RSS

Arxiu d'etiquetes: Igualtat

Un 10 de juliol amb el PSUC que vaig conèixer

manifestació 77 Barcelona

El que escric és una reflexió de qui va viure la manifestació del 77 (la de la foto de dalt) i que, sense esperar massa res de l’España que et gela el cor, sí que espera de les esquerres i de la gent que pensa i raona per tota la pell de brau. Ho escric des de la satisfacció d’haver participat en la manifestació del dissabte, colze a colze, amb tants ciutadans i ciutadanes de Catalunya que varen sortir al carrer a demostrar que tenien ganes de prendre el futur en les seves mans, que volen decidir, que no volen que ningú decideixi per ells o elles, i esperen que ningú (o uns pocs, siguin d’on siguin, i parlin l’idioma que parlin) decideixin per totes i tots.

La manifestació del 10 de juliol amb el PSUC que jo havia conegut, el de l’Assemblea de Catalunya i l’hegemonia innegable entre les esquerres, hauria tingut tantas banderes catalanes com aquesta, però potser algunes banderes independentistes menys –tot i que a mi no em varen semblar masses– però sí s’hi haurien vist algunes ikurriñes, i banderes d’Andalusia i galegas, i d’Extremadura, i d’Astúries… i totes les que no menciono de gent que viu i treballa a Catalunya que no haurien tingut cap por a ser mal vista o escridassada perquè també tenen la senyera al cor tot i recordant els seus orígens, i els estimen, i n’estan orgullosos. I ara, a diferència del 77, hi hauria hagut també alguna bandera de Rumania, i de Gàmbia i del Marroc, que hi cabien perfectament entre les senyeres, com sempre ha estat, o hauria d’haver estat, o hauria de ser.

I hi haurien banderes vermelles, perquè hi havia rojos i rojes internacionalistes a la manifestació, però cap bandera que ho fes palès, i banderes republicanes per unir gent que estava al Passeig de Gràcia amb gent que s’ho mirava per la televisió a Madrid o a Mèxic, o que desprès es miraria les fotografies des de qualsevol altre racó del món.

Aquesta era, al meu entendre, la proposta del PSUC del 77 als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que hem perdut el 2010: una proposta més rica en lemes… fins i tot més participativa. Omnium Cultural, amb tota l’estimació que li tinc a l’amiga Muriel Casals, no és l’Assemblea de Catalunya… I tot i així, el meu reconeixement i agraïment, perquè sort n’hi ha hagut!

I tot això no ho dic ni amb recança, ni nostalgia, ni bescantant de cap manera la magnífica realitat del 10 de juliol. Ho dic perquè potser cal que les esquerres reflexionem, perquè cal saber i tenir present la història –però no per erudició llibresca, sinò per aprendre’n de les lliçons que ens dóna.

Perquè, en definitiva, a mi em sembla més aprop de fer realitat el “nosaltres decidim” en tants d’aspectes econòmics i socials i amb tota la riquesa de la pluralitat de la primera persona del plural, un escenari on es vegi ben evident que Catalunya és terra de participació real i d’igualtat, és terra en la seva majoria oberta i integradora, i on la ciutadania compta i es fa sentir en català i en tots els seus accents, i les esquerres no sols hi són, sinò que es fan visibles, aporten el millor que tenen i les representa, i també decideixen.

 
14 comentaris

Publicat per a 12 Juliol 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

Ciberactivisme a la Festa d’Avant: segueix-la en directe!

Segueix aquí, en directe la Festa d’Avant!

http://cdn.livestream.com/grid/LSPlayer.swf?channel=festaavant&autoPlay=false

Watch live streaming video from festaavant at livestream.com

Segueix-nos en directe!

El dissabte, 3 de juliol (és a dir, AVUI) a partir de les 11h, retransmissió en directe de la Jornada de Ciberactivisme. També pots seguir-nos a temps real a través de Twitter i fer-nos arribar tota mena de suggeriments o aportacions.

 

Etiquetes: , , ,

Menys contes sexistes… i “de la Xina”

disney-princess.gif

Fa molts de temps vaig llegir un llibre que em va impressionar molt. El seu títol:   Para leer al Pato Donald (1972) i és un llibre fonamental de tota la literatura política post 68, amb un fort contingut anti-imperialista. El varen escriure un xilè, Ariel Dorfman i un belga, Armand Mattelar, i entre tots dos analitzaven, el que representen els historietes de Walt Disney com a factor de dominació i manteniment de l'”american way of life” en un món explotat i colonitzat com era (i encara és, en bona part) l’Amèrica Llatina.

Els contes tradicionals, els que ens semblen de tota la vida (és a dir, els dels Grimm, Perrault, etc…) no es varen escriure per impedir que la gent pensés en els seus interessos i acceptés les vulgaritats de la factoria Disney (això és un anacronisme)… però sí reflecteixen els valors patriarcals d’una época en la que les dones havien de tenir, de bon grat o per força, un paper submís, i a més se cinderella-prince-pumpkin-wedding-cake-topper-large.jpgles presenta en general con estereotips (i una mica imbècils). Si les seves facècies i el seu conservadurisme poden ajudar a agafar el son a nenes i nens, no contribueixen massa a formar ciutadans i ciutadanes crítics… a no ser que se’ls hi doni la volta, i l’àvia i l’avi,  el pare i la mare, tot somrient, s’enriguin una mica de que l’escombra sempre està a les mateixes mans (de dona) i el mirall sempre està a les mateixes mans (de dona), i expliquen als nens i les nenes que més important que casar-se amb el príncep o tenir l’equivalent modern de les botes de 7 llegües (és a dir, el Ferrari de Fernando Alonso) és tenir una formació, una cultura i pensament propi…. (com el més petit dels tres porquets, per exemple…!)

Crec, a més, com milers i milers de persones, que és bo començar a combatre el sexisme des de la infància… i el cert és que hi ha molt de missatge reaccionari, misogin i sexista en els contes tradicionals… I això no cal que ens ho expliqui cap Ana Botella.

No cal canviar el que diuen els contes… cal sols, saber-los explicar. Si també penseu que l’esperit reflexiu, igualitari i crític s’ha d’inculcar des de la infància, sense per això perdre ni l’humor ni les ganes de riure, animeu-vos a donar suport a aquesta causa de Facebook.
Moltes gràcies!

19-04-2010-17-41-13.jpg

 
2 comentaris

Publicat per a 19 Abril 2010 in Gènere, Igualtat

 

Etiquetes: , , , ,

8 de març 2010: Manifest Unitari

Manifest Unitari 8 de març de 2010: Nosaltres, alternatives feministes

international_womens_day_02.jpgUn any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

* Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

* La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables, ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

* La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral, de l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. La retallada en despesa social que promou el govern, portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

* Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

* La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com a tasques de la llar.

* Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

* La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

* La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violació com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

<lazo-2.jpg* La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

* La manca d’una educació afectiva i sexual, sincera i honesta, que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

* L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

* Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

* Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

Nosaltres, alternatives feministes,

* Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

* Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

* Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

* Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

* Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

* Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

* Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos. Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

8-marzo.jpg

* Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

* Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament.

Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I, especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores, Barcelona

Comissió 8 de Març, 2010

 
Deixa un comentari

Publicat per a 8 Març 2010 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

Carta oberta a Bibiana Aído

aborto-siipg.jpg
Barcelona, 25 de maig de 2009

Benvolguda senyora Aído,

Ens dirigim a vostè per expressar les nostres consideracions, i algunes preocupacions, sobre l’avantprojecte de Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la intervenció voluntària de l’embaràs.

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït hem celebrat l’objecte de la llei, que vincula la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva, definida segons els conceptes de l’Organització Mundial de la Salut; el reconeixement del dret a la maternitat lliurement decidida; la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs; així com l’adequació de la majoria d’edat requerida per a aquesta prestació al règim general d’autonomia de la pacient.

No obstant això, no ens podem estar de mostrar-li les nostres preocupacions respecte a alguns aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes i altres grups de dones.

1. En primer lloc, hem considerat que, a tenor de la regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs que es proposa, existeix una forta intervenció i tutela de l’Estat, cosa que impedeix que sigui un ple dret que les dones puguem decidir lliurement, ja que deixa la nostra autonomia en mans dels serveis sanitaris.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera el dret de les dones a decidir lliurement i limita sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s’imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D’una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D’altra banda, no s’hauria d’imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs (aquesta és una agressió contra la seva autonomia i la seva decisió).

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini.

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l’exigència d’un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes es presenta com exagerada i tendenciosa, ja que suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada solament requereix el dictamen d’un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen.

6. La regulació que s’estableix per a la interrupció voluntària de l’embaràs en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d’una autorització del “comitè clínic” ens sembla un atac a l’autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, ja que l’embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d’aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la “concessió” de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l’embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d’un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s’enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d’una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l’actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l’àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l’àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Seria recomanable la incorporació d’alguna assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l’educació (primària, secundària, i batxillerat).

Els grups de dones portem dècades treballant per la millora de la salut sexual i reproductiva, inclòs el Dret a l’avortament. Creiem necessari que tingui en compte aquestes aportacions de cara a la redacció final del projecte de llei, i l’animem en el seu treball pels Drets sexuals i reproductius.

