RSS

Arxiu d'etiquetes: Infermeria

Lara Bonilla explica l’ERO encobert a infermeria

imageJa fa temps que, en el conjunt de mesures que afecten les condicions de treball i el bon funcionament de la sanitat catalana, el concurs de trasllat de personal d’infermeria de l’ICS preocupa les treballadores afectades i, més enllà, a la ciutadania més conscient i interessada per com manega el conseller tot el sector. Valoracions sindicals al marge, el cert és que el concurs és, de fet, un ERO encobert en la mesura que centenars de treballadores d’infermeria perden el seu lloc de treball. En un sector més precaritzat, no es pot exercir una sanitat en millors condicions, mantenint aquella qualitat de la que en Boi Ruiz tant es vanta. Avui, Lara Bonilla publica al diari ARA un article que reflexa els estralls que la mesura suposa.

Mig miler d’infermeres es queden sense feina

Després d’anys treballant colze a colze, el Fèlix Heras, metge d’atenció primària, es va trobar ahir passant consulta al CAP del Raval Sud de Barcelona sense la infermera amb qui ha format equip durant els últims set anys. I no sap qui vindrà a substituir-la. Ella és una dels més de mig miler de professionals d’infermeria que s’han quedat sense feina arran del concurs de trasllats de l’Institut Català de la Salut (ICS). De fet, més de 2.200 professionals sanitaris -entre metges, pediatres, infermeres i personal administratiu- van deixar ahir el lloc de treball que han ocupat durant anys al seu centre d’atenció primària. Els trasllats -mitjançant els quals un treballador funcionari amb plaça en propietat reclama un canvi a un altre destí- són una pràctica habitual i un dret legítim del treballador, però els professionals sanitaris es queixen que mai havien afectat un volum tan important de personal. Des del 2007 que no se’n feia cap.

El col·lectiu més afectat és el d’infermeria, amb 634 places convocades i 540 adjudicades, un 11% del total de la plantilla. En aquest cas, a més, s’ha ofert als professionals d’infermeria dels hospitals la possibilitat de traslladar-se a centres d’atenció primària en places que fins ara estaven cobertes per interins. Els treballadors denuncien que els hospitals “perdran personal fix especialitzat sense que es garanteixi la seva substitució de manera permanent”, mentre que 540 professionals d’infermeria “seran acomiadats sense cap compromís de reubicació”. És per això que consideren que es tracta “d’un ERO encobert”, cosa que l’ICS nega. Els afectats també demanen que les places que queden buides als hospitals no s’amortitzin i lamenten la “falta de transparència” de tot el procés. “S’hi han compromès, però s’ha de fer una comissió de seguiment”, diu una infermera d’un CAP de Barcelona que des d’ahir està a l’atur després de deu anys treballant al mateix lloc. “Anem a l’atur, al carrer, perquè a la borsa no hi ha feina per a tanta gent i jo no puc anar a treballar en una UCI d’hospital”, diu aquesta infermera. “Jo tinc 33 anys i ja m’espavilo, però hi ha gent amb 50 anys que s’ha quedat fora i que només ha treballat a la primària”.

Com afecta l’usuari?

Metges i infermeres lamenten que la magnitud d’aquests canvis afectaran la qualitat de l’atenció que rebrà l’usuari tant als hospitals com als CAP. Hi ha centres que han de renovar el 50% del seu equip.

El Col·legi d’Infermeria de Barcelona qüestiona que es desplacin “infermeres amb anys d’expertesa a la primària” i que se substitueixin per “altres altament especialitzades en processos no propis de l’atenció primària, i a l’inrevés”. L’ICS, però, assegura que s’ha actuat de forma “especialment curosa” en els casos en què es requereix un perfil professional concret. Diu que la qualitat de l’assistència “està garantida en tot moment” i que, de fet, aquest concurs de mobilitat suposa donar “més estabilitat i flexibilitat als equips”.

