RSS

Arxiu d'etiquetes: participació política

Iniciatives Legislatives Populars

tortura-no-es-cultura.JPGAhir la Fundació Ferrer i Guardia va convocar a la seva seu a persones que havíem impulsat Iniciatives Legislatives Populars per analitzar els seus punts forts i febles, i veure com es poden elaborar recomanacions per a millorar la pròpia Llei. A la carta de convocatòria se’ns deia:

“Com sabeu, la primera llei que va articular la ILP a Catalunya data de 1995 i aquesta va ser modificada i reformada l’any 2006. L’entrada en vigor d’aquesta nova llei ha estimulat la presentació d’ILP’s, facilitant els processos administratius, ampliant el dret a donar suport als joves entre 16 i 18 anys i a alguns col·lectius d’immigrants, reduint el nombre de signatures necessàries per entrar a tràmit a 50.000 o atorgant a la Comissió Promotora un més gran protagonisme en la defensa de la proposició de llei i possibilitant-li la retirada de la proposta sempre que ho consideri convenient. La llei 1/2006 introdueix altres canvis significatius amb la finalitat de facilitar la presentació d’ILP’s però, tanmateix, pensem que per fer una avaluació convenient del seu desplegament, cal escoltar la veu de les persones que, com vosaltres, heu desenvolupat propostes concretes d’ILP. Han passat 4 anys des de l’aprovació d’aquesta llei i pensem que és un bon moment per fer balanç.”

Doncs crec que ja tindran feina, a fer balanç, perquè ahir estavem convidades, totes les ILPS’s, però sols hi varem assistir quatre. Tot i que des del primer moment va quedar clar que no teníem perquè compartir els continguts de totes les ILP’s presentades, ni que pel fet d’haver-se complert els requisits en temps i forma suposavem que ja s’havia d’acceptar el text proposat, totes les persones assistents reclamavem més respecte demoràtic.  I tot i així, varem observar que  les poques persones que havíem acudit a la reunión pertanyíem a les ILP menys “cremades” (que ja és un dir ben generós en el cas que em pertoca, la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica –i que si fos ara, inclouria també la Sensibilitat Química Múltiple). I, a més,  tres de les 4 persones presents pertanyen a ILP’s que es mantenen encara vives en la forma original…

logo-som-lo-ksembrem.jpg

Caldrà que tant la Fundació Ferrer i Guàrdia encarregada de valorar el que ahir es va dir com el Departament de Participació Institucional, quan li arribi, es posin les piles. No era ni satisfacció ni alegria el que ahir es respirava a la reunió.. Tot i així, es varen fer propostes de millora que caldrà veure si s’accepten. Entre elles:

— accelerar el procès d’acceptació de signatures electròniques;
— que les Comissions Promotores puguin controlar els “tempos”, en especial el moment en el que s’ha de presentar la ILP en el Plenari;

— que es tinguin presents les circumstàncies concretes de les persones que hi ha darrera de cada ILP, en especial si es tracta de persones malalties, amb minusvalues, persones grans, etc…

— que es doni a les Comissions Promotores accès als mitjans per defensar el seu contingut, com a mínim en la mateixa quantitat i qualitat de minuts i programes que ho fan els membres del Parlament, o científics i “especialistes” que en parlen en contra;
— que hi hagi absoluta transparència  en el procés, amb informació de qui rep a la Comissió Promotora, què diu, a què es compromet (i qui es nega a rebre-la, per què, etc.)

— que es puguin rebatre les mentides (moltes vegades vestides d’informacions aparentment seriores) que s’utilitzen en el procès per desvirtuar els motius de les ILP’s.

— que s’informi de la possibilitat de demanar empara al President del Parlament si una ILP (i la seva Comissió promotora) es senten menystinguts pels seus interlocutors habituals del Parlament;

— que s’informi preceptivament a la Comissió promotora de cada ILP quan es presentin esmenes a la totalitat i es faciliti el seu text.

— que s’instauri el dret de réplica en el Plenari per a les persones que presenten les ILP’s, desprès de que cada grup parlamentari hagi intervingut;

concentracio2.jpg— que el Parlament vetlli en Plenari i de forma diligent perquè si una ILP es resolt en una Resolució, aquesta s’apliqui de manera satisfactoria, en temps i forma.

En una cosa sí varem coincidir de manera satisfactòria totes les persones assistents: en l’ajuda imprescindible que havíem rebut del cos de lletrats del Parlament, i en concret, per la magnífica feina i acollida  del lletrat Xavier Muro. Nosaltres ja li varem expressar en el seu moment en el Parlament, i a la reunió ens va agradar coincidir amb la resta de persones pertanyents a Comissions Promotores.  De nou, doncs, moltes gràcies!

Esperem que amb l’ajut de tots vagi millorant el text de la Llei, però, sobre tot, el capteniment d’alguns diputats i diputades que haurien d’acollir amb maneres menys distants (i en alguns casos, fins i tot prepotents) el que la ciutadania, atenent-se al seu dret i al que percep com a  necessitats, proposa.

 

Etiquetes: , ,

De Iniciatives Legislatives Populars, braus, ratolins… i Fibromiàlgia.

toro1.JPGAvui podem celebrar que els companys i companyes de la ILP sobre la prohibició de les curses de braus a Catalunya han aconseguit que la seva iniciativa legislativa segueixi endavant, i lamentar de nou que els companys i companyes de la ILP sobre els trangènics no ho aconseguissin.

Lamentem també que les peticions que varen motivar la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica –i que va donar pas a una Resolució aprovada per unanimitat–  segueixin pendents de que el Parlament compleixi la seva paraula.

No sabem si és que poc a poc parlamentaris i parlamentàries va entenent que cal discutir les propostes avalades pels centenars de milers de signatures que acompanyen les iniciatives legislatives populars perquè són l’expressió de preocupacions o necessitats reals de la ciutadania, o s’han marcat una de “bones festes” dedicada als braus. El sentiment que se’n deriva és confús, perquè semblen interessar més els toros que les persones que pateixen determinades malalties, o la nostra salut alimentària. En qualsevol cas, avui és dia de felicitacions als companys de la ILP anti -taurina, i de reproduir, també,  aquesta comunicació sobre noves dades descobertes en relació als perills dels transgènics.

NOTA DE PREMSA
Divendres, 18 de desembre 2009  

TOXICÒLEGS TROBEN NOVES PROVES D’EFECTES SOBRE LA SALUT DE VARIETATS DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC

>>>Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins revelen  nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís transgènic:  el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya

>>>L’article detallant els resultats  ha estat escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista International Journal of Biological Sciences

Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser tractats com a conillets d’índies com fins ara.

És la primera vegada que s’han fet aquest tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.

Es van classificar 60 paràmetres diferents per cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís  equivalent no OMG. Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien menjats altres panissos no transgènics.

Els resultats donen clarament efectes secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi.  Els efectes es donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació. També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules adrenodenals.

En conclusió, fins i tot sent els estudis de curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això, no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la mateixa modificació genètica.

Som lo que Sembrem creiem que la política de la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de futur per al camp.

Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la  de carn, ous i llet.


Enllaç a la publicació científica
http://www.biolsci.org/v05p0706.htm

Enllaç al Debat a la Totalitat en el Parlament el dia 2 de juliol
http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=411393&p_cp2=tot&p_cp3=2&p_cp22=


 

Etiquetes: , ,

La privatització de la política

historia.jpg

Quan s’està descobrint per tota la geografia on governa el PP un maridatge vergonyòs entre el món de la política i el món dels negocis enterbolits que posa sota sospita –cada dia– a nous implicats, des de tresorers de partit com Bàrcenas, a senadors i alts càrrecs de diverses comunitats (ara i de nou, a les Balears), convindria reflexionar més enllà de l’escàndol (que arriba molt -massa- amunt) sobre el model econòmic, social i polític que volem –i que, si no hi posem remei, acabaran per imposar-nos.

En alguns casos, l’excusa que es dona, amb la boca petita, és que no està solucionada ni ben legislada la qüestió del finançament dels partits polítics i per tant “no hi havia altre remei” que recòrrer a tractes boirosos, de dubtosa pulcritut i gens assegurada absència de butxaques privades, per a poder mantenir la maquinària partidista… és a dir, que el fi justificaria els mitjans “pel manteniment de la democràcia”…

El que succeix realment és que també en política sembla massa veritat allò de que “qui paga mana” (i no qui vota!). Però no qui paga impostos (com originàriament es va fonamentar l’ampliació del vot) sinò qui financia directament les campanyes dels que tenen opcions de guanyar. I, en aquest sentit, crec que ve a tomb recordar les opinions del catedràtic de la UPF Vicenç Navarro sobre “el model liberal sanitari” del Estats Units. Navarro ha escrit molt sobre el tema, però ara explica, de nou i de manera planera, com és als Estats Units la situació financera d’aquest servei fonamental, i el perquè resulta tant enormement car i deixa sense cobertura a 48 milions de ciutadans i ciutadanes; com a dada que esgarrifa, afegeix que un 40% de la gent que es mor als hospitals es preocupa, en les seves darreres hores de vida, pel cost sanitari de les atencions que reb i per com quedarà l’estat financer de la seva família desprès de fer front a la factura hospitalària.

El model sanitari “liberal” es reflexe del sistema “neoliberal” de finançar la política i administrar la societat. De fet, aquest model sanitari privatitzat ajuda a disciplinar i atemorir als treballadores i treballadores i a que no facin front a empresaris abussius (per por a perdre no sols la feina, sinó l’assegurança mèdica). Però, finalment, on es veu el poder dels grans lobbies per aconseguir que les coses es quedin com estan és en les grans inversions que fan en la financiació de les campanyes electorals dels futurs presidents dels Estats Units.

Els “liberals” d’aqui (“neo-cons” als USA) ens diuen: aquesta és la solució per acabar amb la “pressumpte” corrupció política!

Davant de tant cinisme, la resposta és evident: en primer lloc, no està demostrat que així s’acabi amb els grans negocis a costa dels que paguem impostos (també hi ha escàndols, i dels grossos, als Estats Units). Però a més, el que sí queda demostrat és que d’aquesta manera la privatització arriba fins al mateix procès electoral!

Si entenem això, entenem per què li està costant tant a Obama canviar el sistema de financiació sanitària… Navarro ens dona la resposta: A les darreres eleccions Hillary Clinton va rebre de les companyies d’assegurances 525.188 dòlars; 414.853 dòlars varen anar, en segon lloc pel candidat Obama, i sols la mòdica quantitat de 277.724 dòlars varen tenir a McCain per destinatari (les asseguradores i indústria farmacéutica no el veien amb massa possibilitats de guanyar… tot i que segurament era qui més podia estar d’acord amb els seus interessos). Però si sumem les “aportacions” a Clinton i Obama ens adonarem com els candidats del Partit Demòcrata varen rebre un tracte de privilegi per part dels lobbies de la salut… No és gens estrany, doncs, que hi hagi senadors i congressistes demòcrates que es facin massa de pregar per votar els canvis proposats per Obama.

poder-economico.jpg

I és que el fet que una candidata i un candidat que havien manifestat clarament la seva voluntat de fer universal el sistema sanitari del seu país rebessin les aportaciones més grans implica la prepotència i la confiança d’aquests totpoderosos de la indústria sanitària, convençuts que les polítiques que finalment s’imposarien, guanyès qui guanyès, serien les que ells volen… No va passar ja així amb el primer mandat de Bill Clinton? Per una banda, mitjançant una certa manera de xantatge “legalitzat” –però del tot contundent– per les enormes quantitats de diners que destinen al finançament de les seves campanyes i que pretenen lligar de peus i mans als polítics (i si no als polítics, als Partits) que han rebut les seves donacions. En segon lloc, reforçant el maridatge entre els grups empresarials i financers i els polítics. Per això té sentit que ens preguntem si aquest és realment el model polític que volem pel nostre país. Perquè aquest model ens condemna a una salut cada vegada més privatitzada, amb més gent exclosa, molt més orientada al benefici privat que a l’atenció de les persones malaltes… I ens condemna, a que, cada vegada més, la política sigui una qüestió dissortadament aliena als interessos i participació de la ciutadania.

Sobre aquest tema, veure també: “Creix l’abstenció, perd la democràcia”

 

Etiquetes: , , , , , ,

Vaga de fam a les portes del Parlament!

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Imagen 008

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

 

Etiquetes: , , ,

De veritat es vol democràcia participativa?

No explicaré ara amb com estan anant les coses amb el seguiment de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crónica encara que ben aviat podré anunciar (espero!) una comparaixença de la Comissió promotora davant la Comissió de Salut.  Però és que els daltabaixos que patim per la nostra ILP també els passa la ILP sobre els transgènics.  I com que penso que els companys i les companyes que l’impulsen, com nosaltres, estan carregats de raó,  tot em porta a pensar que la democràcia participativa sols seria molt benvinguda i considerada una cosa  magnífica si totes les organitzacions que la volen posar en pràctica participessin en el sentit que bufa el vent, cap s’atrevís a qüestionar als que manen, i d’això s’en conclou que  la millor de les ILP’s seria aquella que mai es presenta.

Veieu a què han de recòrrer els companys de la ILP sobre els transgènics:

SALVEM LA ILP SOBRE TRANSGÈNICS

MANIFESTACIÓ ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’
Diumenge, 28 de Juny de 2009.12:00h. Plaça Catalunya – Barcelona

Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi i el futur de la pagesia tradicional.

Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.

 

Etiquetes: , , , , ,

Internet i participació

internetparticipacio.jpgLes persones que em coneixeu sabeu que això de la Universitat i la participació política ho porto a la sang… Per tant, no és gens estrany que trobeu avui en el meu bloc la invitació a participar en una enquesta feta per Juan M. Sánchez, de  la Universitat de València, que vincula els papers polítics participatius i Internet (i en concret, els blocs).  Em sembla un bon experiment,  i us convido a participar.  La carta en la que s’explica el que es pretén és aquesta:

Hola a todos,

Me gustaría solicitar vuestra colaboración para concluir el apartado práctico de una investigación de Doctorado (Universitat de València) en el área de marketing que trata de investigar las relaciones existentes entre interactividad en Internet y adopción de roles políticos participativos.

Para ello necesito que pinchéis en el enlace que figura a continuación y que completéis el breve cuestionario que figura en dicha página web. Como veréis, es un cuestionario sencillo que se responde en apenas 5-7 minutos (reales) y en el que se plantean una serie de enunciados sobre factores relacionados con la lectura de blogs y la participación política.

Las contestaciones son completamente anónimas. Tampoco se requieren conocimientos previos ni existen respuestas correctas o erróneas, lo realmente relevante es la libre opinión acerca de los temas expuestos.  Pincha en el siguiente enlace para participar:

 CUESTIONARIO SOBRE INTERACTIVIDAD A TRAVÉS DE INTERNET Y ADOPCIÓN DE ROLES POLÍTICOS PARTICIPATIVOS


Muchas gracias por vuestra colaboración.

 

Saludos,
J. Sánchez Villar

Universitat de València

 
4 comentaris

Publicat per a 20 Abril 2009 in Mitjans de comunicaci

 

Etiquetes: , , ,

Políticas de salud, género y ciudadanía

mani8mcopia.jpgCuando la economía domina la política no sólo se subvierte la democracia: las políticas públicas se hacen ajenas a las personas y sus necesidades. Por ejemplo, el paro se considera un desajuste económico menos importante que la inflación y no se duda en mantener miles de personas en la precariedad o sin contrato de trabajo para reducir algún punto el nivel de precios. Los salarios que permiten un nivel de vida digno se declaran incompatibles con incrementos de beneficios de dos dígitos, y la “competitividad” empresarial se antepone a las personas, aceptando y difundiendo la falacia de que la equidad es antagonista del crecimiento económico. Y junto a ello, la noticia de que uno los sectores más rentables es, precisamente, el formado por las empresas privadas que se dedican a la salud en sus distintas modalidades.
Desde ópticas más pegadas al terreno es siempre más fácil cuestionar los aspectos de supuesta superioridad del mercado porque el deterioro ecológico y social se percibe con gran claridad (estragos de la especulación, contaminación de los paisajes de la infancia, vecindad con el paro, la enfermedad mal tratada, la violencia, la marginación). monalisa.jpg Las mujeres, como protagonistas colectivas, reaccionamos mucho antes ante las malas políticas y los fallos de mercado y de gobierno, porque tenemos mucho más que perder ante los talibanes del conservadurismo político, la religión o la empresa privada a cualquier coste. Como ejemplo baste que ¡a estas alturas de nuestra historia! nos vemos obligadas a desempolvar las viejas pancartas del derecho al aborto sin amenaza de Código Penal y remozar autoinculpaciones que deberían haber perdido hace mucho tiempo todo sentido.
Algo parecido está sucediendo con la sensibilidad de colectivos –en su mayor parte formados por mujeres— ante la manera de administrar enfermedades emergentes como la fibromialgia, la fatiga crónica y las hipersensibilidades químicas. Parecía fácil llegar a mejores soluciones en sanidad al asumir los gobiernos autonómicos la gestión de la salud, pero no puede ser así cuando a nivel autonómico se favorece también la economía privada con la privatización encubierta, engañando el derecho universal a un diagnóstico, seguimiento y tratamiento de calidad en la sanidad pública. Con este comportamiento que se justifica por su supuesta “eficacia” y “menores costes económicos” se contravienen las líneas básicas de desarrollo del bienestar de la población, se desalienta la participación política, se devalúa la descentralización de las políticas de salud y se convierte en una burla el control democrático de las mismas. El federalismo o incluso la descentralización autonómica cobran sentido si van más allá de una mera solución administrativa y de la gestión técnica. Por ello, parece de toda lógica que los distintos gobiernos que se reclaman de izquierdas, en cualquiera de sus niveles, no deberían proponer dilaciones ni poner obstáculos al derecho de las mujeres a controlar los procesos que afectan nuestro cuerpo, y a conseguir atención pública de calidad en diagnóstico y tratamiento de enfermedades como la fibromialgia o la fatiga crónica –aunque se trate de enfermedades emergentes y por tanto bastante desconocidas, y aunque la mayoría de afectadas seamos precisamente mujeres… Por una mayor calidad de vida. Por una mejor calidad de la democracia.

juragrup_maxi.jpg

 

Etiquetes: , , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: