RSS

Arxiu d'etiquetes: relacions internacionals

Les delicades relacions internacionals i la premsa USA

mapamundi-al-revs.png

Les noves relacions internacionals, i com les veu la premsa dels Estats Units

L’amic Carles Acózar ha publicat al seu bloc El Colomí Missatger una sèrie d’informacions sobre el que succeeix als USA de Obama, Xina i Rússia que, qüestions de forma a banda, considero molt interessants. En concret, aquest matí es feia ressò d’una notícia donada per l’agència de Moscú, RIA Novosti en la que s’explicava que l’ambaixador nord-americà a Pequín (Jon Huntsman, amic íntim de Barack Obama) es va atrevir a expressar el seu malestar amb els mitjans de comunicació nord-americans. Novosti opina que es pot criticar una religió o una de les tantes sectes que abunden als EUA, es pot renyar als / es companys d’ofici com demostren els debats públics sobre l’Afganistan però, carregar contra els mitjans de premsa del stablishment, es pot considerar gairebé un suïcidi.

I tanmateix, Huntsman tot el que va fer va ser declarar que els mitjans d’informació nord-americana “no donen la importància que es mereix” al fet que les relacions xineses -americanes han aconseguit un avanç notable. En les seves paraules: “Les notícies publicades sobre el tema no tenien res a veure amb la situació real. Vaig llegir fins i tot uns comentaris sobre els problemes que encara no s’havien discutit”... Sobre això, tots els mitjans de comunicació s’acusen (molt cortesament) d’incompetència.

El fet és que l’acostament de l’administració USA a Xina no és cap política nova de Obama. També George W. Bush tenia previst estrènyer relacions amb la Xina, per entendre que l’època de confrontació amb aquell país ja ha passat a la història. Però els mitjans de comunicació nord-americans semblen renunciar a la realitat i a les filigranes de la diplomàcia; a l’altre cantó de la moneda, cal assenyalar que la premsa oficial xinesa i els mitjans d’Internet i Blocs (blogs), llegits per uns 380 milions de xinesos, van publicar una informació força objectiva de les negociacions.

Tampoc a Rússia s’informa bé

Novosti segueix explicant que des dels anys noranta, els mitjans de premsa russos fan el mateix que els nord-americans, sense que la situació millori. Hi ha poques publicacions que expliquen el perquè d’una o altra visita a un determinat país. Si no saps el que passa, és millor callar. Però aquesta ignorància és substituïda per mites que cultiven i divulguen els periodistes. El que passa ara als EUA s’assembla al que va passar en els temps de Gorbatxov i Ieltsin. Uns no veuen encara que Amèrica del Nord es va reestructurant, i altres ho entenen molt, massa bé.

Un exemple rellevant: La visita d’Obama al Japó va ser comentada de manera similar: en primer lloc els periodistes nord-americans van discutir per què el president dels EUA va fer una reverència tan profunda a l’Emperador del Japó, igual com en els anys vuitanta i noranta els mitjans de comunicació russos també exigien que el President rus no fes mai reverències. Segons sembla, es tornen a viure problemes semblants: avui dia els mitjans de comunicació poden fer seva en massa ocasions la frase “la mauvaise éducation, c’est moi!”

Pregunto, i en Carles Acózar em contesta…

Li confesso al Carles el meu interès per les relacions Xina-USA. No sóc massa original si repeteixo que el capitalisme representat ara per Obama i abans per Bush necessita el mercat xinès com a banda d’expansió necessària i urgent, i necessita també molta estabilitat econòmica. En aquest sentit, el secretari del Tresor d’Obama, Timothy Geithnerm ja es va haver de retractar per qualificar a la Xina de “manipuladora del mercat de divises” el passat gener. Tot i que els Estats Units temen i desitgen a la vegada aprofundir les relacions amb Xina, no hi tenen cap altre remei…

I en Carles em contesta que és clar que als USA els interessa mantenir bones relacions comercials amb Xina doncs, com a la resta del món, una bona part del comerç depèn dels seus preus ajustats. Sense els productes xinesos al mercat occidental les classes treballadores tindrien encara més minvada la capacitat adquisitiva i, tal com està ja, el conflicte social fora molt més violent. Però al mateix temps, aquesta dependència destrueix un mercat interior (ex.: les joguines i sabates a Valencia, Elx…) que no pot competir amb un yuan sostingut baix, pel recolzament que té, en reserves foranies de tot arreu i en bona part en miliards de dòlars, del Banc de la Xina.

Suprimir o minvar les importacions de Xina suposaria per occident, ara mateix, desabastiment i encariment brutal de molts productes bàsics, des de la roba o el calçat fins als estris de cuina o llar: només cal veure com ha desaparegut el petit comerç substituït pels basars xinesos. Altre tema a tenir en compte és l’equilibri d’interessos entre Xina, Rússia, India, Iran i Brasil. USA, malgrat els clams dels mercenaris, ja no és -si ho ha estat mai- la gran potència que pretenen que sigui.

El seu desprestigi i l’animadversió que reben arreu del món és cada vegada més gran i això afecta a les vendes i al consum, a part de que la qualitat de la seva tecnologia és cada cop menys competitiva, una bona mostra és el comerç i l’industria d’armes, on Xina i Rússia li van guanyant posicions. Però també a Rússia es queixen del fet incontenible de que les inversions xineses a l’Àsia Central són, de fet, una ampliació territorial i de influència. Ja es diu que el Kazakstán és xinés!

Penso que en pocs mesos Rússia, Xina i India podrien fer algun pas important en política monetària que podria alterar el tipus de canvi del dòlar. Rússia, Xina i la Índia sumen quasi la meitat de la població mundial, sense comptar els seus aliats i la nova àrea comercial duanera que va des de Bielorússia a Kirguizistan i Tayikistán, amb uns 500 milions més de clients potencials i amb economies emergents gràcies al seus jaciments imprescindibles. Un bon exemple d’aquesta forçosa complexitat pot ser aquest comentari de Ria: “Irán cuenta con que China y Rusia no arriesgarán sus intereses comerciales en la República Islámica respaldando una cuarta ronda de sanciones. Pekín importa un 15% de su petróleo de este país y Moscú usa su relación como carta negociadora con EE UU”.

 
 

Etiquetes: , , , , ,

 
%d bloggers like this: