RSS

Arxiu d'etiquetes: igualtat d\’oportunitats

Unes propostes fiscals necessàries i assenyades

desigualdadelroto.jpg

Digui el que digui algun esperpent televisiu que nega “seny” a les propostes fiscals de la coalició ICV/EUiA, l’entrevista que aquest matí ha fet en Josep Cuní a Joan Herrera ha permès deixar ben palesa la proposta d’aquesta coalició.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

A més del arguments transparents, assenyats, lùcids i, sobre tot, lògics, de Joan Herrera, em permetria afegir dues concepcions de fons:

1) Que la mínima cohesió social que permet una convivència democràtica de qualitat implica el funcionament d’un mecanisme redistributiu que assegura no sols una redistribució progressiva de la renda i la riquesa, sinò, de manera especial, la igualtat d’oportunitats . Aquesta igualtat d’oportunitats la brinda l’accès als serveis públics (en especial, d’ensenyament i de salut) que reben els embats més forts de privatització i reducció del seu abast en temps de crisi.

2) Qualsevol disminució dels serveis que poden afavorir la mobilitat social en sentit ascendent en el sentit de facilitar l’accès a l’ensenyament de qualitat o a uns serveis d’atenció i cura absolutament necessaris per potenciar la salut i autonomia de les persones, és una estafa social que perjudica de manera especial a les dones (ja que la seva capacitat de treball, atenció i cura no és d’elasticitat infinita), els joves (que es veuen privats d’oportunitats d’estudi i formació), les persones amb malalties cròniques, les que pateixen alguna discapacitació (perquè no reben l’atenció que els cal i es mereixen), i les persones jubilades en la mesura que les aïlla en condicions de penúria i  impideix que mantinguin una vinculació estreta amb la societat.

3) En temps no sols de crisi, sinò en temps en els que és constant la imatge de la corrupció insuficientment perseguida, el frau, la trivialitat i l’individualisme exaltats front a valor socials repetits en la brossa esperpèntica dels programes de televisió per “entretenir” , la manca d’un discurs potent alternatiu, la temptació de caure en l’efecte “túnel” que denunciava Albert O. Hirschman es veu fins i tot estimulada. (Hirschman explica que un conductor atrapat en una filera de cotxes en un túnel, on no es pot saltar la línia contínua, acceptarà la seva situació encara que no li agrada sempre que no siguin massa els conductors que es saltin les normes i circulin pel costat no permès…) Vull dir que l’increment de les desigualtats, de manera ostensible, i més en temps de crisi, fomenta l’individualisme, el “salvi’s qui pugui”, el que siguin ben vistos els deliquents (no podríem explicar així perquè determinats personatges públics encausats pels Tribunals no perden intenció de vot?)… i fins i tot conviden a comportaments antisocials, al frau i al delicte.

En definitiva, la reforma fiscal que cal no sols ha d’assegurar una millor redistribució de la renda i el reforçament de la igualtat d’oporunitats (en especial per a joves, dones i persones a l’atur i amb menys ingressos) sinò que ha de permetre que la nostra societat tingui percepció de viure en més equitat per a reforçar els comportaments cívics i la democràcia

I rès d’això s’aconsegueix incrementant les desigualtats amb el debilitament dels serveis públics, la seva privatització i altres mesures que augmenten els beneficis privats però generen una insoportable inequitat social. Ja veuen, doncs, que hi ha molts i molts motius de fons per estar a favor d’una política fiscal de més equitat i més redistributiva.

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: