RSS

Arxiu d'etiquetes: precarització

Treballadors pobres als Estats Units

day-working-poor.jpg

El passat mes d’octubre el CENTER FOR ECONOMIC AND POLICY RESEARCH dels Estats Units va donar a conèixer un estudi segons el qual el 75% dels treballadors i treballadores d’aquell país no tenien ni un salari digne ni beneficis socials suficients.

En concret, sols el  25,2% tenien un treball per al que cobraven un mínim de 16 dòlars l’hora, amb dret a assegurança mèdica i a pensió de jubilació. Aquest Informe, que porta per títol  “How Good is the Economy at Creating Good Jobs?” explica també que entre el  1979 i el 2004, i malgrat el gran creixement econòmic del període, el nombre de persones d’aquell país amb un lloc de treball digne no va canviar (es defineix “lloc de treball digne” el que representa una remuneració de com a mínim 16 dòlars l’hora o uns 32.000 dòlars a l’any, assegurança a càrrec de l’empresa i dret a pensió de jubilació). En els darrers 25 anys, la classe obrera dels Estats Units ha envellit, ha agafat més experiència i està millor preparada, però tot i així, el 75% dels treballadors i treballadores segueixen amb ocupacions que no impliquen el dret a l’atenció sanitària, ni subsidi de jubilació, ni contracte estable.

L’economia dels Estats Units, doncs,  no ha aconseguit convertir el creixement en millors llocs de treball, i des de 1979, i malgrat la renda per càpita s’ha incrementat en un 60%, el percentatge de persones que treballen en condicions dignes segueix sense passar del 25%. I si la classe obrera no ha tingut cap mena de millora, la proporció de llocs de treball dignes ha disminuït del  25 al 30 per cent, malgrat els increments de valor de les accions i el progrès tecnològic de tot el periode. De fet, aquest darrer factor hauria d’haver incrementat la facilitat per a la creació d’ocupació de qualitat.

El percentatge de la població dels USA que te feines de molt mala qualitat es calcula en un 26,6%, sense registrar per tant cap progrés destacable en relació al 1979, any pel que s’estima un percentatge del 27,9 per a treballs en les pitjors condicions (mal pagats i sense assegurança mèdica ni dret a subsidis).

“How Good is the Economy at Creating Good Jobs?” és el primer d’una sèrie que analitzarà la qualitat de les condicions de treball als Estats Units.

Per baixar l’informe:

http://www.cepr.net/publications/labor_markets_2005_10.pdf

 
Deixa un comentari

Publicat per a 21 Novembre 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , ,

Crisi econòmica, condicions de treball i la salut de les dones

Com explicava en altres entrades, amb l’Annalí Casanueva Artís anem analitzant  des de l’inici de la crisi els seus efectes de gènere. En aquesta entrada citem treballs d’investigadores de primer nivel com són la Lucía Artazcoz, la Carme Borrell  i tot el seu equip de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

EFECTES DE LA CRISI SOBRE LA SALUT DE LES DONES

lucia-artazcoz.jpg

No hi ha dubte que totes les tensions socials agreujades per la crisi econòmica empitjoren l’estat de salut de les dones. No sols pel menor consum propi en aliments i cura amb la disminució dels ingressos familiars, sinò pel major nombre d’hores que s’han de dedicar al treball remunerat i no remunerat a fi i efecte de compensar –en la mesura que sigui possible— els efectes negatius de la crisi. L’intercanvi que les dones solen fer en aquests casos de temps per renda intentant mantenir estable el benestar de les persones properes té repercusions directes sobre la salut de les mateixes dones.

Pel que fa a la salut laboral, en la presentació de Dempeus per la Salut Pública el pasat mes de febrer, Lucía Artazcoz (2009) ens recordava que en un context de crisi i globalització no ens podíem permetre ser optimistes perquè les regles de joc dels mercats de treball ja no les marquen els governs sinò les multinacionals i les empreses financeres i el seu objetiu no és la qualitat de vida de las persones sinò el benefici econòmic. En aquest context de crisi i incertesa, amb moltes famílies molt endeutades, no sols la jornada laboral tendirà a incrementar-se, sinò que s’acceptaran condicions de treball més difícils per por a perdre el lloc de treball. Artazcoz afegia que el retall de costos per part de les empreses pot començar per les condicions de seguretat i salut laboral, i que les creixents demandes econòmiques i socials ens estan portant a una societat de 24 hores, en la que cada vegada més els treballadors i treballadores es veuen en l’obligació de cumplir horaris atípics. I encara que es vol afalagar la nostra condició de consumidors/es i ens volen presentar aquesta jornada ininterrumpida de treball –i la major flexibilitat horària que comporta– com una “oportunitat” per adquirir béns i serveis totes les hores del dia, és més preocupant l’efecte negatiu sobre la salut dels horaris atípics (en el comerç, per exemple, amb una ocupació molt feminitzada) i la pèrdua crònica d’hores de son.

Citant la investigació que en el seu moment es va publicar a la revista Lancet, Artazcoz recordava com el fet d’obligar a les mosques a canviar de forma constant el seu rellotge biològic s’associava a una reducció de l’esperança de vida. I seguia dient: “La manipulació dels éssers humans, de la mateixa manera, no és ética. No obstant, ja sigui per elecció o per necessitat, moltes persones estem realitzant experiments incontrolats amb nosaltres mateixos.” En aquest sentit, l’equip format per Artazcoz, Borrell, etc. (2007)ha investigat l’efecte de les llargues jornades de treball sobre la salut i els hàbits relacionats: les dones que treballen més de 40 hores a la setmana tenen més problemes de salut que els homes amb la mateixa jornada laboral –i d’entitat diferent. Entre els homes els simptones es tradueixen sobre tot per manca de son – amb les complicacions que comporta-, i entre les dones s’associa a simptomes depressius, ansietat, major probabilitat de fumar, hipertensió, sedentarisme i més insatisfacció laboral. Pel que fa als problemes de salut mental, es pot apreciar clarament l’impacte i prevalència diferents per gènere entre treballadors i treballadores manuals a Espanya en funció del tipus de contracte.

salutgenere.jpg
Les autores van més enllà de recomenar com a mesura bàsica -i moltes vegades única– la reducció de jornada, ja que en el cas de les dones s’ha de tenir també en compte l’exposició continuada a condicions de treball deficients i el mateix treball domèstic. Per exemple, a l’estudi del 2007 valoren si la larga jornada es fa per elecció de la persona o no, i assenyalen que molts professionals d’alta qualificació poden escollir quantes hores dediquen al seu treball, que a més pot ser creatiu, i gairebé sempre suposa gratificació i reconeixement personals. En canvi, les llargues jornades de les persones poc qualificades o amb dificultats econòmiques s’expliquen gairebé sempre per presió de l’empresa o necessitat econòmica. Els resultats demostren que en el cas dels homes amb un status laboral alt, solen treballar més de 40 hores a la setmana amb un alt nivell de benestar personal, i en el cas de les dones, les jornades extenses van unides a situacions de vulnerabilitat (status laboral baix, dones separades o divorciades).

És a dir, la repercussió de les llargues jornades en una salut millor o pitjor entre homes i dones s’explicava porquè les dones que treballen més de 40 hores a la setmana ocupen llocs poc qualificats i tenen unes condicions de treball pitjors. “El treball menys qualificat es paga pitjor, no compensa a nivell personal, en tant que en el cas dels homes hi ha més elecció, perquè els resulta enriquidor i els reporta més beneficis”, explica Artazcoz en relació als resultats de l’estudi.

En aquest sentit, la investigació conclou que les dones en situacions socioeconòmiques més difícils són també les que treballen més hores, al contrari del que succeix entre els homes – el 5,8% de les dones divorciades treballaven més de 40 hores a la setmana, i els homes divorciats eren sols el 2,2%.

Fins fa molt poc, la salut laboral s’ocupava de sectors tradicionalment ocupats per homes, com la indústria o la construcció, i ni tan sols entrava a considerar altres sectors en els que predominen les dones, com els serveis en general, el comerç o la neteja. Ara, però, sembla evident que cal analitzar les necessitats de les dones que treballen al sector serveis i millorar les seves condicions laborals, igual com s’ha fet en altres sectors i llocs de treball.

Lucía Artazcoz acaba recomenant polítiques de salut laboral més ambicioses, transversals amb la resta de les polítiques, i que valorin abans que res el seu impacte en les persones i la seva salut. “D’aquesta manera ja no es podria seguir parlant de com abaratir l’acomiadament o de com retallar les prestacions econòmicas de l’atur.”

 
Deixa un comentari

Publicat per a 9 Juliol 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

La crisi i les dones joves

Annali Casanueva Artís i Gisela CorominesAmb l’Annalí Casanueva Artís (a la foto, amb la seva cosina Gisela Coromines) anem analitzant els efectes de gènere de la crisi econòmica i avui voldríem enumerar alguns punts que de manera especial afecten a  dones joves. De fet, la crisi és especialment agressiva amb les persones joves, com ho demostra el fet que la taxa d’atur de menors de 25 anys són especialment escandaloses a tota la Unió Europea. A l’abril del 2009, la taxa d’atur respectivament del 18,5% a la zona euro i del 18,7% a la UE27, arribant a les seves cotes més altes a  Espanya  amb el 36,2%… (Quin país es pot permetre que més d’un de cada 3 joves estigui a l’atur…!)

Malgrat la magnitud del desastre, hem d’afegir a més que les dones joves són  vulnerables front la crisi.  Les dades de l’atur registrat a Espanya pel primer trimestre del 2009 reflecteixen una taxa del 16,10% en dones més grans de 25 anys i del 34,99% en dones de menys de 25 anys. Aquestes xifres fan  ostensible i dolorosament visible aquesta situació. A més, com es pot veure en el gràfic, la taxa d’atur de les dones joves creix amb més rapidesa que la taxa d’atur de les dones de més de  25 anys i és més sensible als canvis  estacionals de creació de treball.

atur-dones.jpg

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Enquesta de Població Activa (EPA) publicades pel Institut Nacional d’Estadística (INE)

 Altres factors a tenir presents serien:

1.- Les persones joves porten, naturalment, menys temps cotitzat a la seguretat social, i reben per tant prestacions d’atur de menys temps i menys diners, cosa que agreuja la  dependència de la joventut en relació als ingressos d’altres membres de la família, i fa impossible que puguin tenir una  vida independent de manera continuada. (Per no parlar de projectes de vida pròpia, assumir noves responsabilitats familiars…)

2.- Els paradigmes político-econòmics. La ideologia dominant neoliberal que va començar a imposar-se a tot el món a finals del segle passat, ha aconseguit transformar les relacions laborals i imposar condicions laborals cada vegada més precàries. Aquestes polítiques es varen començar a aplicar en els nous contractes i  han afectat per tant,  en una mesura més gran, a les persones més joves. En aquest sentit, les noves contractacions de persones joves no suposen els mateixos drets laborals aconseguits  per generacions anteriors.   Aquest “trancament” no és sols contractual. Implica també una profunda divisió en la classe obrera i els seus objectius sindicals.

 3.- Les dificultat afegides de formació, amb  la disminució o precarització dels ingressos familiars, més una dotació insuficient d’ajuts per estudiar (beques i altres)  i tots els condicionadors de temps que implica la nova organització de l’Espai Europeu d’ Ensenyament Superior. Les noves normatives en ensenyament i formació no afavoreixen la mobilitat social, sinò que tendeixen a enquistar la societat fragmentada  i marginadora dels “dos terços”,  amb un biaix afegit de gènere… i edat.

Tot aquest conjunt de situacions empeny a les persones joves cap el mercat de treball i l’acceptació del que es coneix com  “contractes escombraria”. A les noies joves, a més, les condemna a situacions laborals no regulars, a treballs escadussers que ni tan sols impliquen continuïtat en el mercat submergit de treball. I  les repercusions que tenen de forma negativa en la seva formació,  es reprodueixen també de forma immediata en la seva implicació com a ciutadania participativa,  i en un termini més o menys llarg en la seva salut física i psicològica, posant encara més en dubte i precari la capacitat emancipadora  de la joventut.

 

 
3 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2009 in Ciutadania/Política, Gènere

 

Etiquetes: , , , , ,

 
%d bloggers like this: