RSS

Arxiu d'etiquetes: IVA

Rumanía, el IVA y los planes de ajuste en la Unión Europea

Ya sé que mal de muchos es consuelo de tontos… pero no debería ser consuelo en absoluto. Cuando se acaba de subir el IVA en España (coincidiendo con el inicio de las rebajas y el redoble de los economistas agoreros preveyendo una mayor caída del empleo y la actividad económica para el otoño, leo en L’Humanité que los hombres y mujeres de Rumanía están finalmente padeciendo los males de su tan deseada entrada en la Unión Europea en forma de unos recortes sociales durísimos, un plan de ajuste que recae sobre los más desprotegidos, y un incremento del tipo de IVA que lo convierte en uno de los más altos de Europa. El artículo original francés en francés  Retour à la pénurie ?,  del periodista Jean-Arnault Dérens, fue traducido ayer por  J.A. Pina.

Rumanía : ¿vuelta a la penuria ?

Estos últimos días, los rumanos han tenido quizás la sensación de regresar a los años duros de penuria. En efecto, el azúcar, el aceite, la harina y todos los productos básicos han comenzado a escasear en las tiendas pequeñas y en los supermercados. Motivo, la decisión, anunciada el 26 de junio por el gobierno de subir, el 1 de julio el IVA del 19% al 24%, lo que hace que sea uno de los más elevados de la Unión Europea.

El gobierno rumano decidió aumentar el IVA al mismo tiempo que el Tribunal Constitucional anulaba la bajada prevista del 25% del salario de los funcionarios. Rumanía, miembro de la U.E. desde 2007, sufre de lleno las consecuencias de la crisis mundial, y debe gestionar un déficit abismal de las finanzas públicas. Debido a ello, el gobierno de centro derecha de Emil Boc acudió al FMI, que dictó un drástico plan de austeridad. Paralelamente a la bajada prevista del salario de los funcionarios, invalidada por el Tribunal Constitucional, las cotizaciones sociales y las pensiones de jubilación van a ser reducidas un 15%. También serán suprimidos decenas de miles de puestos de trabajos en la función pública de aquí a fin de año. El objetivo fijado por el FMI es contener el déficit público al 6,8% del PIB, mientras la economía rumana se ha retraído un 7,9 % en 2009 y todavía no se vislumbra ningún signo positivo. Rumanía ocupa una posición especial en el mapa mundial de la deslocalización : la economía nacional conoció un fuerte crecimiento a principios del milenio, con la llegada de muchas empresas, fundamentalmente italianas atraídas por una mano de obra barata, pero el país está perdiendo competitividad en esta materia, sin que aparezca ningún otro modelo de desarrollo. Desde el anuncio de plan de austeridad, el 26 de mayo, las huelgas y las manifestaciones se suceden.

Sobre el tema, en este blog: La pujada de l’IVA

 
Deixa un comentari

Publicat per a 4 Juliol 2010 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: , , , , , ,

La pujada de l’IVA (si ningú hi fa més que nosaltres)

salgado-647x231.JPG

Encara hi ha temps per esmenar errors, però si no hi ha de sobte una epidèmia de sentit comú, el proper 1 de Juliol augmentarà l’IVA afectant seriosament les nostres butxaques d’una manera “lineal” que vol dir, pagant proporcionalment més qui menys té.

A quins productes s’aplica cada tipus?
El general s’aplica a la majoria de productes i serveis, amb poques excepcions. Augmenta del 16% al 18%.
El reduït s’aplica a la majoria d’aliments, més hoteleria i habitatge. Passa del 7% al 8%.
I el tipus super reduït (l’únic que no es mourà) es per aliments de primera necessitat (farines, llet, ous, fruites, verdures, llegums, pa i patates,.. ), medicaments, llibres i diaris, (en general les persones amb algun problema de salut reconegut poden acollir-se a aquest import per a pròtesis, per exemple, i també s’aplica a l’habitatge protegit).

Suposa aquesta escalada d’increment de tipus entre productes que els rics pagaran més i els pobres no es veuran pràcticament afectats?
Rellegint blocs suposadament progressistes que varen parlar del tema a finals de l’any passat, n’he trobat un que sembla furiosament partidari de la pujada i que deia:

“Un Bentley costa en torn als 230.000 euros, i amb la pujada de l’ IVA del 16 al 18% passarà de pagar 36.800 euros d’IVA a pagar-ne 41.400 euros. En canvi, si un es compra un Peugeot que pot costar uns 21.000 euros, passarà de pagar 3.360 a 3.780 euros d’IVA, equivalent a un parell de quotes més”

Jo no sé si qui escriu aquest bloc té per costum comprar-se Bentleys cada any, però l’exemple que dóna per defensar la puja de l’IVA és indignant, perquè un cotxe de luxe hauria de pagar un impost molt més elevat que el nou tipus del 18%. En canvi, he tingut oportunitat de veure el que em representarà a mi la pujada de l’IVA en compres quotidianes i gairebé imprescindibles, perquè mentre estava escrivint aquest article m’ha arribat la comanda del super per a tota una setmana i sols tinc que aplicar els nous tipus al que he comprat. Avui he pagat d’IVA 11,73 euros, i amb la pujada, si no canvio els meus hàbits de compra –que tampoc són rés de l’altre món– passaré a pagar cada setmana, per compres similars, 14,75.
Això vol dir que casa meva, cada vegada que vinguin els del super, contribuirà en una mica més de 3 euros a l’ Hisenda Pública, sols en productes de menjar i neteja. Això representa més de 156 euros a l’any… i no pensem en el que pagarem de més si anem a restaurants, necessitem els serveis d’un llauner, o volem comprar-nos algun producte informàtic, o necessitem canviar des d’una bombeta a alguna peça de la rentadora (per no parlar de la mateixa rentadora).

De fet, els càlculs fets sobre la repercussió dels tipus de l’IVA per a una família tipus, de renda baixa, s’estima entorn dels 370 euros a l’any, i pels comptes que acabo de fer, crec que s’ha agafat com a mostra unes llars amb molt poques alegries de despesa perquè altrament… d’on surten el 11.000 milions que es volen recaptar de més per aquest concepte?

I em sembla una auténtica burla per a les persones d’aquest estat que patim una pràctica congelació de sous, que perdem poder de compra si som pensionistes, que tenim ben a prop persones en atur, i que cada vegada som més candidates a engruixir les llars que estan sota el nivell de pobresa. Fa poc es denunciava per part de Càrites que ja són 8 milions de persones les que pateixen pobresa a tot l’Estat, en tant que hi ha 600.000 famílies (que es diu aviat) que no disposen d’una mínima renda necessària per cobrir les necessitats més bàsiques. (Els milions de persones que a tota Europa es troben per sota del nivell de pobresa es calculen en 80 milions… i no paren de créixer.) Doncs si aquestes persones no viuen de la caritat, pagaran també un IVA més elevat a partir de l’estiu, perquè no sols de farinetes i pomes viuen les persones.

L’única manera de que ens poguéssim conformar amb la pujada de l’IVA seria que aquests ingressos injustament i durament recaptats anessin, de manera directa, a disminuir l’atur i la pobresa que ens són tant propers. Però no és així. En els Pressupostos aprovats a finals de l’exercici anterior va quedar clar que la despesa pública es retalla en gairebé un 4%, i encara que es donava l’argument que sols s’afectaria despesa corrent i d’altres d’ innecessàries, ja s’està parlant (absurdament, en temps de tant d’atur) de reduir plantilles de l’administració pública, no cobrir les excedències i lluitar contra l’absentisme amb tot el rigor (quan el tret els pot sortir per la culata i acabar convertint-se en un autèntic perill per a la salut pública).

Tots i totes més pobres per una norma neoliberal ridícula i absurda
És a dir, amb aquestes reformes fiscals que toquen els impostos indirectes, les persones tindrem menys diners disponibles per gastar en coses necessàries, i l’Estat també gastarà menys perquè del que es tracta és de complir amb les absurdes, equivocades, estrafolàries i en definitiva, enormement injustes normes de Maastricht i del Pla d’Estabilitat i Creixement (encara que el creixement es vegi molt, molt lluny)… Amb un atur impresentable i retallant encara més les rendes de les persones amb menys ingressos, la pujada de l’IVA anirà destinada a complir les exigències neoliberals que ens han portat a aquesta crisi, a reduir el deute i fer contenta a la Sra. Merkel que aconsegueix que el seu país prosperi a costa de l’empobriment dels països que colonitza dintre de la Unió Europea, i a fer-nos passar per sota del llistó del 3% de dèficit fiscal, que és una xifra absurda i un manament a trencar.

Una pregunta cabdal: I si s’incrementa l’IVA per reduir dèficit, qui i amb què es finançaran les polítiques que s’han de fer per disminuir l’atur?

Una reflexió a compartir: S’està perdent una ocasió d’or per a fer una mica més equitatiu el nostre sistema tributari. Per què, mentre puja l’IVA, i entre altres preguntes que es podien llegir per la xarxa:

– No s’apuja el tram superior de l’ IRPF que cotitza al 43%, quan el primer govern socialista ja el va abaixar al 56%, del 65% que cotitzava abans. A l’IRPF se li apliquen els tipus que van del 24-43%; A les rendes del capital: que abans pagaven el 18%, ha augmentat al 19% fins 6.000 € i superada aquesta quantitat tributa al 21%; A les grans fortunes (SICAV):1%
– No es parla per rés de paradisos fiscals, si no és per a fer-ne burla (amb declaracions i mesures com les que s’estan prenent a Andorra, per exemple)
– No es limiten les stock options i bons dels executius que tan beneficiats han sortit del desori de la crisi, ni es puja la cotització dels esportistes professionals, equiparant-los amb la resta de treballadors i treballadores,
– No es persegueix seriosament ni el frau fiscal ni l’economia submergida
– No tributen en equitat les rendes del capital ni les dels professionals.
– No es corregeix l’error, l’immens error, d’haver eliminat l’Impost sobre el Patrimoni.

En resum: la pujada de l’IVA és sols el reflex d’una política econòmica destinada a servir els interessos dels més rics fent una societat més desigual. Les seves conseqüències, però, no sols les pateixen les persones, sinó la mateixa qualitat de la democràcia.

 
6 comentaris

Publicat per a 26 Març 2010 in Economia crítica

 

Etiquetes: , ,

¡Es que no da ni una!

attac-eu.png

Después de la “gaffe” de la foto de las niñas leo hoy en Nueva Tribuna que José Luis Rodríguez Zapatero se negó a prestar su apoyo a la implantación de una ‘tasa de transacciones financieras’ (al estilo de la TASA TOBIN) en la cumbre del G20 de Pittsburg.

El presidente Zapatero pareció estar de acuerdo con la mayoría de las demandas sindicales en la reunión que mantuvo con el líder del sindicato Ignacio Fernández Toxo, “excepción hecha de la llamada tasa de transacciones financieras”, que dijo no compartir “por las muchas dificultades técnicas que habría para su aplicación”.

Naturalmente, CC.OO muestra su sorpresa ante “esta negativa si tenemos en cuenta que Angela Merkel y Durao Barroso, entre otros, están dispuestos a defenderla”. Zapatero, en cambio, que dijo apoyar las medidas sobre empleo y crecimiento que le planteó el sindicato, no pareció entender la necesidad de gravar las transacciones financieras (en su mayoría altamente especulativas)… Bueno, las dos tardes de economía de su amigo (?) Jordi Sevilla sólo dieron para subir dos puntos el IVA… y a partir de julio del 2010…

Ay, dios, ante tamaños dislates y mientras no gobiernan las izquierdas de verdad, una casi caería en el morbo de añorar a Solbes.

Por cierto, si quieren leer más opiniones sobre las medidas fiscales de ZP, pásense por el bloc de A.Garzón y de Rafa Hortaleza, ceros a la izquierda y consulten su lista de entradas.

 
7 comentaris

Publicat per a 27 Setembre 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: