RSS

Arxiu d'etiquetes: Laicisme

Maribel Nogué reivindica els/les mestres de la República

Manola Rodriguez

Ciutadana Dempeus: Reivindicar els mestres de la república

retrat-maribel.JPGHan passat 80 anys d’ençà de la proclamació de la II República. No obstant, el pensament republicà surt de l’ostracisme al que va ser sotmès surant molt de temps a tot Espanya i són moltes les persones que es senten republicanes, moltes d’elles significativament molts joves, però també d’altres que, en el cor de totes les primaveres, enyoren la que es va viure l’any 1931. La nostra obligació moral avui és mantenir el compromís de la memòria històrica i reivindicar aquells valors que han de continuar essent plenament vigents, perquè la cultura republicana enllaça amb el més innovador de la societat dels nostres temps.

Un dels més valuosos llegats de la II República espanyola va ser, sens dubte, el pensament republicà i els seus valors, perquè si ahir varen ser exemplars, avui encara romanen vigents: la igualtat, la laïcitat, la virtut cívica, el federalisme, el respecte als drets humans… En una paraula, el compromís amb una democràcia avançada. Però a més dels valors polítics, cal recordar també els ideals humanistes que la animaven: la honestedat, la fraternitat i, en general, el compromís amb la sort dels treballadors i el bé comú.

La II República va ser el primer règim realment democràtic en la nostra Història, amb mesures tant decisives com ara la implantació del sufragi veritablement universal amb el reconeixement del dret a vot de les dones. La Constitució de 1931 va ser també la primera que va abordar el reconeixement dels drets socials i econòmics, i les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. La Carta Magna va instaurar un Estat Modern, laic i democràtic; va introduir el principi de laïcitat de l’Estat i mesures com ara el divorci, el matrimoni civil i l’ensenyament laic.

El govern republicà era l’hereter del pensament progressista del segle XIX, el que vinculava el laïcisme amb el progrés de la nació. Aquest projecte va trobar una decidida oposició des d’una església aferrada al principi de la confessionalitat de l’Estat, quan la constitució Republicana afirmava, en el seu article 3er, que “l’Estat Espanyol no té religiositat oficial”. La Constitució republicana de 1931 definia Espanya com una “república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia”, i pel que fa a l’ensenyament el defensava com a “laic, obligatori i gratuït”, atribuint a l’Estat el servei públic de la cultura, entre d’altres matèries, funcions i principis.

Cap de les mesures del govern republicà va causar tanta polèmica com la decisió d’instaurar una escola laica i, més concretament, la no obligatorietat de l’assignatura de religió primer i la supressió d’aquesta assignatura a les escoles públiques després. El ideari republicà, que recollia les principals corrents d’innovació pedagògica, es resumia en una escola laica, unificada i co-educativa d’alumnes nois i noies. No en endebades es coneix la II República com “la república dels mestres”.

En un moment en que es torna a discutir sobre el model educatiu, quan surten a la palestra debats estèrils, veritables cortines de fum que amaguen aquest transfons amb l’excusa de les retallades econòmiques (tema uniformes o d’altres pautes escolars de l’època franquista), quan el que es vol és el reton obligatori de l’ensenyament de la religió o el de donar prioritat a l’ensenyament a les escoles privades i religioses, tal volta sigui el moment de reivindicar la memòria d’aquells mestres d’escola que el franquisme va condemnar a la repressió i a l’oblit, uns mestres que van patir la dita de que “passa més gana que un mestre d’escola”….

Tot el bagatge d’aquella experiència no es va esgotar ni amb el franquisme ni amb la transició. La construcció d’una proposta política republicana avui ha d’anar més enllà del canvi en el Cap de l’Estat, ha de ser una proposta que desenvolupi un marc comú de valors, de drets i de llibertats amb els que els republicans ens hi sentim identificats, un projecte constitucional que ens ha de posar en el camí de la III República.
.
maribelanoia@gmail.com

votar

 

Etiquetes: , , ,

Organitzacions feministes per un estat laic

3110279048_a89fcc2a5e_o.jpg

El passat cap de setmana s’han reunit a Granada més de 3000 dones de diferents ideologies polítiques i creences religioses. Pel que fa a les ingerències de les jerarquies ultramontanes en relació a la interrupció voluntària de l’embaraç, han seguit l’argumentació de les dones del Lobby Europeu de dones que ja es va pronunciar sobre el creixent poder religiós a Europa, conscient del paper de les religions (totes) que es neguen a reconsiderar el paper “ideal” de mare, esposa i mestressa de casa heretats d’una cultura patriarcal, i va mostrar la seva inquietud per la influència de la religió en les polítiques europees i nacionals…

Ara, a Granada, les dones que ho eren convocades han signat aquest Manifest:

Reunidas en Granada en la Jornadas Feministas Estatales, mujeres católicas, agnósticas, ateas, apostatas, protestantes, animistas y de muchas mas identidades religiosas y filosóficas denunciamos:


La situación de privilegio que vive la Iglesia católica en nuestro país que es un obstáculo para el avance de los derechos, especialmente lo que hace referencia a los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres.

La injerencia intolerable de la jerarquía de la Iglesia católica en el caso del proyecto de ley sobre la I.V.E.

La tibieza del gobierno de un país constitucionalmente aconfesional frente a esta injerencia

Las contradicciones flagrantes entre una política que tiene por meta la igualdad de genero y el pago del 0.7 a una institución machista y misógina como es la iglesia católica, para que esta institución pueda seguir consolidando su poderío y su estructura exclusivamente masculina y rindiendo cuentas con una memoria poco detallada e inadecuada de la utilización de estos recursos.

Instamos al gobierno a dar pasos que realmente institucionalicen un Estado laico, que ponga fin a los privilegios de una institución que esta en total contradicción con los principios básicos de la igualdad de género, de la democracia y del pluralismo.

Reclamamos un Estado laico que garantice la libertad de conciencia. Esto debe ser una de las prioridades del movimiento feminista y queremos sumar esfuerzos con todas las demás organizaciones que estén vindicando ese Estado laico para crear una Plataforma a nivel estatal y coordinarnos ulteriormente con otros esfuerzos similares que se están formando a nivel europeo e internacional.

Queremos promover y participar en la construcción de un Estado laico que garantice :

El pluralismo, el derecho humano de la libertad de pensamiento, conciencia y religión, definiendo claramente estos derechos, que son derechos individuales y no derechos de instituciones y aclarando sus limites frente a otros derechos humanos con los que puedan entrar en conflicto, como el derecho a la igualdad y a la no discriminación.

El laicismo es un espacio en blanco que nos garantiza la convivencia.

Granada, 7 de Diciembre de 2009

Asamblea de Mujeres de Bizkaia
Católicas por el Derecho a Decidir
Grupo de Reflexión Feminista del INET

Adhesiones:
Ciudad de Mujeres

 
1 comentari

Publicat per a 10 Desembre 2009 in Gènere

 

Etiquetes: , , ,

Solidaritat amb Fernando Pastor

creus-a-les-escoles.jpg

Fernando Pastor és el senyor amenaçat per una senyora(?) amb el cartell surrealista, autèntic exemplar de pràctica integrista per estudi freudià. Pastor va aconseguir que un jutge de Valladolid dictés una sentència òbvia: que a l’escola pública no hi ha d’haver símbols religiosos. L’alegria de la sentència va durar poc. Ell mateix escriu:

“Esperemos que la Junta no recurra y se acabe cuanto antes, pues hoy ha habido incidentes serios en el colegio, con un grupo de padres descangando su ira contra mí, tanto a la entrada como a la salida. Yo, que me tengo por una persona mentalmente fuerte, creo que no podré aguantar que se repitan más días, en presencia de mi hija como ha ocurrido hoy. Estoy muy triste y preocupado por ello, tanto que por primera vez ha pasado por mi cabeza abandonar, cambiar a la niña de colegio y dejarlo todo. Luego en frío veo que no puede ser que eso ocurra, y que hay que seguir, pero hoy que pensaba que iba a ser un día fliz, el primer día post sentencia, ha sido triste. Me recordaba la ira reaccionaria de los sectores más ultras, con infundios y demás. Y todo instigado por la directora del colegio, que ha debido de decir que por mi culpa este año no hay fiesta de navidad.

En fin, un saludo a todos y ya os iré contando.”
Fernando Pastor

Ja està be de tanta prepotència i de tanta instrumentalització!.
Un grup de blocs ens hem unit per denunciar aquestes coaccions medievals en ple segle XXI i enviarem a Fernando Pastor els missatges de solidaritat que volgueu deixar escrits com a comentaris.

De moment, podeu llegir altres versions a:

Les coses d’en Jomi

Pasaba por aquí

A sueldo de Moscú

III República.es

Amorin 69

… i espero que s’hi sumin molts més!

euiacartelllaicitat.jpg

 
 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: