Bé per Cayo Lara, pel seu nerviosisme no amagat, per la seva honestedat que traspassava la càmara, per les mancances que no disimulava, pel seu entusiasme i la seva humiltat, pel seu tracte fratern amb qui li preguntava, fos qui fos, i per deixar ben clar ahir que existeix una esquerra no ensinistrada que es nega a fer de “coartada democràtica” dels poderosos.
Parlen també del tema els blocs dels companys Rafa Hortaleza
El blog de Manuel Ruda
Punts de Vista 