La primària, la gran oblidada

Els professionals de l’atenció primària consideren que la manera com s’ha fet aquest concurs de trasllats és una mostra més del “menyspreu” a l’atenció primària, considerada, diuen, “la germana petita de la medicina” quan cada dia “està assumint més tasques”. “Si no dónes valor al personal que tens tampoc estàs valorant l’atenció que dónes a la població”, diu Heras. Aquest metge de família lamenta que ara haurà de tornar a començar de zero: “La feina de l’atenció primària requereix conèixer la gent i que els pacients confiïn en els seus metges i infermeres, i si es trenquen equips consolidats des de fa anys, això no es pot fer”, conclou.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 Mai 2015 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Infermeria en primera línea

paqui-pavon.bmp

Sobre les noves propostes i experiencies que s’estan fent a diversos CAP de Catalunya (a la foto, l’equip de Can Bou, de Castelldefels, del projecte pioner) i de les que La Vanguardia va informar el passat mes de gener, voldria d’una banda, reconèixer la tasca que fa el grup multidisciplinari en el que hi intervé la meva amiga i magnífica infermera Paqui Pavón i, per l’altre, difondre aquestes reflexions de la també boníssima companya i amiga Carmina Olivé, infermera de vocació, de les de veritat i de tota la vida, fundadora de de Dempeus per la Salut Pública i a més, professora de Fonaments d’Infermeria a la U.B.

Infermeria, una professió tant antiga com d’altres! I tant sacsejada, com d’altres també.

carmina-olive.JPGAnem a la història recent, després d’un parèntesi tenebrós en el que ens varen anomenar com ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) vam entrar a la universitat com Diplomades el 1977, un primer cicle, fa anys d’això, però no tants pels temps que necessiten els canvis estructurals i sociològics. Ens varen deixar aquí, sense possibilitat de tirar endavant en la carrera acadèmica, un sostre com el de vidre, amb vistes, i així hi va haver companyes que van fer antropologia, o comunicació àudio-visual, o altres ensenyaments de primer i segon cicle, buscant fer el doctorat, tant apreciat per fer investigació pròpia, créixer en els nostres sabers i alhora, col·laborar d’igual a igual amb els altres professionals, de la salut o no, estem pel treball multi i transdisciplinar.

Amb això dir que la cursa per la formació competencial de les infermeres és llarga i curulla, que tenim un rol propi que desenvolupar, que sempre ens hem vist lligades amb el cuidar i acompanyem en el curar i el tractar.

Dit això, que se’ns reconegui és perfecte, seguirem treballant i esforçant-nos com portem tants anys fent-ho, moltes vegades entenem els nostres desitjos i anhels professionals de la ma del feminisme, o no som moltes més dones que homes en el col·lectiu? Si mes no, en el d’a peu, en els de dalt… la piràmide s’inverteix. Doncs això, molts dels problemes i les faltes de reconeixement es donen per que reproduïm el mateix esquema, dones fent una feina de… no ho vull dir!

Reconeixement professional i primera línia pel que som, per les competències pròpies que ens atorga la formació universitària i la formació que seguim fent en el decurs de la vida professional, fins aquí SI! de tota manera, si del que es tracta és de contractar infermeres per fer feines de metges per què, o be en falten o be resulten més econòmiques: NO.

Cal que les infermeres fem les tasques de cura i acompanyament, ansietat, mal de cap? Si el que cal és escoltar, contemplar la globalitat de l’individu, atendre’l en el seu dia a dia: PERFECTE! Si del que es tracta és APLICAR PROTOCOLS, de tasques de les quals els facultatius en son els metges:

QUI FARÀ LES FUNCIONS DE LES INFERMERES?

Hem parlat del paral·lelisme infermera/dona, caldrà que siguem infermeres super10 o be contractaran personal per que ens faci el que ens és propi a les infermeres? O potser encara millor per l’administració:

ES DEIXARÀ DE FER LA TASCA DE CURA I ACOMPANYAMENT?

Carmina Olivé

 
5 comentaris

Publicat per a 17 febrer 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: