RSS

Arxiu d'etiquetes: Plataforma “Pel Dret a la Salut”

Un debate real s/salut y #MareaBlanca vs. publireportajear a Boi Ruiz

imageDespués del penoso publireportaje que se montó Boi Ruiz en TV3 el pasado jueves, Oriol Güell publicó en El País Catalunya algunas reflexiones que sirven para enfocar este nuevo debate, mucho más interesante, al que se ha invitado a participar al conseller (sin que de monento haya dado noticias…). Espero que después del programa de l’Alternativa.tv se resuelvan varias confusiones interesadas. Por ejemplo, para no ser exhaustiva:

1)qué es periodismo y qué es un pobre sucedáneo afín a la propaganda (especialmente deleznable en temas sociales muy sensibles)

2)cuál debería ser la política de salud enfocada al bien común, no sólo en Catalunya, frente al TTIP y qué es manipulación y pirateo de la sanidad en ese “capitalismo de amiguetes” que nos estafa…

3)la necesaria importancia y función de las Mareas para dar un vuelco en positivo a tanta mentira y basura que infecta la sanidad pública.

Vean mañana el debate “alternativo”, si quieren y pueden, y seguimos…

image

El debate sobre la sanidad pública emitido por TV3 el pasado jueves, pese a todas las críticas recibidas, tuvo una gran virtud: en apenas hora y media mostró con toda su crudeza los problemas que acechan al sistema. Las que siguen son siete lecciones que pueden sacarse del programa:

1.— La autocomplacencia. Los responsables sanitarios llevan décadas instalados en la autocomplacencia. Se aplauden y se felicitan por un modelo de cuyo futuro dependen. Lo hacen sin rubor y en directo ante los ojos de quienes sufren listas de espera eternas, pasillos abarrotados y recortes en su salario. El lema, sin aportar un solo dato, es que “Cataluña tiene la mejor sanidad de Europa” y el que no lo entienda debe ser un demagogo o un ignorante. No importa que un trabajador autónomo explique que su hospital —el de Palamós— le aplaza un año la operación por el sistema público mientras le abre la puerta del quirófano mañana mismo si paga lo que “cuesta un coche”. La culpa, en realidad, es del propio paciente por no saber reclamar en la ventanilla que toca. Y si se indignan ya lo saben: en Grecia están peor

2.— La ‘sociovergencia’. Boi Ruiz y Marina Geli bromean y se guiñan el ojo. Han sido los consejeros de Salud de los últimos 12 años, uno por CiU y la otra por el PSC. Dos partidos llamados (hasta ahora) a relevarse en el poder y, por tanto, a marcarse en una feroz oposición. Pero alardean de haber hecho justo lo contrario. Y si no hay oposición, hay complicidad y reparto de prebendas. El PSC vive desde hace un tiempo —por fin, aunque quizá ya sea tarde— cambios internos en los que ganan fuerza los que quieren plantar cara a las privatizaciones, la opacidad y la sanidad entendida como una cadena de montaje. El cambio coincide con el acercamiento de Geli a ERC, el nuevo gran partido de la izquierda. La historia, a veces, tiende a repetirse.

3.— El Colegio de Médicos al rescate. Boi Ruiz balbucea en un plató sin casi voces críticas. Pero ahí está el presidente del Colegio de Médicos, Jaume Padrós —exdiputado de CiU— para echarle un cable. La anécdota muestra el papel de una institución convertida en muleta del poder mientras hace crecer su holding empresarial (Sicav incluidas). Las comparaciones son odiosas, pero en Madrid fueron los médicos quienes frenaron las privatizaciones del PP.

4.— Enfermeras excluidas. El papel clave de la enfermería (y los auxiliares) en la sanidad tuvo escasa presencia en el debate y sufrió un feo truco televisivo: una declaración grabada que fue despachada, sin derecho a réplica, por un displicente Boi Ruiz. La intervención de la (subvencionada) representante de los usuarios fue tan irrelevante como su papel en defensa de los pacientes en tiempos de recortes.

5.— La corrupción. Sería un error decir que la corrupción es el primer problema de la sanidad. Pero haberla ignorado agranda la sospecha de que tras las puertas giratorias se esconden armarios llenos de cadáveres. Dos de los tres últimos directores del CatSalut están cerca de ser juzgados por graves delitos. A Carles Manté lo nombró Marina Geli. A Josep Prat lo recuperó Boi Ruiz para trocear el ICS. Sin oposición tampoco hay exigencia de responsabilidades.

6.- El escenario. Montar hoy un debate sobre la sanidad solo con poderes establecidos y sin apenas voces críticas revela muchas cosas. No se ha conseguido imponer el mensaje hegemónico sin tejer durante años una vasta red de complicidades. Los encomiables esfuerzos de Ariadna Oltra para poner orden en el desaguisado estaban abocados al fracaso. El programa estaba viciado de origen. Quien hizo la lista de asistentes demostró tal ignorancia sobre la situación de la sanidad que el debate —o el malintencionado ejercicio de propaganda— acabó por convertirse en un bumerán.

7.- El fin de los eufemismos. Desde despachos y escuelas de negocios, los dirigentes del sistema han escrito un relato trufado de eufemismos. Hasta que pacientes y trabajadores han comenzado a sufrir sus efectos. La sanidad ya no será más la balsa de aceite que fue. Asociaciones y entidades hacen bullir la calle y los centros de trabajo. Hay nuevos partidos y los viejos se renuevan. La omertá que tapó el caso Crespo sería hoy inconcebible. La sanidad pública ha pasado a ser un noble campo de batalla en el que se lucha por la salud de todos los ciudadanos.

 
1 comentari

Publicat per a 9 Març 2015 in Mitjans de Comunicació, Salut

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,

El gobierno de CiU miente, y es malo para la salud

image
Podemos encontrar en Catalunya Plural dos textos que demuestran que el Gobierno de CiU miente y es malo para la salud. El primero es una entrevista hecha por Jordi Subirana a Andreu Mayayo, catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Barcelona, para quien “vender que los recortes de CiU se han hecho por obligación es una tomadura de pelo”. Siguiendo el pensamiento de Mayayo, con la nueva consulta sólo se quiere movilizar a la gente que está a favor de la independencia cuando uno de los puntos importantes de la radicalidad en defensa de la democracia debería expresarse en todos los ámbitos de la conversación pública. Explica Mayayo que en Europa lo que funciona y mucho es el derecho a decidir, a través de referéndums, por ejemplo, sobre la remunicipalización del agua. Este es un combate que se ganó en París, en Berlín y en otras ciudades europeas, porque se ha hecho evidente que con el proceso de privatización los que han salido perdiendo han sido los ciudadanos. Quienes administran estas ciudades han visto muy claro en qué cosas no puede haber afán de lucro y tienen que ser bienes garantizados para toda la población. Recomienda Mayayo devolver al espacio público todas aquellas cuestiones básicas para la ciudadanía europea y sobre las cuales la ciudadanía tiene que tener la última palabra. “Aquí, tendríamos que poder decidir sobre cuestiones como Eurovegas y Barcelona World. De lo que se trata es poder decidir nuestro modelo de país.”

Las organizaciones que defienden la salud pública están decidiendo también con radicalidad, en el mismo sentido de hacer políticas desde, de y para la ciudadanía, el modelo sanitario de Catalunya. Y en este sentido, ayudan -y mucho- J. Martí, E. Feliu, J. Cabayol y J. Vallhonesta  de la Plataforma pel Dret a la Salut, autores de los siguientes “Comentarios sobre el informe del Departamento de Salud: Efectos de la Crisis económica en la salud de la población de Cataluña. Informe setiembre 2014.”

 

La verdadera realidad social y de salud en Cataluña: disminuye la esperanza de vida

En realidad el informe del Departamento de Salud debería decir: efectos sobre la salud de la crisis económica y las políticas del gobierno para hacerle frente, ya que determinadas políticas de austeridad y recortes han agravado los efectos de la crisis en lugar de paliarlas.

Según el informe, casi todos los determinantes de la salud se han deteriorado y por lo tanto sabemos que a medio plazo afectará a la salud de las personas.

El paro pasó de 277.500 personas (7%) en 2006 a 902.300 (24,5%) en 2013. Uno de cada tres adultos recibe alguna prestación (un 31,7%) pero sólo uno de cada ocho menores de 30 años la reciben (un 11,9%). Además, el 56,3% (500.000) hace más de un año que están en paro.

El riesgo de pobreza ha aumentado. En 2006 era de un 17,2%, mientras que en 2012 es de un 20,1%.

La privación material grave era en 2006 de un 3% y el 2011 de un 5,8%. Los dos indicadores afectan sobre todo a las clases sociales con tan solo estudios primarios o inferiores.

En el mismo informe, citando datos de la PAH, desde 2007 a 2013 hubo en Cataluña 79.043 desahucios, es decir 30 desahucios cada día de cada año. Un 70% de los desahuciados estaban en paro y también un 70% tenían dificultades severas para cubrir las necesidades básicas (alimentación, agua, energía, etc.)
Desde 2008 han aumentado en un 31% las personas sin hogar, de las cuales el 30% duermen en la calle, el 20% en asentamientos y un 50% en recursos asistenciales. (Datos del Observatorio de Vulnerabilidad de la Cruz Roja)

Aumentan los hábitos tóxicos, sobre todo en parados de larga duración y clases económicamente pobres.

El recorte presupuestario de 2.000 millones de euros en tres años significa un 16% de disminución del presupuesto. Traducido en presupuesto per cápita supone que de 1.297 € por persona en el año 2.010 se pasó a 1.150 el 2.012 y a solo 1.090 el 2.013. Esto ha supuesto una gran pérdida de calidad en el sistema, que se ha visualizado, sobre todo, en el cierre de servicios, la disminución de personal y en la pérdida de condiciones laborales (sueldos, pagas, etc.).

Aumento en todas las listas de espera (quirúrgicas de todos los procedimientos, visitas y pruebas) aunque el informe lo maquilla diciendo que se ha priorizado el acceso por patologías graves (cirugía cardiaca y oncología). Se dice que la actividad quirúrgica bajó de 2008 a 2011, pero que subió (ligeramente) en el 2012 y 2013 y que la cirugía con ingreso también bajó (como era de esperar por el cierre de servicios) lo que se compensa con la cirugía sin ingreso (de poca complejidad).

Se afirma que los resultados en salud todavía son buenos, lo que no es del todo cierto, ya que se empiezan a ver los (malos) resultados de estas políticas:

La esperanza de vida, que iba aumentando en Cataluña en los últimos años, ya se ha estancado e incluso en el último año del estudio (2012), ha perdido una décima.

La mortalidad general aumenta en 2012

La mortalidad infantil (a un año) aumenta de 2,96 / 1000 en 2009 a 3,03 el 2012.

La mortalidad perinatal (7días) pasa de 4,77 / 1000 en 2008 a 5,39 en 2011.

Aumentan levemente las muertes por suicidios: de 4,9 en 2008 a 5,6 en 2011. También han aumentado las hospitalizaciones por intentos de suicidios en mayores de 65 años. Y se incrementa el consumo de ansiolíticos y antidepresivos.

Se incrementan y mucho, las infecciones de transmisión sexual. Este aumento importante se debería explicar y aplicar medidas de prevención (Gonococos, de 5,3 en 2007 a 12,7 en 2013; Linfogranuloma de 0,2 a 1,6; Sífilis, de 3,2 a 11,1)

Empeora significativamente la percepción de la salud, sobre todo en las personas sin estudios y parados.

Así están algunos indicadores del sistema sanitario y de la salud de la población en este primer informe, que evalúa hasta el 2012 y en algunos casos hasta 2013: los determinantes de la salud (sociales, económicos, educativos, etc.) han empeorado, sobre todo en las clases sociales más desfavorecidas y los resultados en accesibilidad al sistema para las patologías más frecuentes, han empeorado como percibe la mayoría de la población afectada. Los resultados en salud ya empiezan a deteriorarse también (aumento de ciertas patologías, de la mortalidad, de los suicidios y disminución de la esperanza de vida). Una situación que irá creciendo desgraciadamente, si no se aplican políticas preventivas, tanto en los determinantes (desempleo, pobreza…) como en el sistema sanitario (devolviendo los 2.000 millones de euros esquilmados al presupuesto)

Es por todo ello que los ciudadanos debemos exigir que queremos decidir también sobre nuestra salud y el sistema sanitario de Cataluña.

Veure també l’informe de Pasu_cat a http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/10/22/avaluacio-de-limpacte-en-lassistencia-sanitaria-a-catalunya/

 

 

Etiquetes: , , , , , , , ,

En defensa de la sanitat pública, passem a l’acció!

image En un article anterior la Plataforma pel Dret a la Salut i SICOM presentaven el nou cas detectat al Vendrell que si feu clic aquí tornareu a veure. Però a la roda de premsa varen dir més coses Jaume Pavía, Pep Martí, Enric Feliu, Josep Cabayol i altres membres de la PDS, i també de SICOM que van explicar als periodistes presents que les “retallades” en sanitat han comportat augment de les llistes d’espera i aquestes són el camí cap a la privatització de la sanitat.

 Les retallades de pressupostos sanitaris han comportat tancaments de llits, quiròfans, serveis i precarietat laboral, això ha augmentat les llistes d’espera de tot tipus: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques, tractaments i visites a l’especialista.

Segons les dades oficials del CatSalut, en tres anys, els pacients de Catalunya en espera per ser operats d’un dels 14 procediments amb garantia de 6 mesos, han passat de 50.000 al 2009 a 80.000 al 2011. Això representa un augment del 60%. D’altra banda les dades de 2013 segueixen sent de 79.900 pacients. Aquests són només el 40% dels que esperen alguna intervenció (fins a 100 procediments quirúrgics són comuns) el que vol dir que a Catalunya hi ha 200.000 malats esperant una intervenció en el sistema públic.

Això no voldria dir massa cosa si els temps d’espera fossin raonables, però aquests temps ja no eren raonables abans i ho son menys actualment. Les mitges de temps d’espera publicades en la Web del CatSalut, que es poden consultar per Centres, amaguen els extrems. Així, hem agafat dos hospitals com a mostra, un d’alta tecnologia i l’altre un comarcal i veiem que dos dels procediments amb garantia que estan de mitja sobre els 6 mesos tenen casi la meitat dels pacients que estan esperant més d’un any:

-Galindó 338 pacients i 164 dels quals porten més d’un any. 

-Pròtesi de genoll 346 pacients dels quals 169 porten més d’un any.

Però si mirem els procediments que no tenen garantia de 6 mesos, la situació encara és més dramàtica:

-Operacions de mà: 298 pacients, dels que 170 porten més d’un any i dels quals 46 en porten tres esperant. 

-Fusió raquídia:  559 pacients, 361 amb més d’un any i 104 d’ells de més de tres anys d’espera. Això és mala gestió dels Centres sanitaris.

Aquesta situació, injusta, d’angoixa, dolor, de  pèrdua de salut i qualitat de vida per molts pacients ha donat l’entrada a la via de privatització de la sanitat pública. Els mecanismes de “derivació” de pacients de la sanitat pública a la privada es donen al menys de dues maneres:

-Una per manca de ètica d’alguns professionals (inclús de delicte) com hem llegit recentment als mitjans de comunicació “Denuncian a un médico público por cobrar por operaren el mismo hospital publico”. Cas d’una pacient de l’hospital del Vendrell que es suma als dos ja denunciats recentment de la Mutua de Terrassa.

-L’altre mecanisme es més institucional, organitzatiu, de “gestió”, l’explica molt bé la periodista del País (18/5/2013) “Salud ordena a hospitales públicos enviar pacientes a centros privados”.

Es tracta de l’hospital de Mataró que ha enviat per operar-se a 240 pacients des de Mataró a Barcelona, als centres del Sagrat Cor (privat d’una multinacional) i a la Plató (privat). Pagant el CatSalut, ja que són centres concertats, amb l’excusa de tenir molta llista d’espera,.

Si a l’hospital de Mataró, en comptes de tancar-li plantes i quiròfans (“retallar”) li donessin els cèntims que li han de donar a aquests centres privats per fer aquesta feina, no caldria derivar a aquests malalts amb totes les molèsties i perills que aquesta derivació comporta: desplaçaments del pacient i família; pèrdua del seu metge especialista que ha fet la indicació d’operar; tornar a Mataró si hi ha complicacions, ja que el CatSalut només paga el procediment quirúrgic  i el procés és més car que en el sistema públic perquè el privat voldrà donar dividends als seus accionistes (és ha dir, negoci amb la salut i la malaltia).

Què podem fer els ciutadans i ciutadanes en front d’aquesta situació de pèrdua de drets, degradació i desmuntatge dels sistema públic de salut? Doncs passar de la indignació i la protesta de “prou retallades” a l’acció:

-Detecció de problemes, denúncia, reclamació i solució. Acompanyament dels afectats mentre anem dibuixant, entre tots i totes, el Sistema Nacional de Salut de Catalunya regenerat,   que no permeti aquestes situacions.

 Què volem fer la Plataforma pel dret a la Salut (PDS)  amb la campanya que ja hem començat de detecció, reclamació i denuncia de problemes de pacients amb llistes d’espera a Sanitat?

Detectarem problemes de pacients amb tot tipus de llistes d’espera.

Reclamarem al centres sanitaris i ajudarem a solucionar-los fent acompanyament dels pacients.

Denunciarem els professionals corruptes que passen malalts del sistema públic a l’activitat privada fent negoci amb la malaltia.

Denunciarem als mals gestors del sistema públic que deriven pacients als centres privats, pagats pel CatSalut en comptes de millorar la gestió de les seves llistes d’espera; en darrer terme denunciarem a les direccions del CatSalut i del Departament de Salut que permeten aquestes situacions.

Si aquestes denúncies i reclamacions no solucionen els problemes les portarem per via judicial

Bases legals per aquesta campanya:

“Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació a la salut i a l’atenció sanitària. Març 2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social” que diu:

Art. 8. Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària

8.1.Dret d’accés als serveis sanitaris públics

En el marc de l’assegurament públic,  el ciutadà té dret a accedir a una atenció sanitària  de qualitat en el seu lloc de residència  i comptar amb una oferta integrada de serveis de referència.  

 8.4. Dret a ser atès, dins d’un temps adequat a la condició patològica i d’acord a criteris d’equitat

Els serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de la manera més eficient possible, per tal que el pacient pugui ser atès al més aviat possible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos, tipus de patologia, prioritat d’urgència, temps d’espera raonable i prèviament establert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.

 9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis

L’usuari té dret que se l’informi sobre els serveis i els requisits per a la seva utilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d’accés i la informació útil, com també la informació assistencial comparada sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres.

Demanem als bons professionals i gestors, igual que ho demanem als ciutadans,  que ens ajudin en aquesta campanya de neteja dels Sistema Sanitari Públic, no permetent i denunciant procediments incorrectes.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 16 Març 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Si nos roban la sanidad, nos cortan la vida: Pel dret a la salut!

¡Ayuda a difundir para que la manifestación del próximo sábado sea un gran éxito!
.

POR EL DERECHO A LA SALUD! – Manifestación en Barcelona el 28 de Julio

Día: 28 de julio

Hora: 11.30 h

Lugar: Rambla del Raval (hasta la Pl.. Santiago)

Luchamos para que no nos recorten la salud y el futuro!
NO a una sanidad clasista, racista y machista

La nueva Plataforma “Por el Derecho a la Salud” nos estrenamos en Barcelona con una manifestación el próximo Sábado 28 Julio

Los ya casi 50 colectivos formantes convocamos conjuntamente una manifestación contra el Real Decreto 16/2012 que convierte nuestra Sanidad Pública en una sanidad racista, clasista y machista. [28J]

1. – Eliminar el derecho a la salud como derecho universal, limitando el acceso a las personas inmigradas  indocumentadas, los jóvenes mayores de 26 años que no han cotizado a la Seguridad Social, las personas que trabajan en la economía informal o las mujeres que se han dedicado al trabajo doméstico.

2. – Introduce barreras económicas en el acceso a tratamientos, como el repago de medicamentos a los pensionistas o el pago de los traslados no urgentes en ambulancia, de la alimentación artificial, entre otros.

3. – Reduce la eficiencia de las medidas preventivas y de control de la salud pública, ya que colapsará los servicios de urgencias, obstaculizará la prevención de enfermedades, reducirá la calidad del servicio y perjudicará la labor de los profesionales.

4. – No contribuye a la sostenibilidad de la Sanidad Pública porque al deteriorar la calidad de la sanidad pública, promueve el recurso de las familias a la sanidad privada y aumenta el endeudamiento. Además, no afronta las actuales carencias del sistema.

Esta medida se suma a las otras agresiones del Gobierno de la Generalitat en la Sanidad Pública, como el euro por receta, la reducción de camas o el cierre de plantas y servicios enteros. Y DECIMOS ¡BASTA!

Con esta movilización arranca la ‘Plataforma Por el Derecho a la Salud’, un espacio unitario para luchar contra todas las agresiones que está sufriendo la Sanidad Pública.

EVENTO FACEBOOK: http://www.facebook.com/events/262245917222969/?context=create

PEL DRET A LA SALUT! – Manifestació a Barcelona el 28 de Juliol

La versión en castellano a continuación y ambas en acampadaBCN

Visto en Dempeus.
 
Deixa un comentari

Publicat per a 26 Juliol 2012 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Manifest de la Plataforma “Pel Dret a la Salut”

Es temps d’unir-nos, de confluir sense apriorismes i de trobar-nos i retrobar-nos.  Som milers i milers les persones, organitzades o a títol individual,  que estem disposades a lluitar pels nostres drets i un món amb molta més equitat. Som milers i milers els homes i dones disposar a fer valer els drets aconseguits amb la notra lluita i la dels nostres pares. Som milers i milers les persones que volem deixar un món en el que la convivència, la igualtat i la democràcia siguin valors per a les futures generacions. En aquest sentit, avui que tenim oportunitat de parlar amb el metge i amic Josep  Martí  del Valor i els valors de la Salut, us faig a mans també el Manifest de la Plataforma “Pel Dret a la Salut” que agrupa a moltes organitzacions de Catalunya (Dempeus per la Salut Pública en forma part)  per si esteu d’acord amb el redactat i voleu enviar la vostra adhesió com a grup, associació o a títol personal a: peldretalasalut@gmail.com

Amb aquest primer manifest del 28 de juliol de 2012 neix la Plataforma  “Pel Dret a la Salut‟ per lluitar contra totes les ofensives que està patint el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcter universal, públic i equitatiu, a nivell estatal i català.

Aquest manifest se centra en la lluita contra el Reial Decret Llei del 20 d’abril del 2012, que el Govern de l‟Estat va aprovar sense cap debat al Parlament. Un Reial Decret Llei que pretén acabar amb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El títol “per garantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions” anuncia tot el contrari del seu contingut. A la pràctica, aquest Decret refusa un SNS basat en el dret a l‟atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favor de la promoció d‟un sistema de salut que estimula a privatització de l’atenció a la salut i afavoreix l’augment de les desigualtats socials, segons l’estatus migratori, l’edat, la classe social, el lloc de residència o el gènere de les persones.

Les mesures del Reial Decret de 2012 amb major impacte sobre l‟actual SNS i la salut de les persones són:

1.- Suprimeix el dret a la salut com a dret universal i individual de les persones. Vincula el dret a l‟atenció sanitària a l‟assegurament de la persona (cotització social), en contraposició amb els estaments de La Constitució espanyola de 1978 i la Llei General de Sanitat de 1986, que vinculen el dret al fet de residir a qualsevol territori de l‟estat espanyol.

Exclou el dret a l‟atenció sanitària integral a les persones immigrades indocumentades, els joves majors de 26 anys que no han entrat en el sistema de la Seguretat Social (SS), les persones que treballen en l‟economia informal o han treballat en paísos sense acords de SS, o les dones que s‟han dedicat a les tasques domèstiques sense remuneració al llarg de la vida.

2.- Elimina l’equitat en les prestacions sanitàries i en l’accés als serveis i tractaments de salut. Pretén fragmentar l’assistència sanitària segons tres tipus diferents de prestacions: “bàsiques comunes”, “complementàries” (mitjançant copagaments) i “suplementàries” (diferents segons la comunitat autònoma).

Introdueix barreres econòmiques en l’accés als tractaments de salut: imposa el repagament per medicaments als pensionistes, incrementa el repagament per part dels treballadors actius i introdueix el pagament dels trasllats no urgents en ambulància, de l‟alimentació artificial, entre d‟altres. Pretén eliminar el dret de les dones a l’avortament, conquerit després de molts anys de lluita.

Així, l‟atenció sanitària rebuda dependrà de la capacitat per pagar i, per tant, deixarà de ser igual per a totes les persones. És a dir, s‟incrementaran les diferències injustes en l‟accés a la sanitat i, per tant, les desigualtats en salut entre les persones amb o sense malalties o en situacions socials i econòmiques més o menys desfavorides.

3.- Acaba amb el caràcter solidari i redistributiu del SNS. Des de la promulgació de la Llei de Sanitat de 1986, l‟atenció sanitària no es finança amb les quotes de la SS, sinó amb impostos com l’IVA, l‟IRPF i altres taxes que paga tota la població. Els co-repagaments previstos en el Decret posen les bases per acabar amb el caràcter redistributiu i cohesionador social del SNS.

4.- Redueix l’eficiència de les mesures preventives i de control de la salut pública promogudes pel SNS. La privació del dret a la salut sobre determinats col·lectius de la societat i la promoció d‟un model d‟atenció no orientat cap a l‟atenció primària tindrà un impacte sobre el conjunt de la societat: col·lapsarà els serveis d’urgències, obstaculitzarà la prevenció de determinades malalties, farà minvar la qualitat global del sistema de salut i perjudicarà greument els professionals de salut en l‟efectivitat de la seva funció.

5.- No contribueix a la sostenibilitat del SNS. Deteriora la qualitat de la salut de les persones i la sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitat privada i n‟augmenta l‟endeutament. A més, ben al contrari de produir estalvis, és previsible que motivi més ineficiències: els sistemes de salut universals són reconegudament més eficients que els basats en l‟assegurament. Les entitats privades proveïdores de serveis sanitaris són més cares que les públiques i els sistemes que atorguen més pes als hospitals que a l‟atenció primària són més cars, menys arrelats a la comunitat i més deshumanitzats.

Les mesures previstes en el Decret constitueixen una vulneració flagrant i inacceptable de l’ordenament jurídic bàsic espanyol i atempten contra el dret a l‟atenció a la salut. A més, deterioren les condicions de vida i de treball dels i les professionals de la salut i els plantegen greus conflictes ètics relatius a l‟exclusió de certs col·lectius de l‟atenció sanitària.

6.- No afronta les actuals ineficiències del sistema de salut. No preveu mesures destinades a corregir ineficiències, ni desigualtats en l‟accés als serveis sanitaris i en la qualitat de l‟assistència. No limita la despesa en medicaments i altres tecnologies que sovint poden ser substituïts per alternatives de menys cost. Manté el poder i la influència dels valors de mercat (per exemple, de la indústria farmacèutica) en l‟atenció sanitària i no aborda la problemàtica dels conflictes d‟interessos de polítics, gestors i professionals, en relació a la indústria farmacèutica i de tecnologia mèdica i altres interessos de mercat.

7.- Potencia el deteriorament del Sistema de Salut a Catalunya. L‟impacte de les mesures adoptades a través d‟aquest Decret sobre el SNS i la salut de les persones es potencien amb les ja aprovades per l‟actual Govern de la Generalitat de Catalunya: la disminució de la despesa pública en salut, i el conseqüent tancament de llits, centres i serveis de salut; l‟increment de la subcontractació de gestió privada o la recent introducció del co-repagament de l‟euro per medicament.

Aquesta darrera mesura interacciona directament amb els efectes del Decret sobre l‟equitat i accés als tractaments (punt 2), atès que augmenta el preu que una persona resident a Catalunya haurà de pagar de més per a poder accedir als medicaments indicats pels professionals de salut, essent de nou les persones de menor nivell d‟ingressos i els malalts crònics els col·lectius més vulnerables. Es tracta, per tant, d‟una taxa injusta sobre l‟estat de salut de les persones. Els serveis i tractaments per la vida i la salut de les persones no es poden imposar amb taxes i més, quan aquestes taxes no justifiquen el gravatge per cap servei, o bé aquest servei no està explícitament identificat i quantificat. I encara menys quan hi ha una doble imposició, s‟està vulnerant la Llei general tributària, la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat i la LOFCA i manca un reglament específic per aplicar-la, convertint els farmacèutics en recaptadors, enlloc de l‟administració pública.

Fem una crida a la població, els agents socials, els moviments de base i els representants polítics a rebutjar i a combatre activament el cop d’estat espanyol i català als nostres drets.

Cal que ens mobilitzem de forma organitzada i recolzem les actuals iniciatives ciutadanes en DEFENSA del Dret a la Salut i del caràcter universal, equitatiu i públic del SNS i en CONTRA de la privatització, de les retallades en la despesa pública en salut; de la limitació d’accés a les prestacions, serveis i tractament de salut segons l’estatus migratori, els ingressos econòmics, el gènere, la classe social o l’estat de salut; i dels co-repagaments estatals i catalans, promoguts pels actuals governs espanyol i català, per tal de dificultar la seva posada en pràctica i exigir la seva retirada.

juliol 2012

 
 

Etiquetes:

 
%d bloggers like this: