RSS

Arxiu d'etiquetes: Pedro Solbes

Pedro Solbes i el repartiment equilibrat de la crisi

pedro_solbes.jpg

Pedro Solbes ha comparegut davant la Comissió d’Economia i Finances del Congrés. En la seva política “d’una de cal i una de sorra” ha declarat que no pensa rescatar a les empreses en dificultats –com alguns dirigents de la Patronal molt amants de les polítiques neoliberals i de la no intervenció del sector públic venen pidolant en contra dels seus principis ideològics però mai dels seus principis econòmic– i els recomana que desprès d’haver gaudit dels importants beneficis dels darrers anys, ara assumeixin també les pèrdues – si s’arriben a produir..

Però per altra banda, ha demanat a empresaris i sindicats que es posin d’acord en un repartiment equilibrat dels beneficis empresarials i els salaris. I la pregunta lògica que no ha respost és: quin seria aquest repartiment equilibrat?

Pregunta difícil de contestar, ja que segons l’informe de la OCDE del darrer any sobre la situació de la població ocupada, Espanya era l’ únic país desenvolupat que havia tingut un descens del salari mitjà en el període 1995-2005. El motiu: la creació de molts més llocs de treball de salaris baixos, coincidint amb el creixement de les rendes per beneficis.
Per la seva banda, el professor Vicenç Navarro
ens alertava que “Entre 1999 y 2006, las empresas españolas han visto aumentar sus beneficios netos un 73%, más del doble que la media de la UE-15 (33,2%) o de la zona euro (36,6%), mientras que los costes laborales en España han aumentado durante este mismo período un 3,7%, cinco veces menos que en la UE-15 (18,2%). Algunas de las empresas que han tenido mayores beneficios, como son las empresas de la construcción, se caracterizan por tener salarios bajos. El análisis comparativo de la industria de la construcción en la UE muestra que los salarios en este sector son más bajos (en términos relativos al salario medio) en España que en el promedio de la UE-15, y en cambio los beneficios son más altos que el promedio de la UE-15.”

I també des de la Universitat de Zaragoza l’any passat es donava a conèixer un estudi denunciant la pèrdua de poder adquisitiu real dels salaris d’entre el 8,9% i el 20,8%” per l’efecte corrosiu sobre les rendes familiars del creixement dels tipus d’interès sobre el pagament de crèdits i hipoteques.

Hi ha doncs marge per a un repartiment equilibrat que no sigui a favor dels salaris? Si les rendes del capital han crescut de manera envejable, superant totes les marques europees, durant el cicle econòmic ascendent i els salaris no, qualsevol repartiment equilibrat implica que ara –com a mínim– creixin els salaris!

Oi, senyor Solbes?

 
2 comentaris

Publicat per a 28 Juliol 2008 in Benestar, Economia crítica, Igualtat

 

Etiquetes: , , ,

Tristes obvietats

balco-generalitat.jpgAquests dies es repeteixen en el món polític tot un reguitzell d’obvietats que inicia el president Montilla amb el recurs a la dita popular de “quien bien te quiere…” que més d’un periodista de renom i persones dedicades des de fa molts anys a la política consideren “inaugurals” d’una nova era de relacions entre PSC i PSOE. Si les paraules de Montilla –que per a mi haurien de ser sobreres— eren de fet tan “trencadores” seria més interessant explicar (i si cal, justificar) que un President de Govern de l’Estat pesi més per als polítics catalans que els interessos de la immensa majoria de les persones que viuen i treballen a Catalunya –i que al meu parer són nació, i tenen dret a decidir el seu destí. El malentès no pot haver-se iniciat quan Rodríguez Zapatero –quan encara el President de Govern era José M. Aznar– fou objecte d’un acte de companyonia, amistat i cortesia en ser convidat a saludar des del balcó de la Generalitat el dia de la presa de possessió del president Maragall. El balcó de la Plaça St. Jaume no és la talaia del Tibidabo des d’on la llegenda diu que el diable sol oferir territori català, ni el president Maragall cap dimoni escuat, –encara que no seria estrany que comencés ja aleshores a pagar els plats trencats d’un Estatut que segueix produint tristes obvietats.

La darrera: que el conseller Castells –en la trista situació d’haver de cercar l’ajut del seu homòleg del País Valencià— hagi de retreure a Solbes no complir en els terminis de negocació del 9 d’agost, ni tenir present l’augment de la població i el sobrecost en serveis públics que representa… Que una persona de tanta solvència com el vice-president hagi omès els nous valors en el nombre d’habitants sembla una deixadesa incomprensible si tenim en compte que el pes de la població és una variable fonamental i òbvia de còmput des de que es va crear el “Fondo de Compensación Interterritorial.”.

Nova obvietat: l’Estatut es va votar i aprovar pel poble i el Parlament de Catalunya i es va aprovar també a les Cortes. A més d’obvi, és molt trist i cansat haver de recordar que a tots i totes obliga. El problema, vist des del govern de l’Estat, és que per a Catalunya és un dret i pel que sembla, per a Solbes i companyia, tant sols un deure, i massa penós de complir. Però atenció perquè el que s’està fent des de la vice-presidència del Govern és més greu que el que potser farà el Tribunal Constitucional… La darrera de les obvietats que cal reconèixer és que deixar Catalunya sense el finançament que fa possibles les polítiques pactades a l’Estatut és convertir, de fet i de manera especial en temps de crisi, l’Estatut de Catalunya en paper mullat.

 
1 comentari

Publicat per a 24 Juliol 2008 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , , ,

 
%d bloggers like this: