RSS

Arxiu d'etiquetes: privatització

El austericidio de la #sanidad muy bien explicado en pocas palabras

La sanidad en Catalunya. Entrevista a Ana Martínez y Montse Vergara

“Sabemos que los determinantes de la salud han empeorado con la crisis”

Entrevista de Sergi Raventós publicada originalmente en VientoSur.

ana_martinez_peq

Recientemente se ha presentado el libro “Como comercian con tu salud” del que me consta que ha requerido de mucho esfuerzo pues ha colaborado mucha gente. En primer lugar felicitaros por el trabajo realizado. ¿En qué consiste este libro?

Este libro surge de la necesidad de entender qué está ocurriendo con la sanidad catalana, intentar esclarecer qué hay detrás de todo aquello que se oye día a día, desde los medios de comunicación, las instituciones y los actores sociales. Entender cómo es la sanidad catalana, si es cierto o no que se ha acelerado un proceso privatizador justificado por las recientes medidas de austeridad y en qué consiste; así como también valorar qué impacto puede llegar a tener todo ello para la salud de las personas.

El primer capítulo trata de los Determinantes de la salud y las políticas neoliberales ¿Por qué son tan importantes los determinantes sociales en un libro que trata de la privatización de la sanidad catalana?

La sanidad es un importante determinante de la salud, pero no el único. Necesitamos un sistema sanitario de calidad cuando estamos enfermas, para que guíe la promoción y la protección de la salud. Pero los motivos por los cuáles enfermamos no sólo se encuentran en la sanidad, sino en nuestro entorno urbano, ambiental, en nuestra manera de vivir y trabajar. Es importante conocer todo aquello que puede afectar a nuestra salud, para poder intervenir y planificar con políticas más eficientes y adecuadas a todos los niveles, no sólo el sanitario. Ahora bien, que la sanidad no sea el único o más relevante determinante de la salud no significa que debamos reducir los recursos destinados en sanidad. Precisamente, en tiempos de crisis, donde los determinantes de la salud se ven perjudicados pues las personas pierden sus viviendas, sus trabajos, su capacidad adquisitiva… y se destinan menos recursos para el bienestar social, existen evidencias científicas y de sentido común que muestran cómo la gente enferma más, y por tanto, va a necesitar planificar mejor la redistribución de recursos, entre ellos los sanitarios.

¿Por qué se establece una diferencia entre privatización y mercantilización cuando os referís a la sanidad catalana?

Es importante distinguir entre ambos conceptos. El proceso de privatización implica mercantilización, sin embargo, mercantilizar no implica siempre privatizar, aunque sí facilita y promueve este proceso. En el libro, consideramos la privatización como la “transferencia o desplazamiento, parcial o total de las funciones o activos públicos (gobierno central, administración pública, agencias y empresas de titularidad pública) hacia el sector privado; mientras que mercantilización hace referencia a la introducción de criterios mercantiles en el funcionamiento y la gestión de las administraciones públicas.

En Catalunya, podemos encontrarnos con estos procesos dentro de la sanidad pública, tanto en la provisión de servicios, como en la gestión de los mismos o en las infraestructuras y recursos. Por ejemplo, algunas de las entidades públicas, aunque sean de titularidad y naturaleza pública, están siendo gestionadas desde el derecho mercantil privado. Otras, también públicas, comparten gestión, titularidad u otras funciones con entidades privadas. Además, hay empresas que forman parte del sistema público, y que tienen financiación pública, que son completamente privadas, y aunque de momento la mayoría de ellas son de carácter benéfico, cada vez más nos encontramos con entidades privadas con explícito ánimo de lucro. El sistema sanitario catalán es muy complejo, la convivencia y colaboración público-­‐privada y los elementos de mercantilización están muy presentes dentro del sistema público y se han visto potenciados en el contexto que vivimos ahora.

Los estragos de los recortes en la sanidad catalana han sido muy considerables ¿Podéis hacer un breve repaso?

Para empezar, hay que entender las “medidas de austeridad” en el sistema sanitario -­‐los recortes, pero también las contrarreformas legales y otros cambios recientes-­‐ como elementos de privatización o de mercantilización del sistema. Todo ello forma parte de un mismo proceso, que en Catalunya sentó sus bases en los años noventa y que se ha visto intensificado desde 2010 en el contexto de crisis económica. El presupuesto en salud se ha reducido, en conjunto, en más de un 15% desde entonces. Y aunque en salud y sanidad, más presupuesto (o más gasto) no es siempre sinónimo de mejores resultados, es interesante señalar que estos recortes, en Catalunya, se han repartido de forma muy desigual. Por ejemplo, aunque la evidencia internacional apunta a que los sistemas sanitarios centrados en la atención primaria son más eficientes, equitativos y obtienen mejores resultados en salud, el presupuesto en atención primaria ha pasado de suponer un 20% del total en 2010 a un 16% en 2014. En especializada la asignación relativa ha aumentado, en el mismo periodo, de un 46% a un 49%.1

Además, lofoto_montse_vergaras centros públicos han sido más castigados en recorte presupuestario que los centros privados y, paralelamente, se está produciendo una redistribución de recursos, precisamente, desde entidades públicas a entidades privadas con ánimo de lucro. Mientras que la literatura internacional señala que las entidades privadas con ánimo de lucro pueden generar mayores inequidades, y en general son de menor calidad y presentan peores resultados en salud /1.

Tampoco debemos olvidar las contrarreformas legales que se han aprobado recientemente. La ley Omnibus, aprobada por el Gobierno catalán en 2011, incorpora distintos elementos de mercantilización dentro de las entidades públicas. Por ejemplo, permite la actividad de las entidades privadas en los centros públicos, con los recursos e infraestructuras públicas. Por su parte, el Real Decreto Ley Estatal 16/2012 y su Instrucción 10/2012 en Catalunya están limitando el derecho de acceso a la asistencia sanitaria a muchas personas y dejando fuera del sistema a muchas otras. Es el fin de la asistencia sanitaria universal, tanto en el estado Español como en Catalunya.

Todas estas medidas, que en el libro definimos como “austericidas”, tienen consecuencias sobre la estructura del sistema y el acceso a la asistencia; y pueden impactar negativamente en la calidad, en la equidad y, a más largo plazo, en los resultados en salud. En el libro, hemos explorado cuáles podrían ser algunas de estas consecuencias e impactos.

Uno de los temas que ha tenido mucha repercusión ha sido el cierre de centros de atención primaria, el cierre de plantas, la reducción de camas, el aumento de las listas de espera y también la reducción de personal sanitario. ¿Tenéis cifras de todo esto?

En efecto, la reducción presupuestaria ha supuesto reducciones de personal, de salarios, cierre de centros de atención primaria y supresión de servicios hospitalarios y extra-­‐hospitalarios. En el libro recogemos algunos ejemplos de los años posteriores a las primeras medidas tomadas.

Así, en 2011, observamos que habían dejado de funcionar las urgencias de 24h en 58 centros de atención primaria, 31 centros habían restringido su horario y 4 habían cerrado definitivamente. Entre 2010 y 2012 se cerraron 1.134 camas y se suprimieron total o parcialmente, varios servicios y actividades. El transporte urgente ha visto reducidas sus unidades en más de un 12% entre 2010 y 2012 /1. En el ICS se perdieron más de 1.500 puestos de trabajo y se han deteriorado las condiciones laborales, con medidas propias de Catalunya y del resto del estado. Y todo esto, en un contexto social y económico que está deteriorando las condiciones de vida de las personas, especialmente de aquellas que se encuentran en situaciones de mayor vulnerabilidad.

Cabe esperar, como ya hemos dicho, que todas estas reducciones puedan repercutir en la salud. Sin embargo, hay otros factores a tener en cuenta. Por ejemplo, el impacto esperado puede ser distinto, si consideramos por ejemplo el cierre de un Centro de Atención Primaria (CAP) en la ciudad de Barcelona, frente el cierre de un CAP en un pueblo que se sitúa a mayor distancia de otros centros sanitarios de referencia.

De momento, todavía es pronto para extraer conclusiones definitivas, pero cabe mencionar un empeoramiento en algunos indicadores intermedios de los procesos de atención. Por ejemplo, el tiempo medio de espera para las intervenciones quirúrgicas no sólo ha aumentado en más de un 50% en intervenciones no urgentes (como prótesis de rodilla o de cadera) sino que también se ha visto incrementado en intervenciones urgentes de corazón o de cáncer. Así, la espera media para intervenciones de cirugía valvular ha pasado de ser de poco más de 2 meses en 2010 a casi 5 en 2013.1 Esta espera puede tener consecuencias, no sólo sobre la calidad de vida de las personas que esperan, sino también sobre el uso que hacen (o harán) de los servicios de salud, y a más largo plazo en la morbilidad o en la mortalidad.

No obstante, el sistema catalán de salud adolece de una enorme falta de transparencia. Es difícil conocer y desagregar indicadores de estructura y financiación, así como otros indicadores de calidad del sistema. Nuestra intención era, como hemos dicho aproximarnos a la situación actual, valorando la información disponible y los vacíos existentes en Catalunya.

En un libro de casi 100 páginas es imposible poder desarrollar muchos temas a fondo pero hay algunos que apuntáis y son importantes. Por ejemplo el papel central de la Atención Primaria. Sobre este tema ¿podeis desarrollar más aspectos como el funcionamiento democrático de los equipos de atención primaria? ¿hay alguna cosa más a añadir sobre los polémicos EBAS?

Como hemos comentado anteriormente, la atención primaria se encuentra en una peor situación respecto a la atención especializada. Y esa peor situación, que se ha visto agudizada por las medidas de austeridad, responde en gran parte al enfoque biomédico de la salud y a los intereses precisamente mercantiles y de negocio que ven mayores beneficios en la inversión en atención especializada, principalmente en la atención hospitalaria. La mayor parte de los recursos y el prestigio se centran en las tecnologías biomédicas y en los grandes hospitales. La salud pública, la atención primaria y comunitaria, los servicios socio-­‐ sanitarios y la participación popular dentro del sistema están claramente infra-­‐desarrollados en Catalunya.

En atención primaria, el 77% se provee mediante el Institut Català de la Salut (ICS), entidad de naturaleza y gestión pública. El 23% restante se reparte entre otras entidades públicas (aquellas que decíamos que podían contener elementos de mercantilización o distintas colaboraciones público-­‐privadas), entidades benéficas y entidades privadas con ánimo de lucro, entre las que encontramos las Entidades de Base Asociativa (EBAs). Las EBAs, implantadas a mediados de la década de los noventa, suponen un 12% de la provisión de la atención primaria.1 Son entidades formadas por profesionales de la atención primaria que gestionan de forma autónoma el presupuesto público que reciben, obteniendo los beneficios resultantes de su gestión (es decir, con ánimo de lucro). Se crearon bajo el principio que podían mejorar la eficiencia y la calidad de la atención, a través de un funcionamiento auto-­‐gestionado y democrático, pero obteniendo beneficios económicos para sus socios. Sin embargo, los pocos estudios realizados hasta la fecha no son concluyentes e incluso apuntan a que estas entidades podrían estar obteniendo peores resultados en las intervenciones de enfermería y en el control de los enfermos crónicos que realizan estas profesionales de la sanidad.

En general, en el sistema sanitario catalán hay pocos estudios que analicen y evalúen la gran heterogeneidad en la titularidad y gestión de los proveedores que ofrecen asistencia pública, con financiación pública, ni en la atención primaria, ni en la especializada (dónde precisamente, estas diferentes formas de titularidad y gestión están más presentes).

¿Cómo son las relaciones entre la industria del medicamento y la sanidad? ¿Cómo está la financiación de la sanidad?

com comercien amb la teva salutNos preguntas por la financiación, y curiosamente la relacionas con la industria del medicamento… ¿Es casualidad? Realmente no es fácil financiar estudios en salud pública, y menos en los tiempos que corren. También ocurre lo mismo en sanidad. La sanidad pública, en el estado español, ha estado históricamente infra-­‐financiada (también en Catalunya); sin embargo, como decíamos al principio, más gasto o más presupuesto en sanidad no es siempre sinónimo de buenos resultados. El problema radica en la priorización de unos temas frente a otros.

El sistema de salud catalán tiene actualmente un enfoque “biomédico” de la salud. Y en ello, la industria farmacéutica juega un papel muy relevante. En un contexto en el que está escasamente regulada, la industria del medicamento, participa no sólo en la formación continuada de los profesionales de salud sino también en muchas otras instancias del sistema. Y es que, este enfoque “biomédico” es un elemento coadyuvante de la mercantilización de la sanidad. La industria farmacéutica obtiene considerables beneficios al “medicalizar” excesivamente a las personas (especialmente a las sanas). En el Estado español se calcula que un tercio de los medicamentos consumidos no son necesarios. En la atención primaria, por ejemplo, se han estimado 18,6 efectos adversos por cada 1.000 visitas (57% leves y 7,3% graves), de los cuales el 70% se consideró evitable y el 5,8% requirió de hospitalización /1.

¿Qué situación ha dejado la crisis y las políticas de recortes y de ajuste en la población? ¿han aumentado los problemas de salud y/o de salud mental?

Como comentábamos anteriormente, todavía es pronto para sacar conclusiones definitivas. No obstante, sabemos que los determinantes de la salud, que conllevan una peor o mejor condición de vida, vivienda o trabajo han empeorado con la crisis, y también las ayudas sociales propias de un estado del bienestar se han visto reducidas.

De igual forma que en la sanidad de forma general, específicamente vemos como no se están destinando recursos para la atención de la salud mental, otro ámbito históricamente infra-­‐ valorado, infra-­‐ presupuestado y externalizado en Catalunya. Hace unos días, el mismo Boi Ruiz presentaba un informe sobre salud y crisis en el que se ponía de manifiesto que las hospitalizaciones por intento de suicidio habían crecido en Catalunya de un 22,2 por cada 100.000 habitantes a un 26,7 /2.

Estamos viendo casos extremos donde ante la desesperación y el sufrimiento, las personas se suicidan o intentan suicidarse. Es la punta del iceberg, de una realidad invisible, silenciosa, en el interior de algunos hogares, que nos hacen pensar que todo va mejorando, simplemente porque no se sale en los medios, porque aún existe solidaridad, redes familiares y sociales, que las amparan, pero que no por ello, justifican la “no acción” ante este importante problema que nos afecta a todas.

En el libro hay un capítulo dedicado a las luchas y la participación. Hay diferentes modelos de participación democrática de la ciudadanía y de las personas afectadas per problemas de salud. ¿Por qué se ha producido una marea blanca en Madrid y no en Catalunya? ¿Qué pensáis de las luchas que se han dado y se dan en la sanidad catalana?

A veces comentamos que las luchas por la sanidad en Catalunya parecen un reflejo de la complejidad del sistema. Existen numerosergi-raventos2sas luchas porque son muchos los frentes sobre los que luchar: modelo biomedicalizador, desigualdad de recursos según nivel de atención (primaria y especializada), privatización, exclusión sanitaria, cierre de centros, iatrogenia, falta de transparencia o corrupción… Se unen además los distintos intereses corporativos, otra realidad que diferencia Catalunya del resto del estado. Éste podría ser tal vez uno de los motivos que explica por qué en Catalunya no se ha producido la marea blanca, que une profesionales de la salud y ciudadanía. No se identifican claramente los “enemigos” o “causas” comunes o hay mucho por lo que luchar y pocos que luchen por ello. Además, en tiempos de crisis, aún es más difícil preocuparse por ello, cuando son tantas las amenazas sociales que nos acechan.

Otro aspecto a tener en cuenta es que la sanidad, muchas veces, y lamentablemente, no se entiende como un sistema. Es decir, cada quién a lo suyo, y a su manera. Es necesario defender todos y cada uno de sus elementos, de manera conjunta: condiciones laborales de los profesionales, pero también igualdad de acceso de la ciudadanía y calidad de la asistencia con, enfoque integrado que contemple la naturaleza biológica, psicológica y social de la personal, reflejado en la praxis asistencial, para que el sistema funcione, para todos y todas, para que sea eficiente en cuanto a la distribución de recursos y los resultados en salud. Si no entendemos eso, seguramente no podremos avanzar.

¿Queréis añadir algún aspecto que creas importante que nos hemos dejado?

Queremos agradecer el interés de la revista por conocer y divulgar el libro. Y aprovechamos también para agradecer a todas aquellas personas y colectivos que han colaborado, bien en la elaboración de contenidos o para que el libro pudiera salir a luz, gracias a su contribución económica. Esperamos que sea de utilidad como herramienta de conocimiento en la lucha por una mejor sanidad pública para todas las personas.

Notas

1/ Las fuentes de los datos introducidos en la entrevista pueden consultarse en: Martínez A, Vergara M, Benach J, Tarafa G i Grup de Treball sobre l’impacte de la privatització a Catalunya. Com comercien amb la teva salut: Privatització i mercantilització de la sanitat a Catalunya . Barcelona: Icaria; 2014. Páginas (por orden de aparición en el texto): 46, 24, 62, 72, 34, 40

2/ Los intentos de suicidio crecen en Catalunya por la crisis. El Periódico [Internet]. 2014 Oct 9; Disponible en: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/intentos-­‐suicidio-­‐crecen-­‐ catalunya-­‐crisis-­‐ 3589129

 
1 comentari

Publicat per a 16 Novembre 2014 in Dempeus per la Salut Pública, Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

La FoCAP llença un SOS per l’Atenció Primària

image

La Focap ha fet públic aquest comunicat que és una alerta i un crit d’atenció especialment colpidor. Per la profunditat de les qüestions que exposa, va més enllà de l’àmbit del personal d’atenció primària i ens ha de fer reflexionar a tota la societat sobre quin model de sanitat volem, adient amb les necessitats de les persones, un tracte signe i el respecte dels drets humans. El que ens desvetlla són les tristes conseqüències de la mercantilització d’un model que afecta a la atenció primària fins a voler-la fer irrellevant per donar el gran negoci i poder de decisió sobre la nostra salut a les mútues i els grans hospitals privats. I, com ja sabem per tantes lluites viscudes, en el triomf dels saquejadors de la sanitat ens hi va la salut.

DEFENSAR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA SIGNIFICA DONAR SUPORT A UNA SANITAT MÉS HUMANA, I DECANTAR-SE PER UNA SOCIETAT ON PREVAL LA SALUT I EL TRACTE DIGNE!

imageBenvolguts companys i companyes,

No sabem si vosaltres teniu la mateixa percepció, però a la Junta del FoCAP pensem que l’Atenció Primària de Salut (APS) està entrant en una situació crítica. Després de viure un il·lusionant renaixement de l’APS fa pocs anys, ara estem assistint, amb una passivitat dolorosa, a l’agonia que la portarà a convertir-se en un nivell assistencial residual, menyspreat i utilitzat com a titella del sistema sanitari. Més enllà de la pena i la ràbia que senten els que van fer de l’atenció primària un recurs eficient, proper a la població i dedicat a la cura del seu patiment integral, amb un alt nivell resolutiu i un envejable nivell científic, i de la perplexitat dels que ja van ser formats amb aquest horitzó d’excel·lència científica i professional, està la conseqüència que això tindrà per la salut de les persones i del sistema sanitari en general i també pel nostre futur professional.

És cert que el tancament de llits hospitalaris i l’augment de les llistes d’espera quirúrgiques que es van denunciant cada cop amb més força, tenen conseqüències immediates evidents. Però la sagnia que està patint l’atenció primària no té parangó: ens han retallat de forma salvatge el pressupost; han menyspreat als nostres esforços d’adequació de la prescripció farmacèutica i contenció de la despesa, no revertint el nostre estalvi en la mateixa atenció primària; ens han deixat sols amb aquestes mesures, que ni s’expliquen ni s’exigeixen a altres nivells assistencials, ni tampoc es fan entenedores a la població; han menystingut la nostra tasca d’atenció integral de les persones, valorant la nostra feina només en funció de números i de diners… El darrer desdeny, el que motiva aquest escrit, és la implantació del programa de crònics que s’està fent al territori.

Als darrers anys alguns gestors han descobert que a la comunitat hi ha pacients d’alta complexitat. Sembla que fins ara estaven deixats de la mà de deu, o millor dit de la mà dels professionals d’atenció primària. Tot indica que això no ha estat bo en alguns aspectes. Ha estat bo, molt bo, per la salut dels pacients que gaudeixen de les cures integrals del seu equip d’atenció primària (EAP), i pel seu equilibri personal i familiar. Però evidentment no ha estat bo pel model hospital-cèntric que ens regeix, i que segueix atenent malalties i pensant en rutes assistencials i no en persones. Un sistema hospital-cèntric que segueix sense donar bona solució als pacients crònics quan es descompensen (continuen necessitant peregrinar per urgències malgrat que el seu EAPels atengui i orienti correctament). Tampoc fins ara el model de crònics estava ben organitzat per ser objecte de privatitzacions ni perquè s’hi implantessin copagaments.

Com en altres precedents, el punt de partida és que la primària no ho fa bé, que ha renunciat voluntàriament a parcel·les d’atenció i que, com no vol treballar, s’ha de transferir l’atenció a altres actors que ho facin millor. És evident que els EAPs podrien fer-ho millor i que alguns professionals han “renunciat” a exercir plenament les seves funcions. És clar que és positiu fer autocrítica i millorar. També és bo analitzar les condicions en què es treballa a l’APS (i les retallades que ha patit) i valorar-ne l’efecte devastador. Però no és menys cert que el mateix criteri es podria aplicar als hospitals: si no han atès prou bé fins ara els crònics, els traiem la responsabilitat i la donem a altres actors (seria imaginable…?)

L’altra assumpció és que la població serà cada cop més vella, més malalta i més gastadora de recursos. En aquest context, apareix una immensa oportunitat de negoci per a sociosanitaris i clíniques privades a qui cada cop més s’està derivant la realització d’exploracions complementàries i visites d’atenció secundària. El finançament ve del malgrat tot gran pastís dels pressupostos públics i de la introducció de copagaments. Perquè és evident que la desorientació de la població amb la novetat del model sòcio-sanitari està permetent establir re-pagaments a càrrec del pacient, que d’altra manera eren assumits per l’erari públic. Un cop més les polítiques neoliberals carreguen contra els més vulnerables, els vells i els malalts.

No serà el FoCAP qui digui que l’atenció primària no té marge per millorar, que no hem de recuperar la centralitat del pacient en la nostra feina, que no hem de ser millors professionals i millors persones, més compassives, més empàtiques, més generoses, més dedicades als nostres pacients. Però no hi ha cap altra nivell assistencial amb tanta capacitat autocrítica, tanta disposició i aptitud per adquirir noves i variades competències professionals i tant compromís amb la sostenibilitat del sistema sanitari, que finalment és compromís amb les persones i amb la societat.

Companys, companyes, els nostres polítics i gestors assumeixen la nostra incompetència per a controlar les baixes laborals, per a atendre els pacients crònics complexos de la comunitat, per a fer l’atenció domiciliària, per a atendre els pacients pal·liatius… Al darrere hi ha motivacions ideològiques, però la nostra passivitat ens fa còmplices perquè els atorga la raó. Deixarem que ens declarin incompetents per a fer la nostra feina? Permetrem que ens arrabassin la longitudinalitat de l’atenció, que està en l’essència de les nostres especialitats? Volem tenir aquest paper marginal?

Tenim les vacances d’estiu per a reflexionar, però anem tard i alguna cosa hem de fer. El curs vinent el FoCAP seguirà lluitant per més i millor atenció primària per a una millor atenció a les persones i un millor servei a la societat. Us necessitem en aquesta lluita.

Salut i bon estiu!

Junta FoCAP

 
1 comentari

Publicat per a 30 Juliol 2014 in Drets Humans, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Participació no és privatització, senyor Boi Ruiz!

image

Marta Ribas, diputada del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, fa a Boi Ruiz aquestes preguntes sobre la Jornada de Participació en salut convocada pel Departament de l’interfecte pel proper 7 de març, a la Pedrera del passeig de Gràcia:

1. Quina feina ha fet la Secretaria de Participació Social i Local en Salut des que va ser creada per decret el 22 de gener de 2013?
2. Quines vies s’han engegat per a complir amb la línia d’actuació 8 del Pla de Salut: “Millora en el govern i en la participació en el sistema” ?
3. Quantes reunions amb plataformes d’usuaris i de defensa de la salut pública, generals o territorials, ha mantingut la Secretaria de Participació Social i Local des que va ser creada? Quan? Amb qui?
4. Quantes reunions amb administracions locals ha mantingut la Secretaria de Participació Social i Local des que va ser creada? Quan? Amb qui?
5. En què consisteix el nou procés participatiu engegat i quines fases i di-nàmiques de treball es preveuen?
6. Com se’n farà el balanç?
7. Amb quins criteris s’han elegit els ponents de les taules rodones de la I Jornada sobre Participació en Salut prevista per al dia 7 de març?
8. En quins aspectes es considera que Joaquim Nadal, Pilar Rahola o Joan M.Roig són referents per a debatre sobre participació territorial en salut?
9. En quins aspectes es considera que Ernest Benach o Toni Aira són referents en participació social en salut?
10. A qui s’ha convidat a participar en aquesta jornada? Per quines vies?
11. Com es té previst organitzar les següents jornades? Quins objectius i format tindran?

El mateix grup ha demanat també la compareixença de Boi Ruiz perquè expliqui l’acord d’unificar en un sol ens públic de gestió els centres sanitaris de dependència pública de Lleida de la que avui en parla Albano Dante, director de cafeAMBllet, a eldiario.es.

És molt bona iniciativa que la diputada per Lleida, Sara Vilà, es reuneixi amb la Junta de Personal dels hospitals lleidatans per recollir l’opinió dels treballadors i treballadores d’aquests centres i de les persones usuàries. Però la mesura és un autèntic atemptat a tota la ciutadania. En primer lloc de Lleida, i desprès, de tot Catalunya. Perquè no cal dubtar, ja des d’ara i coneguent a qui serveix de veritat en Boi Ruiz, que es tracta d’un pas més, desvergonyit, poc transparent i gens respectuós amb el poble de Catalunya i el seu dret a la salut. Un pas que si no s’atura caldrà portar als Jutjats, sumat a tantes malifetes com es cometen contra el nostre dret a decidir el nostre futur, i perquè permet que els interessos privats segueixin impulsant en el seu únic interès un procès de privatització i desmantellament de la sanitat pública catalana que volen irreversible.

I mentrestant, en Boi Ruiz i els seus amics es munten el seu propi Carnaval a La Pedrera!

 
4 comentaris

Publicat per a 3 Març 2014 in Uncategorized

 

Etiquetes: , , ,

La sanitat no ha de ser un negoci!

Natalia i David

50 entidats de tot Catalunya s’han sumat per manifestar-se contra la corrupció i less recortallades. A la idea original de la CUP en Reus (Baix Camp) s’hi uneixen, entre moltes d’altres, Esquerra Unida i Alternativa, la secció local de Reus d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV), la Plataforma de Afectados por los Recortes Sanitarios (PARS), Can Ruti Diu Prou, Badalona Indignada, els sindicats UGT de les comarques de Tarragona, CCOO del Baix Camp, CGT, Metges de Catalunya, la revista Cafè amb Llet, Dempeus per la Salut Pública i Procés Constituent.

Boi Ruiz a Reus Llegim en El Pais: El pasado martes representantes de estas organizaciones quisieron mostrar su unidad realizando un acto público en el antiguo Hospital Sant Joan de Reus. La encargada de ejercer de portavoz fue Natàlia Fuertes, que denunció que su madre “murió por los recortes” sanitarios. “Mi madre murió en 2011 por un aneurisma, no la intervinieron en el hospital de la Vall d’Hebron hasta al cabo de 65 horas, y finalmente fue al hospital Clínic y allí murió. En los hospitales nos decían que los quirófanos estaban llenos, que había gente tan enferma como ella”, relató Fuertes. “La máquina que podía salvarle la vida estaba averiada desde hacía meses. Los mismos médicos nos dijeron que no tenían medios. Tardé unos días en denunciarlo, hasta que vi al consejero de Salud, Boi Ruiz, diciendo en la televisión que los recortes no afectan a las urgencias”, explicó Fuertes, que fue la encargada de leer el manifiesto de la marcha, consensuado entre todos los participantes. El texto alerta de que “con la excusa de la crisis” Ruiz ha encontrado “el momento oportuno para empezar a desmantelar la sanidad para regalarla al sector privado” (seguir leyendo aquí)

MANIFESTACIÓ: LA SANITAT NO HA DE SER UN NEGOCI

19h Mercat Central REUS

Ens trobem en un moment crucial per garantir els nostres drets i serveis públics, i especialment, la sanitat. Tot i que no ve de nou: els teòrics de la privatització dels serveis públics –i la sanitat- començaren la seva tasca als anys 80 i 90; ara, amb l’excusa de la crisi que ells han provocat, el senyor Boi Ruiz i la seva colla han trobat el moment oportú per començar a desmantellar la sanitat i embolicar-la a trossets per regalar-la al sector privat.

La manca de control per part de les institucions, el sistema gerencial i la gestió privada, entre d’altres, sumat a l’externalització dels serveis no-assistencials per part de l’ICS, han generat grans negocis privats al llarg d’aquestes dècades i han propiciat que molts s’hagin embutxacat els nostres diners. I, ara, els carronyers de la crisi, pretenen convertir el sistema sanitari (el gran pastís del sistema públic) en el seu negoci privat, ja sigui a través de mútues o d’empreses proveïdores de serveis.

cartellreusencdimecresCom sempre, amb els nostres impostos paguem la inversió i els concerts público-privats, i ells es queden amb els beneficis. Uns beneficis que estan per sobre de la qualitat del servei que rebem i dels drets dels treballadors i treballadores. A mesura que s’apliquen retallades pressupostàries i en els sous dels mal pagats professionals de la sanitat, la qualitat de la sanitat pública es deteriora i les mútues cada cop tenen el camí més pla per anar captant nova clientela, farta de llargues llistes d’espera i manca d’atenció.

D’aquesta manera, es va creant progressivament un doble sistema sanitari. Un per a pobres, que hem d’esperar dos anys per rebre una operació quirúrgica. I, un per als rics, que en un mes són operats per professionals pagats amb els nostres diners, en hospitals pagats amb els nostres impostos i amb maquinària comprada amb els pressupostos públics.

Davant d’aquesta situació, cal més que mai que els i les professionals de la sanitat prenguem un paper actiu en defensa de la sanitat pública, així com que els usuaris i usuàries ens hi impliquem. Perquè quan hi ha retallades, hi ha menys prevenció, menys servei i menys professionals. I, això, vol dir més llistes d’espera, més mortalitat i més negoci privat.

El que ha passat a Reus, no és un fet aïllat. És una peça més d’aquesta gran xarxa que es diu sistema públic sanitari català. Cal exigir responsabilitats a tots i totes les que han fet de la sanitat un negoci, però sobretot, cal unir-se per salvar el que ens ha costat tantes dècades de lluita aconseguir, i posar les bases d’un nou model públic, universal i de qualitat que ens garanteixi l’accés a la sanitat a tots i totes, més enllà del nostre lloc d’origen o dels diners que tinguem.

Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida!

 

Etiquetes: , , , , ,

Privatitzant la sanitat: un gran projecte Verkami!

PARTICIPA AMB UNA MICRODONACIÓ EN AQUEST ESTUDI QUE ENS PERMETRÀ TENIR PROVES DE COM LES PRIVATITZACIONS A LA SANITAT ENS AFECTEN LA SALUT!
http://www.verkami.com/projects/6945-privatitzant-la-sanitat-impacte-a-la-salut-de-la-privatitzacio-de-la-sanitat-a-catalunya

Carles Muntaner y Joan Benach

Carles Muntaner y Joan Benach

Et demanem ajuda perquè ens cal una anàlisi sòlida, incontestable, que desmunti totes les mentides de Boi Ruiz i el seu equip de voltors que, davant els nostres ulls, estan desmuntant i empitjorant, dia a dia, el sistema sanitari públic, universal, de qualitat i atenció garantida. Cada hora que passa ens enterem de una nova retallada, d’una nova “externalització”, d’un REpagament que provoca dolor, malaltia i posa la nostra vida en precari mentre segueix la impunitat de la dictadura sanitària. Col.labora amb totes nosaltres en aquest projecte Verkami que sols té contraindicacions pels enemics del bé comú, i que tan bo serà per la veritat, per la salut i l’equitat!

Descripció del projecte

La sanitat pública a Catalunya i en l’Estat Español estan en perill i necessitem dades científiques que ens ajudin a defensar-la. Us demanem ajuda per al finançament i posterior difusió d’una recerca rigorosa coordinada per científics que estudiï l’impacte de la privatització de la sanitat pública en la salut

QUI SOM?

L’ Associació Catalana en Defensa de la Sanitat PúblicaCafé amb lletCentre d’Anàlisi i Programes SanitarisDempeus per la salut públicaConfederació d’Associacions Veïnals de CatalunyaFederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaFederación de Asociaciones para la defensa de la sanidad públicaFòrum Català d’Atenció Primària,Grup de Defensa de la Sanitat Pública-15mBCN SalutPlataforma de Afectadas por los Recortes SanitariosPlataforma d’Acció per a la defensa dels drets dels afectats pel Síndrome de Fatiga CrònicaPlataforma pel dret a la salutPlataforma per una antenció sanitaria universal a catalunya i la Xarxa de Dones per la Salut ens hem unit per demanar la vostra ajuda per prosseguir un projecte que considerem imprescindible per poder defensar la sanitat pública de les mans dels interessos privatizadors.

PER QUÈ NECESSITEM LA TEVA AJUDA?

Desitgem trobar finançament col·lectiu, la publica és impensable, per desenvolupar la recerca, elaboració i publicació d’un informe (format web, llibre i pdf ) que descrigui d’una manera rigorosa i científica les característiques del procés de privatització i mercantilizació que la sanitat catalana ha sofert en l’última dècada i les terribles conseqüències que aquestes polítiques tenen per a l’empitjorament de la salut de les persones i l’augment de les desigualtats socials.

QUI SERAN ELS RESPONSABLES DEL PROJECTE?

La recerca estarà dirigida pels especialistes-activistes Joan Benach , Carles Muntaner yGemma Tarafa, que atresoren gran experiència en la matèria, havent elaborat informes per a organitzacions com l’ Organizació Mundial de la Salut, publicacions científiques en les més prestigioses revistes o llibres entre els quals podem destacar La sanidad está en ventaEmpleo trabajo y desigualdades en Salud: una visión global o Aprender a mirar la salud entre altres.

També participaran en la recerca i elaboració de la documentació diferents persones, investigadors i col·lectius de defensa de la sanitat pública.

Els professors: Benach, Muntaner i Tarafa coordinaran, sense percebre remuneració alguna, als investigadors que elaborin l’informe.

PERQUÈ SERVIRÀ LA RECERCA I LES SEVES CONCLUSIONS?

L’informe i les seves conclusions haurien de proporcionar dades irrefutables i arguments científics que serveixin a la ciutadania, les organitzacions socials, sindicals i polítiques en la seva lluita contra la privatització i mercantilització, desmuntant els falsos mites des de les dades i el rigor científic, que s’han elaborat en contra de la sanitat pública com a dret universal i com a excusa per privatitzar-la

PERQUÈ SERVIRÀ ELS TEUS DINERS?

El projecte té quatre fases i en funció als diners recaptats podrem abordar unes o unes altres

1a FASE

Els primers 8.500 € (quantitat mínima perquè aquest crowdfunding tingui èxit) estaran dedicats a la recerca i elaboració de l’informe El sistema de salut català abans i després de la crisi? Hi ha diferéncies? Aquest informe que concretarà en un document pdf (castellà i català), una pàgina web i un llibre de divulgació que abordarà els antecedents de la privatització de la sanitat a Catalunya, les mesures recents preses amb la crisi i una primera exploració de l’impacte en la sanitat i la salut a Catalunya.

Els diners d’aquesta fase estarà dedicat a:
• Recerca i elaboració d’un informe en format pdf (català, castellà)

• Elaboració d’una pàgina web (català, castellà) des d’on pugui descarregar-se tota la informació recollida en l’informe.

• Redacció, correcció i elaboració d’un llibre que reculli els elements més importants d’aquesta primera etapa de recerca.

• Disseny i desenvolupament de la campanya de divulgació dels continguts.

El calendari acordat per a aquesta primera fase és:

Informe: Finalització Gener de 2014

Llibre i web: Abans de Sant Jordi 2014

2a FASE

A la segona fase, per la qual necessitaríem 9.500 € més, ens centrarem a caracteritzar les retallades en la sanitat a Catalunya, distingint entre austeritat vs. privatització

Aquest segon estudi posarà l’èmfasi en la relació entre les polítiques de ”austeritat” i les polítiques de privatització i valorant quins són les implicacions en la qualitat de l’assistència sanitària i l’equitat en salut d’aquestes polítiques, en el context català i comparativament amb altres països.

3a FASE


La tercera fase, per la qual necessitaríem 10.500€ més, se centrarà a analitzar i descriure l’impacte de les polítiques d’austeritat i privatització, així com valorar els possibles “gaps” en el coneixement d’aquest impacte, **específicament en el context de Catalunya.

Per realitzar els estudis corresponents a les fases 2 i 3 s’utilitzaran metodologies de recerca qualitativa i quantitativa. En particular, es realitzarà una revisió exhaustiva de l’evidència disponible, on es contemplaran diverses fonts d’informació primària i secundària.

Els resultats dels estudis realitzats en ambdues fases es resumiran en un informe preliminar que inclourà una síntesi de la revisió de l’evidència disponible sobre les polítiques d’austeritat i privatització i el seu potencial impacte en salut en el context català i internacional, així com estudis de cas, per caracteritzar les retallades en el marc de les polítiques d’austeritat i privatització i il·lustrar la possible relació entre les polítiques de privatització i sanitat i les implicacions en la qualitat, la salut i les desigualtats en salut.

Els diners recaptats en la segona i tercera fases del projecte serà destinat a contribuir al sou durant un any de dues investigadores (una post-doctoranda i una pre-doctoranda), la redacció d’un informe preliminar de resultats, la traducció del mateix (cast-cat), el pagament l’accés a bases de dades, la gestió de la pàgina web, la difusió dels resultats…etc

Elaboració de la fase 2 i 3: Abril 2014- Setembre 2015

4a FASE


La quarta fase i última, per la qual necessitarem 7.000€ se centrarà en la divulgació de l’informe realitzat en les fases 2 i 3. En primer lloc, mitjançant l’elaboració d’un document (castellà i català) descargatble en format pdf que aglutini els resultats obtinguts en ambdues fases. Aquest document haurà de ser readaptat perquè pugui ser publicat en format llibre imprès. Esperem que la mateixa editorial que s’ha compromès a publicar la primera fase del projecte, trobi interessants els resultats de les fases 2 i 3.

En paral·lel a la preparació del document per a impremta, s’enriquirà la pàgina web (castellà, català) generada en la Fase 1 i s’estudiarà la possibilitat d’elaborar material didàctic i de divulgació perquè els col·lectius i organitzacions. També s’elaboraran articles de caràcter científic i s’intentarà tenir presència en els mitjans de comunicació, ja siguin escrits, radiofònics, televisius o internet.

Finalització del projecte complet: Desembre del 2015

No haguéssim pogut iniciar aquest projecte sense l’ajuda econòmica desinteressada de la Fundació Nous Horitzons i els sindicats Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i CATAC-CTS-IAC.

 
1 comentari

Publicat per a 5 Novembre 2013 in Dempeus per la Salut Pública, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Constituït el Pacte dels Voltors, Boi Ruiz, la Geli i Famaindústria ataquen de nou

Comissió per al Pacte Nacional de la SalutHo sento, se m’havia escapat.. la notícia i la foto (tot un poema). Estava en altres coses pròpies de la meva salut privada (magníficament resoltes i ateses per un personal de gran vàlua i sensibilitat a un Hospital Clínic que sols seguirà sent PUBLIC  si no ens deixem prendre més drets ni permetem que ens enverinin més la vida). Però avui l’Albano Dante m’envia el link i em poso a tremolar. Quina por tornar a veure tant aprop la Marina Geli i en Boi Ruiz amb les mans ficades al “futur” privatitzat de la sanitat catalana, i acompanyats de tant personal sospitòs i d’atres secundaris d’atrezzo. Seguiré la facècia que pensen executar amb estivalitat i poquíssima transparència, però estic segura que, malgrat la calor, ens hem de posar molt alertes perquè els voltors deprededors de la salut pública i dels nostres drets ja no dubten en sortir a la foto dels caçadors sense escrúpuls, just abans de que comencin a abatre les seves víctimes. I no ho dic per dir… Llegit el document d’introducció, he trobat magnífic material per cafeambllet, pel periodisme més valent… però també per El Triangle i els Tribunals de Justícia…  I que es gira feina per organitzacions que defensen la sanitat i la salut pública com Dempeus! Seguirem.

Podeu trobar la notícia a les pàgines de premsa de la Conselleria de Salut:

Boi Ruiz: “La Comissió ha de ser un espai de consens per situar més enllà de la confrontació política el futur del sistema sanitari públic”

  • Govern, partits polítics, patronals, sindicats, món local i representants de professionals, pacients i usuaris volen assegurar el futur del model sanitari públic català
  • Un primer document definirà com ha de ser el Sistema Nacional de Salut a partir de la millora de l’actual model sanitari propi
  • El conseller Boi Ruiz havia manifestat fa temps la necessitat d’un gran pacte polític, sectorial i social per mantenir el model sanitari públic propi de Catalunya
La Comissió per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya s’ha constituït avui amb l’objectiu de posar les bases que assegurin el futur del sistema sanitari públic català. Integrada pel Govern, els partits polítics, món local, patronals, sindicats i representants dels professionals, els usuaris i el món acadèmic, la constitució de la Comissió ha de donar lloc el proper mes de setembre a un document de bases pel manteniment de l’excel·lència i la qualitat del Sistema Nacional de Salut propi de Catalunya.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, havia reiterat en diverses compareixences parlamentàries i en diferents tribunes públiques la necessitat d’arribar a un gran acord, el més ampli possible, per tal que Catalunya pugui continuar tenint un sistema sanitari que doni resposta a les necessitats de salut de la ciutadania.
Segons ha expressat el conseller, la Comissió “hauria de ser un espai de consens i participació de tots els agents i partits polítics per situar més enllà de la confrontació política a curt termini el debat sobre cap on ha d’anar el sistema sanitari públic i aconseguir que el model mantingui l’excel·lència, la qualitat i el servei a tots els ciutadans, sense diferències de sexe, origen o situació socioeconòmica”.
Voltos de la sanitat
En el transcurs de l’acte de constitució de la Comissió, el conseller ha expressat la voluntat que les sessions de treball permetin anar més enllà de la defensa d’interessos particulars, partidistes o corporatius i que es pugui arribar a un acord amb independència de la conjuntura política, com ha estat sempre en l’àmbit sanitari català.
D’altra banda, el conseller ha recordat que el “sistema sanitari públic català és un model d’èxit que els ciutadans valoren positivament i que, tot i les restriccions pressupostàries, manté el nivell de serveis”.
 
4 comentaris

Publicat per a 1 Juliol 2013 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

L’Ada Llorens, la Diagonal i el Tramvia

M’ha arribat aquesta carta d’una amiga de la que feia temps no en sabia res, però de la que valoro de manera especial la seva lucidesa. Resulta que la meva amiga és també amiga de l’Ada Llorens, que ha escrit aquesta  explicació-reflexió sobre el tema de la transformació de la Diagonal que no parla de si es pot girar o no a la dreta o l’esquerra, sinò de qüestions molt més importants.  Diu la meva amiga:


“Crec que hi ha gairebé tantes visions sobre el tema com habitants hi ha a Barcelona i res és perfecte. Jo particularment em plantejo quina deu haver estat la raó per promoure ara una proposta d´aquesta “envergadura” quan es podrien destinar molts menys diners a modificar algunes qüestions, si és cert que el que es vol és reduïr el tràfic rodat i potenciar la peatonalització i la bicicleta. Per això, des del meu modest i poc fonamentat punt de vista, no cal fer aquest enrenou i aquesta despesa.  Els que ho creguin interessant us demano que ho reenvieu.”

Doncs, això mateix, que ho reenvio:

tin-tram-2.jpg

LA DIAGONAL: UN PASTÍS DE 50M€ ANUALS

Per transformar radicalment una artèria pública principal com la Diagonal, i un sistema de transport públic secularment comprovat com el Bus o el Metro, el debat ciutadà no pot limitar-se a la decoració, sino que ha d’entrar en l’arrel de l’ordenament urbanístic: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, agents urbans implicats, costos colaterals. El debat de fons real hauria d’haver estat:

1.- Es prioritari pacificar el trànsit d’una artèria vertebradora territorial, al cost de convertir l’Eixample en la nova xarxa de trànsit rodat massiu? Volem abocar els més de 100mil automòbils/día que absorbeix la Diagonal, sobre els ja saturats carrers de Rossellò, Provença, Mallorca i Consell de Cent? O es millor pacificar el trànsit en aquest barri, on el comerç de centralitat minva, aprop de les finestres on la gent dorm, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agencia d’Ecologia Urbana, amb més carrers tipus Enric Granados?

2.- Cóm s’absorbirà l’impacte atmosfèric de la tala massiva d’arbres? Cóm es compensarà l’absorciò de CO2 de la quadruple filera de palmeres i plàtans centenaris, quines copes  equivalen a 60Has, 6 grans parcs, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, uns 12 anys?

3.- Quina modalitat de transport públic convé més als ciutadans? Tramvía, Metro o Bus, doncs aquests determinen formes diferents. Induïnt enormes problemes sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions municipals A i B dediquen 2 carrils només al Tramvia. El Metro ni es considera per car, i el Bus queda expulsat!  

Tant si guanya A com B, uns 50 milions de billets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A., imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o el billet, on no es veu a quí els paguem. L’ATM cobra unificadament els billets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació es reparteix proporcionalment als respectius usuaris entre els ens integrants, siguin públics: Renfe, FGC i TMB, o els ens privats a qui l’ATM ha donat concessions, com el Tramvía del Llobregat i el Besòs: TRAM S.A. Però el capital de TRAM S.A. es 77% privat: Alstom 20,25%; Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%; COMSA 12,4%; Acciona 10,48%; MARFINA 10%(Sarbus, concessionaris Renault); DETREN 4,8%(UTE amb Marfina).

Acceptarem detraure uns 50 milions d’euros cada any de la recaptació de TMB, de proprietat i gestió pública controlable, per regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Li cedirem gratis 30kms de carril, 15 Has públiques, per explotació privada permanent, a canvi només del cost de l’obra, igual a la facturació d’un sol any? Podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests enormes excedents en les línies rendibles, que compensen les línies deficitàries? O també privatitzaran aquestes? Front aquestes xifres, el cost d’un nou Metro, o d’un nou túnnel de Renfe, sería calderilla, però el benefici sería públic…

Es tracta d’un regal prou gran al grup de multinacionals i grans constructores: TRAM S.A., com per entendre el cost de 3M€ de l’enorme propaganda, i en plena crisi!

Prou per entendre també perquè necessita ser legitimat. I per tant, que el que s’està plebiscitant encobertament, sí o sí, tant a A com a B, no es res més que un parti pris municipal: la privatització de la Diagonal.

4 de maig 2010

Ada Llorens

Arquitecta, urbanista, paisatgista

Ara ja sabeu per què es molt important  votar, del 10 al 16 de maig, anant’hi o des de casa a www.bcn.cat/diagonal.


 

Etiquetes: , , ,

Les responsabilitats pels casos d’hepatitis

Del 3/24:

http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf

El Departament de Salut reconeix irregularitats al centre d’hemodiàlisi de Tarragona on set pacients es van infectar d’hepatits C. En un comunicat, afirma que els problemes s’han detectat a la zona de preparació de medicaments i en les condicions d’ús únic d’alguns medicaments. Segons sembla, alguns dels fàrmacs s’haurien subministrat a diferents pacients amb el mateix envàs en lloc de fer-ho en dosis individuals.

Per la seva banda, sis pacients infectats han decidit avui, divendres, obrir un procediment de reclamació per la via penal al centre de diàlisi de Tarragona a través de la Asociació de Defensa del Pacient. Un ex-pacient ha declarat a TV3 que es veia clarament que el centre en qüestió “era un negoci, no un hospital”.

 
2 comentaris

Publicat per a 12 febrer 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Ciutadana dempeus: Maribel Nogué parla de la privatització de la sanitat a Igualada

La privatització de la sanitat arriba a Igualada

La Maribel Nogué ens envia aquest artícle, on com a ciutadana dempeus parla de la salut a Igualada i també esmenta a Dempeus per la salut pública

maribel noguéJa hi tornem a ser. La porta que la Llei d’Ordenació Sanitària de 1990 va obrir a la privatització dels serveis sanitaris a Catalunya amenaça ara la gestió de la nova Àrea Bàsica de Salut construïda al costat del nou i flamant Hospital Comarcal.

Afrontar la salut de la població no és una qüestió de gestió, sinó de planificació de mesures per garantir la salut dels ciutadans i ciutadanes d’un país.

A la nostra ciutat el tema sanitari és un tema llarg en el temps. Va haver-hi una mobilització ciutadana històrica per evitar la privatització dels serveis hospitalaris amb un complicat procés de fusió dels dos centres que hi donaven servei (no exempt de sacrificis personals i un pèl traumàtics) però que es va acabar acceptant en ares a una millora del servei apostant per un servei d’indiscutible caràcter públic.

Dit això, em remeto al debat que es va donar en el Ple Municipal del mes de juliol on, a instàncies d’una moció presentada pel PP i defensada per Pere Calbó, es demanava un posicionament de l’Ajuntament. Segons diu la moció: “històricament, un dels aspectes, en l’oferta de serveis sanitaris, que el conjunt de professionals i gestors coincideixen és en la necessitat de millorar la coordinació i integració de l’atenció primària amb l’hospitalària en benefici d’un millor servei als ciutadans”. “… amb la posada en marxa de l’ABS-Igualada 2, s’obre una possibilitat per avançar substancialment en l’assoliment d’aquest objectiu. Tot respectant les competències que li són pròpies al CatSalut, seria molt important avaluar la possibilitat que la referida gestió pogués anar a càrrec del Consorci Sanitari de l’Anoia”.

En aquest ple Montserrat Mateu va palesar el posicionament d’ICV-EUiA al respecte: “L’atenció primària no és un servei més dins el sistema sanitari, és i ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari. L’assistència sanitària és quelcom més que un servei que s’ha de prestar amb bona qualitat i eficiència. És el sistema de serveis que més sensibilitat desperta en la ciutadania. És un dels principals instruments de cohesió social i de política basada en l’equitat. Adjudicar per concurs la responsabilitat d’un nou centre d’atenció primària és una neutralitat falsa i enganyosa. Els valors, els sentiments de les persones, les prioritats de la ciutadania no es poden treure a concurs. Creure que adjudicar la gestió d’un CAP és sols una qüestió tècnica és creure que els valors no compten, que la democràcia no afegeix valor. Adjudicarho a una empresa o entitat que no estigui interessada en la cohesió a llarg termini té un nom, ceguera a curt termini i irresponsabilitat de cara al futur”.

En aquests moments s’està en fase de presentar propostes per adjudicar aquest servei amb unes bases d’adjudicació on els criteris de millor oferta econòmica tenen un percentatge del 55% de valoració. O sigui, si els facultatius es constitueixen en els societaris d’aquesta EBA (entitat bàsica associativa) com a responsables de la gestió, no és que existeixi el risc de privatització total del servei sinó que aquest seria ja un fet irreversible, havent-se desmantellat un altre dels serveis que disposem a l’Anoia.

Fins quan haurem de patir a Igualada més desmantellaments?. Ara que el debat primordial sembla que sigui la independència, de què serviria si les lleis ens permeten lliurar els serveis públics a mans d’interessos privats?

Dempeus per la Salut Pública és una plataforma ciutadana que ja fa temps que treballa per defensar la salut pública d’aquestes amenaces liberalitzadores. Properament farà un any que es va presentar públicament. Fa temps que jo ja em vaig posar dempeus perquè la salut de la població no fos objecte de cap negoci.

I tu?, permetràs que la restricció de despeses que ens amenaça estigui controlada per interessos corporatius en lloc d’aquelles institucions que tenen representació democràtica?.

Maribel Nogué i Felip (maribelanoia@gmail.com)

 
Deixa un comentari

Publicat per a 15 gener 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Trinidad Jiménez i la defensa de la sanitat pública

trinidad-jimenez.jpg

En unes declaracions que recollia ahir el diari adn la ministra de Sanidad y Política Social, Trinidad Jiménez, va explicar que el problema del Sistema Nacional de Salut no és de “sostenibilitat”, com venen afirmant de forma interessada i maxacona destacats dirigents de la patronal sanitaria que vetllen per les butxaques dels seus inversors, sinó de que el pressupost és insuficient.

llamazares-iu.jpg

En el Club Siglo XXI Trinidad Jiménez va comentar la proposició de llei d’Izquierda Unida feta en el Congreso de los Diputados per Gaspar Llamazares sobre gestió del model sanitari, en el sentit d’eliminar propostes d’un sistema mixt que alimenta el sector privat amb diners públics i/o els diners de totes les persones. Ens referim als “concerts” i altres propostes com el co-pagament que des de Dempeus per la salut pública, amb tot l’encert, se’n diuen re-pagaments.

El problema, segons Trinidad Jiménez, és que es venen arrossegant (ja des del temps de les “vaques grasses”) dèficits entorn al 10% per sota de les quantitats que seria necessari pressupostar, i que han convertit aquest dèficit de la sanitat en “estructural”. En aquest sentit, demana per a la Sanitat Pública els recursos suficients en el marc d’una “decissió política”, tenint en compte les característiques i les necessitats de la població.

Trinidad Jiménez va reivindicar el model que ernest_lluch.jpgErnest Lluch va posar en marxa l’any 1986 i que, segons va dir Trinidad Jiménez, va representar per primera vegada a Espanya i en el món un sistema “universal i gratuit”. El seu encert es demostra en que en aquell moment la Sanitat pública va representar el 4,5% del PIB i el 2009 sols representa el 6%, una quantitat del tot insuficient si mirem als països del nostre entorn (Espanya és el segon pais amb menys despesa sanitaria de la Unió Europea), amb tots els progressos fets per la tecnologia i els avenços científics del món de la salut. Segons Jiménez, no es pot dubtar de l’eficiència de la sanitat pública.

La ministra de Sanitat reitera que el problema és de pressupost baix i no de co-pagament, ja que (i són de manual d’economia del benestar les paraules de la ministra) “establir un cost per als serveis de salut n’apartaria a les persones amb menys possibilitats i podria crear, en canvi, un problema sanitari més gran”.

Jiménez no critica  els convenis amb organitzacions privades critica, però sí que afirma que “inicialmente se pensó que una concertación con clínicas privadas podía ahorrar al sistema determinados recursos y, los datos que están llegando, ahora nos dicen que no”.

La ministra va demanar que en el debat sobre la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salud s’actui amb “solvència, serietat i experiència comparada”… és a dir, al contrari del que fa el senyor Boi Ruiz i que podem llegir al bloc de Dempeus per la Salut Pública,  “el president de la Unió Catalana d’Hospitals, aquell senyor que fa dies deia coses com que per exemple potser caldria pagar el menjar als hospitals, el transport sanitari, els medicaments que et donen mentre estàs ingressat o ingressada, o fins i tot “el servei de bugaderia”…! (VilaWeb)

El mateix senyor Boi Ruiz que va tenir aquella expressió feliç de que “La barra lliure només s’ha de poder oferir a aquell que la pugui pagar”  (confonent segurament  una barra de bar a la “happy hour” amb la seva, de barra!).  El mateix Boi Ruiz del que ens recordaven fa temps en un editorial de Catalunyapress que corria pels despatxos per a “recordar el seu passat ugetista”,  en actuacions que provocaven un cert “pitorreo” i que portaven a que fins i tot l’anomenessin “el transvestit Ruiz”. (CatalunyaPress)

ruiz.jpg

El mateix Boi Ruiz del que a  lamalla.cat  es diu textualment que podia estar implicat, presumptament, a un desviament de 460.000 euros destinats a cursos de formació, juntament amb tres ex-alts càrrecs de l’Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i tres directius de la Unió Catalana d’Hospitals, encara que Boi Ruiz va poder explicar a Com-Ràdio que sobre les presumptes irregularitats, denunciades pel sindicat CATAC-CTS,  l’Hospital del Sant Esperit no va aportar la documentació necessària dels cursos de l’any 1996 i van haver de tornar 30 milions de pessetes, més de 180.000 €.  

El mateix Boi Ruiz que ens trobarà Dempeus per la salut pública, mentre ell s’apunta a la conxorxa de retallar els drets de la ciutadania a una atenció pública de qualitat, universal i garantida.”

Sobre el pensament d’Ernest Lluch en sanitat pública, veure: Montserrat Lamarca a Dempeus.
Veure també la proposta de Gaspar Llamazares en defensa de la Sanitat Pública.

 
2 comentaris

Publicat per a 3 Desembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , , , ,

 
%d bloggers like this: