RSS

Arxiu d'etiquetes: Maribel Nogué

Dones contra la xenofòbia

Tenien que ser les dones (en aquest cas, les d’Igualada) les que havien de denunciar amb arguments, valentia i humor, l’actitud racista, incívica i inhumana d’uns quants elements que s’apleguen entorn de la Plataforma x Catalunya. Ja el juny de l’any passat ho varen aconseguir donant una lliçó de ciutadania que ha donat la volta al món, i avui, estic segura, tornaran a deixar en ridícul els talibans de l’odi ultranacionalista, de la xenofòbia més perillosa.

image

La “ciutadana Dempeus” Maribel Nogué ens avisa d’aquesta nova befa que els neo-feixistes de PxC des han anunciat per avui, divendres, sota la forma ja clàssica de recollida d’aliments “pels de casa” al Barri de Fàtima d’Igualada, oferint a canvi –i com a reclam- “pa amb pernil” (tan del segle XVI com són) com a forma d’excloure (o fer exorcisme, amb les seves escasses neurones medievals) i de forma ben visible a totes les persones que professen la religió musulmana i per tant no mengen porc. El sarcasme és que ho consideren “una Festa de la Solidaritat” tot i que no poden estar més lluny ni del concepte ni de la pràctica solidària.

I segueix explicant la Maribel Nogué que no és la primera vegada que el PxC es troba amb una resposta per part de qui considera que les seves “paradetes” atempten contra els drets humans i la dignitat de les persones. Ja al mes de juny, a iniciativa de la Fundació SocioCultural ATLAS, un grup de persones (moltes d’elles nouvingudes i bàsicament dones) feien la seva aportació solidària -i sense discriminació- a la parada instal.lada a l’exterior del Mercat de la Masuca i presidida pel Secretari General d’aquesta formació política i regidor a l’Ajuntament d’Igualada Robert Hernando. Aquests fets varen quedar enregistrats en un vídeo que ha aconseguit que el compartissin milers de persones demòcrates i solidàries de debò a tot el món:

És cert que els efectes de la crisi-estafa colpegen fortament la vida de moltes persones: la gran pèrdua de llocs de treball que s’ha produït els darrers temps, l’abocament massiu a un atur que despenja del mercat de treball ingents col·lectius de persones expulsades en una edat massa gran per trobar feina i massa jove per poder jubilar-se dignament, l’èxode obligat de joves que han estudiat i que s’han de buscar la vida a d’altres indrets, la pèrdua generalitzada d’un nivell salarial que volen reduir fins i tot per sota del Salari Mínim Interprofessional, les retallades en educació (sobretot la gradual eliminació de les Escoles Bressol, beques i ajuts de menjador), la promoció de la sanitat privada en detriment de la pública, la reducció d’ajuts a la dependència i d’altres prestacions socials, han fet que els índex de pobresa s’hagin incrementat fins a extrems humiliants per qualsevol societat que es vulgui situar en el mapa com a independent i entre les més avançades. Però també és cert que la pobresa no distingeix per raons d’origen: hi ha persones necessitades procedents de totes les classes socials, cultures i religions. Les persones que treballen en organitzacions d’ajut, tant les que ho fan des de la vessant professional a través de les institucions com les que hi dediquen el seu temps des del voluntariat, ho palpen cada dia, i rubriquen la dramàtica situació que viuen moltes famílies. El que passa és que la seva feina es multiplica mentre que els recursos institucionals es redueixen, no podent arribar a tot arreu havent de dir sovint – i amb impotència- que no.

I ara, explica la Maribel, se’ns ve a sobre una nova vexació: Per rebre ajut, caldrà un carnet de pobre. Perquè ens han dut a una societat on obliguen gairebé a rivalitzar entre pobres de solemnitat i pobres que no arriben a final de mes, tant per poder pagar els subministres bàsics (energia, aigua o el mateix habitatge) o simplement per alimentar la seva gent.

Estic d’acord amb la companya Nogué que aquestes polítiques que pretenen institucionalitzar la pobresa són un pecat: les situacions de pobresa han de ser sobrevingudes només de forma puntual, mai poden esdevenir cròniques i mantenir-se estructuralment en una societat que tingui una mica de respecte per sí mateixa. És la cara més hipòcrita de la solidaritat, la que està basada en una mala entesa “caritat cristiana” que, pagant un cert delme, té la consciència neta per continuar mantenint un privilegi basat en la injustícia. Cal ajut i suport, sí, però cal –alhora- denunciar les injustícies i els seus responsables promovent polítiques.

“La solidaritat és la tendresa dels pobles”, han deixat escrit els pobles germans de llationoamèrica, per això la campanya “Primer els de casa” que promou PxC és especialment insultant i atempta contra els drets fonamentals, consagrats -entre d’altres- per l’article 14 de la Constitució espanyola (la igualtat davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevulla altra condició o circumstància personal o social) per la que es regeix la democràcia que tenim i que se’n valen per proclamar valors absolutament contraris.

Per tot plegat, també avui, a Igualada, les dones diran NO a la confrontació per raons de cultura o religió, i barreran el pas a qui vol confrontar-nos fins i tot en la pobresa per raons de religió. Los dones no permeterem cap actitud que doni a la solidaritat un sentit pervers, i menys des d’una actitud paternalista que pretén donar solucions emmetzinades.

Si vols saber-ne més de la Maribel i el que pensa, pots escriure-la a : maribelanoia@gmail.com

 

Etiquetes: , , , , ,

Ciutadana dempeus: Maribel Nogué parla de la privatització de la sanitat a Igualada

La privatització de la sanitat arriba a Igualada

La Maribel Nogué ens envia aquest artícle, on com a ciutadana dempeus parla de la salut a Igualada i també esmenta a Dempeus per la salut pública

maribel noguéJa hi tornem a ser. La porta que la Llei d’Ordenació Sanitària de 1990 va obrir a la privatització dels serveis sanitaris a Catalunya amenaça ara la gestió de la nova Àrea Bàsica de Salut construïda al costat del nou i flamant Hospital Comarcal.

Afrontar la salut de la població no és una qüestió de gestió, sinó de planificació de mesures per garantir la salut dels ciutadans i ciutadanes d’un país.

A la nostra ciutat el tema sanitari és un tema llarg en el temps. Va haver-hi una mobilització ciutadana històrica per evitar la privatització dels serveis hospitalaris amb un complicat procés de fusió dels dos centres que hi donaven servei (no exempt de sacrificis personals i un pèl traumàtics) però que es va acabar acceptant en ares a una millora del servei apostant per un servei d’indiscutible caràcter públic.

Dit això, em remeto al debat que es va donar en el Ple Municipal del mes de juliol on, a instàncies d’una moció presentada pel PP i defensada per Pere Calbó, es demanava un posicionament de l’Ajuntament. Segons diu la moció: “històricament, un dels aspectes, en l’oferta de serveis sanitaris, que el conjunt de professionals i gestors coincideixen és en la necessitat de millorar la coordinació i integració de l’atenció primària amb l’hospitalària en benefici d’un millor servei als ciutadans”. “… amb la posada en marxa de l’ABS-Igualada 2, s’obre una possibilitat per avançar substancialment en l’assoliment d’aquest objectiu. Tot respectant les competències que li són pròpies al CatSalut, seria molt important avaluar la possibilitat que la referida gestió pogués anar a càrrec del Consorci Sanitari de l’Anoia”.

En aquest ple Montserrat Mateu va palesar el posicionament d’ICV-EUiA al respecte: “L’atenció primària no és un servei més dins el sistema sanitari, és i ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari. L’assistència sanitària és quelcom més que un servei que s’ha de prestar amb bona qualitat i eficiència. És el sistema de serveis que més sensibilitat desperta en la ciutadania. És un dels principals instruments de cohesió social i de política basada en l’equitat. Adjudicar per concurs la responsabilitat d’un nou centre d’atenció primària és una neutralitat falsa i enganyosa. Els valors, els sentiments de les persones, les prioritats de la ciutadania no es poden treure a concurs. Creure que adjudicar la gestió d’un CAP és sols una qüestió tècnica és creure que els valors no compten, que la democràcia no afegeix valor. Adjudicarho a una empresa o entitat que no estigui interessada en la cohesió a llarg termini té un nom, ceguera a curt termini i irresponsabilitat de cara al futur”.

En aquests moments s’està en fase de presentar propostes per adjudicar aquest servei amb unes bases d’adjudicació on els criteris de millor oferta econòmica tenen un percentatge del 55% de valoració. O sigui, si els facultatius es constitueixen en els societaris d’aquesta EBA (entitat bàsica associativa) com a responsables de la gestió, no és que existeixi el risc de privatització total del servei sinó que aquest seria ja un fet irreversible, havent-se desmantellat un altre dels serveis que disposem a l’Anoia.

Fins quan haurem de patir a Igualada més desmantellaments?. Ara que el debat primordial sembla que sigui la independència, de què serviria si les lleis ens permeten lliurar els serveis públics a mans d’interessos privats?

Dempeus per la Salut Pública és una plataforma ciutadana que ja fa temps que treballa per defensar la salut pública d’aquestes amenaces liberalitzadores. Properament farà un any que es va presentar públicament. Fa temps que jo ja em vaig posar dempeus perquè la salut de la població no fos objecte de cap negoci.

I tu?, permetràs que la restricció de despeses que ens amenaça estigui controlada per interessos corporatius en lloc d’aquelles institucions que tenen representació democràtica?.

Maribel Nogué i Felip (maribelanoia@gmail.com)

 
Deixa un comentari

Publicat per a 15 gener 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: