RSS

Arxiu d'etiquetes: insubmissió

Ramon Montoya explica la #RebelioBellvitge

imageEn el PeriodicDelta Sergi Olivera pregunta a Ramon Montoya (1973), veí del Prat i infermer del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i delegat del SATSE (el sindicat d’infermeria) sobre la #RevolucióBellvitge. Des de fa 3 anys en Ramon Montoya és president de la Junta de Personal del centre, equivalent al comitè d’empresa en la funció pública. Durant tot aquest temps ha participat de moltes protestes que, conjuntament amb plataformes d’ usuaris, denuncien que les retallades aplicades pel govern català en sanitat pública serveixen per beneficiar un model privat o concertat. En aquesta entrevista ens explica la seva visió del conflicte des de dins.

Aquesta teoria de retallar la sanitat pública per beneficiar el negoci de les privades és constantment desmentida pels responsables del govern català. Me la pot argumentar?

És cert que ells sempre posen com a excusa que Madrid no està aportant els diners necessaris. Nosaltres sabem que sí que hi ha diners però no s’estan destinant a la sanitat 100% pública. No es prioritzen els recursos cap al model de l’ICS (Institut Català de la Salut), sinó que es deriven cap a hospitals privats i un model de consorcis que es gestionen fora de l’ICS. No oblidem que això ve decretat pel conseller Boi Ruiz, que venia de la patronal dels hospitals privats, un autèntic contrasentit.

Posi’m un exemple d’aquests consorcis.

Els consorcis es van crear quan governava Jordi Pujol per cobrir zones de territori on no hi havia hospitals de referència. La idea era bona però amb el temps s’ha degradat. Em refereixo per exemple a consorcis on s’han destapat escàndols de corrupció gràcies a la revista Cafèambllet (CSMS, Corporació de Salut del Maresme i La Selva). Es tracta d’un altre model diferent del de l’ICS, que sí que és 100% públic i on els pressupostos estan controlats des del Parlament. En el cas dels consorcis, es nodreixen de diners públics però la gestió que se’n fa és opaca. Si vols fer un seguiment d’on van a parar aquests recursos arribes a un punt on els perds la pista.

image
Vol dir que algú s’embutxaca aquests diners públics?

El que està clar és que amb aquest model que volen imposar és tot més obscur. Potser és casualitat que membres dels consells d’administració d’alguns hospitals privats a on estan derivant pacients de l’ICS, i per tant diners públics, siguin de certs partits polítics i que alguns d’aquests directius estiguin cobrant més que els mateixos Boi Ruiz o Artur Mas. Nosaltres veiem que es vol eliminar el model públic per fer negoci i contra això estem lluitant i conscienciant la gent.

L’entrevista sencera, a la versió en paper del Periodic del Delta del Llobregat, i tot el seguit d’accions dels pacients, des del bon començament de la insubmisió del Dani fins avui, en els magnífics articles de Jessica Mouzo Quintans a l’edició de Catalunya de El Pais.

I aquesta tarda, moció de reprovació d’ICV-EUIA a Boi Ruiz. Més informació a Dempeus.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 Juliol 2014 in Salut

 

Etiquetes: , ,

Homs embolcalla amb la senyera l’euro de la vergonya

Conseller Homs i bandera (falta l'euro)

Conseller Homs i bandera (falta l’euro)

Recull el 3/24 unes declaracions del conseller Homs (repetides constanment per “la seva”) desprès de saber la decissió del Tribunal Constitucional d’aturar l’aplicació de l’euro per medicament a Catalunya que “Un dia el govern espanyol declararà inconstitucional respirar en català”.

Amb una mica de tremolo a la veu resulta fins i tot emotiu! El victimisme i la defensa de la mesura arbitrària i contrària a l’equitat de Boi Ruiz, la converteix en un crit de supervivència de Catalunya. Sabem de sobres que, en polítiques neoliberals i privatitzadores, PP i CIU no són gens diferents: i si és cert que el govern espanyol no ens vols deixar “respirar en català” (?) el govern dels Millet no ens vol deixar respirar a seques. En especial, si es té una malaltia crònica, no es tenen unes rendes massa folgades i calen diversos medicaments per diverses malalties…

I tant moderns com sempre, han inventat (millor adaptat) un concepte nou: la prohibició “preventiva”… És a dir, aturar l’euro per recepta és una mesura “preventiva” del dret a decidir de Catalunya… Quina barra, senyor Homs! O creu vostè que el poble de Catalunya, si poguès decidir-ho lliurement, optaria per ofegar-se ell mateix, privar-se dels medicaments que necessita? Vostè té tan poc respecte pel dret a decidir, entèn tant poc el que és el dret a l’autodeterminació, que es pensa que hi cap en una taxa que fomenta les desigualtats i empitjora la vida de les persones més febles….

En el mateix to de suficiència burleta que sol escaure als saltataulells, però no a un conseller de la Generalitat, Homs ha dit que, per part del govern espanyol, amb aquests recursos “estan a punt de fer el ridícul més gran del segle”. Doncs miri, de moment qui ha fet el ridícul és el senyor Boi Ruiz; i el senyor Mas-Collell, que ja tarden a presentar la dimissió. I a la seva pregunta sobre “Com ho explicaran, això, a Europa” li puc dir com ho explicaria jo mateixa: dient que s’ha eliminat una mesura de desigualtat que significava exprèmer fins al darrer euro les persones que haurien de ser més protegides -i no estafades- per les polítiques de salut. Una mesura que pot haver afectat seriosament la salut de les persones. Perque si vol, li explico com s’ha aconseguit reduir una part d’aquest 20% de la despesa farmacèutica en un context de polítiques ideològiques i insanes d’austeritat i retallades que fins i tot Stiglitz, Juncker i Blanchard ara abominen: deixant de prendre la medicació necessària i receptada pels metges per part de moltes persones, o deixant de menjar carn i peix per poder pagar la farmàcia per part d’altres. Per sort, molts altres catalans i catalanes, començant pels iaioflautes i dempeus, hem fet objecció i no ha pogut ingressar, per part nostre, l’euro de la vergonya.

Senyor Homs, entenc finalment que en un pais que costa tant que es parli en diferents idiomes surti més rendible “respirar” que no “parlar” en català, castellà, anglès, francès, etc… Sobre tot perquè per parlar es bo disposar d’arguments i d’idees. Per exemple, per explciar perquè no s’incrementen els impostos progressius de la Generalitat sobre les rendes més altes (en les seves diferents versions de renda i riquesa) perfectament compatibles amb el que està establert, que no carregar els neulers a les persones que, davant una malaltia, poques possibilitats tenen de defensar-se… o d’enviar l’euro per medicament que es puguin estalviar ara a paradisos fiscals, al costat de comptes de polítics i artistes nostrats i que respiren molt, però molt, en català.

Senyor Homs, res ens impedeix avui celebrar la decissió del Tribunal Constitucional, ni seguir demanant a les persones que necessitin un medicament, que continuïn fent INSUBMISSIÓ “fins que els ordinadors” deixin de reclamar l’euro de la vergonya. Aquesta victòria és dels enemics de la desigualtat, dels defensors de la salut i la sanitat públiques, i ni el PP ni vostè ens l’amargarà…I per no acabar prenent mal tots plegats crec que val la pena començar per no confondre les coses, ni fer apel.lació a la llagrimeta fàcil. Comprengui que n’hi ha prou de que corruptes (fins i tot famílies senceres) s’embolcallin amb les quatre barres, no vulgui vostè també protegir amb la senyera una mesura injusta, una estafa més que perjudica de manera dolorosa a les persones malaltes i en situació precària (que cada vegada són més gràcies a les seves polítiques).

Quan vostè disposa de tota la televisió de Catalunya i tants de mitjans per justificar l’injustificable, em ve a la memòria la valent llucidesa de Pepe Rubianes i on i a què enviava a la gent que deia coses com les que vostè deia ahir… Senyor Homs, en homenatge al gran galaico-català que respirava llibertat en tots els idiomes, busqui’s una platja arracerada.

Veure també el bloc de Dempeus.
Arguments en castellà també No al euro por receta, la tasa más indigna de los gobiernos más cobardes.

 
6 comentaris

Publicat per a 16 gener 2013 in Despropòsits, Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

Per la SALUT, pedagogia de la insubmissió!

Varen començar els iaioflautas i Dempeus per la Salut Pública el mateix dia que es posava en marxa a la vigilia de Sant Joan, l’injust cobrament de l’euro de la vergonya.

Quan ja hi ha gent gran que ha de triar entre menjar o poder comprar els medicaments convertits gairebé en un bé de luxe, en un estalvi caníbal, la INSUBMISSIÖ és un valor que cal que molta gent comparteixi… ens hi va la salut i MOLT MÉS!

Ara comença una campanya que prendrà força a partir del 15 d’octubre. El company ho explica molt bé:

Escolteu els seus arguments i veureu com us convencen. Tenen tota la raó de qui sap que aquesta crisi és una estafa i aquests impostos sobre la malaltia una excusa indecent del “govern dels Millet” per acabar amb la sanitat pública.

Una acció magnífica, ciutadana, digna, per la que cal felicitar els companys de Sant Andreu, l’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona, i els companys de SICOM per deixar-ne testimoni i ajudar a difondre el valor de la INSUBMISSIÓ: la millor de les pedagogies.

 
1 comentari

Publicat per a 10 Octubre 2012 in Ciutadania/Política, Salut

 

Etiquetes: ,

 
A %d bloguers els agrada això: