Demà dijous 11 de febrer a les 9.30, concentració saludable davant el Parlament. A les 10, el nou Conseller de Salut, Toni Comin compareixerà davant la Comissió de Salut. No serà la primera vegada que haurà de respondre a preguntes sensibles sobre la gestió que pensa fer i les polítiques que vol seguir. Ja la setmana passada Albano Dante Fachín li va preguntar sobre el VISC+, i les respostes de Comín han donat a la premsa titulars “gloriosos”: Comín ha arribat a apel·lar a la independència per reduir les llistes d’espera .
“Disposar d’un Estat independent ens permetria recuperar els 1.000 milions d’euros que necessitem per posar fi a les llistes d’espera”.
Ha de dependre la salut dels catalans de la forma política en que es decideixi constituir el poble de Catalunya?
Reduir-ho tot a una qüestió de finançament , tal com ho planteja el nou Conseller, amaga la realitat de les eleccions ideòlogiques que ha fet i que està fent a dia d’avui el govern de la Generalitat, i que han marcat el camí de les retallades sofertes pel sistema sanitari públic, al marge de les necessitats de les persones. I ho demostren aquests links que donen arguments per preparar un bon debat:
Jéssica Mouzo Quintans explica la Jornada de la Marea Blanca sobre el VISC+ en El Pais. Una gran Jornada para un gran tema. A la espera de las conclusiones que se elaboren desde la Marea Blanca, aquí queda constancia de la noticia:
“Queremos que el Departamento de Salud frene este plan para vender datos sanitarios y ponga el contador a cero para estudiarlo desde el principio. Pero si no lo hace, nos veremos obligados a defendernos a través de la resistencia y de la movilización social”. Con esta advertencia arrancaba su discurso el portavoz de la plataforma Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbará, en una conferencia sobre los riesgos sobre el proyecto de Salud para comercializar con datos sanitarios anónimos. El consejero del ramo, Boi Ruiz, tiene sobre la mesa el llamado VISC+, un plan para explotar el big data de salud con fines, a priori, exclusivamente científicos. Pese a las reticencias de sus detractores y a las trabas parlamentarias para sacarlo adelante, a Ruiz solo le queda celebrar una jornada participativa simbólica para ponerlo en marcha oficialmente.
“Que se puede reidentificar al usuario, lo sabe hasta el hacker más novato”
La jornada, organizada por la Marea Blanca, ha analizado desde la perspectiva jurídica, asistencial y científica los riesgos que comporta el controvertido plan. “No estamos en contra de la tecnología ni de los avances. De lo que se trata es de hacer buen uso de estos datos”, ha apuntado el doctor Lluis Capacete, miembro de la Asociación Catalana en Defensa de la Sanidad Pública. El proyecto, que se configuró inicialmente con la intención de privatizar su gestión a través de un concurso público, sufrió numerosas modificaciones desde que Salud lo presentase oficialmente el año pasado. A la sospecha de que pudiesen acceder a estos datos sanitarios empresas privadas (farmacéuticas y aseguradoras, incluidas) con ánimo de lucro, se sumó el temor a que se pudiese redescubrirse la identidad a la que pertenecen los datos previamente anonimizados. La propia Autoridad Catalana de Protección de Datos señaló en un dictamen sobre el VISC+ que el riesgo cero en informática no existe. ” En el entorno del big dat”, el cruce de información obtenida de orígenes diversos, incluso si se ha convertido en anónima, puede acabar haciendo identificable a una persona”, señalaba el informe.
Los continuos frentes opositores con los que se ha encontrado la Agencia de Calidad y Evaluaciones Sanitarias (AQuAS), la institución del Departamento que capitanea la iniciativa, obligó a Salud a modificar varias veces el proyecto, reducir las pretensiones iniciales para generar confianza, y preparar la jornada participativa de información pública a instancias del Parlament. Salud renunció a comercializar con los datos abiertamente y redujo su campo de clientes, al menos en una primera fase (en la segunda no se especifican las bases), sólo a centros de investigación públicos y con fines probadamente científicos. Pero esto no es suficiente para los detractores del proyectos, que exigen, al menos, el requerimiento de un consentimiento explícito de los pacientes para usar sus datos. Pese a que los titulares de los datos son los propios usuarios, Salud no tiene que pedir permiso de forma individual para usar los datos, sino que por defecto ya se da por supuesto que los pacientes aceptan que se utilicen.
La Marea Blanca exige un consentimiento explícito del usuario para explotar los datos
“El proyecto VISC+ nace sobre pies de fango sobre la anonimización de los datos porque, que se puede reidentificar al usuario, lo sabe hasta el hacker más novato. Y esto es lo que hace que sea un proyecto cuestionable ya desde el principio”, ha indicado Lidia Buisán, del Observatorio de Bioética de la Universidad de Barcelona. La doctora ha afirmado, además, que la legislación en materia de protección de datos, que data de 1995, se ha quedado “obsoleta” para afrontar los desafíos actuales. “No se puede montar el VISC+ sobre una legislación atrasada”, ha puntualizado.
La Marea Blanca y todos los expertos externos que participaron en la jornada han advertido de que, si no se para el proyecto, comenzarán “campañas masivas” de información a los usuarios para que prohíban expresamente a Salud que emplee sus datos sanitarios en el VISC+.
De fa temps que admiro el coratge i entrega de Josep Martí i Valls en el CAPS i en la construcció de la Marea Blanca de Catalunya. Vaig tenir el privilegi d’anar amb ell al Parlament de Catalunya, amb altres companyes i companys que defensen la sanitat pública, per presentar els objectius i els punts fonamentals del que més tard es desenvoluparia com a Manifest fundacional de la Marea Blanca Això va succeir el dia 15 d´octubre del 2014, quan es treballava amb el document previ al de la Marea, però ja es tenien les línies essencials del Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya que volíem assumissin els partits i coalicions amatents amb les necessitats de la ciutadania. El vídeo conté part del debat amb els parlamentaris de diferents grups, als que se’ls deixa ben clar, pel que fa a la qüestió de la “col·laboració” entre sanitat pública i privada, que cap diner públic per a la sanitat privada.
Per si no heu tingut oportunitat de seguir-ho, el podreu veure tot seguit, desprès de llegir l’encertada opinió que avui en Pep Martí publica a Catalunya Plural sobre la col·laboració público-privada, i de la que em permeto destacar, en negreta, el punt fonamental que tota la ciutadania de Catalunya hauria de tenir present a l’hora de pensar-se a qui vota el 27S. El Dr. Martí ho podria dir més alt… Però no més clar. I això sempre és d’agrair!
La fórmula público-privada, causa de corrupció a la sanitat catalana
per Josep Martí i Valls
Fa uns dies llegia unes declaracions del president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), on es feia solidari del llenguatge i la ideologia del departament de salut i altres gestors del sistema, donant per bona i necessària la connivència público–privada en el sistema públic. En lloc de denunciar la precarització de les condicions laborals dels professionals i les retallades del sistema públic per part d’aquest departament, diuen “La col·laboració público-privada és clau en el sistema sanitari”, defensant la constitució del Consorci de l’Hospital Clínic.
Nosaltres entenem que l’assistència sanitària privada amb afany de lucre no pot tenir cabuda pagada amb diners públics i així vàrem respondre al Conseller de Salut quan va manifestar al Parlament que no hi havia casos de corrupció (ni privatitzacions) en el sistema públic. A Catalunya no han transcendit casos de corrupció en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és de propietat i gestió pública i està sotmès al dret públic amb controls exhaustius. Per contra, sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats (gestionats per fundacions, consorcis i empreses), que es regeixen pel dret privat i que no tenen tants controls, reglaments i intervencions com els públics.
Mitjans de comunicació alternatius, alguna premsa, diversos polítics i la mateixa Sindicatura de Comptes, han donat a conèixer fets escandalosos en 17 de les 53 entitats concertades. I això és només el que coneixem. Tenim, doncs, gairebé un terç de tota l’activitat sanitària concertada sota sospita. La corrupció en el sistema sanitari català no és un accident. La corrupció i les coses mal fetes són elements estructurals. És el sistema basat en el dret privat, amb molts pocs controls, amiguisme i interferències polítiques i econòmiques. És el model el que està malalt.
Recentment el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) publicava en el seu bloc un article titulat Públic-privat: una relació perillosa, on es diu que “L’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills i les seves inequitats. Mai ha estat una bona combinació”.
Ara que venen eleccions de tot tipus caldrà informar i tenir molt present a l’hora de votar, no el que diuen els programes en drets socials, ni les falses promeses de sobirania del poder econòmic, sinó pensar en el que ha fet cada formació política durant aquests quatre anys de retallades, austeritat, pèrdua de drets i de serveis públics de qualitat, qui ha estat treballant pel seu negoci i els dels seus amics de casa i qui ha estat al carrer i al Parlament, defensant el sistema públic i la ciutadania. Cal defensar un Servei nacional de Salut a Catalunya que pagui amb diners dels impostos de tothom només assistència sanitària sense lucre ni negoci i amb sous dels polítics, gestors i professionals, públics, transparents i que es puguin publicar sense vergonya.
I aqui teniu el video en el que, en el Parlament, amb en Josep Martí i Valls, defensem la sanitat pública i posem ja en questió, al final per la intervenció de la representant d’ERC, la col.laboració público-privada que a l’article desenvolupa amb tota solvència el Dr. Martí:
Fa poc més de sis anys de la presentació pública de Dempeus (com molt bé va recordar el company Toni Barbarà) i l’aniversari coincideix amb l’acte que la Plataforma Ciutadana Pel Dret a la Salut (PDS), el grup impulsor del Parlament Ciutadà (PMC) i el nucli del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic) varen convocar una sessió del Parlament Ciutadà dedicada a la Salut i el Sistema Sanitari de Catalunya.
EL Parlament Ciutadà va aprovar, com podeu veure a la foto, la creació de la Marea Blanca de Catalunya en defensa del Dret a la Salut. Existeix un vídeo de sicom.cat de tota la sessió del que us recomano, en especial, la Declaració Final, i per anar obrint boca, llegir abans una bona crònica de tot plegar iaquí gràcies a en Siscu Baiges.
D’entre les diverses associacions que varen omplir El paranimf de la Facultat de Medicina de la UB (Hospital Clínic), dues de les més noves varen ser les Plataformes d’Afectats per l’Hepatitiis C de Girona i Barcelona. Aquesta darrera es va presentar amb la intervenció que reprodueixo tot seguit, amb la seguretat de que per la seva determinació, la força que aportaran a la Marea Blanca de Catalunya i la justesa de les seves reivindicacions, aconseguiran guanyar i demostrar que, en salut, també guanyem batalles, mentre esperem fer fóra la Màfia de tots els serveis públics.
“Som la PLAFHC Bcn i ens estem organitzant per aconseguir JA el millor tractament per A TOTES les persones afectades per Hepatitis C
Què volem dir amb el “millor tractament”?
Aconseguir la dispensació de medicaments d’última generació lliures d’interferó (o sigui amb els menors efectes secundaris possibles), amb el més alt percentatge de curació, a preus raonables per a les arques publiques. I per a totes les persones, sigui quina sigui la fase en què es trobin, establint una prioritat ABSOLUTA I URGENT per F4, F3, pretransplantats i trasplantats.
-L’ hepatitis C és anomenada la malaltia silenciosa, perquè gran part de la població que la pateix, no ho sap, a causa de l’avanç asimptomàtic que te fins a ser detectada.
-També ha estat una malaltia silenciada, per la societat en general i pel propi col•lectiu per evitar l’estigma i el rebuig social que signifiquen les malalties infeccioses. I per a la resignació a la qual ens acollíem per les poques possibilitats de cura que hi havia.
-Però actualment la HC és una malaltia que es pot eradicar i ja no ens resignem a seguir callats ni a patir ni a morir.
-Volem reclamar a totes les administracions competents els següents punts:
-Aplicar amb la màxima celeritat l’accés als nous fàrmacs aprovats recentment en l’àmbit europeu.
-Creació d’un registre d’afectats que reflecteixi fidelment el panorama actual per poder aplicar mesures eficaces i reals.
-Respecte cap als pacients i els seus drets a ser informats del seu estat i de tots els detalls sobre els diferents tractaments i el que signifiquen. A respectar la seva decisions en relació als tractaments més adients.
Reclamem també més visibilitat i recursos a tots els nivells, accessibilitat a diagnosis ràpides i gratuïtes, així com més informació i campanyes de sensibilització per a la població.
L’aplicació del tractament a totes les persones afectades és una mesura de prevenció per evitar nous contagis i, a la llarga, un estalvi de la despesa pública sanitària.
I el més important, evitar més dolor i desesperació a totes les afectades i les seves famílies. No volem esperar a tenir danys irreversibles, com cirrosi o càncer hepàtic, o haver d’arribar a fases de fibrosi altes perquè ens concedeixin un tractament.
La detecció precoç serà la clau de l’èxit de la seva curació i desaparició, com ho és en qualsevol malaltia.
Tot això ens porta a lluitar pel nostre dret a la salut i en defensa del sistema públic sanitari, denunciant l’actual situació problemàtica de retallades i privatitzacions .
Volem condemnar l’opacitat i el ball de xifres de les dades oficials, les mentides interessades dels responsables polítics agreujades pel període pre electoral, així com La confrontació entre el dret de totes a la salut pública i els interessos de la indústria farmacèutica en connivència amb els governs. Això, no només afecta els medicaments de l’hepatitis C, sinó als de totes les malalties, convertint en mercantilisme la salut de totes nosaltres.
Aquest mercat en el que han convertit la gestió de la nostra salut, on priven els beneficis econòmics i la especulació farmacèutica , fa que un pacient crònic sigui més rendible i desitjable econòmicament que una persona sana. De forma que aquets perversa visió de la sanitat comporta un transvasament continu de diners públics cap a les empreses privades.
Davant de tot això pensem que la millor manera d’afrontar aquests problemes és la col•laboració i unió entre el personal sanitari, usuaris i població en general, com aquí i ara estem construint.
Agrair a tots els col•lectius aquí presents la seva lluita i la solidaritat que han mostrat cap a nosaltres:
Totes unides, defensarem el nostre dret a la salut, un dret de tot el poble.”
Demà dijous 11 de febrer a les 9.30, concentració saludable davant el Parlament. A les 10, el nou Conseller de Salut, Toni Comin compareixerà davant la Comissió de Salut. No serà la primera vegada que haurà de respondre a preguntes sensibles sobre la gestió que pensa fer i les polítiques que vol seguir. Ja la setmana passada Albano Dante Fachín li va preguntar sobre el VISC+, i les respostes de Comín han donat a la premsa titulars “gloriosos”: Comín ha arribat a apel·lar a la independència per reduir les llistes d’espera .
Punts de Vista 