Salutacions cordials,

Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït

 
Deixa un comentari

Publicat per a 5 Juny 2009 in Gènere, Igualtat

 

Etiquetes: , ,

La OMS pide acción conjunta para frenar las desigualdades en salud

Ayer se presentó en el Auditorio Ernest Lluch del Ministerio de Sanidad el Informe realizado por la Comisión sobre Determinantes Sociales de la Salud de la OMS. Invitamos a descargar el texto y leerlo con calma. Para obtener la versión castellana, pinche aquí.

De entre las crónicas publicadas hoy, destacamos la siguiente:

LA ESPERANZA DE VIDA OSCILA EN MÁS DE TRES DÉCADAS ENTRE EL PRIMER Y EL TERCER MUNDO

closingthegap.jpg

La OMS hace un llamamiento a los gobiernos, a Naciones Unidas y a la sociedad civil en general

De Redacción Médica, Madrid
Cuanto más baja es la situación económica de las personas y las sociedades donde se desarrollan, peor es el estado de salud. Ésta es una de las principales conclusiones del informe Subsanar las desigualdades en una generación, que se presentó ayer jueves en el Ministerio de Sanidad y Política Social, lo que convierte a España en el sexto país del mundo que conoce sus conclusiones (tras Argentina, Australia, Brasil, Chile y Reino Unido). Durante esta presentación, la ministra de Sanidad y Política Social, Trinidad Jiménez, ha explicado que el Gobierno tiene previsto “abordar e introducir los conceptos de salud y equidad en todas sus políticas como en su momento se hizo con la cuestión de género”.

“Hay factores que inciden en la salud que van más allá de las políticas de sanidad clásicas”, ha asegurado, por lo que se debe tener en cuenta el concepto de salud como algo “más amplio” para que “se incida en una mayor y mejor calidad de vida”.

Para ello, ha anunciado que están estudiando cómo “desde el nacimiento hay determinados factores que influyen en la salud de los individuos, como el entorno social o sus recursos a la hora de acceder a determinadas prestaciones, el entorno social, la educación o la educación”.

 
2 comentaris

Publicat per a 29 Mai 2009 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Sobre Determinants Socials de Salut

closingthegap.jpgLectura recomanada:
CLOSING THE GAP in a generation
(Salvar les diferències en una generació)

INFORME FINAL de la Comissió sobre Determinants Socials de Salut.
Organització Mundial de la Salut (OMS) que s’acaba de publicar, amb la col.laboració d’ amics i amigues de DEMPEUS

De la introducció:

La justícia social és una qüestió de vida i de mort. Afecta la manera que les persones viuen, la probabilitat que se’n deriva d’emmalaltir, i el risc de mort prematura. Vigilem meravellats com l’esperança de vida i la bona salut segueixen incrementant-se en alguns indrets del món, i ens alarmem quan no aconsegueixen millorar en altres indrets. Una nena que avui neixi pot esperar viure més de 80 anys si ho fa en certs països – però menys de 45 si neix en altres. I en els mateixos països es produeixen diferències dramàtiques en salut, molt estretament vinculades amb els diferents graus de desavantatge social. Diferencies d’aquesta magnitud, entre països i dins els mateixos països, senzillament mai haurien d’existir. Aquestes desigualtats en salut, desigualtats evitables en salut, sorgeixen de les circumstàncies en que les persones creixen, viuen, treballen i ens fan grans, i dels sistemes que s’han creat per a fer front a les malalties. Les condicions en les que les persones viuen i moren les formen, al mateix temps, forces econòmiques, socials i polítiques.

Les polítiques socials i econòmiques tenen un impacte determinant en si una criatura pot créixer i desenvolupar-se al màxim del seu potencial i viure una vida esplendorosa, o si la seva vida es veurà estroncada. De forma creixent, cada vegada convergeix més la naturalesa dels problemes de salut que els països rics i pobres han de resoldre. El desenvolupament d’una societat, rica o pobre, pot avaluar-se per la qualitat de la salut de la seva població, quanta salut es distribueix de manera equitativa per tot l’espectre social, i el grau de protecció que reben les persones amb menys avantatges a conseqüència de la seva mala salut.

Amb l’ànim de fomentar la justícia social, La Comissió sobre Determinants Socials de Salut va ser creada per la OMS (Organització Mundial de la Salut) el 2005, per reunir les proves del que es pot fer per promoure l’equitat en salut, i fomentar un moviment global per aconseguir-ho. Com a Comissió ha fet el seu treball, diversos països i agències s’han associat cercant construir polítiques i programes, que recorrin tota la societat i que influeixin els determinants socials de salut i millorin l’equitat en salut. Aquests països i associats estan a la primera línia d’un moviment global. La Comissió crida a la OMS i a tots els governs a dirigir una acció global sobre els determinants socials de salut, amb l’objectiu d’aconseguir l’equitat en salut. Es essencial que els governs, la societat civil, la OMS i altres organitzacions de caire global vagin ara plegades per aconseguir millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes del món. És possible aconseguir l’equitat en salut en una generació, és el que s’ha de fer, i ara és el moment oportú per a fer-ho.

De la contraportada:

Reduir les desigualtats en salut és, per a la Comissió sobre Determinants Socials de Salut, un imperatiu ètic. La injustícia social mata a les persones a gran escala.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 27 febrer 2009 in Igualtat, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Per l’Eliminació de la Violència de Gènere


El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències contra les Dones

La violència contra les dones és la violació dels drets humans més freqüent, secreta i camuflada. A Catalunya en aquest any han mort assassinades onze dones a mans de les seves parelles o ex-parelles i al conjunt de l’estat 79. Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles. La violència es dóna en temps de guerra, però també en temps de pau. Té moltes formes: física, psicològica, sexual, laboral, econòmica.

Aquest any, 60è aniversari de la Fundació de l’OTAN, recordem que les solucions bèl.liques als conflictes castiguen especialment les dones. Esquerra Unida i Alternativa tenim el compromís d’ avançar cap un nou model de relacions internacionals. Volem que els recursos econòmics dels països es destinin a millorar la qualitat de vida de la població i específicament de les dones que són les que pateixen la violència estructural de manca de serveis públics. Aquest any disposem d’una eina que ens pot ser útil: La Llei pels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 24 d’abril del 2008.

Esquerra Unida i Alternativa està al costat de les associacions de dones per exigir que les mesures que preveu la Llei en tots els àmbits : de prevenció, detecció, atenció, assistència, recuperació i reparació es facin efectives.

– Volem que es destinin els recursos necessaris per a l’aplicació d’aquesta llei.
– Creiem que les lleis són una eina necessària, però per eradicar la violència masclista és imprescindible que tota la ciutadania mostri el seu rebuig als maltractaments.
– Cridem a totes les persones, homes i dones, i entitats a mostrar públicament el seu rebuig davant de qualsevol tipus d’agressió a cap dona.
– Volem aportar el nostre treball perquè la violència contra les dones, que és l’expressió més virulenta del patriarcat, pugui eradicar-se de manera definitiva a Catalunya i a la resta del món.
– Ens posicionem a favor i solidaritzem amb les dones que han patit qualsevol mena d’agressió a Catalunya i a la resta del món.
– Recolzem el treball que estan desenvolupant les entitats i associacions.

EUiA articiparà en la manifestació- concentració del dia 25 i us convidem a acompanya-nos.

 
3 comentaris

Publicat per a 23 Novembre 2008 in Gènere

 

Etiquetes: , ,

PA I ROSES

(per a la meva amiga Pilar Fuster)

Quan per la llarga trajectòria de lluites del moviment obrer europeu ens pensàvem que ja teníem gairebé totes les respostes, ens han canviat les preguntes, i cal aprendre a desxifrar les noves incògnites i fins i tot a saber-nos mirar i reconèixer com a classe malgrat els canvis que han anat desfigurant la imatge clàssica fins a fer-la –en mirada miop– impossible d’identificar… sols una cosa no ha canviat: la necessitat de vendre la força de treball per sobreviure. La fórmula de transformació revolucionària que l’ortodòxia dels anys 70 s’identificava com la suma dels països socialistes, el moviment de països no alineats i la classe obrera ha quedat obsoleta… A partir dels anys 90 el daltabaix i confusió dels països de socialisme “real”, la nova identificació que cal fer del que ara són països no alineats (i els seus propis problemes) i la metamorfosi a la que s’està sotmetent a la classe obrera fan necessària una nova equació, en la que cal reconèixer el paper de moviments socials alliberadors.

Quan començàvem a tenir algunes respostes a la globalització i anàvem perfilant els trets del capitalisme del nostre temps, arriba una crisi econòmica de forta matriu immobiliària i financera en un sistema cada vegada menys regulat que es desplaça i creix en l’especulació, en els marges de la llei o en la opacitat de les economies submergides (encara que les aigües siguin transparents) … Un exemple: segons un informe de la UNIFEM del 2006, una de les activitats més rendibles del món és el tràfec de persones amb totes les seves derivacions: immigració per a mà d’obra barata (ja sigui amb papers o sense) i tràfec de dones… Noves formes d’esclavisme que ajuden a acumular els beneficis del capital del segle XXI, quan el nivell tecnològic i el desenvolupament del planeta haurien d’haver eliminat tantes malalties curables, la fam, la misèria, l’analfabetisme…

Un petit nombre d’institucions financeres i corporacions multinacionals que actuen a tot el món manipulen el mercat i determinen el nivell de vida i la supervivència de milions de persones a tot el món, –en especial en els sectors dels hidrocarburs, del complex militar-industrial, de la indústria agro-alimentària, de les químiques i farmacèutiques, i les empreses privatizadores de l’aigua– , amb el vist-i-plau dels principals organismes supranacionals com les Nacions Unides, el FMI, el Banc Mundial i l’Organització Mundial de Comerç, que han estat, a més, agents actius al seu servei en l’actual situació de crisi del planeta. Les directrius neoliberals que donen cobertura política a la conjuntura econòmica de crisi es confonen perillosament amb la xenofòbia, al racisme i el feixisme i signifiquen retrocessos gairebé centenaris en els drets socials, les conquestes obreres i del feminisme, l’estat del benestar i el procés civilitzador. En un model insostenible que externalitza costos empresarials però sobre tot ambientals fins arribar a posar en precari la subsistència i regeneració del medi, des de les esquerres es denuncia el neoliberalisme com l’anti-progrés que fa realitat com mai la disjuntiva de socialisme o barbàrie.

Pel que fa al component “classe obrera” sembla quedar enrera aquella primera línia formada els anys 60 i 70, de manera força homogènia, per treballadors (que no treballadores) en la seva majoria del metall, amb un nivell de sindicació superior a la mitjana, contracte fix i un sou lleugerament per sobre del nivell de subsistència (encara que sobre el nivell de subsistència hi hauria molt a dir perquè a vegades es confon també amb el progrés del propi sistema: recordi’s perquè Henry Ford va apujar a començaments del segle XX el sou dels seus treballadors…) La classe obrera industrial de fa poques dècades, avantguarda del moviment obrer, s’esquerda i transforma amb les externalitzacions de serveis, les deslocalitzacions, els canvis del model productiu, les noves tecnologies, la segmentació dels mercats de treball, el paper de la formació i els coneixements en la força productiva del que s’anomena amb volgut equívoc “capital humà” i que introdueix més segmentació i condiciona les possibilitats d’ascens a costosos requisits que han d’assumir les persones joves amb esforç i diners propis, o crèdits que els hi asseguren deutes abans que treball.

Pel que fa a les dones que havien adquirit visibilitat com a col•lectiu en creixement en el món laboral en les darreres dècades, han de fer front a tres ofensives importants de la crisi:
1) la pèrdua de conquestes i seguretat en el món del treball,
2) l’ofensiva ideològica que les vol de retorn a casa i les entebana perquè, més enllà i al marge del seu legítim dret i voluntat de ser mares, acompleixin un deure no escrit de donar a llum fills “nostrats” (també per compensar/contenir la immigració)
i 3) la desregulació en tota la seva amplada, des dels temps de treball i el desmembrement dels serveis “amics de les dones”, en especial de salut i ensenyament.

Les directrius que venen d’Europa (65 hores, però no sols) juguen sense respecte amb els temps i deures de la seva vida convertint l’agenda diària en cursa d’obstacles, i l’atenció i cura de les persones que s’estimen en obligació i deure. La conciliació dels temps es fa més difícil, el pes creixent de la hipoteca i l’encariment de la cistella de la compra té també biaix de gènere i obliga a nous equilibris quotidians. Finalment, les ajudes que des de les diferents administracions es donen o es volen donar no arriben a materialitzar-se en solució alliberadora.

Tot i així, les dones hem d’assumir el lloc que ens pertoca ara a l’avantguarda de les lluites contra la crisi i per un altre món possible. El fil roig passa ara, més que mai, per les dones treballadores que han d’enfortir i enfortir-se en els sindicats de classe; pels col•lectius altament feminitzats de treballs i contractes en precari; per les dones immigrades que tenen també dret a pa i roses, però que per ara sols tenen molts deures i els drets escatimats; per a les que cobreixen les vergonyes del sistema treballant per sous indignes en els serveis privatitzats o d’assistència i cura; per totes les dones treballadores que es mouen en el difícil equilibri entre la marginalitat i la consciència de classe; per les dones lluitadores d’ara i de sempre que teixeixen xarxes entre drets civils, socials, econòmics i laborals. Ara tenen més que mai, i com a col•lectiu, un lloc a l’avantguarda.

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: