RSS

Arxiu d'etiquetes: malalties professionals

Treballar mata amb total impunitat: fins quan?

un-nouveau-suicide-a-france-telecom.jpg

El 29 de gener del 2010 a les 18h30 al CRDP del boulevard d’Athenes a Marsella, direm als accidents de treball i a les malalties professionals que   « JA N’HI HA PROU » !

L’organizació internacional del treball dona la xifra de  6 000 persones que moren cada dia per accidents o malalties del treball a tot el món: a França, dos morts cada dia. Per sortir d’aquest drama de la trivialització i la indiferència hem de rehabilitat la conflictivitat i la relació de forces col.lectiva per la defensa de les condicions de treball i del contingut del treball. Cal un debat en el món del treball que el defensi i que posi en qüestió la política i l’economia.

Us demanem que us ajunteu a les 8000 persones que signen la petició “Treballar mata amb total impunitat: per quan de temps encara?” i fem del col.loqui un  moment de reflexió,  deconstruir respostes col.lectives de lluita per la salut en el treball.

 


“Treballar mata amb total impunitat: per quan de temps encara?”

La constació és irrefutable: el treball emmalaltiex i mata a tots els sectors i totes les categories professionals. El nombre oficial de malalties professionals reconegudes ha explosionat : 13 658 en el 1996, 52979 en el 2005. El nombre d’accidents de treball greus i mortals segueix essent molt elevat  : 537 en el 2006, un 13% més en un any. Aquestes xifres oficials es subestimen en bona mesura en no ser declarats tots els accidents. Les suïcidis directament relacionats amb el treball s’estimen en 400 a l’any, i la majoria no es reconeixen com accidents de treball. Uns quans milions de persones assalariades s’exposen, sense cap mena de protecció, a productes coneguts com cancerígens, o que provoquen mutacions, o que són tóxics, contribuint així en gran mesura a les desigualtats socials: una persona que treballa manualment té deu vegades més possibilitats de morir de càncer abans dels 65 anys que una persona que ocupi un lloc a la direcció.

Aquesta situació no cau del cel; és el resultat de polítiques d’empreses, privades i públiques, per a les que els costos socials han de reduïr-se cada vegada més i més. Aquestes polítiques han privilegiat i generalitzat la sub-contractació, i han intensificat el treball com mai, des de fa molts decenis. I no la inspecció del treball ni la medicina del treball tenen manera d’assegurar la seva tasca.

La lluita persistent de les víctimes, les seves associacions i sindicats ha significat un cert progrés, però la carrera pel benefici sense traves sempre sembra la malaltia i la mort.

Si bé el lladre d’una simple cartera és condemnat a 6 mesos de presó davant d’un tribunal penal en la compareixença immediata, l’empresari culpable d’homicidi que es qualifica d’involuntari en relació amb els seus empleats, després d’anys d’instrucció, – és condemnat –quan es condemna – a uns mesos de presó que poden quedar en suspens.

Posar en perill els altres amb decisions de política deliberada es beneficia, en aquest país, d’una amabilitat increïble. Els empresaris no es consideren veritables delinqüents. Amb massa freqüència, els procediments relatius als accidents mortals en el treball s’arxiven de seguida. Molt sovint les condemnes – quan es produeixen – cauen al  final que la cadena de la subcontractació i són simbòliques. Poques vegades afecten als que donen les ordres essencials, inclòs l’Estat, ja que la seva responsabilitat en l’organització del treball és essencial, i la compensació sempre és insuficient.

L’asbest és emblematic del que denunciem, ja que mentre el risc es coneix des de fa dècades i milers de persones han perdut la vida i la perdran en els propers anys a causa per la incuria de les empreses en qüestió, encara no s’ha fet mai Justícia.

La desigualtat d’armes entre l’empleat i l’empresari és evident i molt desproporcionada: la igualtat davant la llei s’ha convertit en una mera ficció.

Aquesta injustícia és alimentada pel silenci col.lectiu.

Les persones signatàries volem denunciar és aquí i ara que aquesta qüestió és inacceptable i intolerable.

Exigim  que l’empresari infractor sigui sancionat finalment: la llei penal s’ha d’aplicar plenament als empresaris.

Exigim que es cerquin els recursos humans i financers necessaris perquè la justícia pot realment fer la seva feina.

No hi ha millora en la salut i la seguretat en el treball  possible en tant que la justícia funcioni a dues velocitats.

No és possible avançar mentre els que donen realment les ordres es puguin amagar darrere de les normes del dret mercantil per evadir les seves responsabilitats.

Totes i tots junts diem: Ja n’hi ha prou! I actuarem per aturar -ho.


Signar la peticióVeure les signatures

Més informació a la Fondation Copernic.

 
3 comentaris

Publicat per a 27 Desembre 2009 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: