RSS

Arxiu d'etiquetes: Prou retallades

Garcia Albiol en el banquillo y otros milagros de Badalona

garcia-albiol-sanchez-camacho-badalonaCon intervención divina o sin ella, Badalona se está convirtiendo en tierra de acontecimientos fuera de lo normal. Mañana por la mañana, su alcalde estará sentado en el banquillo de los acusados de la Ciutat de la Justícia por delito de incitación al odio y a la xenofobia. El motivo, la distribución de una octavilla con Alicia Sánchez Camacho, la ínclita presidenta de su partido en Catalunya, en la que podía leerse “No queremos más rumanos”. Además, y de manera nada sutil, se les relacionaba con la delincuencia. La de baja intensidad, claro, porque la delincuencia de altos vueltos ya sabemos que hay que buscarla en barrios bien distintos y con protagonistas que tienen muy bien emitido por las autoridades competentes su carnet de identidad.

Pero en esta serie de hechos asombrosos de la ciudad de Badalona, la octavilla de rechazo a los rumanos inmigrados se ha transmutado en este otro mensaje, de signo bien diferente:

G-Albiol.jpg-large

¿Por intervención divina? Al parecer, aunque nadie puede asegurarlo porque es de lo más sobrenatural que en esta época de peperos que repelen la acción de la justicia como las buenas gabardinas el agua, también se produjera hace pocos días un hecho inexplicable en la llamada Creu de Montigalà, situada en la Serralada de Marina, sobre la ciudad de Badalona.

Originalmente construida en piedra, el impresionante monumento data del año 1913 y fue derruida en los inicios de la II República (1931). Posteriormente, fue reconstruida con toda diligencia en los inicios de la dictadura franquista (1940), esta vez en cemento armado. Por desgracia, tras cuatro días de exposición de la voluntad divina de decir “basta a los recortes”, la pancarta ha sido retirada (seguramente por un complot masónico).

CreuMontigalaDesde su cuenta Twitter los @devotsBDN han reivindicado esta acción mediante un manifiesto y un vídeo que les aconsejo no se pierdan.

Por cierto, que Àgora Badalona, dando apoyo a la querella de SOS Racisme e ICV-EUiA contra García Albiol, convocan para este miércoles, a las 8.15h de la mañana en Metro Pep Ventura de Badalona, per llegar a les 9.30h a la Ciutat de la Justícia, condenando el racismo y la xenofobia de Garcia Albiol.

Y este es el sensacional video que documenta la acción de la Creu de Monmtigalà (no se lo pierdan):

El manifiesto, en catalán, aquí.

image

 
3 comentaris

Publicat per a 19 Novembre 2013 in Ciutadania/Política, Drets Humans

 

Etiquetes: , , , , , , ,

També per la salut, cassolada davant el Banc d’Espanya!

Està augmentant el clima d’incertesa i por entre la ciutadania amb l’amenaça del rescat. Ara els mitjans donen la notícia de que serà avui, a les 4 de la tarda… Poques hores desprès, a les 7 de la tarda, en Toni Barbarà i jo estarem a Tortosa parlant de la necessitat de defensar la sanitat i la salut pública sempre, i de manera especial en temps de crisi. Tota aquesta història d’amenaces i “suspense” no és gens bona per a la salut, perquè significa perjudicis seriosos als drets de les persones, la igualtat i la democràcia: els efectes de les retallades, les amenaces, el vertigen del risc i la precarietat a la feina i a la vida, ens volen portar a un estat permanent de shock. I aquest sotmetiment malaltís no és bo per a la salut mental ni la convivència. Ens volen sotmesos, demostrar-nos cada dia que depenem en tot d’uns “mercats” inhumans, i que no podem decidir res de la nostra vida… que tot està pendent del pot passar d’aqui a unes hores (per exemple, a les 4 de la tarda).

Crec que el millor per la nostra salut (i la raó) és admetre que ja fa mesos (o anys) que, d’una manera o altra, ja ens han intervingut, que ara intenten es esbrinar on són els seus i els nostres límitis, i que qui mana més és qui mana en la senyora Merkel, i que en Mariano Rajoy i el Govern del PP estan uns quants esglaons avall de la piramide… El millor és adonar-nos que la nostra soberania és de fireta, i que la unica possibilitat d’escapar de les incerteses i les estafes presents i futures és trobar-nos als carrers, les places, les escoles, les fàbriques i oficines, i alçar-nos. Sortir de casa, fer sentir les nostres veus, les nostres propostes i les nostres cassoles, enumerar una a una totes les solucions dignes que són nostres, que ens asseguren la salut i la vida, i dir PROU a tanta mentida, comèdia, estafa i malaltia… És a dir, fer canviar la por de vorera, començar a creure i sentir que podem guanyar, i ACTUAR per aconseguir-ho!


Aquesta és la convocatòria de la Plataforma PROU RETALLADES per fer-nos sentir, ALT i FORT, el proper dilluns davant del Banc d’Espanya:

La desregulació dels mercats i les polítiques que va propiciar la creació de productes financers especulatius i d’inversió, i l’endeutament de les famílies i de les entitats financeres, ha acabat produint l’actual crisi econòmica a causa de la fallida del sistema financer.

Institucions i governs occidentals han injectat grans quantitats de recursos públics a les entitats financeres per evitar que tot el sistema econòmic es col·lapsés, mentre la crisi econòmica i les injustes polítiques de retallades i austeritat afecten durament a la major part de la ciutadania i debiliten l’estat de benestar, produint més desigualtat i més pobresa.

Al nostre país, moltes entitats financeres es van endeutar per tal de treure profit de la situació tot afavorint una gran “bombolla immobiliària”, que els permetia vendre hipoteques a dojo mentre captaven recursos dels estalviadors amb productes financers “innovadors”.

Avui, però, amb el rescat de Bankia torna a fer-se evident la fallida dels sistema financer espanyol. Davant aquests nous fets, i els continus rescats que s’han produït fins avui, tornem a exigir que si hi ha intervenció de l’Estat amb fons públics es garanteixi el caràcter públic d’aquestes entitats!!

Per tot això denunciem la manca de regulació i de control polític i institucional, els continus canvis de normatives que han suposat tres reformes del sistema, la liquidació del model de caixes d’estalvi amb la seva obra social, l’arrelament al territori, l’accés al crèdit de les classes populars, etc., i l’atac al dret a l’habitatge de milers de famílies, la situació de milions de petits estalviadors que no poden disposar del seus diners, i pel que fa a l’economia i a l’atur, la manca de crèdit a empreses, autònoms i particulars, que ofega encara més l’economia productiva, i la pèrdua de prop de 16.000 llocs de treball en els darrers 2 anys.

Exigim responsabilitats als gestors públics, Govern i institucions com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per la seva mala gestió de la crisi del sistema financer i per no haver exercit les competències que tenen atribuïdes en tant que organismes de fiscalització i control del sistema financer, i als gestors privats de les entitats, per haver-les dut a un carreró sense sortida i haver posat en perill l’economia de tot un país mentre cobraven remuneracions indecents.

Exigim solucions per a tot el sector financer amb la posada en marxa d’una reforma del sistema que garanteixi la seva viabilitat, l’ocupació i que no es faci al servei dels interessos econòmics i polítics d’una minoria.

Exigim la creació d’una banca pública per garantir la liquiditat financera necessària per a les persones, la petita i mitjana empresa, els autònoms i molts sectors productius per promoure la reactivació econòmica i la sortida de la crisi, el control i supervisió públiques de les inversions de les entitats financeres per a què compleixin amb els principis de la Responsabilitat Social i, en aquest sentit, la posada en marxa de l’Impost a les Transaccions Financeres (ITF).

Exigim la intervenció de la fiscalia en aquelles entitats que han rebut fons públics, el reconeixement del dret a un habitatge digne, la dació en pagament i els lloguers socials, i una solució per a què els estalviadors puguin disposar dels seus diners.

Per tot això, convoquem a la ciutadania i als treballadors i treballadores del sector financer a una cassolada davant el Banc d’Espanya (Plaça Catalunya/Portal de l’Àngel), el dilluns 11 de juny, a les 19:00 h, per exigir responsabilitats i el control públic dels diners del rescat.

Dilluns 11 de juny, a les 19:00 h:

 PER UN CONTROL PÚBLIC DELS DINERS DEL RESCAT

 Tots i totes davant el Banc d’Espanya!!

 EXIGIM RESPONSABILITATS!!

 
1 comentari

Publicat per a 9 Juny 2012 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: , , ,

Més retallades a la sanitat i la insorportable fatxenderia de la Conselleria de Salut

La ciutadania diu Prou Retallades al Cap de Castellbisbal

Llegim  avui a Catalunyapress que ja són 58 els ambulatoris catalans que no donaran servei nocturn, i que, de fet, dels 185 centres que disposen d’atenció continuada a Catalunya, 96 han modificat el seu horari . Això vol dir que, de fet, més de la meitat han tancat a la nit, mentre que quatre ho han fet de manera  definitiva: el consultori Riera Miró a Reus (Tarragona), el dispensari d’urgències del carrer València de Barcelona (que depenia de l’Hospital Clínic)  i altres dos a Gavà Mar i Garraf.

Tot plegat, més “el tancament de l’atenció nocturna en set ambulatoris a partir d’aquest dilluns de l’Alt Maresme i La Selva, a més de Plata d’Llauro (Girona), eleva la xifra final de dispositius que deixaran de realitzar atenció 24 hores als 58, segons ha explicat a Europa Press el director de Planificació del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon”  que ha seguit explicant que ja està “pràcticament” finalitzada la reorganització que es va iniciar en 2008 i que suposarà un estalvi d’uns 35 milions d’euros. Fa bé en Josep Maria Argimon de no comprometre’s a dir que s’han acabat les retallades, però el que em sembla d’un cinisme del tot impresentable és que afegeixi que “l’esperit de la mesura és el de millora de la qualitat del servei”,

Vaig tenir la desgradable oportunitat de conèixer aquest senyor quan demanavem que s’apliquès la paraula donada pels polítics en la Resolució 203/VIII aprovada per unanimitat pel Parlament el 21 de maig de 2008 com a resultat d’una ILP que va recollir més de 140.000 signatures i que havia de millorar les condicions d’atenció i investigació de més de 250.000 persones afectades a Catalunya… Aleshores ja era aquest senyot un alt càrrec de l’administració de la consellera Geli, i va ser un disgust considerable comprovar que una persona tan insensible amb les persones malaltes i les seves necessitats poguès tenir un càrrec de la seva responsbilitat a la conselleria de salut regida pel PSC. Naturalment, el senyor Argimón no ha perdut la feina amb el nou conseller de la sanitat privada, el senyor Boi Ruiz. És d’aquella mena d’éssers llefiscosos que escalen i prosperen en temps de crisi… Que saben ser forts amb els dèbils i amb la pell prou curtida com per a pretendre tenir credibilitat dient mentides a l’estil de que la conselleria, destroçant la sanitat pública, el que procura és “la millora de la qualitat del servei”. El senyor Argimón és un exemplar de la casta massa nombrosa –i això sí que és un problema real per a l’administració i la política– de galifardeus ben pagats que han aconseguit sobreviure i millorar amb els canvis de govern servint sempre els interessos més foscos.

Per tenir notícia detallada de les noves amenaces de tancaments, consultin Catalunyapress. I si necessiten un antídot per a tanta fatxenderia, comparteixin la indignació de l’ex-fiscal anti-corrupció, Carlos Jiménez Villarejo, que reprodueix el blog de Dempeus per la Salut Pública. Els hi semblarà fins i tot mentida que el senyor Argimón i el senyor Jiménez Villarejo pertanyin a la mateixa espècie.

votar

 

Etiquetes:

Boi Ruiz va de Juan Tamariz ante la Comissió de Salut

Seguramente debería reconocer que estoy algo resabiada, pero la comparecencia de ayer de Boi Ruiz,  ante  la Comissió de Salut del Parlament sobre los recortes  de su departamento me pareció un ejercicio de puro cinismo que alguien, en la propia sala, tenía que haber denunciado alto y claro. Ya se ve en la foto que de la cartera (que no chistera) poca cosa iba a salir más que conejos de peluche y mucho humo, pero es que el espectáculo era de magia, y Juan Tamariz no lo hubiera hecho mejor… aunque quizá sí más amable.

Se quedaron demasiado cortos los discursos de la oposición, obligados todavía por unas cortesías parlamentarias al uso con las que Boi Ruiz hizo malabares.  Porque seguramente merecía otro tono su cinismo tan melifluo como insultante cuando advertía, en tono aparentemente dialogante, que con todo lo que se ha esquimaldo, aún no llega para reducir el déficit  (???) de la sanidad. Y se reservó su cinismo de la mejor añada para insistir, una y otra vez, en que los recortes no iban a afectar para nada la calidad del servicio prestado. (Nota: este es un ejercicio de lógica “à la Sade”: hay servicios que desaparecen, por tanto ¿cómo va a verse afectada la calidad de las atenciones que YA NO prestan?)

Boi Ruiz, sin que se oyera ninguna (respetuosa) carcajada en la sala, justificó la entrega que está haciendo al sector pruvado de la sanidad desde una conselleria que debería velar, en primer y destacadísimo lugar, por el servicio público de salud, “para preservar el sistema de salud catalán”… eso sí, un sistema mixto cada vez más vampirizado por sus ex-jefes de la privada,  donde lo público va sufriendo más y más recortes.  Y aún, así, el conseller se permite echar la culpa a la falta de concierto económico con el Gobierno del Estado… El señor Conseller practica lo de mentir y confundir mezclando conceptos, confiando en  que nos perdamos en la maraña de amenazas económicas y palabras huecas…

No entiendo cómo nadie denuncia que  Boi Ruiz se quiera presentar conciliador y dialogante en el Parlament –y que se le acepte incluso la promesa de volver a  “hablar tanto con los partidos como con los agentes del sector para negociar las medias de ajuste que provocarán numerosos cierres de servicios”–  cuando los cierres ya están siendo una  realidad.  Para cuando se saque de la chistera la convocatoria de los famosos “diálogos” (si es que lo hace), poco habrá que negociar… Boi Ruiz se ha toreado la Comissió de Salut del Parlament con una política de destrozos ya realizados o en avanzado estado de descomposición, prometiendo que más adelante “Hablaremos y volveremos a hablar con quien haga falta”… ¿Para qué?  ¿Para decidir quién paga los gastos del sepelio de la sanidad pública?

La falacia esquizo de Boi Ruiz le lleva a explicar, en tono muy pausado, que hay que  para “mantener el sistema” es preciso desollarlo vivo. Y afirma, con ayuda de sus corifeos,  que sus medidas están teniendo gran aceptación popular (lo que faltaba: confunde a los manifestantes en defensa de la salud pública con hinchas de Jack el Destripador, a no ser que lo de popular lo circunscriba al partido que lleva ese nombre… )  Y nos advierte, al mismo tiempo, que debemos despertar de nuestro ensueño porque el sistema de salud que creíamos tener “no lo teníamos, de hecho, porque lo debíamos”. Textualmente:  “Estábamos ofreciendo unos servicios que pagábamos con unos dineros que no teníamos. Por esto hemos tenido que hacer estos sacrificios”…Pero ¿quién ha hecho los sacrificios, conseller?. Como muy bien señaló la diputada Mercè Civit, los sacrificios en forma de recortes tienen sesgo de clase. Y la presencia de las mujeres de Breda demostraba claramente que también tienen sesgo de género. Pero de todo esto Boi Ruiz no se entera. Nadie le ha contado nada que un sistema público anémico como él está perpetrando no puede permitirse, ni en broma, que se hagan afirmaciones del tipo: : “aunque hayamos recortado 900 millones de euros, tenemos mucho dinero en sanidad aún. La gente debe estar tranquila porque seguiremos ofreciendo un buen servicio sanitario”. Una afirmación que no augura nada bueno… si considera que todavía hay mucho dinero en la sanidad pública, seguirá el saqueo…

Otro momento destacado fue la información sobre la huelga del servicio sanitario que es, para el conseller de salut, un problema de una empresa privada en el que no se siente llamado a intervenir : ¿para qué? privatizar es precisamente eso: que sea la lógica del beneficio la que administre lo público… y lo hunda para mejores resultados de las cuentas de explotación (en todos los sentidos) de las empresas y peor vida para los trabajadores que cubren como pueden –y con un salario también recortado– sus deficiencias.

Por su parte el PSC ha reclamó al conseller de Sanidad que “rectifique y paralice” su plan de reordenación de la asistencia sanitaria para el verano y que debe entrar en vigor a partir del próximo lunes 1 de agosto…. Brindis al sol, y poco más. El conseller siguió y acabó con su sesión de magia: “Nada por aquí, nada por allá, y si creeis que algo teneis, os vais a tener que quedar con las mútuas, con un palmo de narices… o sin nada”.

 
3 comentaris

Publicat per a 29 Juliol 2011 in Salut

 

Etiquetes: , ,

Les dones de Breda defensen la salut pública

Entre la Conselleria de Salut ocupada temporalment pel senyor Boi Ruiz i uns mossos d’esquadra que no devien saber massa bé quina cara posar, les dones de Breda  defensen els seus drets desprès d’ omplir dos autocars i presentar-se a Barcelona per protestar contra les retallades previstes al CAP de Breda en el servei d’urgències continuades. A la revista cafeambllet podeu llegir el seu comunicat, en el que diuen, entre altres coses, que

“com a dones, som cuidadores per tradició, de malalts, nens i gent gran o persones dependents (…) i no podem retrocedir 80 anys, .perquè la nostra geografia no ens permet desplaçar-nos amb facilitat i rapidesa, i perquè no és acceptable una altra solució.” (…)

En el Departament de Salut varen poder  lliurar les signatures recollides en un procès exemplar en el que s’ha involucrat tot el poble de Breda i en el que s’han emprat diverses formes de mobilització. Una d’elles, enviar mails diaris al  Conseller de Salut (conseller.salut@gencat.cat) demanant el manteniment de l’atenció continuada i de tots els serveis del CAP de Breda, sense acceptar cap RETALLADA.

Amb aquest enviament massiu les dones de Breda varen col.lapsar la bústia del Conseller fins al punt que el Cap del Gabinet del Conseller ja ha donat una resposta que ha tingut la seva rèplica, com podeu veure clickant sobre aquests links:

Resposta del Cap de Gabinet
2a. carta per tornar a enviar al Conseller

També s’han enviat cartes certificades, fins a un total de  450, demanant el manteniment dels serveis i de les urgències del CAP (el servei de Correus a Breda no donava l’abast).

I finalment, es varen fer  500 banderoles amb el lema “A BREDA DEFENSEM LA NOSTRA SANITAT”  que s’han penjat a balcons i façanes  perquè tothom que volti pels carrers de Breda sàpiga que no alló no són benvingudes les retallades.  Amb la concentració a Barcelona va quedar del tot clar que les dones de Breda no s’arronsen davant el Conseller de Salut i lluiten pels seus drets i el benestar dels seus.

Una lluita magnífica i exemplar que val la pena difondre d’unes dones dempeus en defensa de la salut!   La meva enhorabona més sincera a les dones de Breda!

(Sobre les retallades, notícies del tancament de 40 centres de salut, aquí.)

 

Etiquetes: , ,

Lo llaman recortes, pero es privatización

Ayer fueron miles y miles las personas (30.000 según los organizadores) las que se concentraron en la Plaça Catalunya desde las 23 asambleas de los barrios de Barcelona o de los pueblos de la área metropolitana. La marcha conjunta se inició en el Passeig de Gràcia, donde dejó un sonoro recuerdo de su indignación ante la Bolsa de Barcelona, y bajó por la Via Laietana. Pasaron ante el Foment del Treball (patronal catalana) donde los pitidos y los gritos fueron de nuevo ensordecedores, hasta detenerse forzosamente antes del final del reccorrido, que estaba previsto en el Parc de la Ciutadella –donde se “consumaba” la aprobación de los Presupuestos más regresivos de los que se tiene noticia con los votos de CiU y el asentimiento del PP–  por el contundente cordón policial que Felip Puig había instalado.  Estas son algunas de las imágenes:

Manifestación contra los recortes del 20 de julio
Los miles de personas que se manifestaban celebraron una asamblea ante el cordón policial,  frente a la Estació de França, en la que se acordaron futuras movilizaciones:
Y en video:
Durante la manifestación, las consignas más repetidas fueron contra los recortes. La mayoría de gritos han reivindicado una sanidad pública de calidad, y han clamado contra el presidente de la Generalitat: ‘¿Artur Mas a que mútua vas?’, ‘Recortar la sanidad es asesinar’. La denuncia de la  privatización de los servicios públicos ha estado muy presente: “n’hi diuen retallades i no ho són, és privatització”  y contra esta pseudeo-democracia representativa que ayer puso de nuevo en evidencia sus muchísimas deficiencias con la histriónica dimisión de Camps en el País Valencià, antes de un mes de su toma de posesión:  “n’hi diuen democràcia i no ho és“.

Las propuestas para hoy son:

  • 7:30h zona universitària i Trinitat-Glories
  • 10h Jardinets de Gracia
  • 13h hospital del Mar

Información vista en Dempeus La Vanguardia, El Pais

MUY IMPORTANTE:  Para poder disponer de toda la información de las movilizaciones al día, seguir la web de acampada Barcelona.

 
 

Etiquetes: , , ,

UGT i CC.OO valoren l’acte de la Plataforma Prou Retallades

A l’espera de poder-vos oferir més material, ja estan disponibles aquest parell de videos de CC.OO. i UGT valorant, en acabar la sessió de treball i lectura del Manifest, la trobada d’ahir de la Plataforma Prou Retallades a l’IES Verdaguer. Val la pena seguir continguts i valoracions!

Més informacions a: Dempeus i en el post d’ahir d’aquest bloc.

 
 

Etiquetes:

Per una Catalunya Social: Prou Retallades!



(fotos: Zé Moreira i Josep Martí)

Avui, a les 10 del matí, amb la sala molt plena, representants de més de les 200 organitzacions que formen la Plataforma Prou Retallades, juntament amb amics i amigues que defensen els seus drets i que ni estan d’acord amb les retallades ni amb uns Presupostos gasius que no ens treuran de la crisi i signifiquen una amenaça molt greu per a la continuitat dels nostres servis públics, ens hem trobat a la Sala d’Actes de l’ IES Verdaguer per exigir que s’escolti i es consulti a la ciutadania sobre sobre el model social en el que volem viure. No és democràcia prometre en campanya electoral que els serveis públics no patirien retallades, i desprès, arribar al Govern i malmetre el sector de l’ensenyament i la salut, com s’està fent, entre d’altres sector socials.

Desprès d’una breu presentació en la que s’ha fet una relació de les importants  lluites que hi ha en aquests moments contra les retallades, amb un esment especial per la del personal i la ciutadania en la defensa de l’Hospital Dos de Maig, les reivindicacions del transport sanitari i la dels veïns i veïnes de diferents CAPS que es neguen a que se’ls retallin els serveis, s’ha recordat també la manifestació d’aquesta tarda, a les 6:30, a Cornellà, i la de demà, a les 7 de la tarda, a Pl. Catalunya. A continuació, han parlat els professors Agustí Colom de Sanitat, Xavier Bonal de polítiques d’educació i Sebastià Sarasa de pobresa i exclusió social sobre tot pel que fa a la infància. Informarem més de l’acte, que és dels que carregua les piles, dóna arguments i profunditat a les nostres reivindicacions, ens permet conflluir i unir diversos sectors en lluita,  però serveix també per donar a la lluita social, en totes les seves dimensions, la necessària fonamentació científica. Una sessió de les que val la pena repetir aviat, acompanyant les lluites d’aquests dies contra la Llei Òmnibus (trocejada o no) i uns Pressupostos regressius i absolutament perjudicials per la inmensa majoria de la població de Catalunya.

Aquest és el Manifest que s’ha llegit en concloure la Jornada:

PER UNA CATALUNYA SOCIAL,   PROU RETALLADES !

En un context com l’actual d’aprofundiment d’una crisi econòmica que fa prop de quatre anys que dura, els organismes financers internacionals com  l’FMI, l’OCDE, el BM, i gairebé tots els governants, situen com única via de sortida els ajustos pressupostaris i les retallades socials que afecten a la gran majoria de la ciutadania. Mentrestant, els veritables culpables de la crisi continuen sense pagar-ne els costos.

La complicitat de poders públics i organismes internacionals neoliberals fa que es continuïn impulsant mesures adreçades a garantir els interessos de mercats financers i bancaris. El discurs de que “cal guanyar la confiança d’aquests mercats” és l’excusa per desballestar el model social europeu, estatal i català amb la posada en marxa d’unes mesures que, diuen, són les “úniques” que ens permetran sortir de la crisi. Europa, antic baluard del model social s’ha convertit a través del “pacte de l’Euro” i el “Pacte de Governança”, en l’ariet contra les polítiques socials.

Hi ha una altra manera de sortir de la crisi, i no es correspon amb aquest model que ens volen imposar

A Catalunya, fa mesos que el Govern ha començat a aplicar noves retallades i que estan tenint conseqüències cada vegada més negatives tant per als serveis públics com per a l’ocupació: augmenten les llistes d’espera a la sanitat, retallades en educació i serveis socials, un índex d’atur desbordat que no es pot maquillar amb la temporada d’estiu, retallada en la cooperació, en el desenvolupament, a l’àmbit de la cultura…

Les retallades pressupostàries només provoquen la debilitació del sistema públic i augmenten la fractura i l’exclusió social, i no ens ajudaran a sortir de la crisi, perquè no només redueixen la despesa, sinó que fan servir la crisi com a pretext per fer canvis profunds en els serveis públics, com en el cas del de la salut, que els posen en una greu situació.

Ens solidaritzem amb els treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat, així com amb els dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.

Des de la Plataforma Prou retallades i les organitzacions i entitats socials que en formem part, denunciem enèrgicament que totes aquestes mesures regressives responen a l’objectiu de dur terme un canvi de model social de transició de la gestió pública a una de privada i mercantilitzada. Aquest model posa en perill el manteniment d’un model social que garanteixi als ciutadans i ciutadanes els drets conquerits i reconeguts gràcies a llargues lluites socials.

La solució no passa per les retallades fiscals i les contínues rebaixes d’impostos que només beneficien els rics mentre es buida el tresor públic i ens diuen “que no hi ha diners”… Cal una aposta clara per lluitar contra el frau fiscal, un canvi en el model redistributiu i un sistema de fiscalitat progressiva i solidària que garanteixi els recursos per mantenir i millorar la qualitat dels serveis públics, incorporant-hi la visió ambiental i de sostenibilitat. Perquè són els recursos públics, les inversions públiques i un canvi profund en el model productiu que aposti per la innovació, la formació i la qualitat de l’ocupació, les úniques vies que poden garantir la sortida de la crisi i la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania.

Ara, amb les tres lleis en què s’ha fragmentat la Llei Òmnibus, volen reforçar encara més els plantejaments regressius d’aquest model on l’economia al servei dels negocis preval per sobre de la preservació dels drets socials, amb l’absolut desballestament de la política industrial, cosa que farà més incerta i tardana la sortida de la crisi i amb mètodes que segresten, encara més, el debat amb la ciutadania.

Perquè volem reforçar la democràcia i que els costos de la crisi responguin a criteris de justícia i equitat, perquè no volem afeblir l’actual model social i sí reforçar en canvi els drets de ciutadania per garantir una autèntica i justa sortida a la crisi, diem NO a aquest projecte de pressupostos i als continguts de la Llei Òmnibus.

Demanem al Govern de la Generalitat que consulti a la ciutadania sobre el model social que està implantant amb les retallades sobre els serveis públics i les modificacions legislatives que està impulsant i anunciem que, de no fer-ho, també aquesta tardor ens mobilitzarem per a exigir-ho.

PROU RETALLADES !

Barcelona, 19 de juliol de 2011

Darrera foto amb  vista parcial de la sala de Dolors Llobet. Veure també la notícia com la recull Dempeus per la salut pública

 

Etiquetes: ,

Sanidad en Catalunya: la indignación se desborda

El próximo martes, 19 de julio. en la sala de actos del IES Verdaguer, en el Parc de la Ciutadella y ante el Parlament, tendrá lugar una mesa redonda sobre la Ley Ómnibus y los recortes de los Presupuestos de la Generalitat en los servicios públicos fundamentales, convocada por la Plataforma Prou Retallades (que ya agrupa a más de 200 entidades). Contaremos además  con las intervenciones de profesores de 3 Universidades de Barcelona: Sebastià Sarasa, Agustí Colom y Xavier Bonal. Mis compañeros y compañeras de Prou Retallades me han confiado la presentación del acto, seguramente,  por ser una de las personas fundadoras de  Dempeus per la salut pública y porque tienen muy presente que la sanidad es uno de los sectores que más está sufriendo los desmanes de un Govern que recorta de forma maníaca y entrega al sector privado,  y con alevosía, unos servicios públicos de salud que tantos esfuerzos, luchas y reivindicaciones ha significado conseguir. Nuestros derechos se convierten en mercancía, y todos los lectores y lectoras de este blog estais invitados a que nos veamos el martes, a las 10, para seguir aportando argumentos a nuestra indignación y aumentar el cúmulo de razones que deberían impedir los atropellos que se cometen en los servicios públicos.

Precisamente en este sentido mi amiga Isabel ha escrito esta entrada “Sanidad en Catalunya: La indignación sube como la espuma” que refleja exactamente lo que está sucediendo en Catalunya y otras Comunidades de España:

“Ya no. Ya ni un segundo más de retraso. Desde ayer tengo a punto de publicar y nunca acabado un post sobre sanidad pública, co-RE-pago y los disparates que sueltan unos y otros, tanto Boi Ruiz como los italianos. Necesito argumentarlo muy bien, sin dejar flecos y exponiendo toda la cuestión, diríamos, desde las trincheras porque la cuestión es seria de narices. Pero me han servido en bandeja en uno de los grupos de trabajadores sanitarios donde estoy las declaraciones del conseller de Sanidad y lo he visto todo rojo. Como en el post “La línea roja”, una línea que este señor la lleva más que cruzada desde el principio. No me queda más remedio que posponer el post completo de La Vanguardia de título “Boi Ruiz asegura que la sanidad necesita más dinero y que saldrá del ciudadano” pero no me callo ante semejante desafío que nos lanza, que lanza a una población ya demasiado castigada.
.
Y es que los del periódico de La Vanguardia que, como mínimo, son responsables del titular (también de escoger qué es lo que subrayan y recogen de su discursito y lo que no) van de la mano del conseller a la hora de cruzar la línea roja. No es extraño, son neo-liberales hasta la médula aunque creo que la calificación exacta debería ser la de dictadura económica. Este titular suena exactamente a que sí o sí nos sacudirán y nos harán soltar hasta el último céntimo. Si no queda ni un céntimo, ¿entonces qué? La frase que pondría es demasiado gruesa y estoy tensando las riendas a esa indignación para no desbocarme.
Dice Boi Ruiz que no queda más remedio que “imponer tasas o incrementar impuestos”. Le recuerdo desde toda mi carencia de importancia pero como ciudadana pensante, que hace muy poco SU presidente, Artur Mas, REBAJÓ EL IRPF AUTONÓMICO A LAS RENTAS MÁS ALTAS. También suprimió el impuesto de transmisiones patrimoniales, el de sucesiones  en abril y encima con efectos retroactivos desde enero del 2011.  (Ver también al respecte este artículo en Expansión) .
.
Nadie obligaba a Artur Mas a tomar tales medidas, queda más que claro. Además, el gobierno de Catalunya SE HA NEGADO a rebajar sus sueldos según propuesta del partido SI (Solidaritat per la Independència). O sea, funcionarios sí, trabajadores sanitarios también, políticos NONES.  Peor aún. Los alcaldes y sus equipos en la mayoría de poblaciones se están subiendo los sueldos (sí, como en el resto de España desde las últimas elecciones). Hasta un 56% en alguna población. Y el dinero para pagar a los cargos públicos salen directamente de los impuestos. Serán los impuestos generales, dirán, no de los autonómicos. Es igual, que no vengan con milongas. ¿Quién o quiénes pagan?: el pueblo, por descontado. Los de a pie. Precisamente, tardo en escribir el post completo para no dejar salida posible y hacer una argumentación de hierro.
.
Sigue desafiante Boi Ruiz: La sanidad necesita más dinero -escriben en La Vanguardia-, “Puede ser con tasas o con un incremento de impuestos, pero siempre saldrá del bolsillo del ciudadano”.
La Vanguardia enfatiza tasas e incremento, yo enfatizo “SIEMPRE SALDRÁ del bolsillo del ciudadano” y pregunto: ¿De qué ciudadano, Sr. Ruiz? Porque está claro que a unos ya les han rebajado los impuestos. Y que no han añadido nuevos tramos impositivos a las rentas más altas. No es lo mismo cobrar 60.000 euros anuales que 120.000. Ni de lejos. No digamos si son 180.000. Estos sueldos están entre los mismos “servidores” públicos.
.
Remata la faena diciendo que (La Vanguardia así lo expresa) “el ciudadano tendrá que SER PACIENTE Y ESPERAR MÁS, ADEMÁS DE DESPLAZARSE UN POCO MÁS.”
.
¿Esperar más cuando uno se pasa un año entero sin diagnóstico, entre pruebas varias, pasando de mano en mano de especialistas descoordinados, cada uno a la suya, como una pelota? ¿Y sin haber llegado todavía a ninguna conclusión, lo que supone que no se realiza ningún tratamiento adecuado y lo que supone en empeoramiento, en pérdida de calidad de vida?  Porque sólo hay estas opciones, a saber:
a) Curación espontánea.
b) Cronificación.
c) Empeoramiento (que puede sumarse a la cronificación)
d) Muerte.”
.
(…..) Seguir leyendo en Ágora, y recordad la convocatoria del martes.
Como suma y recopilatorio de argumentos, puede interesar también el dossier completo de la Jornada contra el CO-REpago de Dempeus per la Salut Pública.
 

Etiquetes: , , , ,

La Plataforma Prou Retallades us convida a debatre els Pressupostos

Una carta que he rebut, una invitació que val la pena aceptar, una convocatòria per difondre:

Benvolguts amics i amigues,

Us escrivim des de la Plataforma PROU RETALLADES, que agrupa més de 200 entitats i que de ben segur coneixeu, per convidar-vos a una trobada d’anàlisi dels pressupostos de la Generalitat per a 2011 i de presentació d’un manifest contra les retallades que durem a terme aquest dimarts, dia 19, just el dia abans que s’iniciï el ple del Parlament on s’ha de debatre la llei de pressupostos i la llei Òmnibus.

La trobada es farà a la sala d’actes de l’IES Verdaguer, situat davant del Parlament (dins el Parc de la Ciutadella), i consistirà en una taula rodona amb diferents ponents i la presentació del manifest. Els ponents seran Sebastià Sarasa, Agustí Colom i Xavier Bonal, que ens situaran la seva anàlisi sobre l’impacte de les retallades pressupostàries en cohesió social, salut i sanitat i en l’àmbit educatiu, respectivament. La conductora de l’acte i de la taula rodona serà Àngels Martínez  Castells (Dempeus per la salut pública) en representació de la Plataforma prou Retallades.

Confiem que la trobada pugui ser del vostre interès i que pugui ser un moment de trobada per iniciar una posada en comú dels reptes i respostes que planteja i exigeix l’actual situació econòmica i les polítiques de retallades que estan duent a terme els Governs de torn.

Esperant poder-vos saludar el proper dimarts, rebeu una molt cordial salutació!

PROU RETALLADES!

____________________________________________________________

PLATAFORMA  PROU RETALLADES!

POSICIONAMENT ENFRONT LES RETALLADES
EN EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT PER A 2011
(presentació del manifest)

19 de juliol de 2011

10 h – Taula rodona     Presenta:   Àngels Martínez Castells, Doctora en Ciències Econòmiques (representant de la Plataforma Prou Retallades)

Ponents:

·  Agustí Colom, professor d’economia de la UB i expert en polítiques de salut

·  Xavier Bonal, professor de sociologia de la UAB i expert en polítiques educatives

 ·  Sebastià Sarasa, professor de sociologia de la UPF i expert en polítiques socials
.

11.30 h – Lectura del manifest:   Àngels Martínez Castells, doctora en Ciències Econòmiques (representant de la Plataforma Prou Retallades)

Lloc:   Sala d’actes de l’IES Verdaguer, situat al vell mig del Parc de la Ciutadella i enfront de l’edifici del Parlament de Catalunya (va ser la seu de l’Institut-Escola de la Generalitat republicana). http://phobos.xtec.net/iesverdaguer/

 
 

Etiquetes:

 
%d bloggers like this: