Ja sé que potser hi haurà qui es sorprendrà amb el que avui escric, però a vegades val la pena avisar d’una qüestió que per altra banda és òbvia: és a dir, que no es poden posar totes les persones d’un mateix partit, o d’unes mateixes idees, en un mateix cabàs. Per exemple, sempre he dit que respecto –i molt– al conseller Antoni Castells (i que consti que no som família). Avui voldria afegir que també té la meva confiança un altre socialista honest, bon professional, d’opinions ponderades i que ha s’ha fet amb un magnífic equip: el Síndic Major de Comptes, Joan Colom, a qui vaig conèixer a la Facultat de Ciències Econòmiques ja fa molts anys (fins i tot em va donar algunes classes de Teoria Fiscal quan era professor adjunt en el Departament d’un demòcrata convençut, el professor Ramon Trias Fargas).
I tot això ve a tomb d’una notícia apareguda avui a l’edició de Catalunya de El Pais sobre les excuses i tripijocs de la consellera cercant el suport dels partits i coalicions que formen el Govern. Els recomano de manera especial la lectura atenta dels dos darrers paràgrafs, que reprodueixo:
“El Gobierno catalán sostiene que las adjudicaciones a dedo y los pagos duplicados que denuncia la sindicatura son completamente legales porque el consorcio que construyó el hospital y la residencia de Collblanc, de capital cien por cien público, tiene carácter de empresa privada y no debe someterse a la ley de contratación de la Administración pública. La sindicatura, por su parte, reitera que todas las empresas públicas de la Generalitat están sujetas a las mismas normas.”
Que jo sàpiga, i si és que el periodista s’expressa bé, “los pagos duplicados” (si són duplicados) no són legals ni a les empreses privades ni a les públiques. Però és que aquesta manera de jugar amb lo privat i lo públic segons convingui, de manera que ja no es sap fins on es poden o no demanar responsabilitats, o fins on un pagament dubtòs, i més si és “duplicat”, es pot defensar o no, és una pràctica que qualsevol conselleria d’esquerres no sols no hauria d’utilitzar mai, sinó que hauria d’eradicar completament dels seus mètodes i argumentari habituals… I més en un tema tant important i sensible.
L’hospital Moisès Broggi, del que ja vaig tenir oportunitat de parlar-ne, és dels primers a Catalunya a ser construït d’aquesta manera opaca, escatimadora de responsabilitats i debilitadora de la sanitat pública (tant a l’estil Güemes i Espe-rancia). I hauria d’envergonyir el sol fet de treure com argument que “tiene carácter de empresa privada” per evitar subjectar-la al control del Síndic que, a la seva vegada, informa preceptivament al Parlament de Catalunya.
Però el Síndic de Comptes, segons ens segueix dient El Pais, no s’ha arrugat davant els tripijocs de la consellera, i ha enviat l’informe sobre “el Consorcio Sanitario Integral, gestor del hospital del Baix Llobregat, al Tribunal de Cuentas, que, a diferencia de la institución catalana, sí tiene capacidad sancionadora.”
Doncs ja veurem si sanciona o no… Però segurament a la Conselleria de Salut hi ha gent que millor faria preparant les maletes.
Segurament moltes persones ens adonem, cada vegada més, que lo privat és públic. Aquest lema va començar essent característic del moviment feminista ara el fan seu moltes organitzacions. Gràcies a anar-ho entenent, la societat ha pogut dotar-se de lleis que han posat fre a la violència i la desigualtat envers dones i infants que eren i són encara autèntics atemptats contra la humanitat. No és cap pràctica privada la mutilació genital femenina. No forma part de “lo privat” que des de les tribunes eclesials ens diguin com hem d’estimar, ni a qui podem estimar… i a qui no.
Seguint el debat encetat fa ja tres anys i les conclusions del 2008, volem aprofundir un debat sobre la democràcia, entesa com quelcom més que unes regles institucionals formals, amb les entitats socials com a pilars de la vida democràtica i importants agents de benestar. Per tant la concepció republicana i l’impuls de contribució cívica- del qual el voluntariat i l’associacionisme en són expressió- són la base per aprofundir la democràcia i construir cultura democràtica. 
