSIONES: He leído en L’Humanité que la CGT francesa denuncia que apenas entra en vigor la reforma del 2010 sobre pensiones rebajando la edad de jubilación de los 60 a los 62 años, ya ha empezado una nueva campaña que abarca desde artículos de prensa hasta informes supuestamente técnicos, en el sentido de que es preciso alargar de nuevo el tiempo de cotización a 166 trimestres para tener derecho al monto total de la misma. Y declara la CGT francesa: No podemos continuar así. Nadie se puede sentir culpable ni condenado a vivir de forma más precaria porque se “alarga” la esperanza de vida, ni verse penalizado por haber estudiado una carrera, o trabajo a tiempo parcial. Estas medidas de recorte tienen, además, carácter de género porque siguen siendo las mujeres las más afectadas por el paro y la precariedad laboral. La CGT advierte, además, que la aplicación de la ley del 2010 ya está empezando a mostrar sus efectos devastadores entre las personas asalariadas que están en paro, condenadas a subsistir con las ayudas sociales mínimas. Y concluyen afirmando lo que todo el mundo ya sabe: que el verdadero objetivo de tanta reforma es el de bajar de manera generalizada las pensiones de jubilación, condenando a la gente mayor a vivir peor y a no poder vivir con autonomía económica los últimos años de su vida. La CGT, sin embargo, en un comunicado del 4 de julio, declara no dar por concluída la batalla de las pensiones en Francia.

2) SALUD Y EL PODER DE LOS LABORATORIOS: Según puede leerse en un artículo de Rania Khalek publicado en Rebelión, en octubre del 2009, el presidente de Ecuador, Rafael Correa, promulgó un decreto para mejorar el acceso a las medicinas y apoyar programas de salud mediante un protocolo que reduciría los costes de los medicamentos. Inmediatamente, el personal de la embajada de EE.UU. en Ecuador y las compañías farmacéuticas multinacionales empezaron a “trabajarse” a tres ministros del gobierno ecuatoriano para boicotear la nueva política de salud.Al parecer, personal de la embajada de EE.UU. se reunió con representantes locales de las compañías farmacéuticas estadounidenses “Pfizer, Merck, Sharp and Dohme, Schering-Plough, y Wyeth para compartir estrategias que impedirían o limitarían los cambios del sistema de licencias de Ecuador”.

Un cable escrito días después parece traducir cierto alivio porque las reuniones se han ampliado a “contactos bien situados” en “ministerios potencialmente comprensivos”. De hecho, la ministra de salud, Carolina Chang – considerada uno de los “contactos bien situados”– aseguró a las farmacéuticas multinacionales que estaba investigando irregularidades financieras y actividades empresariales de productores locales que podían signficar una competencia para la gran farmaindustria internacional. Sin embargo, este intento de boicotear el proceso de accesibilidad a los fármacos en Ecuador no logró sus objetivos, y en abril de 2010 Ecuador pudo importar genéricos de ritonavir, un fármaco contra el VIH/SIDA.

 
2 comentaris

Publicat per a 5 Juliol 2011 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: