Obligats a portar-se bolquers, tovalloles, i medicines a l’Hospital

Els fets han passat a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, però dissortadament no és l’únic centre de la sanitat pública que obliga a que les persones malaltes o els seus familiars es facin responsables de queviures o material imprescindibles pel benestar o, fins i tot, per curar-se. Segueix i creix, amb les retallades i l’externalització de serveis bàsics com el de cuina, un engany intol.lerable per la salut pública: pretendre que la qualitat del menjar, la cura en la higiene, la bona simbiosi de “curar i cuidar” NO és fonamental en l’atenció médica NI per la recuperació de les persones malaltes. Un disbarat terapeutic per justificar unes retallades indignes i molt perilloses, mentre els serveis que es privatitzen, com els de cuina, no amaguen que el que els importa és el seu benefici i no el benestar i la seguretat dels pacients, com ja s’ha documentat en altres casos, i ara, a Vilafranca.


Llegim a XarxaPenedès.cat que el fill d’un usuari de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès es nega a portar el que li exigeixen des de la direcció per atendre el seu pare. Finalment l’hospital ha cedit davant de la denúncia.

Ni bolquers ni tovalloles ni les gelatines que ha de prendre enlloc d’aigua. El David Granado ha dit als responsables de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès que no pensa portar tot això que li diuen des de la direcció del centre mentre el seu pare hi estigui ingressat. I també els ha dit que si es troba que no atenen bé al seu pare, encara l’armarà més grossa.

I la queixa, la denúncia, ha tingut èxit: “Ara al meu pare li estan donant a l’hospital les gelatines que necessita, i el netegen i el tenen ben atès sense que haguem portat de casa tot el que ens deien. Però això és perquè la he muntat ben grossa; sinó ho fas així, ningú et fa cas”.

Gelatina florida que han donat al pare de David Granado a l’Hospital de Vilafranca

Tot això ho ha explicat David Granado per telèfon a Xarxa Penedès, però tot just quan va acabar de penjar, torna a trucar indignadíssim: “La gelatina que li han portat al meu pare per sopar està florida!”. I aquesta és la fotografia de la gelatina ben poc saludable, per testificar-ho.

Cal portar-s’ho tot de casa

El pare de David Granado va ingressar el dissabte 26 de juliol a l’Hospital de Vilafranca amb una bronco-aspiració. A més, pateix alzheimer, per la qual cosa no contra l’epiglotis i no pot prendre aigua ni cap tipus de líquid, perquè aniria a parar als pulmons. És per això que pren entre 8 i 10 gelatines sense sucre per hidratar-se cada dia (és la quantitat que li va recomanar el seu metge de capçalera perquè es correspon a un litre i mig d’aigua al dia, ja que necessita molta aigua perquè a més està operat de la pròstata).

La cuina de l’hospital, que està en mans privades (com la gestió sencera del centre), li van dir un cop havia ingressat que només li donarien tres gelatines al dia: una amb cada àpat. I que la resta de gelatines li havien de portar els fills de casa.

Davant d’això, el David Granado es va indignar i va voler posar una reclamació per escrit a l’hospital. La resposta va ser que la resta de pacients tampoc els donen aigua embotellada, i que si la volen se l’han de portar de casa.

La indignació de David va anar creixent quan també li van dir que s’havien de portar de casa la pastilla que pren per la pròstata, els bolquers, les tovalloles i el sabó per rentar-se.

“Mai ens havíem trobat amb una situació així”

Xarxa Penedès varen parlar amb David, que està realment enfadat: “És vergonyós que la gent hagi de portar bolquers i tovalloles. Mentre el meu pare està ingressat, l’hospital és el responsable que no li falti res del que necessita”. Afegeix que va parlar amb la supervisora, que li va dir que era la política del centre i que tothom s’ha de portar la seva aigua. David Granado s’exclama: “I si una persona té problemes renals i no es pot comprar l’aigua, també li donen aigua de l’aixeta?”

Granado ens explica que les gelatines que necessita el seu pare costen 80 cèntims el pack de quatre. I continua: “Tinc la desgràcia que el meu pare fa temps que està malalt i hem visitat molts hospitals, sobretot Bellvitge, i mai ens havíem trobat amb això que ara estem vivint a Vilafranca”.

El pare de David Granado ha treballat des que tenia 14 o 15 anys, i ho ha fet tota la vida fins que es va jubilar als 65. Ara en té 84 i el seu fill exigeix que el cuidin bé. Però no només a ell, sinó a tothom que hagi de ser atès als hospitals públics. I afegeix: “El meu pare té la sort de tenir uns fills que ens preocupem per ell, però què passa amb un pobre senyor que ve sol? Com s’ho ha de fer amb l’aigua, els bolquers, les tovalloles?”.

El David, al final, remarca que l’atenció del personal de l’hospital ha estat meravellosa i que la seva queixa va a la direcció del centre, que considera que és “una vergonya”.

 

Ramon Montoya explica la #RebelioBellvitge

En el PeriodicDelta Sergi Olivera pregunta a Ramon Montoya (1973), veí del Prat i infermer del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i delegat del SATSE (el sindicat d’infermeria) sobre la #RevolucióBellvitge. Des de fa 3 anys en Ramon Montoya és president de la Junta de Personal del centre, equivalent al comitè d’empresa en la funció pública. Durant tot aquest temps ha participat de moltes protestes que, conjuntament amb plataformes d’ usuaris, denuncien que les retallades aplicades pel govern català en sanitat pública serveixen per beneficiar un model privat o concertat. En aquesta entrevista ens explica la seva visió del conflicte des de dins.

Aquesta teoria de retallar la sanitat pública per beneficiar el negoci de les privades és constantment desmentida pels responsables del govern català. Me la pot argumentar?

És cert que ells sempre posen com a excusa que Madrid no està aportant els diners necessaris. Nosaltres sabem que sí que hi ha diners però no s’estan destinant a la sanitat 100% pública. No es prioritzen els recursos cap al model de l’ICS (Institut Català de la Salut), sinó que es deriven cap a hospitals privats i un model de consorcis que es gestionen fora de l’ICS. No oblidem que això ve decretat pel conseller Boi Ruiz, que venia de la patronal dels hospitals privats, un autèntic contrasentit.

Posi’m un exemple d’aquests consorcis.

Els consorcis es van crear quan governava Jordi Pujol per cobrir zones de territori on no hi havia hospitals de referència. La idea era bona però amb el temps s’ha degradat. Em refereixo per exemple a consorcis on s’han destapat escàndols de corrupció gràcies a la revista Cafèambllet (CSMS, Corporació de Salut del Maresme i La Selva). Es tracta d’un altre model diferent del de l’ICS, que sí que és 100% públic i on els pressupostos estan controlats des del Parlament. En el cas dels consorcis, es nodreixen de diners públics però la gestió que se’n fa és opaca. Si vols fer un seguiment d’on van a parar aquests recursos arribes a un punt on els perds la pista.

Vol dir que algú s’embutxaca aquests diners públics?

El que està clar és que amb aquest model que volen imposar és tot més obscur. Potser és casualitat que membres dels consells d’administració d’alguns hospitals privats a on estan derivant pacients de l’ICS, i per tant diners públics, siguin de certs partits polítics i que alguns d’aquests directius estiguin cobrant més que els mateixos Boi Ruiz o Artur Mas. Nosaltres veiem que es vol eliminar el model públic per fer negoci i contra això estem lluitant i conscienciant la gent.

—

L’entrevista sencera, a la versió en paper del Periodic del Delta del Llobregat, i tot el seguit d’accions dels pacients, des del bon començament de la insubmisió del Dani fins avui, en els magnífics articles de Jessica Mouzo Quintans a l’edició de Catalunya de El Pais.

I aquesta tarda, moció de reprovació d’ICV-EUIA a Boi Ruiz. Més informació a Dempeus.

 

La salut en perill: debat amb @_Focap_ @Dempeus i @CUPCelra

Jornades sobre la sanitat organitzades per la CUP de Celrà el 17 de maig de 2014 amb el títol:
RETALLADES I PRIVATITZACIONS: A QUIN MODEL ENS ABOQUEN?

Per seguir tota la sessió, la intervenció d´Albert Planes i debat, aneu a CUP Celrà

 

Privatitzant la sanitat: un gran projecte Verkami!

PARTICIPA AMB UNA MICRODONACIÓ EN AQUEST ESTUDI QUE ENS PERMETRÀ TENIR PROVES DE COM LES PRIVATITZACIONS A LA SANITAT ENS AFECTEN LA SALUT!
http://www.verkami.com/projects/6945-privatitzant-la-sanitat-impacte-a-la-salut-de-la-privatitzacio-de-la-sanitat-a-catalunya

Carles Muntaner y Joan Benach

Et demanem ajuda perquè ens cal una anàlisi sòlida, incontestable, que desmunti totes les mentides de Boi Ruiz i el seu equip de voltors que, davant els nostres ulls, estan desmuntant i empitjorant, dia a dia, el sistema sanitari públic, universal, de qualitat i atenció garantida. Cada hora que passa ens enterem de una nova retallada, d’una nova “externalització”, d’un REpagament que provoca dolor, malaltia i posa la nostra vida en precari mentre segueix la impunitat de la dictadura sanitària. Col.labora amb totes nosaltres en aquest projecte Verkami que sols té contraindicacions pels enemics del bé comú, i que tan bo serà per la veritat, per la salut i l’equitat!

Descripció del projecte

La sanitat pública a Catalunya i en l’Estat Español estan en perill i necessitem dades científiques que ens ajudin a defensar-la. Us demanem ajuda per al finançament i posterior difusió d’una recerca rigorosa coordinada per científics que estudiï l’impacte de la privatització de la sanitat pública en la salut

QUI SOM?

L’ Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública, Café amb llet, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, Dempeus per la salut pública, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Federación de Asociaciones para la defensa de la sanidad pública, Fòrum Català d’Atenció Primària,Grup de Defensa de la Sanitat Pública-15mBCN Salut, Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios, Plataforma d’Acció per a la defensa dels drets dels afectats pel Síndrome de Fatiga Crònica, Plataforma pel dret a la salut, Plataforma per una antenció sanitaria universal a catalunya i la Xarxa de Dones per la Salut ens hem unit per demanar la vostra ajuda per prosseguir un projecte que considerem imprescindible per poder defensar la sanitat pública de les mans dels interessos privatizadors.

PER QUÈ NECESSITEM LA TEVA AJUDA?

Desitgem trobar finançament col·lectiu, la publica és impensable, per desenvolupar la recerca, elaboració i publicació d’un informe (format web, llibre i pdf ) que descrigui d’una manera rigorosa i científica les característiques del procés de privatització i mercantilizació que la sanitat catalana ha sofert en l’última dècada i les terribles conseqüències que aquestes polítiques tenen per a l’empitjorament de la salut de les persones i l’augment de les desigualtats socials.

QUI SERAN ELS RESPONSABLES DEL PROJECTE?

La recerca estarà dirigida pels especialistes-activistes Joan Benach , Carles Muntaner yGemma Tarafa, que atresoren gran experiència en la matèria, havent elaborat informes per a organitzacions com l’ Organizació Mundial de la Salut, publicacions científiques en les més prestigioses revistes o llibres entre els quals podem destacar La sanidad está en venta, Empleo trabajo y desigualdades en Salud: una visión global o Aprender a mirar la salud entre altres.

També participaran en la recerca i elaboració de la documentació diferents persones, investigadors i col·lectius de defensa de la sanitat pública.

Els professors: Benach, Muntaner i Tarafa coordinaran, sense percebre remuneració alguna, als investigadors que elaborin l’informe.

PERQUÈ SERVIRÀ LA RECERCA I LES SEVES CONCLUSIONS?

L’informe i les seves conclusions haurien de proporcionar dades irrefutables i arguments científics que serveixin a la ciutadania, les organitzacions socials, sindicals i polítiques en la seva lluita contra la privatització i mercantilització, desmuntant els falsos mites des de les dades i el rigor científic, que s’han elaborat en contra de la sanitat pública com a dret universal i com a excusa per privatitzar-la

PERQUÈ SERVIRÀ ELS TEUS DINERS?

El projecte té quatre fases i en funció als diners recaptats podrem abordar unes o unes altres

1a FASE

Els primers 8.500 € (quantitat mínima perquè aquest crowdfunding tingui èxit) estaran dedicats a la recerca i elaboració de l’informe El sistema de salut català abans i després de la crisi? Hi ha diferéncies? Aquest informe que concretarà en un document pdf (castellà i català), una pàgina web i un llibre de divulgació que abordarà els antecedents de la privatització de la sanitat a Catalunya, les mesures recents preses amb la crisi i una primera exploració de l’impacte en la sanitat i la salut a Catalunya.

Els diners d’aquesta fase estarà dedicat a:
• Recerca i elaboració d’un informe en format pdf (català, castellà)

• Elaboració d’una pàgina web (català, castellà) des d’on pugui descarregar-se tota la informació recollida en l’informe.

• Redacció, correcció i elaboració d’un llibre que reculli els elements més importants d’aquesta primera etapa de recerca.

• Disseny i desenvolupament de la campanya de divulgació dels continguts.

El calendari acordat per a aquesta primera fase és:

Informe: Finalització Gener de 2014

Llibre i web: Abans de Sant Jordi 2014

2a FASE

A la segona fase, per la qual necessitaríem 9.500 € més, ens centrarem a caracteritzar les retallades en la sanitat a Catalunya, distingint entre austeritat vs. privatització

Aquest segon estudi posarà l’èmfasi en la relació entre les polítiques de ”austeritat” i les polítiques de privatització i valorant quins són les implicacions en la qualitat de l’assistència sanitària i l’equitat en salut d’aquestes polítiques, en el context català i comparativament amb altres països.

3a FASE


La tercera fase, per la qual necessitaríem 10.500€ més, se centrarà a analitzar i descriure l’impacte de les polítiques d’austeritat i privatització, així com valorar els possibles “gaps” en el coneixement d’aquest impacte, **específicament en el context de Catalunya.

Per realitzar els estudis corresponents a les fases 2 i 3 s’utilitzaran metodologies de recerca qualitativa i quantitativa. En particular, es realitzarà una revisió exhaustiva de l’evidència disponible, on es contemplaran diverses fonts d’informació primària i secundària.

Els resultats dels estudis realitzats en ambdues fases es resumiran en un informe preliminar que inclourà una síntesi de la revisió de l’evidència disponible sobre les polítiques d’austeritat i privatització i el seu potencial impacte en salut en el context català i internacional, així com estudis de cas, per caracteritzar les retallades en el marc de les polítiques d’austeritat i privatització i il·lustrar la possible relació entre les polítiques de privatització i sanitat i les implicacions en la qualitat, la salut i les desigualtats en salut.

Els diners recaptats en la segona i tercera fases del projecte serà destinat a contribuir al sou durant un any de dues investigadores (una post-doctoranda i una pre-doctoranda), la redacció d’un informe preliminar de resultats, la traducció del mateix (cast-cat), el pagament l’accés a bases de dades, la gestió de la pàgina web, la difusió dels resultats…etc

Elaboració de la fase 2 i 3: Abril 2014- Setembre 2015

4a FASE


La quarta fase i última, per la qual necessitarem 7.000€ se centrarà en la divulgació de l’informe realitzat en les fases 2 i 3. En primer lloc, mitjançant l’elaboració d’un document (castellà i català) descargatble en format pdf que aglutini els resultats obtinguts en ambdues fases. Aquest document haurà de ser readaptat perquè pugui ser publicat en format llibre imprès. Esperem que la mateixa editorial que s’ha compromès a publicar la primera fase del projecte, trobi interessants els resultats de les fases 2 i 3.

En paral·lel a la preparació del document per a impremta, s’enriquirà la pàgina web (castellà, català) generada en la Fase 1 i s’estudiarà la possibilitat d’elaborar material didàctic i de divulgació perquè els col·lectius i organitzacions. També s’elaboraran articles de caràcter científic i s’intentarà tenir presència en els mitjans de comunicació, ja siguin escrits, radiofònics, televisius o internet.

Finalització del projecte complet: Desembre del 2015

No haguéssim pogut iniciar aquest projecte sense l’ajuda econòmica desinteressada de la Fundació Nous Horitzons i els sindicats Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i CATAC-CTS-IAC.

 

Boi Ruiz, mans fora de la sanitat pública! Salvem el CAP de Roger de Flor

El Govern de la Generalitat de CiU (amb el suport o l’abstenció de ERC), està portant a terme una política de desmantellament de la sanitat pública, de manera covarda, d’amagat i sense cap tipus de transparència ni diàleg amb els usuaris i els professionals, que ens enterem per la premsa o per l’avís d’algun professional amic dels tancaments de centres o de plantes o de les supressions de serveis i de professionals.

En aquesta línia, aquesta setmana està previst el tancament d’una planta sencera del Centre d’Assistència Primària (CAP) Roger de Flor, que dóna servei a més de 100.000 habitants dels barris de l’Eixample Dret, Fort Pienc, Poble Nou i Clot-Camp de l’Arpa. Concretament, es suprimeixen totes les consultes dels metges especialistes, el que implicarà (de més a més de la pèrdua de llocs de treball) que els usuaris (molts d’ells gent gran) hauran de traslladar-se als hospitals de Sant Pau o Dos de Maig per a ser atesos per especialistes.

Devant d’aquesta retallada en la nostra sanitat, les associacions de veïns dels barris afectats i la Plataforma pel dret a la salut convoquen una concentració de protesta, demà dijous 11 de juliol de 11:00 a 12:00 hores, al CAP al carrer Roger de Flor nº 194-196 (entre Aragó i València).

ANEU-HI ELS QUE POGUEU!
NO MÉS RETALLADES! SANITAT PÚBLICA UNIVERSAL I DE QUALITAT!

SALVEM EL CAP DE ROGER DE FLOR!

Les administracions ho anomenen “optimització de recursos”. En realitat, es tracta de retallades que van soscavant el nostre sistema públic de salut. Les entitats veïnals de l’Eixample denunciem el desmantellament progressiu que han patit les especialitats mèdiques al CAP de Roger de Flor. Un desmantellament que, si no aconseguim impedir-ho, es podria consumar aquesta mateixa setmana.
Des de fa mesos, les especialitats que atenia la segona planta d’aquest centre – oftalmologia, cardiologia, traumatologia, ORL… – han anat desapareixent, o estan a punt de fer-ho, derivant aquests serveis a tot un seguit d’hospitals més o menys propers: Dos de Maig, Sant Pau, Puigverd. Aquesta dispersió, que ha suposat ja pèrdues de llocs de treball de metges i personal sanitari, suposa una pèrdua en la qualitat assistencial de què gaudien milers i milers de famílies de la Dreta de l’Eixample, Sagrada Família i Fort Pienc. I no només pel nivell professional, altament apreciat, dels equips que conduïen aquestes especialitats, sinó per la proximitat i l’atenció fluïda que dispensaven.
La derivació d’aquesta atenció cap a centres hospitalaris que són objecte de severes restriccions pressupostàries o tenen un futur incert representa un doble problema: significa un retrocés en el model d’èxit d’una atenció primària integral, propera i de qualitat, que permetia als hospitals desenvolupar la seva tasca específica… i suposa afegir-los, en el pitjor moment, pressió i riscos de saturació. Tot en detriment del servei públic i de les condicions laborals dels professionals de la salut.
Volem denunciar, a més a més, l’opacitat amb què s’ha estat portant aquest procés. Tant per part del Consorci Sanitari, en què participa l’Ajuntament de Barcelona, com des del mateix Institut Català de la Salut. Ni les entitats veïnals dels barris afectats han estat mai informades de res, ni se n’ha fet cap comunicació al Consell de Salut de l’Eixample. “Nocturnitat i traïdoria”, doncs, en la retallada d’una preuada conquesta del nostre veïnat.
Tampoc acceptem que se’ns vulgui enredar. Vet aquí que, potser per tapar aquesta atzagaiada, ens anuncien que la segona planta del CAP acollirà un servei d’atenció sexual i reproductiva, concentrat fins ara al CAP de Manso pel que fa a la demanda de tot l’Eixample. Benvingut sigui aquest servei, que tan llargament havíem reivindicat! Però, aquesta nova especialitat podia perfectament completar el ventall de serveis existents. La seva instal•lació no requereix en absolut – i, encara menys, justifica – la disgregació de les altres especialitats.
Per tant, ens adrecem a l’opinió pública, així com a les treballadores i treballadors de la salut, perquè exigeixin, amb nosaltres, que s’aturi immediatament el desballestament de les especialitats del CAP de Roger de Flor i es reverteixi el procés que, de manera insidiosa, ens ha dut fins aquest extrem. La salut pública és un dret i hauria de ser una prioritat dels governs. No ens deixem arrabassar allò que tant ha costat d’aconseguir!

AVV de la Dreta de l’Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família, Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Plataforma en defensa de la Salut.

 

Por el Hospital de Viladecans y una mejor sanidad pública para el Baix Llobregat

Una convocatoria importante para la gente que vivimos en esta zona del Baix Llobregat y unas reflexiones que pueden tener gran importancia para la sanidad de la comarca:

El lunes, 5/11, a las 19 hs, delante del Atrium, debemos ser muchas personas a dar la bienvenida y recordar al President Artur Mas que la historia del Hospital de Viladecans, sus logros y constante capacidad  de superación y adaptación a circunstancias adversas le proporcionan suficientes méritos para seguir siendo un hospital de agudos.

EN EL FUTURO, ¿QUÉ SERÁ MÁS IMPORTANTE TENER CERCA:

UN HOSPITAL PARA ENFERMOS AGUDOS   o    UN CENTRO DE SALUD?

 

* Hace año y medio que la Consellería de Salut viene arremetiendo contra el Hospital de Viladecans.

* Esto hace que los usuarios padezcamos por dos motivos: el empeoramiento de la atención recibida y la incertidumbre respecto al porvenir de su Hospital de toda la vida.                                               * * * *

* Aunque el Govern de CiU se esfuerce para que los ciudadanos no nos enteremos de lo que tiene planeado para el Hospital de Viladecans, muchas evidencias apuntan que su intención es transformarlo en un HOSPITAL LIGERO.                              *      *

* Según la Generalitat de Catalunya, un HOSPITAL LIGERO es “…un nuevo tipo de CENTRO DE SALUD…” que “…favorece la descongestión de los hospitales de agudos…” y ” depende de los hospitales de agudos”.

 

* Si esto es así, los ciudadanos de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent y Viladecans perderíamos mucho:

a) nuestro hospital de agudos de referencia pasaría a ser otro, y es muy probable que se tratara de un hospital concertado;

b) cuando necesitáramos ser hospitalizados tendríamos que desplazarnos mucho más lejos;

c) la Generalitat no llevaría a cabo su compromiso de ampliación del Hospital de Viladecans, según el proyecto acordado con los ciudadanos.

*

* Un HOSPITAL CONCERTADO es una empresa privada que vende servicios sanitarios a la Generalitat. Como toda empresa privada, su principal meta es obtener beneficio económico.

* Por lo contrario, un HOSPITAL  PÚBLICO bien gestionado, como hasta hace un año y medio fue el Hospital de Viladecans,  invierte integralmente el presupuesto que la Generalitat  le asigna en beneficio del usuario. Esto se percibe en  detalles que, a menudo, los ciudadanos “de a pie” no identificamos, pero disfrutamos:   mayor calidad asistencial y/o ampliación de las prestaciones sanitarias.                                                                                                  *

Hasta el día de hoy, el Hospital de Viladecans sigue siendo el HOSPITAL DE AGUDOS DE REFERENCIA de los más de 180.000 ciudadanos de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent y Viladecans, lo cual, según la Generalitat,  implica “…resolver prácticamente todos los problemas de salud susceptibles de curación y mejora, excepto los que requieren recursos tecnológicos de alto nivel o una práctica altamente especializada”.

¿QUÉ PASARÁ TRAS LAS ELECCIONES DE NOVIEMBRE???

La tabla abajo refleja algunas de diferencias que existen entre los Hospitales de Agudos, como hasta ahora viene siendo el Hospital de Viladecans, y un Hospital Ligero, según la Generalitat de Catalunya:

	Hospital de Agudos	Hospital Ligero
¿Puede ser Hospital de Referencia?	Sí	No
¿Ofrece la posibilidad de internamiento?	Sí	No
¿Se realizan intervenciones quirúrgicas que necesitan ingreso?	Sí	No
¿Realiza servicios propios de la Atención Primaria?	No	Sí

La tabla abajo resume cronológicamente las decisiones de la Generalitat capaces de afectar el futuro del Hospital de Viladecans:

Año 2003	En el contexto de las elecciones autonómicas y municipales, la Generalitat de Catalunya y los principales partidos políticos se comprometen con los ciudadanos de Begues, Castelldefels, Gava, Sant Climent y Viladecans a ampliar la estructura física y las prestaciones sanitarias ofertadas por el Hospital de Viladecans.
Entre los años 2004 y 2007	* La Generalitat aprueba e invierte muchos millones en la construcción de dos nuevos hospitales concertados cerca de nosotros: hospital de Sant Boi y hospital de Sant Joan Despí Moises Broggi.                                                     * Desde el Ajuntament, los terrenos localizados en la misma manzana del Hospital son expropiados y comprados, para su ampliación.
Año 2008	La Generalitat encarga el proyecto de ampliación del Hospital de Viladecans.
Año 2010	* Puesta en marcha de los hospitales concertados de Sant Boi y de Sant Joan Despí.                                                                                                                 * Se concluye el proyecto de ampliación del Hospital de Viladecans.
Marzo de 2011	El  Govern de CiU suprime la autonomía de gestión del Hospital de Viladecans, que oficialmente pasa a ser dependiente del Territori Metropolitana Sud, pero en la práctica depende del Hospital de Bellvitge.
Desde marzo de 2011 hasta hoy	Los planes de CiU para el Hospital de Viladecans se mantienen en el más  absoluto sigilo.

El proyecto de ampliación del Hospital de Viladecans incluye, entre otras cosas, la siguiente estructura:

* quadriplicar la seva superfície a 38.900 metres quadrats

*doblar la seva capacitat i l’oferta de serveis

* 240 llits d’hospitalització convencional (fisicament ara en té 122)

*18 llits de crítics (UCI)

*12 quiròfans (ara en té 5)

*Unitat de Cirurgia Sense Ingrés

*73 consultes i gabinets per a proves o exploracions complementàries (actualment en té 35)

*unitat de rehabilitació funcional

*30 llocs d’hospital de dia (ara en té 8)

* unitat d’hemodiàlisi

* àrea d’urgències amb 10 espais d’atenció urgent, dos boxs de reanimació, 18 llits de nivell II i 10 llits d’observació

* serveis de diagnòstic per la imatge:  5 sales de radiologia, una sala de ressonància magnètica, una sala de mamografies, quatre sales d’ecografia i una sala de TAC

DIFÚNDEME

Las cadenas de la esclavitud solamente atan las manos: es la mente lo que hace al ser humano libre o esclavo

 

(No) Tot és Comèdia

I perque no tot es comèdia -encara que cal per viure la vida tenir sentit de l’humor i una capacitat de distanciament de les estafes quotidianes gairebé brechtiana, us deixo aquest link per si voleu escoltar l’entrevista que el passat diumente es va emetre en torn a l’una del migdia al programa de Rosa Badia a Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser.

Una entrevista en la que, malgrat la duresa del temes tractats, em vaig sentir molt còmode. Periodistes amb vocació i molt d’ofici, com la Rosa Badia, aconsegueixen aquest petit miracle de que t’oblidis del casc i el micròfon i donis les respostes que sorgeixen, directament, de les entranyes… Periodistes que saben perfectament, malgrat títols més o menys vistosos, que en aquest món -i més en aquests temps que ens toca de viure- NO tot és comèdia. Si hi dediquen un quart d’hora a l’audio del programa, ja em diran què en pensen.

( Aquest és el link a l’entrevista radiofònica  feta per Rosa Badia a Angels Martínez Castells, a Ràdio Barcelona el 23 de setembre.)

 

El govern de CiU posa en perill programes atenció i prevenció del VIH

El Govern de la Generalitat posa en perill el futur dels programes de prevenció i atenció a les persones amb VIH

25/04/2012

El Comitè 1r de Desembre convoca una roda de premsa AVUI, dijous 26 d’abril a les 11h a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya per explicar la situació de les polítiques d’abordatge integral del VIH/sida a Catalunya i les accions que emprendrà.

El Comitè 1r de Desembre-Plataforma d’ONG-Sida de Catalunya, vol manifestar  la seva preocupació per la política del Govern d’Artur Mas envers les polítiques d’abordatge integral del VIH/sida a Catalunya, que fan trontollar el sistema d’atenció a les persones amb VIH i la prevenció de l’epidèmia pels següents motius:

En la darrera convocatòria de subvencions del Departament de Salut per a les ONG Sida que es tanca a finals d’aquest mes, la partida pressupostària experimenta una retallada considerable que fa inviable el manteniment de l’actual model de prevenció i atenció, que les ONG especialitzades en l’abordatge específic del VIH/sida  han sostingut durant els darrers 30 anys amb excel·lents resultats.

En les diverses reunions que el Comitè 1r de Desembre ha mantingut amb el Departament de Salut durant el mes de març, ningú ens ha aclarit com se substituiran els programes que executen les ONG especialitzades en el marc del Pla d’Acció enfront del VIH/sida 2010-2013 de la Comissió Interdepartamental del Sida a Catalunya, i que ja estan desapareixent degut a les retallades de l’actual Govern de la Generalitat el 2010.

Tot plegat posa de manifest la fragilitat del sistema de salut respecte l’atenció a les persones que viuen amb VIH. La tasca d’atenció social, psicològica i d’inserció que fan les ONG no es pot substituir per la integració a una xarxa sanitària pública sobresaturada i afectada per les retallades. Tampoc la tasca de prevenció, que es basa en bona part en l’educació sexual i afectiva a les escoles i en prevenir les pràctiques de risc, en l’ educació sanitària i en el repartiment de preservatius i xeringues, així com en la facilitació de la prova ràpida a poblacions en situació d’especial vulnerabilitat (homes que tenen sexe amb homes; persones migrades; treballadors/es sexuals; persones usuàries de drogues injectables…). Durant 30 anys les ONG especialitzades hem fet una tasca de prevenció i hem donat atenció a les persones que viuen amb VIH: el Govern no pot ignorar el pes de la comunitat que ha assolit l’abordatge específic del VIH, tal com reclamen i recomanen les polítiques internacionals.

Això succeeix en un context en què, a més, s’ha imposat el repagament d’un euro per medicament a la xarxa sanitària catalana i a nivell estatal s’ha anunciat la imposició d’un sistema de repagament segons la renda, a més d’excloure les persones migrades de la targeta sanitària. Tot plegat perjudicarà a la població en general, en especial a les persones que viuen amb malalties cròniques, com és el cas del VIH.

Per tot això,

Exigim el manteniment d’una partida pressupostària com a mínim equivalent a la de 2011 que garanteixi el tractament amb dignitat de les persones que viuen amb VIH i d’unes polítiques de prevenció que impideixin un repunt de l’epidèmia i que garanteixi els drets sexuals i reproductius de tota la població.

Denunciem aquesta situació davant la societat civil, i els emplacem a seguir generant aliances i sinèrgies per aturar les retallades que vulneren els drets humans.

Us convoquem a una roda de premsa per explicar-vos les implicacions d’aquesta situació i les accions que engegarem per  mostrar el nostre rebuig a aquestes decisions polítiques.

            Dijous 26 d’abril, Roda de premsa:

MENYS RETALLADES, MENYS EXCUSES, MÉS DRETS

11h., Sala d’actes, Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya 10, pral)

 Hi participaran Montse Pineda Lorenzo, Presidenta del Comitè 1r de Desembre-Plataforma Unitària d’ONG Sida de Catalunya; Antoni Barbarà, de la Plataforma Dempeus per la Salut Pública i Marta Carreras de l’ Associació Catalana en la Defensa de la Sanitat Pública. Presentarà la roda de premsa Joana G. Grenzner, membre de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIPDIC-CAT), que dóna suport i organitza la convocatòria.

 

Les mentides d’Artur Mas i el periodisme “low cost”

Ahir un grup molt nombrós de persones que pateixen les retallades de tota mena del Govern d’Artur Mas es varen trobar a Lloret per donar proves del seu descontentament i fer-li unes preguntes fonamentals que podreu llegir al final del post. A l’hora del migdia, TV3 sols va parlar d’un grup de Mossos que s’havia enfrontat amb el President, i ara veig que la premsa (com ja ahir deia algun mitjà) destacau un aspecte més que “floklòric” o del tot incert; que un grup cantaven la cançó de Manolo Escobar ‘que Viva España’ per boicotejar l’acte. Al mateix temps que començava a difondre’s aquesta notícia –amb tot el verí que vol inocular — una amiga que sols sap dir la veritat i molt activa a la concentració, enviava i retuitejava:

Tot plegat, TV3 o AraGirona.cat intenten donar una imatge “conflictiva” en massa aspectes dels manifestants i seràfica d’Artur Mas, destacant, de manera especial, la crida “à la Kennedy” de “consciència de l’esforç, del sacrifici i de la renúncia”… El que sembla ignorar el president i alguns mitjans és que les persones a les que s’adreça aquest missatge ja no poden més d’esforçar-se conscientment per sobreviure a l’estafa de la crisi, que els sacrifis que es fan des de tan de temps tenen un límit, i que no és el mateix renunciar a un petit percentatge d’un sou milionari (ni que sigui en pessetes) que al 10% d’un sou apenes mileurista quan pujen llum, aigua, hipoteques, cal pagar per guardaries i amenacen amb un impost a la malaltia en forma d’euro per recepta.

Mas segueix prometent temps millors sense cap solta ni volta, pequè no explica la veritat: fins a quin punt el seu Govern està lligat de mans i peus pel PP i per les directrius que en nom del BCE i dels capitals financers li fa arribar per via interposta la senyora Merkel, i que són contraris a una recuperació de la que en sortin beneficiat algú més que els poderosos. Mas no explica que l’estafa de la crisi passa per fer perdre, a l’ensems, els drets laborals i els drets de ciutadania, en especial els que tenen a veure amb la sanitat i l’ensenyament tal com es varen conquerir desprès de dures lluites obreres i populars. Mas és perfectament conscient que rebaixar sous i afavorir acomiadaments no pot resoldre de cap manera el fons de la crisi. I que les privatitzacions que ja estan fent i que ens anuncien, signifiquen el malbaratament dels recursos públics, és a dir, de tots. I potser també la por de certs mitjans de comunicació a ser privatitzats (o desparèixer) si no li segueixen la veta… Però menteix (de la mateixa manera que fa tergiversar la veritat als “seus” mitjans) parlant “de fer la feina ben feta, a risc que no tothom l’accepti; sempre hi haurà gent contrària, però és evident que Catalunya té un camí que és el de la recuperació”, afegint que la ciutadania ha “d’entendre” que “en circumstàncies difícils” com les actuals “tothom ha de fer un esforç, un sacrifici i una contribució per al bé comú i general”, una “feina col·lectiva” i que “a alguna cosa haurem de renunciar si volem que això vagi a millor, i que cadascú s’ho apliqui a si mateix”.

Per aconseguir aquest intent d’engalipar-nos amb paraules que ja no volen dir res, el president va haver de passar per entre els manifestants que eren, majoritàriament, representants sindicals dels mossos, funcionaris dels sectors de l’ensenyament o la medicina, i representants de la plataforma Units pels CAP. Aquests darrers, han estat i segueixen lluitant contra el tancament dels centres d’atenció primària de la comarca de la Selva en horari nocturn.

Declaracions dels manifestants i preguntes que queden a l’aire:

El portaveu del sindicat SME-CCOO, Toni Castejon, ha lamentat que amb els ajustos “la seguretat de Catalunya” es troba “en perill”, perquè els mossos no tenen “els recursos necessaris per poder treballar correctament”. Castejon ha critica que s’ha abocat els policies a patir retallades d’entre “un 20 i un 25% del sou” i ha assegurat que aquestes protestes no són més que “el principi”. A més, també ha dit que estan “molt emprenyats” i que faran “tot el que faci falta perquè Artur Mas ho sàpiga.

El portaveu de SPC, David Miquel, ha concretat que, apart de les concentracions i protestes (tant a peu de carrer com a les comissaries) han engegat un altre tipus de mobilització. Demanaran a tots els agents que actuïn “estrictament com marca la llei”. Miquel també ha concretat que els mossos preveuen deixar de fer servir el telèfon mòbil, com a protesta per les retallades. El Diari de Girona amplia les seves declaracions afegint que fins ara un mosso “si té un accident laboral no li passa res però quan tenim una malaltia comuna, un càncer, ara al tercer mes li retiraran una quarta part del sou”. Finalment Valenti Anadón, portaveu del SAP-UGT, va reclamar que s’obri un “espai de diàleg seriós i s’acabi fer pagar les retallades als mateixos” i va afegir que els Mossos han “estat molt solidaris amb la situació crisi i hem perdut una mitjana 25% del nostre salari”. Amb tot, van afirmar que seguiran amb més mobilitzacions els propers dies per fer recapacitar el Govern català.

La protesta també va aplegar diversos professors i metges, i la portaveu de la plataforma Units pels CAP, Sílvia Martínez, en nom dels nombrosos membres de l’entitat agrupats a l’entrada de l’edifici vestits de periodistes, lamenta no haver-li pogut fer aquestes preguntes (que de cap manera queden contestades per les frases buides, de manual, amb les que Artur Mas intenta omplir uns silencis cada vegada més difícils d’amagar les injustícies i les desigualtats creixents a Catalunya):

1.- Senyor Artur Mas: les sospites sobre de corrupció no paren de crèixer durant els últims dies. Fins i tot l’Oficina Antifrau actua d’ofici. Davant d’aquesta situació de sospita generalitzada sobre càrrecs tan importants com el de president de l’ICS i membres del CSC, té previst aturar les retallades fins que tot plegat s’aclareixi?

2.- Un exemple, senyor President: com pot ser que el president de l’ICS, Josep Prat, no faci la declaració de la renda com la resta dels ciutadans? Creu que la seva vessant d’evassor fiscal és compatible amb la tasca com a president de la major institució sanitària del país?

3.- Un altra exemple: tot i que es paguen amb diners públics, els salaris dels alts càrrecs de la CMSM segueixen sent un secret. A vostè –que fa poc ha estat a Anglaterra, on per 10 euros destitueixen un ministre- li sembla propi d’un estat democràtic aquesta opacitat o més aviat parlem de ‘república bananera’?

4.- El mitjans de comunicació s’han fet ressó del cas de Ramón Bagó, un home que es contracta a si mateix amb diners públics. Tenint en compte que aquest senyor té la Creu de Sant Jordi, creu que pot acabar igual que Millet?

5.- Senyor Artur Mas: ens podria dir perquè una empresa pública –el CSC- dóna serveis a Codelco, Accions de Mèxic i al govern del Marroc i Albània?

6.- President: tenim casos sobre la taula com el del malalt terminal de càncer de Mataró, a qui se li va negar la morfina i fa pocs dies ens assabentem que una ciutadana que pateix una malaltia degenerativa s’està morint sense atenció. Això ha passat mentre Josep Prat cobrava 300.000 euros l’any i diversos ‘càrrecs de confiança’ a Girona s’emporten a casa 1 milió d’euros. Creu vostè que el seu Govern està prioritzant adequadament els recursos dels ciutadans?

Per què cap dels mitjans que ahir i avui omplien espai amb incerts i aliens folklorismes no es fan ressó de cap d’aquestes preguntes? Algú pot creure, sincerament, que no tenen cap interès per la gent, ni pel periodisme?

Quina vergonya!

— Veure també la notícia a Dempeus, En cinco minutos i a Unitspelcap

 

El personal de salut, amb tot el dret, defensa els seus drets!

Vaga a la sanitat. Foto: P. Tordera.

Avui podem trobar a l’Ara.cat  un article escrit davant la indignació del personal sanitari per les injustes retallades. Abans de reproduïr-lo, i de destacar la frase que em recullen de tots els arguments que vaig donar com a una de les portaveus de  Dempeus per la Salut Pública , voldria assenyalar els següents 4 punts que, avui, crec  són fonamentals de recuperar:

1)  L’exercici dels drets laborals no es contraposa amb els drets de ciutadania,  i qui vulgui entendre que defensar condicions de treball dignes va en contra dels drets que tenim totes i tots com a ciutadans i ciutadanes, cau en una trampa que sols afavoreix a qui vol desmuntar tota defensa organitzada dels treballadores i treballadores, i en aquest cas, els Sindicats. Precisament, defensant els seus drets laborals, el personal sanitari defensa els drets de ciutadania de totes les persones: a un servei de salut d’accessibilitat garantida, de qualitat, que uneixi atenció, formació i investigació (el fet que el personal MIR s’uneixi a la vaga n’és un exemple). La ciutadania ha de donar suport a les protestes i vagues dels metges, i no al revès, com fan dissortadament algunes organitzacions que caldria esbrinar bé si serveixen els interessos dels usuaris de veritat o de la mateixa administració que fa les retallades.

2) El personal mèdic que està a atenció primària, per la seva situació concreta, es ressent  amb tota la força de les tensions que es tradueixen en problemes de salut, també –i de manera molt destacada– per  la situació d’atur i manca de subsidis,  pels desnonaments, per la rebaixa d’ingressos a les llars i les dificultats per sobreviure, per les retallades en altres serveis de “benestar” i per la incertesa en el futur i precarietats de tota mena. Les conseqüències de la crisi fan emmalaltir homes i dones de totes les edats, i repercuteixen greument en les condicions de vida de la infància. Si a sobre el personal que ha d’atendre i procurar posar remei a aquesta situació quan es transforma amb malaltia, es veu afectat de manera molt colpidora per increments d’hores de feina, incertesa en el seu futur professional, disminució de la qualitat en les condicions de treball i formació,  i retallades en els ingressos, el que s’està fent des de la Conselleria de Salut (ir-)responsable no és cap gestió que millori les condicions de vida de la població en general, sinó un autèntic atemptat contra la convivència i la democràcia. S’assembla tant a una mena perniciosa de terrorisme laboral, social, i quotidià que calen dimissions immediates dels responsables.

3) Aquests atemptats contra les condicions de treball del personal de la sanitat i la  degradació dels serveis públics (en concret, amb llistes d’espera que suposen ja massa risc per a ser solament “innocentment gestores” sols tenen una fi: posar en pitjors condicions al sector públic per fer la seva feina, i afavorir el sector privat de la sanitat com procura el propi  Conseller recomanant que “ens fem d’una mútua”. Atemptats com aquest haurien de poder-se portar davant dels tribunals, però ja han aconseguit que siguem milers als carrers els que defensem que la salut és pública, o no és SALUT, que la salut mai pot ser una mercaderia, que la SALUT és un dret, i que, finalment, que amb la salut no s’hi juga… i molt menys perquè els amics del senyor Boi Ruiz continuïn fent beneficis. Com va dir Gaspar Llamazares a la Universidad de León: “la crisis no solo provoca enfermedades mentales sino que produce muerte y es cuanto menos una “paradoja” que en vez de mejorar los sistemas de salud, pretendan recortarlos”.

4) No volem tornar als temps de la beneficència, Sr. Ruiz, com no volem tornar a ser súbdits. Defensem els nostres drets de ciutadania, entre ells, el servei públic de salut, perquè és una conquesta de civilització, i el que volen els que pretenen fer passos enrera en aquest camp ens volen, de fet, tornar a la llei de la selva.

I aquí teniu l’article publicar avui a l’Ara, del que lamento, de manera molt especial, les conclusions que en treu el president Mas (però, què ha de dir, si ell n’és el responsable a Catalunya?) i  les desafortunades i interessades declaracions de la CUS que demostren que no representa els interessos reals de la ciutadania de Catalunya.

Els usuaris demanen als metges que no facin vaga

La Coordinadora d’Usuaris comparteix les reivindicacions dels metges però els demana que no facin vaga, ja que pot empitjorar la qualitat assistencial. També lamenten l’estira-i-arronsa amb Salut.

L. BONILLA / T. GUTIÉRREZ J. SERRA

BARCELONA. | Actualitzada el 30/09/2011 00:00

PERE TORDERA

La imatge dels treballadors sanitaris irrompent ahir a la sala on se celebrava la reunió entre la direcció de l’Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats per negociar les retallades de sou és l’exemple més gràfic de la tensió i el malestar que viu la sanitat catalana. Els sindicats reconeixen que la manera com es va desenvolupar la protesta -algun professional sanitari va pujar sobre la taula on s’estava negociant la tisorada- no és la més desitjable, però ho atribueixen a la “crispació” que viuen els treballadors, que ja tenen sous molt baixos. Les negociacions es van interrompre fins dilluns després que els treballadors boicotegessin la reunió.

Ahir va ser un dia de crispació. Dues manifestacions van col·lapsar el centre de Barcelona. Les assemblees de treballadors de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Germans Trias i Pujol van decidir que s’adherien a la convocatòria de vaga indefinida a partir de finals d’octubre que ja han aprovat a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital Trueta de Girona. L’objectiu és estendre-la als vuit hospitals de l’ICS. La convocatòria, però, genera contradiccions entre els propis metges, i la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat ha demanat als sindicats que no facin vaga, “perquè podrien empitjorar encara més la situació”. “Entenem que han de defensar els seus drets, però no així”, diu Carme Sabater, directora de la Coordinadora. També tem que l’estira-i-arronsa entre Salut i els sindicats “repercuteixi negativament” en els serveis. El Fòrum Espanyol de Pacients demana als metges que no deixin d’atendre les urgències i que la vaga “tingui un límit de dies”, mentre que la Coordinadora Dempeus per la Salut Pública entén que la defensa dels drets laborals dels metges afavorirà a la llarga els drets dels ciutadans.

Defensa del model de salut

Aquest mateix debat també el tenen els metges. “No volem anar a la vaga perquè se’n ressentiran els pacients i els nostres sous, i ja tenim prou dificultats econòmiques, però no tenim més remei. Si l’ICS rectifica la desconvocarem”, explica Teresa Fuentelsaz, delegada de Metges de Catalunya a Bellvitge. “Aquesta és l’última mesura de pressió que ens queda, perquè només els interessa reduir despeses”, assegurava el cirurgià de l’Hospital Germans Trias Pedro López de Castro, que ha denunciat que les llistes d’espera per a operacions de càncer de pulmó s’han allargat a causa dels tancaments de l’estiu.

Els metges han perdut la por i han començat a denunciar amb xifres els efectes de les retallades en la qualitat assistencial. Ja no es tracta de defensar només el lloc de treball, sinó tot un model sanitari. És per això que un grup de metges de Bellvitge s’han ofert a operar gratis. Alguns metges també admeten que estarien disposats a rebaixar-se el sou temporalment si es reobrissin els serveis tancats. “El nostre interès és preservar el model sanitari, i un 80% dels professionals estaríem d’acord a rebaixar-nos el sou si es manté el sistema”, diu Josep Llop, del sindicat Facultatius Independents. I afegeix: “El president Mas diu que els perjudicats per la vaga seran els ciutadans, però i les seves mesures? Les retallades ja estan perjudicant els usuaris”.