RSS

Arxiu d'etiquetes: privat

Sobre els tripijocs d’una consellera

joan-colom.jpeg

Ja sé que potser hi haurà qui es sorprendrà amb el que avui escric, però a vegades val la pena avisar d’una qüestió que per altra banda és òbvia: és a dir, que no es poden posar totes les persones d’un mateix partit, o d’unes mateixes idees, en un mateix cabàs. Per exemple, sempre he dit que respecto –i molt– al conseller Antoni Castells (i que consti que no som família). Avui voldria afegir que també té la meva confiança un altre socialista honest, bon professional, d’opinions ponderades i que ha s’ha fet amb un magnífic equip: el Síndic Major de Comptes, Joan Colom, a qui vaig conèixer a la Facultat de Ciències Econòmiques ja fa molts anys (fins i tot em va donar algunes classes de Teoria Fiscal quan era professor adjunt en el Departament d’un demòcrata convençut, el professor Ramon Trias Fargas).

I tot això ve a tomb d’una notícia apareguda avui a l’edició de Catalunya de El Pais sobre les excuses i tripijocs de la consellera cercant el suport dels partits i coalicions que formen el Govern. Els recomano de manera especial la lectura atenta dels dos darrers paràgrafs, que reprodueixo:

“El Gobierno catalán sostiene que las adjudicaciones a dedo y los pagos duplicados que denuncia la sindicatura son completamente legales porque el consorcio que construyó el hospital y la residencia de Collblanc, de capital cien por cien público, tiene carácter de empresa privada y no debe someterse a la ley de contratación de la Administración pública. La sindicatura, por su parte, reitera que todas las empresas públicas de la Generalitat están sujetas a las mismas normas.”

corneliuslx4.gif

Que jo sàpiga, i si és que el periodista s’expressa bé, “los pagos duplicados” (si són duplicados) no són legals ni a les empreses privades ni a les públiques. Però és que aquesta manera de jugar amb lo privat i lo públic segons convingui, de manera que ja no es sap fins on es poden o no demanar responsabilitats, o fins on un pagament dubtòs, i més si és “duplicat”, es pot defensar o no, és una pràctica que qualsevol conselleria d’esquerres no sols no hauria d’utilitzar mai, sinó que hauria d’eradicar completament dels seus mètodes i argumentari habituals… I més en un tema tant important i sensible.

L’hospital Moisès Broggi, del que ja vaig tenir oportunitat de parlar-ne, és dels primers a Catalunya a ser construït d’aquesta manera opaca, escatimadora de responsabilitats i debilitadora de la sanitat pública (tant a l’estil Güemes i Espe-rancia). I hauria d’envergonyir el sol fet de treure com argument que “tiene carácter de empresa privada” per evitar subjectar-la al control del Síndic que, a la seva vegada, informa preceptivament al Parlament de Catalunya.

Però el Síndic de Comptes, segons ens segueix dient El Pais, no s’ha arrugat davant els tripijocs de la consellera, i ha enviat l’informe sobre “el Consorcio Sanitario Integral, gestor del hospital del Baix Llobregat, al Tribunal de Cuentas, que, a diferencia de la institución catalana, sí tiene capacidad sancionadora.”

Doncs ja veurem si sanciona o no… Però segurament a la Conselleria de Salut hi ha gent que millor faria preparant les maletes.

 
6 comentaris

Publicat per a 6 febrer 2010 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

La primera víctima de la violència de gènere del 2010

violencia-genero.jpg

Llegeixo avui, amb tristesa, que Josefa R. Z, de 45 anys, ha estat la primera víctima de la violència de gènere a El Cuervo (Sevilla). Segons expliquen persones amigues i veïnes, la parella tenia múltiples discussions i s’havia separat en diverses ocasions.

No hi ha rès que excusi la mort de Josefa, però avui sabem que el seu home tenia reconeguda una invalidesa laboral des de feia anys, i segons algunes veïnes estava una «mica deprimit». La depressió també l’havia afectat a ella, ja que segons la gent propera a la parella,  gairebé no sortia de casa… Però, pel que sembla, ningú s’havia adonat que aquesta situació era, ja de per sí, socialment i personalment, malaltissa.

Els comentaristes de la notícia informen que ella mai havia denunciat que patís maltractaments ni havia sol·licitat tampoc atenció als serveis socials per a la dona… i acaben subtitulant, doncs, que  “la víctima, de 45 anys, no havia patit maltractament previ”.

No sé si les dones que llegeixin la notícia ho veuran amb els meus ulls, però per mi és evident que el maltractament hi era, s’hagi denunciat o no, i el que m’entristeix encara més és que la situació en que vivia aquesta parella necessitava ajuda i podia haver estat tractat per uns serveis socials que, o bé no existeixen, o bé prefereixen mirar cap a un altre costat.

Està molt bé que l’Institut Andalús de la Dona (IAM) reclami a les dones que pateixen situacions de maltractament que «no callin», però també és molt important que com a societat ens adonem de quan es sotmet a les persones a una situació límit. Repeteixo, rès no excusa la violència ni l’assassí. Però si fa temps que es coneix la correlació de crisi econòmica i increment de la violència de gènere… què es fa per detectar-la a la societat, per prevenir-la, per evitar-la?

Segurament el camí passa per aprofundir en el tractament de que lo privat és de fet, públic, i com a tal s’ha de tractar, i sobre tot, no caure en la superficialitat de dir que no hi havia maltractament quan el que no s’havia fet era cap denúncia expressa. Crec que el maltractament personal i social queda prou a la vista sols amb les quatre ratlles de les notícies que avui publiquen els diaris.


Ha escrit també sobre aquesta trista notícia en el seu bloc Inés Sabanés.

 
4 comentaris

Publicat per a 4 gener 2010 in Gènere

 

Etiquetes: , ,

Defensar lo públic és defensar la democràcia

public_private.jpgSegurament moltes persones ens adonem, cada vegada més, que lo privat és públic. Aquest lema va començar essent característic del moviment feminista ara el fan seu moltes organitzacions. Gràcies a anar-ho entenent, la societat ha pogut dotar-se de lleis que han posat fre a la violència i la desigualtat envers dones i infants que eren i són encara autèntics atemptats contra la humanitat. No és cap pràctica privada la mutilació genital femenina. No forma part de “lo privat” que des de les tribunes eclesials ens diguin com hem d’estimar, ni a qui podem estimar… i a qui no.

Però lo públic també és privat en molts àmbits de l’economia… I fins que la democràcia no penetri les relacions de producció, fins que no entri a les empreses, hi haurà massa àmbits de la societat que estaran en una esfera pre-democràtica. La reflexió és immediata: n’hi ha prou amb la creació d’un tercer sector per poder fer una esquerda en aquest món que segueix al marge de les conquestes socials, polítiques i econòmiques? Com es viuen aquestes experiències, parcials i limitades, però que ens poden donar ja algunes pistes de per on avançar… o fer-nos veure per on no hi ha camí possible? I finalment, s’està recuperant des de la societat civil la reivindicació de lo públic? Quines noves experiències hi ha? I si són encertades aquestes experiències, per què no es coordinen millor, per què no s’apropen unes a altres i guanyen en força i capacitat, i ajuden a reforçar l’àmbit de lo públic en els sectors més amenaçats com l’ensenyament i la sanitat?

Des de la Fundació Pere Ardiaca i l’organització Universitat en Marxa s’ofereix una possibilitat de reflexió i debat en la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Si podeu, passeu tot el divendres reflexionant amb nosaltres… I si sols podeu passar-vos una estona, al matí o a la tarda, també valdrà la pena… Us esperem!

Jornada de reivindicació de lo públic

tercer_sector.jpgSeguint el debat encetat fa ja tres anys i les conclusions del 2008, volem aprofundir un debat sobre la democràcia, entesa com quelcom més que unes regles institucionals formals, amb les entitats socials com a pilars de la vida democràtica i importants agents de benestar. Per tant la concepció republicana i l’impuls de contribució cívica- del qual el voluntariat i l’associacionisme en són expressió- són la base per aprofundir la democràcia i construir cultura democràtica.

Divendres 11 de Desembre FAVB. C/Obradors número 6-10, baixos. Cantonada amb C/Escudellers. Ciutat Vella. Barcelona

Tercer Sector: una tercera via entre públic i privat?

Susana Narotzky, Catedràtica d’Antropologia Social de la UB Carles Campuzano, Diputat de CiU al Congrés David Fernández, Coop57-Serveis financers ètics i solidaris Presenta: Nuria Lozano, Responsable del Món del Treball d’EUiA

Experiències de participació en la gestió col.lectiva de lo públic

Andrés Naya, Prosperitat Cultura En Acció  Adelina Escandell, Mestre de l’Escola Barrufet  Michel Cibot, Director General dels serveis de la ciutat de Malakoff (França), Delegat de l’Associació de Ciutats per la Pau Presenta: Anna Rubio i Cillan, Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Quina articulació de la reivindicació de lo públic per a la recuperació de la iniciativa política?

Eva Fernández, Presidenta de la FAVB  Àngels Martínez i Castells, Dempeus per la Salut Pública   Manuel Delgado, Professor d’Antropologia de la UB   Àngel Crespo, Secretari General de CCOO del Barcelonès   Presenta: Maria José Pardo, Regidora d’Acció Social i Salut Pública de l’Ajuntament de Cornellà

Organitza:

t10794-per-langels_img_4.jpgt10794-per-langels_img_3.jpg

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: