RSS

Arxiu d'etiquetes: repagament

Josep Fontana i el cinisme del FMI

CREIXEMENT i MÉS CREIXEMENT

Anem bé. El Fons Monetari Internacional ens felicita perquè hem assolit uns ritmes de creixement que poden superar el 3 per cent anual. Som un exemple per a Europa, i per a bona part del món.

Què estrany que al costat d’aquesta esplèndida notícia trobem al diari altres que no semblen lligar, com aquesta: “Mig milió de nens passaran gana a Espanya aquest estiu en quedar-se sense la beca de menjador”. Una notícia que prové de l’estudi d’una O.N.G., Educo, que la completa amb xifres que mostren que el nivell de la pobresa infantil a les comunitats de Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia, Canàries i Múrcia és superior al de Romania (o sigui, que són encara més pobres).

image
Foto: Creu Roja
Menjador infantil gestionat per la Creu Roja.

Com s’explica aquesta contradicció? La resposta la teniu en el mateix comunicat del FMI, que ens dóna consells per seguir prosperant pel mateix camí: abaratir i facilitar l’acomiadament dels treballadors i augmentar l’IVA i el copagament en sanitat i educació, per tal de disminuir la despesa en aquests dos rams.

O sigui, si em deixeu traduir això al llenguatge de les conseqüències que aquestes mesures poden tenir sobre els éssers humans: augmentar la precarietat dels treballadors, estenent les noves situacions dels contractes de poques hores –o de zero hores– que han aconseguit el prodigi de ser més rendibles que l’esclavitud, on el propietari tenia, al menys, l’obligació d’alimentar l’esclau que treballava per a ell. Reduir amb l’augment de l’IVA un consum que, com és ben sabut, ja fa uns anys que va a la baixa.

Però on el cinisme arriba al seu punt més alt és en la recomanació de disminuir la despesa pública en sanitat i educació, on l’afegit “sense que afecti a els capes més necessitades de la població” només es pot interpretar com un sarcasme.

És ben sabut que el copagament farmacèutic està reduint el consum de medicaments de la part de la població que en consumeix més, que són la gent gran. Augmentar el copagament, com proposa el FMI, no faria més que agreujar aquesta situació.

La proposta és tan descarada que em pregunto perquè, en comptes de recórrer a aquesta forma més o menys encoberta d’accelerar la mortalitat dels vells, no ens proposen directament una fórmula d’estalvi més eficient i racional, com seria la d’exterminar tots els majors de setanta-cinc anys. Es reduiria així la despesa en pensions, que quedaria limitada a deu anys per cap, i s’obtindria un estalvi considerable en despesa mèdica (només cal que us acosteu al consultori d’un hospital i comproveu l’edat mitja dels que esperen rebre atenció). Tenint en compte que el rendiment productiu dels majors de setanta-cinc anys es pot considerar menyspreable, el resultat seria un augment considerable del creixement.

De fet, si pareu atenció a la forma en què s’han aconseguit aquestes taxes de creixement què tant el FMI com el govern del PP estan celebrant, que ha estat a través de l’austeritat –és a dir, de la disminució dels impostos que paguen els més rics i dels salaris i els serveis que reben els més pobres– resulta prou clar que el camí que s’està seguint és aquest: creixement (d’alguna cosa i per a algú) a canvi de l’empobriment de la majoria. Ja em direu què poden esperar del futur aquests nens espanyols que viuen en nivells de pobresa que afectaran permanentment, com és ben sabut, les seves capacitats de desenvolupament intel·lectual (que és una altra raó que justifica la recomanació de rebaixar la despesa en educació).

El que podria resultar més sorprenent és que segueixi havent-hi gent –llevat del reduït nombre dels beneficiaris d’aquesta mena de creixement– que votin els polítics que es proposen de continuar imposant-nos l’austeritat. A mi no em sorprèn, perquè fa molt que vaig abandonar la il·lusió que els humans siguin éssers racionals.

Josep Fontana

Publicat a La Lamentable

 
1 comentari

Publicat per a 12 Juny 2015 in Drets Humans, Economia crítica

 

Etiquetes: , , ,

(No) Tot és Comèdia

I perque no tot es comèdia -encara que cal per viure la vida tenir sentit de l’humor i una capacitat de distanciament de les estafes quotidianes gairebé brechtiana, us deixo aquest link per si voleu escoltar l’entrevista que el passat diumente es va emetre en torn a l’una del migdia al programa de Rosa Badia a Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser.

Una entrevista en la que, malgrat la duresa del temes tractats, em vaig sentir molt còmode. Periodistes amb vocació i molt d’ofici, com la Rosa Badia, aconsegueixen aquest petit miracle de que t’oblidis del casc i el micròfon i donis les respostes que sorgeixen, directament, de les entranyes… Periodistes que saben perfectament, malgrat títols més o menys vistosos, que en aquest món -i més en aquests temps que ens toca de viure- NO tot és comèdia. Si hi dediquen un quart d’hora a l’audio del programa, ja em diran què en pensen.

( Aquest és el link a l’entrevista radiofònica  feta per Rosa Badia a Angels Martínez Castells, a Ràdio Barcelona el 23 de setembre.)
 

Etiquetes: , , , ,

Cómo acreditar tu insumisión a la tasa de la vergüenza sobre los medicamentos

En nombre de Dempeus per la Salut Pública, el médico y amigo Toni Barbarà nos propone algunos materiales para confeccionar una guía, sencilla y comprensible, que ayude a la campaña #novullRepagar. Y todo en 6 pasos, y con 4 respuestas.

1. – Infórmate bien. Toma la decisión.

Ya sabes lo fundamental: Que nos quieren hacer RE-pagar lo que ya hemos pagado. Que se han propuesto liquidar el Sistema Nacional y Público de Salud. Que se lo quieren cargar todo. Pero que no se lo vamos a tolerar. Que les queremos hacer llegar nuestra protesta, nuestra rebeldía, la defensa de nuestros derechos, nuestra INSUMISIÓN democrática frente unas políticas injustas.

Pero si quieren más razones y más argumentos entren y lean en nuestras páginas amigas: : http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ , http://iniciativapenalpopular.info/ https://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/28/vols-tenir-una-acreditacio-dinsubmissio-novullrepagar/ , http://www.cafeambllet.com/press/?p=17387, http://www.acordem.org/, http://bloclaratera.blogspot.com.es/ , y otras,

2. – Prepara la acción y la documentación.

¿Dónde, cuándo, cómo (en solitario o en grupo)? : En la farmacia habitual y / o en cualquier otra. Los días que te tocan para retirar medicamentos. Tú en solitario, o en compañía, o incluso en pequeños grupos organizados para hacerlo más patente y visible cara al resto de ciudadanos, que llaman “clientes”.

Documentación que necesitas: Receta, DNI (fotocopia), Tarjeta sanitaria, y si quieres, la Carta al farmacéutico (ver los enlaces del final).

Recuerda que hay que llevar las recetas oficiales. El DNI (y piden una fotocopia que en algunos casos facilita la misma farmacia cuando colabora, y en otros se niega, y empieza la polémica …). Naturalmente tu Tarjeta Sanitaria, y te recomendamos llevar una hoja que te puedes imprimir de las webs de la IPP o de Dempeus que se llama: Carta al Farmacéutico, y donde explicamos claramente que no vamos contra ningún profesional de salud sino contra su actuación obigada como recaudador de impuestos.

3. – Entrada en la farmacia. Manifiesta que “no quiero pagar”

Cuando estás en el mostrador, entrega tu receta y manifiesta tu “NO quiero RE-pagar”. Empieza un diálogo que te permitirá medir el talante del profesional, y su grado de complicidad con el espíritu recortador, o de disgusto y acatamiento forzado por la normativa.

4. – Rellenar el formulario del CatSalut que te presentan.

Aportarán un pliego de tres hojas con el logo del CatSalut en el encabezamiento. (Ver al final de esta entrada). Determinados datos son personales y otros son códigos que debe poner el farmacéutico.

Recomendamos pedir ayuda en caso de cualquier dificultad, para hacerlo correctamente y tambiénpara que quede claro que la pérdida de tiempo y recursos en burocracia NO es nada saludable.

Te entregarán una copia para el “usuario”. Si nos lo miramos con ojos de ciudadanía en ejercicio de nuestros derechos, este resguardo es, de hecho, un CERTIFICADO OFICIAL que nos ACREDITA con nombres y apellido conmut PERSONAS INSUMISAS. Un verdadero icono que podremos guardar, enmarcar, mostrar con orgullo a nuestra familia, amigos y conocidos, y que nos se deja constancia de que hemos vivido y protagonizado este momento histórico de revuelta y rebeldía. Tú estuviste allí!

5. – Queda claro que tu negativa al repago es extensiva a todos los REpagos farmacéuticos:

Al euro por receta de la Generalitat de Catalunya que te quieren exigir, al “copago” del Ministerio de Sanidad del Estado, y del que te dirán que “anotan en cuenta” para ejecutar más adelante cuando tengan el servicio informático actualizado. Y deja clara tu oposición a que se retiren de financiación pública cientos de medicinas usuales y cotidianas.

NO pagues más que lo que antes pagabas, y sólo en caso de que estuvieses obligado a hacerlo. Pide el ticket de caja, no dejes de tomar los medicamentos que te ha recetado tu médico, y …

6.- ADIOS, muy buenas! Con toda cortesía y con toda la determinación y la firmeza que acompaña a la RAZÓN.



CUATRO preguntas habituales:

a) ¿Qué pasa si se niegan a tramitar el procedimiento que acabamos de describir?

El Departament de Salut ha ordenado facilitar los impresos descritos. Si se da un caso de negativa a suministrar los medicamentos o mala atención o maltrato físico o verbal, hay que denunciarlo. Se trataría de una Denegación de asistencia y es un delito. Para ello, por escrito, tanto se puede hacer usando uno de los formularios de queja de los que son imprimibles en la página IPP (y que se presentan en cualquier centro sanitario público), como en una Comisaría de Mossos si la cosa va a mayores.

b) ¿Qué puede pasar si ponen en marcha medidas acusándonos de deudores de una tasa?

La Generalitat puede considerar que somos deudores e iniciar un expediente de recaudación llamado “procedimiento de liquidación y recaudación de tasas y procedimiento de apremio”. que prevé el cobro de la tasa con un recargo del 20% de la cantidad demandada.

Debemos ser conscientes pues que el euro por receta que NO pagamos por INSUMISION puede acabar constándonos 1’20€, … pero claro, algún riesgo tenemos que asumir, o no tendría ni mérito ni valor ponernos DEMPEUS por nuestra salud.

Creemos sinceramente que es un precio razonable y que podemos asumir -al menos en un caso, en un medicamento, en una receta- en los casos de personas con menos recursos.

También hay que recordar que varios grupos de abogados, y ahora incluso grupos políticos, están estudiando cómo alegar y litigar contra estas injustas medidas. Todo dependerá de la obsesión del Govern de CiU, obsesionado en perpetrar estas nuevas agresiones contra la ciudadanía y la sanidad y la salud públicas.

c) ¿Qué puede pasar si somos miles que nos negamos a REpagar?

Si somos muchos y muchas, miles las personas que NO pagamos, haremos inviable la tramitación burocrática por el tiempo y recursos que deberá emplear la Administración. Será totalmente antieconómico cualquier procedimiento normativo para ejecutar la tasa. Si somos miles y miles, deberán replantearse la utilidad recaudatoria de la medida punitiva contra las personas enfermas. Y puede ser perfectamente posible que “reconsideren” el agravio contra las personas enfermas y retiren Re-tasa, con la complicidad y acuerdo entre CiU y PP.

d) ¿Qué nos está pasando y nos pasará si pagamos?

Si todo el mundo paga, a su pesar, pero rascándose el bolsillo, quedará demostrado que ellos, y su torpeza e impunidad, se imponen a un pueblo resignado, miedoso, autoinculpado, enfermo de sumisión y de pérdida de autoestima colectiva.

Y eso sería lo peor que nos podría pasar. Esta lucha es por los derechos sociales, es por el estado social de derecho, es por la dignidad y la sanidad universal, es por dignidad, por vergüenza ajena y por empoderamiento.

Ver el resto de materiales en catalán en Dempeus per la Salut Publica i en La Ratera
Es por la defensa del Sistema Nacional y Público de Salud, es para ganarla o para ganarla.

 

Etiquetes: , , , ,

Sobre l’euro per recepta, dimissions i coaccions

Sobre la innoble taxa de l’euro per recepta que es vol començar a recaptar aquest dissabte,  des de l‘Ara se`ns informa que Jordi de Dalmases, el president del Col·legi de Farmacèutics.  diu que ” tot i que els farmacèutics “no som recaptadors d’impostos,  ens ho han manat i ho farem“.  Entrevistat al programa Els Matins ha afegit que  “com a ciutadà crec que hem de ser conscients que no hi ha res gratuït, el sistema públic de salut s’ha de pagar i l’euro per recepta és una mesura mixta”.

Mira a qui va a explicar el senyor Dalmases que no hi ha res de gratuït!   Precisament a la gent que paga impostos i no s’aprofita d’aquesta “boira” de les coses “mixtes” a la sanitat que tan be resumeix la revista CafeAMBllet amb el seu darrer treball El PDF de la vergonya.   El senyor Boi Ruiz vol fer arribar a totes les farmàcies uns cartells per ajudar-les a recaptar… doncs per què no aprofita i reparteix també un exemplar de la revista gratuita cafeambllet ?  Li asseguro que la ciutadania tindria molt clar si ha de pagar o no l’euro!

Queda clar que si no hi ha diners a la sanitat no és perquè la ciutadania no pagui els seus impostos, sinó perquè l’administració deixa molt i molt que desitjar, perquè els poderosos s’escapoleixen de tributar, i perquè  les mans brutes es troben arreu, i aquest sistema “mixt” en el que va el sentit  del REpagament sota la fórmula d’un euro per recepta (l’euro de la vergonya!) està servint.encara ara, perquè facin beneficis  il·legítims -o legitimats a costa del dret de les persones a la salut- uns quants espavilats…

El president del Col·legi de Farmacèutics ha dit que hi ha certa preocupació entre el personal de les farmàcies per la possible reacció d’alguns ciutadans contraris a la mesura. Des de Dempeus, i de part de la ciutadania que hagi llegit o entregui la nostra carta, crec que el podem tranquil·litzar.   Però sap que passa, que això de  “nosaltres només obeïm, ens manen cobrar” ja no val, ja no és excusa, quan el que s’està fent és desmuntar l’estat del benestar, les xarxes de solidaritat que impedeixen que aquesta societat es faci engrunes i les persones es sentin cada vegada més soles, indefenses i esporuguides.

Ho explicava molt bé ahir en Toni Barbarà en un comentari al post en el que es parlava de no pagar l’euro de la vergonya. Deia:

“Para empezar el riesgo que corre la ciudadanía, si paga docilmente, es el de liquidar otro espacio más ( y van…) del Sistema Público de Salud y en la perspectiva de muy dificil recuperación en el tiempo. La resignación y la autoinculpación son sin duda los mayores riesgos imaginables. Cierto que el sistema prepara su mensaje de intimidación habitual para atemorizar cualquier disidencia. De eso saben y ejercen sin piedad. ¿Que nos “fichan” como “deudores” de la Generalitat? Es posible, en el caso de no estemos ya fichad@s. ¿Que nos tramitarán una sanción y recargo? Es seguro que les va a costar más el trámite que el recargo… Sobretodo si somos MILES de ciudadanos y ciudadanas los que nos negamos a REPAGAR, hoy el euro de penalización, mañana la tasa co/re/pago del Estado. Y acabo; ¿Es tolerable, desde una óptica ética, que quienes estan en el punto de mira de las mil y una corruptelas, chanchullos, y todo tipo de “conflicto de intereses”, pretendan, ellos, “sancionar” a las personas enfermas que necesitan un tratamiento prescrito por el profesional del sistema público ? Como los chistes, o se entiende a la primera o no vale la pena inisitir. La ciudadanía que estamos por la Salud Pública NUNCA promoveríamos una acción que pudiera ocasionar algun tipo de deterioro a la salud de las personas, como el incumplimiento o abandono de un tratamiento. Son unos (i)responsables concretos, con nombres, apellidos e impunidad y aforamientos, quienes no se inmutan cuando ponen en cuestión el acceso de los enfermos a su medicación. Esto va más allá que una barrera de autopista.”

Faig meves cadascuna de les seves paraules.  I crec que a la gent Dempeus no l’aturaran ni les amenaces de que si no paguem l’euro de la vergonya ens convertim en deutors de la Generalitat. Poden llegir tota la galdosa explicació aquí del gerent d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries del Servei Català de la Salut (CatSalut), Antoni Gilabert… jo sols els destaco algunes frases:

“Com el medicament és un bé que no es pot negar, se li lliurarà a l’usuari encara que no vulgui pagar la taxa, però a partir d’aquest moment es convertirà en deutor”  (…).  En el cas de què un usuari es negui a pagar, haurà d’omplir en la farmàcia un formulari amb les seves dades que el farmacèutic remetrà al Departament de Salut.  Tal com succeeix amb la resta dels tributs, l’administració catalana serà l’encarregada de reclamar el cobrament de la taxa pendent i el consegüent recàrrec per la via voluntària o per execució forçosa.”

Però atenció, que ara ve la perla:

“Gilabert espera que siguin pocs els ciutadans que es neguin a pagar un impost que està pensat per contribuir a millorar el finançament del sistema sanitari  (permeti que ho dubti!!!!) i que es calcula que generarà uns ingressos de 100 milions d’euros a l’any.”

Esperen que siguem pocs els que ens neguem a pagar, perquè és evident que la força la tenim nosaltres si som, com diu en Toni Barbarà, MILERS i MILERS els que diem PROU a la poca-vergonya…. Si som molts i molts, els pot costar més el farciment que l’indiot els seus intents de cobrar la taxa, i demostraran una vegada més que, sense amenaces, mentides i repressió, no saben fer res, i amb amenaces i intents de culpabilització, TAMPOC! 

I que estan negats per  fer polítiques de salut en benefici de la ciutadania… sols cal veure totes les denúncies que fa cafeambllet per NO entendre com s’ha pogut permetre aquest cau de malversació… i atrevir-se a sobre a exigir-nos l’euro de la vergonya per recepta!

Dimiteixin ja,  com els demanen els sindicats aquí i aquí, i que sigui gent honorable, que cerca el bé comú i defensa la salut pública, gent que lluita contra les desigualtats i vol una societat més democràtica, la que porti endavant les polítiques de salut.

 
7 comentaris

Publicat per a 22 Juny 2012 in Ciutadania/Política, Salut

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

Dempeus a la ràdio, a la premsa, en el llibre Actúa i el 20 d’abril, amb la IPP, a Cerdanyola

La defensa de la salut i la sanitat pública mereix fer-se a tot arreu i a tots els mitjans. A més del bloc de Dempeus Una bona prova la tenim aquesta darrera setmana i en els propers dies: premsa, ràdio, llibre i el proper divendres, xerrada a Cerdanyola.

Ràdio: Un material d’àudio imprescindible sobre pagar o no els àpats hospitalaris. Toni Barbarà  en el programa Cara a Cara  de Toni Marín a Radio 4, anomenat “Els matins a 4 bandes” :

Pagar els àpats hospitalaris per eixugar el dèficit públic? Cara a cara amb Gonçal de Martorell i Toni Barbarà, metge i secretari de Dempeus per la Sanitat Pública. Un tema apassionant i un atemptat que no podem tolerar. També a (La Ratera).

Escolteu com en Toni Barbarà deixar sense arguments els partidaris dels RE-pagaments… dura poc més de mitja hora i paga la pena!

Premsa escrita: També aquesta setmana, amb el professor Vicenç Navarro (per ampliar, clickeu dues vegades sobre la imatge:)

Llibre: S’ha presentat al FNAC de Barcelona el llibre ACTÚA en el que es tracta de la salut i la sanitat  (“La salud como mercancía la sanidad como botín”).

i per acabar, esteu convidats i convidades el proper divendres, dia 20, a la xerrada de presentació de la IPP a Cerdanyola:

 

Etiquetes: , ,

Desde Badalona con amor…

Visto en el blog de Alberto Lumbreras y reproducido tal cual, sin quitar ni poner, porque lo comparto totalmente. 

Con muchísimo gusto porque los textos lo merecen  y la persona, la amistad y la causa común mucho más:

 

¿Cuantas veces he tenido que callar ante un enfermo que padecía una enfermedad tan seria como el paro, y cuya solución cierta y etiológica hubiera sido un contrato
de un trabajo digno y estable?

¿Cuantas veces he tenido que disimular mi sentimiento
de solidaridad y de empatía con la anciana que me cuenta de su doliente soledad, su miedo, y su desamparo?

¿Cuantas veces era consciente frustrado que el bálsamo
que no podía prescribir era un poco de afecto, o un cierto respeto, o un mucho de amor?

Infinidad de veces… y continuamente. Y de eso no hay pastillas, tampoco.

barbara-jornada.jpgAsí que a estas altura de la película me puedo permitir alguna sugerencia radical,
aunque pueda resultar descarnada, probablemente utópica, pero no por ello menos
cierta o substancial. Para quienes no quieran quedarse en la epidermis de las cosas ni en la mediocridad de lo inmediato, para quienes cuestionen la evidencia de lo superfluo evidente, aquí van algunas `PRESCRIPCIONES NO FARMACOLÓGICAS.

Si queréis vivir muchos años con dignidad, os recomiendo la trilogía de prescripciones no farmacológicas del Dr Toni Barbarà:

0. Prescripciones no farmacológicas
1. Médicas y médico-sociales
2. De salud: la vida cotidiana
3. Políticas: acciones de gobierno

  • Este anuncio no es de un medicamento.
  • Lea detenidamente las instrucciones de uso.
  • En caso de duda consulte a la gente de Dempeus.
 
3 comentaris

Publicat per a 11 Agost 2010 in Salut

 

Etiquetes: , ,

Dempeus per la salut a Público

logo-public.png

El diumenge 8 d’agost el periodista Roger Tugas va publicar a l’edició per Catalunya del diari Público un extens reportatge amb el suggeridor títol de “El copagament sanitari pren força, però manté un intens rebuig social.”

opinions-publico.pngTugas ens recorda que el primer  informe oficial que proposa el copagament data de l’any 1991, i de cap manera estalvia el paper dirigent que des del 2004  ha tingut la consellera de salut de Catalunya, Marina Geli, per liderar el debat a l’ambit estatal. En les dues pàgines del seu extens i documentat article el periodista repassa les vicissituts i fracassos que ja des del Govern de Felipe González han tingut els “Informes” que proposaven mesures lesives per a la inmensa majoria de les persones (primer l’Informe Abril Martorell i desprès els dos Informes Vilardell que ja en el seu moment varen criticar Clara Valverde i el Dr. Antoni Barbarà, el segon dels quals ni tant sols va aconseguir el consens i sobre el redactat final consten les crítiques i disconformitats de Vicenç Navarro, Josep Mari Via, Santiago Marimón i Joan Ramón Laporte). Segons l’article, la posició ciutadana de denúncia més clara –apreciació que comparteixo–  és la de Dempeus per la Salut Pública, i en aquest sentit Tugas recull els continguts de la important Jornada del dia 10 de juny (organitzada en col.laboració amb  la FADSP i GREDS-Emconet) i on menciona els principals arguments de la Declaració final.

Números canten:

Tugas no s’estén en els comentaris, però dóna dues dades econòmiques importants com són la despesa sanitaria en percentatge del PIB (i on es pot constatar que Catalunya té la despesa més petitade la llista de països, fins i tot en relació a l’Estat) i el que ha representat també aquesta disminució de la despesa en percentatge sobre el Pressupost total de la Generalitat de Catalunya. Hi ha marge, per tant, per incrementar les dotacions públiques en salut via impostos directes i progressius, i els Pressupostos Generals. Aquesta és la mesura que no incrementa la burocràcia, que no desanima l’atenció primària ni la medicina preventina i no perjudica a les persones amb menys recursos, ni les que pateixen malalties cròniques. Però aquesta és, precisament, la mesura que no volen, de cap manera, els poderosos interessos de la sanitat privada als que cal fer front amb l’equitat i la raó, amb els nostres arguments (que són també els de la OMS), i Dempeus!

pressupost-catala-de-salut.png

despesa-sanitaria-sobre-pib.png

 

 

 

 

 

 

 

 

Podeu veure la transcripció de la intervenció de Gaspar Llamazares a la Jornada i consultar tot  el  Dossier Jornada contra el copagament.

A més,  un dels primers escrits contra el co(re)pagament és de l’amic Dr. Antoni Barbarà : ¡Ni copago, ni repago: ya lo hemos pagado!

 

 
4 comentaris

Publicat per a 9 Agost 2010 in Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Insisteixen en el copagament a la terra dels peatges

copago.jpg

I segueixen insistint. Ahir, el telenotícies nit de TV3 recollia veus doctes com la del Conseller d’Economia, un conseller del Banc d’Espanya i President ds l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (que com que diu coses diferents de les de la OMS sobre el tema, crec que es deixa portat pel primer dels càrrecs, és a dir, el del Banc d’Espanya) i el Director de Centre de Recerca en Economia i Salut que amb tots els respectes i de bon rotllo, sembla que ens expliqui una rondalla..

Però són tres pesos pesats del món de l’economia i la sanitat vista des de la perpsectiva neoliberal, i que donaven tot tipus d’arguments per introduir el copagament a l’estil de la recepta de l’all-i-oli, ho barrejaven i esclafaven tot en el morter abans de donar-hi voltes: reducció del dèficit, altres països Europeus, la funció del metge o metgessa de capçalera, desanimar la demanda innecessària… i fins i tot una miqueta d’equitat, entesa a la manera equivocada!

Com podran veure en el video, diuen el que diuen amb un to tant convincent, tant savi i doctoral, i a la vegada de tant bons nois, que sembla mentida que ningú pugui portar-lis la contrària… Però resulta que és la mateixa OMS la que ho fa, i països sensats com Austràlia i Canadà han eliminat el copagament a l’avaluar el seu impacte negatiu (i no eficient!) sobre l’equitat.

Vostès poden veure molts i molts arguments sensats contra el copagament anant a aquesta pàgina de Dempeus per la Salut Pública amb el Dossier complet de la Jornada sobre el Copagament, que els aconsello visitar, però a més, aquest matí, a Els Matins de TV3, en Joan Julivert ha recordat una altra cosa bàsica que s’havien oblidat de mencionar els que proposen aquest impost sobre les persones malaltes, per més excusen que s’hi busquin….

miitjana-salaris-europa.png

I és que, si es tracta d’acostar-nos a Europa en el que és dolent per als treballadors i treballadores, també ho podem fer en el que és bo. I, com poden veure, la mitjana dels salaris a Espanya està molt per sota dels països que ens diuen que tenen algun sistema o altra de copagament (com per altra banda ja tenim a casa nostra amb els medicaments, a més del cèntim sobre el litre de benzina, que sempre se n’obliden…)

Des de Dempeus per la Salut Pública diem que la salut i els serveis de salut tenen un valor, i no han de tenir un preu (quan en canvi, amb fins recaptatoris, semblaria molt més fàcil aplicar un dòlar per nit a un servei tant mercantilitzat com és el turisme sobre cada pernoctació en qualsevol hotel de Catalunya… i com ja s’aplica a tantes i tantes ciutats del món. Però, en canvi, el gremi d’hosteleria diu que aquests taxa és inviable i posa el crit al cel, però en canvi, sí que es pot proposar un impost sobre les persones malaltes i l’hospitalització, i volen fer-ho passar per una decissió entenimentada.

Doncs ja m’explicaran com entenen l’equitat i la lluita contra les desigualtats, i la protecció a les persones en situació difícil tots aquests senyors aparentment tan sensats que parlen en el video:

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

 
2 comentaris

Publicat per a 13 Juliol 2010 in Europa, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , ,

Caretes fora: el copagament és un impost sobre la malatia

03-mascaras.jpg
Ja queda clar i es treuen totes les màscares darrera les que s’han amagat fins ara: no és per “educar a la ciudatania a que no abusi dels serveis sanitaris”… No es tracta tampoc de fer millor us dels medicaments… Ni cal seguir fent volades de coloms sobre  la suposada multifreqüència als metges i metgesses de capçalera… aquí el problema és el déficit, com ens diuen el FMI i tots els fonamentalismes neoliberals seguidors dels més estupids manaments monetaris de Maastricht. I com que els nostres polítics  no s’atreveixen a  posar nous impostos a la banca per tot el mal que han fet, ni als especuladors, ni sobre les transsaccions internacionals que fan anar l’economia de corcoll, ni sobre les SICAV, ni prohibeixen els paradisos fiscals, sempre els queden les persones malaltes…
En aquest bloc he defensat moltes vegades al conseller Castells. Avui, no sols m’és impossible, sinò que m’indignen les seves declaracions publicades a El Periodico, i li faig avinent que ens trobarà DEMPEUS, com sempre, en contra del co-repagament i l’abús reiterat i continuat a les persones més febles d’aquesta societat. Quina vergonya!

Castells veu «inevitable» el copagament sanitari el 2011

Dijous, 8 de juliol del 2010

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va assegurar ahir que serà «inevitable» implantar el 2011 un sistema de copagament en la sanitat perquè alguns usuaris sufraguin una part del cost dels serveis que reben. La mesura és una de les poques alternatives que li queden a la Generalitat per reduir el dèficit públic en 800 milions més l’any que ve després d’haver retallat un 5% els sous als funcionaris i d’haver rebaixat també l’aportació pública als centres sanitaris concertats.

Marina Geli i Antoni Castells, al Palau de la Generalitat al juny. GUILLERMO MOLINER

«S’haurà de posar en marxa el copagament en la sanitat perquè serà inevitable el 2011. Espero que el Ministeri de Sanitat sigui també conscient d’aquesta necessitat», va indicar Castells en una trobada amb directius organitzat pel Cercle d’Estudis Sòcio-Laborals de Baker & McKenzie a Barcelona.

CINC EUROS EL MENÚ / Per vèncer els prejudicis, el conseller va deixar clar que només s’exigiria l’abonament d’una part del cost «a les rendes altes». Va posar com a exemple el pagament de cinc euros diaris per l’àpat d’un hospital o del 15% del cost de materials cars com les pròtesis.

Mentre es negocia el copagament, la Generalitat ha de fer front al retard en els pagaments als centres sanitaris concertats. El conseller d’Economia va atribuir la demora a les tensions de tresoreria per la dificultat de col·locar noves emissions de deute amb les quals millorar els recursos disponibles. Castells preveu una millora progressiva i la normalització dels terminis al setembre.

Pel conseller, el copagament –defensat en diverses ocasions per la titular de Salut, Marina Geli–, també s’hauria d’estendre als serveis socials amb el mateix filtre del nivell d’ingressos. Castells pot posar la mesura sobre la taula al Consell de Política Fiscal i Financera previst per a aquest mes, en què s’esbossaran els nous plans per seguir reduint el dèficit el 2011.

El titular d’Economia va advertir que «seran necessàries mesures addicionals» per assolir l’objectiu planificat de reducció del dèficit en 2.600 milions el 2011.

campanyagallineta-repagament.jpg

Veure,sobre aquest tema, però en un sentit ben diferent:

Toni Barbarà“Ni copago, ni repago ¡ya lo hemos pagado!”, i els materials de la Jornada de Dempeus sobre el Co-Repago, inclosa la Declaració sobre el No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública.

 
6 comentaris

Publicat per a 8 Juliol 2010 in Igualtat, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

El British Medical Journal també s’ocupa del co-repagament

miguel-jara.jpg

Miguel Jara ha publicat avui en el seu bloc,  traduit al castellà, l’article que el BMJ va treure a primers de mes sobre el copagament, gairebé podríem dir que hores abans de que es celebrès la Jornada de Barcelona “No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública”. Podeu veure tot el text  en anglès i en castellà si aneu a  “Repagar la sanidad pública”

Naturalment, us recomano la seva lectura completa, i em limito a reproduir la part del seu text que coincideix plenament amb la Declaració aprovada el dia 10 contra el Co-Repagament, a Barcelona, amb la participació de moltes organitzacions socials, investigadors i experts en sanitat i salut. 

bmj_logo.jpg

Diu Miguel Jara, entre altres coses:  

(…)

A falta de mayor concreción sobre el asunto, son varias las posibilidades que se barajan: Introducción de un ticket moderador -2 o 3 euros- para ser atendido por el médico de cabecera o pediatra; cobro de una tasa en Urgencias si el médico que presta asistencia considera que el motivo “no es urgente”; cobro de un porcentaje mínimo en farmacia a los pensionistas –en torno a un 10 %, como los pacientes crónicos- o en base a una escala, según el nivel de renta; o no cubrir ciertas prestaciones sanitarias (eficaces, pero de alto coste). Para recibirlas se debería pagar aparte o suscribir una póliza de seguro con una empresa privada (como actualmente la salud bucodental o la podología).

Desde distintos colectivos sanitarios se están llevando a cabo movilizaciones contra el copago. Para Angels Martínez, portavoz de Dempeus per la Salut Pública:

“Hay evidencia de que las distintas fórmulas de copago reducen sin discriminar tanto la demanda necesaria como la considerada innecesaria, y que tienden a afectar la salud y la economía de una forma sesgada: las repercusiones son más negativas para las personas con menos ingresos y las de grupos sociales más desfavorecidos”.

Esta organización ha impulsado un manifiesto, que también ha firmado la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), en el que plantea que cualquier medida que signifique una barrera económica, por pequeña que sea, que suponga un desembolso para el acceso a los servicios de salud es perjudicial, regresiva e injusta en la medida que expulsa de un sistema universal o pone trabas a su acceso precisamente a los personas con las rentas menores o mínimas.

“El pago o copago de la atención a los problemas de salud puede no ser asumible o bien representar una importante carga para las personas de los grupos más desfavorecidos. Este es un aspecto fundamental a tener en cuenta desde la perspectiva de la equidad. Las distintas formas de copago existentes o en discusión pueden generar dificultades de acceso económico que acaban determinando desigualdades sociales en salud”, se afirma en dicho documento.

Los colectivos sanitarios que están en contra de la implantación del copago entienden que los ingresos fiscales deben sostener todo el gasto sanitario actual y su desarrollo.

“Conviene una revisión a fondo tanto de nuestra fiscalidad mejorando su carácter redistributivo, como el aumentar la financiación de unos servicios de sanidad probadamente eficientes a pesar de que están por debajo de la media europea”, argumentan (…).

La referència al BMJ és:  BMJ 2010;340:c3063

i per veure la Jornada sencera, amb els materials que es varen presentar a la Jornada, clickar aquí!

I un text fundacional el podeu trobar aquí, en el bloc de Toni Barbarà

 
Deixa un comentari

Publicat per a 23 Juny 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , , , ,

 
%d bloggers like this: