La salut el negoci de la vida. Denúncia tu també que #privatitzarmata

Col.labora en el micromecenatge dels projectes en defensa de la sanitat pública de SICOM entrant a GOTEO i fent la teva aportació, que serà molt benvinguda!

“La Salut el Negoci de la Vida” és un projecte de periodisme d’investigació i preventiu, en ple desenvolupament, produït i dirigit per SICOM i realitzat per How Audiovisual i Multimèdia, format per diferents productes que es concentren a la web www.sicom.cat/salutelnegocidelavida.

Es basa en una anàlisi exhaustiva de la situació de la salut pública: dels determinants de la salut, de les desigualtats socials, del dret universal a la sanitat que per causa de les polítiques governamentals s’està perdent, de les privatitzacions que beneficien a les grans corporacions industrials i financeres, de l’exclusió que està causant i de la corrupció en el sector de la salut a Catalunya.

“La Salut el Negoci de la Vida” és una mirada profunda als determinants de la salut, a les privatitzacions dels centre de salut per part de l’administració, les retallades de serveis, l’augment de les llistes d’espera, els co-pagaments i a d’altres factors com el poder que el sector farmacèutic exerceix sobre la tria de medicaments, el seu preu i la formació dels metges. (…)  Ara, amb l’entrada en vigor del decret Rajoy a Catalunya, que li treu a sis-centes mil persones el dret universal a la salut i les condemnarà a l’exclusió social, cal una actualització del documental on quedi explícita l’exclusió social que causarà aquesta mesura i per tant, la discriminació a la que serà sotmesa una part significativa de la ciutadania. La crisi en el sector sanitari a Catalunya avança tan ràpid que ens veiem obligats a introduir altres aspectes com la privatització de l’Hospital Clínic o les dobles llistes d’espera en benefici d’aquella part de la ciutadania que es pot permetre pagar una sanitat privada.

“Draps Bruts” és el nom del segon documental en el que estem treballant en aquests moments, centrat en la corrupció que esquitxa la sanitat de casa nostra, i volem explicar les males pràctiques d’una part dels gestors de la sanitat pública que amb l’empara de la sociovergència – pacte no escrit que ha fomentat els negocis tèrbols a la societat catalana –, s’han privatitzat recursos per obtenir així grans negocis a costa de tots.

Desmuntar l’estat del benestar i aconseguir la pèrdua definitiva del dret universal a la salut, és l’objectiu final d’aquest entramat econòmic i polític que vol convertir la vida en un negoci i la salut en una mercaderia.

Característiques bàsiques

El primer resultat del projecte ha estat un documental que engloba tots els apartats subjecte d’investigació i anàlisi amb el mateix títol que el projecte, “La Salut el Negoci de la Vida” on es desenvolupa el concepte de salut i s’explica quins són els determinants socials que la condicionen: feina, habitatge, alimentació, pobresa, classe social, gènere, medi ambient, territori, etc.

Un primer documental que ja es projecta en centres cívics, hospitals, cinemes i casals en sessions organitzades per sindicats i plataformes unitàries de salut en particular o de defensa dels drets socials en general i que, per la seva pròpia condició de projecte d’investigació, està en constant renovació i actualització, tractant d’anticipar-se a les decisions de l’Administració, denunciant la precarietat d’un sistema sanitari afeblit per les privatitzacions.(…)

La salut és un bé comú i un dret universal de la ciutadania, i per tant, el projecte va dirigit a tota la població: la gent gran que necessita que el sistema sanitari es faci càrrec de manera pública del seu envelliment, la població de mitjana edat que necessitaran d’aquest servei en un futur proper, però sobretot la gent jove, qui ha de defensar la sanitat pública com un bé comú que amb el pas dels anys es converteix en imprescindible.

Així, el nostre públic objectiu és el total de la ciutadania, que veu com ha de pagar amb els seus impostos una suposada sanitat pública però que a l’hora de la veritat actua de manera privatitzada, obligant-los a repagar a través de taxes, quotes o d’altres instruments il·legítims.

Objectius

SICOM ha sigut l’encarregat de finançar tota la investigació feta fins al moment, així com la realització i la producció del primer documental “La Salut, el negoci de la vida”. Però al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, SICOM ja no disposa de més recursos per continuar desenvolupant el projecte i avançant en la investigació.

Els objectius de la campanya de micromecenatge són bàsicament reunir el finançament imprescindible per a poder investigar a fons el funcionament real del sistema sanitari per fer noves produccions audiovisuals i per enllestir les que ja estan marxa. Els suïcidis, tema que ja apareix a “La Salut el negoci de la vida”, serà un dels temes d’anàlisi així com les conseqüències fatals que la crisi sanitaria tindrà sobre la ciutadania.

Un dels nostres objectius és fer arribar la situació actual del nostre mal anomenat sistema de salut pública al màxim nombre de persones possible, i per això creiem necessària la seva subtitulació en anglès i en castellà.

Ajuda a fer-ho possible!

 

El Valor i les Valors de la Salut: claus de l´actual sistema públic de salut, un model en crisi?

Demà, 17 de juliol a les 18.30h, en Josep Martí Valls, metge del CAPS, i Àngels Martínez Castells, economista de Dempeus per la Salut Pública, han estat convidats per la Comissió de Salut del Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya per debatre sobre:

“El Valor i les Valors de la Salut: claus de l´actual sistema públic de salut, un model en crisi?”

Si us animeu a compartir aquesta tarda amb nosaltres, no us oblideu d’avisar. Es prega confirmar assistència a info@tscat.cat

Lloc: Pati Llimona, Sala de conferències (C/ Regomir, 3, barcelona)

 

Crisi i salut i la responsabilitats dels polítics.

Entrevista feta pels companys i companyes d’Attac-Acordem  sobre temes fonamentals de la salut pública, i lligada a l’acte que es va realizar al Pati Llimona sobre el desmantellament de la sanitat pública, dins del cicle LA DEMOCRÀCIA SEGRESTADA. Properament publicaran les diferents intervencions dels ponents a la taula rodona que estava formada por Roger Bernat, Joan Ramon Laporte, Agustí Colom i jo mateixa, Àngels Martínez Castells.

Els companys Albert Batiste, Rocío Macías i Alberto Ameijide, de la comissió de serveis públics d’ ATTAC ACORDEM  hi estan treballant i esperem que ben aviat es pugui disposar de les ponències i de tot un seguit d’arguments que es varen donar –també per part del públic que assistia a l’acte, i que creiem fonamentals per anar vestint totes les accions i fonaments  per a una Iniciativa Penal Popular que depuri les responsabilitats en el procès de desmentallament i privatització dels serveis de salut. Mentrestant, en aquest video, algunes preguntes i respostes sobre els efectes de la crisi sobre la salut, la responsabilitat dels polítics, i el paper de Dempeus per la Salut Pública.

 

Felip Puig nombra sus “ayudantes de sheriff”

En toda película del Oeste que se precie hay un momento en que los indios o los salteadores (los malos oficiales, vaya) parece que van a ganar y el sheriff, herido en el hombro y en su orgullo, y ante la mirada suplicante de la rubia del saloon, nombra al más bueno de la peli (James Steward, de preferencia) su ayudante para que el bien triunfe. Felip Puig ha visto muchas películas del género, y en un brote de los suyos a los que ya nos tiene acostumbrados, ha decidido pasarse a la polvorienta épica de los  western para acabar con la defensa ciudadana de la salud pública. Y que conste que me inclino por este género porque pienso que, en el fondo, ante el despropósito de Felip Puig, es mejor apostar por la sonrisa. En cambio, la sonrisa podría helarse si optase –porque el guión lo justifica sobradamente– por buscar el símil en las malas películas de Serie B de espías, chivatos, y colaboradores a bajo precio que también habitan el celuloide que nos recuerda a nuestro Conseller d’Inerior. Ya ayer Toni Barbarà, con su habitual sentido del humor, hizo referencia a la carta enviada a los directores de los CAP y ABS, para “blindar y proteger bienes y personas del ámbito sanitario del vandalismo y la violencia (no sabemos si esta vez “extrema”) de los manifestantes (¡incluso de Igualada! –o ciudadanas de Breda ) que puedan aparecer alrededor de los centros de atención primaria”

La filosofía (?) de fondo, en opinión de Barbarà, es bastante repulsiva,  aunque  pretenda (añado yo) investirse de la dignidad de un Gary Cooper “solo ante el peligro” que le viene muy, pero que muy ancha….  Estoy de acuerdo con mi amigo en que el fondo del mensaje es … (en cursi-cursiva) “Hombres de bien, convergentes y uniones, ciudadanos de orden y respeto, personas como es debido y obedientes, … ¡Cuidado con esta caterva de energúmenos que son los que se manifiestan y protestan contra los recortes de sanidad! . Ante cualquier movimiento sospechoso, como personal gritando consignas revolucionarias del estilo «Sanidad pública para todos», “No a los recortes en sanidad”, “Dinero público para servicios públicos”, y otras provocaciones incendiarias, cerrad puertas y ventanas porque os pueden hacer daño o romper o robar algún utensilio de las instalaciones (que son unos sublevados y unos chorizos). No os pongáis nerviosos, y que no se resista nadie, que peor (la resistencia exalta más aún a estos violadores ),… si podéis, huid… y si no podeis, simulad que entendéis lo que os dicen los malhechores … todo lo que les saqueis podrá después ser utilizado en su contra.(…)

En resumen, que es mejor colaborar con las “fuerzas del orden” aunque puedan caer en represiones poco estéticas y nada éticas, que ponerse sinceramente del lado de la ciudadanía que defiende al mismo tiempo los derechos laborales del personal de los CAP y ABS y los derechos de ciudadnía, y reclama poner fin a esta locura de recortes de la sanidad pública, argumentado –con toda la razón– que el derecho a la salud debe ser igual para todos, sin RE-pagos ni listas de espera, ni desplazamientos abusivos…

Y con la música (y sobre todo la letra de la Fera Ferotge del añorado compañero y amigo Ovidi Montllor), les dejo  con las recomendaciones de la última “perla” de Felip Puig, apostilladas por mi en cursiva:

——————-

Consejos de seguridad ante concentraciones de protesta en Centros de Asistencia Primaria (CAP) o Áreas Básicas de Salud (ABS)

1. Como máximo responsable del CAP/ABS, recuerde a sus encargados que le pongan en conocimiento cualquier incidencia que puedan observar en referencia a posibles concentraciones de protesta.

(¡… porque por bemoles, y le guste o no, ha quedado usted nombrado oficialmente ayudante del sheriff del condado, es decir, de Felip Puig!)

2. Solicite a la persona que controla el acceso principal al centro que le informe de forma inmediata si detecta en el exterior la presencia de un grupo de personas en actitud de protesta, por pequeño que sea este grupo.

(La actividad policial y delatora pasa a formar parte del conjunto de tareas y responsabilidades sanitarias por las que se le ha contratado a usted y al personal del centro).

3. Dé aviso inmediato a través del teléfono de emergencias 112 de cualquier incidencia detectada, informando del número de personas, actitud mostrada, posible presencia de objetos peligrosos, etc. El lunes por la mañana recibirán la visita de un mando del cuerpo de los Mossos d’Esquadra, que les facilitará un teléfono directo para cuestiones de máxima urgencia y/o consulta.

(Vuelva a oír la Fera Ferotge… Estamos en estado de emergencia. Hay miles de personas insurrectas que reclaman sus derechos… no se han dado cuenta que con el gobierno CiU hay que asumir ¡con ilusión! la realidad de las desigualdades. Y que la atención médica es una mercancía más con la que hacer negocio.)

4. Ante la posibilidad de que se colapse el acceso principal, prevea una salida alternativa para los usuarios o trabajadores que tengan que irse del lugar.

(Procure que los usuarios y trabajadores no estén muy orondos por si tiene que habilitar la clásica trampilla de las pelos… ya sabe que siempre dan problema los culos gordos).

5. Mantenga la calma y evite en todo momento el enfrentamiento con cualquier persona que haya accedido a las instalaciones en actitud de protesta.

(Lo mejor será huir por piernas, pero sólo si está bien entrenado… No vaya a ser que tengamos un disgusto y se deba acudir a un CAP de guardia!)

6. Si tiene la posibilidad de contactar con algún responsable de la concentración, muestre en todo momento una actitud colaboradora y de compresión del motivo de la concentración, solicitando al mismo tiempo respeto por los trabajadores, usuarios y enfermos que se encuentran en el centro.

(Si no puede escapar, ya sabe, de usted la razón, como a los locos, a quienes piden que su centro no se cierre, ni disminuya la atención de las urgencias, ni tantas cosas aparentemente razonables que le pueden plantear… La ciudadanía puede tener un discurso que parezca de lo más razonable, pero RECUERDE: lo importante no es la salud, ¡ES EL DÉFICIT! y los intereses del sector privado… y sobre todo, acostumbrar a la ciudadanía a obedecer sin rechistar.)

7. Intente averiguar cuál es el motivo e intenciones que tienen con la concentración para posteriormente informar a los responsables policiales.

(Aunque las pancartas, manifiestos, octavillas, o en las asambleas se diga y se repita que lo que se quiere es defender el servicio público de salud ¡NO LES CREA!. Averigüe los motivos ocultos. Seguramente son agentes del eje del mal (formen el eje del mal quienes se determine de forma más conveniente en cada momento. Todo lo que le digan puede usarse en su contra en la posterior delación en comisaría…)

8. Informe a otros responsables de centros asistenciales de la zona de los hechos que se están produciendo con el fin de prevenir otros incidentes.

(¡Que la insurrección ciudadana se extiende… pon tus barbas a remojar, o mejor, consigue unas cuantas tanquetas que te aislen de las personas que habitualmente usan el CAP y quieren defenderlo!)

9. Cierre los accesos a dependencias interiores para proteger el material del que se pueda hacer un mal uso, ocasionar daños, sustracciones, etc.

(¡Que se las dan de buenos ciudadanos pero aunque no esté Millet en el grupo,  son unos chorizos, cuidado con ellos!)

10. Recuerde que el primero en tener en cuenta siempre es garantizar su integridad física, los trabajadores y de todos los usuarios del centro. En todo caso evitar cualquier enfrentamiento.

(…pues si de evitar enfrentamientos se trata, ¿no sería mejor romper esta hoja de instrucciones y no avisar para nada a Felip Puig ni a sus secuaces…? Aunque, en cualquier caso, recuerden el primer mandamiento de los western:  ¡No disparar al pianista!))

 

Badalona debat sobre salut laboral… i més

Moltes vegades a les televisions locals es troben programes millors i infinitament més interessants que els ens enganyen, atabalen i entonteixen des de les grans cadenes… Un exemple? Doncs el debat d’aquesta setmana a la Televisió local de Badalona que presenta el següent dubte: com afecta l’actual crisi a la salut de les persones?

Des de la redacció escriuen que “vivim temps agitats econòmicament, socialment i laboralment. I aixó repercuteix en la vida quotidiana de les famílies. Els treballadors pateixen per la inseguretat laboral. Hi ha una por real a perdre la feina. Els empresaris pateixen per la incertesa dels mercats. Viuen el perill també real d’haver de tancar l’empresa. Com repercuteix en la salut tot aquest conjunt de preocupacions? Són malalties laborals? Quines eines tenim treballadors i empresaris per fer front amb garanties a aquest problemes de salut tan física com mental?”

Doncs van anar a fer les preguntes a les persones adequades. El presentador, Jordi Martí, ens presenta les persones que hi participen:

– La Dra. Elena Domènech, metgessa del treball, especialista en prevenció i riscos laborals.
– La Dra. Teresa Sayrol, metgessa de família de Montgat.
– El Dr. Antoni Barbarà Molina, metge internista i presentat com assessor de salut pública de l’Ajuntament de Barcelona.
– El Sr. Josep Hallado, empresari, PIMEC.

En concret, i sense voler desmerèixer ningú, escoltin amb especial atenció el que explica l’amic, metge (i blocaire) Antoni Barbarà Molina en el debat. En aquest debat dóna encara més arguments per l’existència de Dempeus per la Salut Pública, de la que en Toni Barbarà n’és el millor Secretari. El tema no s’esgota ni en cinc minuts, ni en els cinquanta que dura el video, però si els interessa el tema, els asseguro que el veuran més d’una vegada.

I per si els falla el link, aquí el tenen repetit: http://tvbadalona.xiptv.cat/video/31669/debat-20-octubre-2010?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

 

Caretes fora: el copagament és un impost sobre la malatia

Ja queda clar i es treuen totes les màscares darrera les que s’han amagat fins ara: no és per “educar a la ciudatania a que no abusi dels serveis sanitaris”… No es tracta tampoc de fer millor us dels medicaments… Ni cal seguir fent volades de coloms sobre  la suposada multifreqüència als metges i metgesses de capçalera… aquí el problema és el déficit, com ens diuen el FMI i tots els fonamentalismes neoliberals seguidors dels més estupids manaments monetaris de Maastricht. I com que els nostres polítics  no s’atreveixen a  posar nous impostos a la banca per tot el mal que han fet, ni als especuladors, ni sobre les transsaccions internacionals que fan anar l’economia de corcoll, ni sobre les SICAV, ni prohibeixen els paradisos fiscals, sempre els queden les persones malaltes…

En aquest bloc he defensat moltes vegades al conseller Castells. Avui, no sols m’és impossible, sinò que m’indignen les seves declaracions publicades a El Periodico, i li faig avinent que ens trobarà DEMPEUS, com sempre, en contra del co-repagament i l’abús reiterat i continuat a les persones més febles d’aquesta societat. Quina vergonya!

Castells veu «inevitable» el copagament sanitari el 2011

Dijous, 8 de juliol del 2010

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va assegurar ahir que serà «inevitable» implantar el 2011 un sistema de copagament en la sanitat perquè alguns usuaris sufraguin una part del cost dels serveis que reben. La mesura és una de les poques alternatives que li queden a la Generalitat per reduir el dèficit públic en 800 milions més l’any que ve després d’haver retallat un 5% els sous als funcionaris i d’haver rebaixat també l’aportació pública als centres sanitaris concertats.

Marina Geli i Antoni Castells, al Palau de la Generalitat al juny. GUILLERMO MOLINER

«S’haurà de posar en marxa el copagament en la sanitat perquè serà inevitable el 2011. Espero que el Ministeri de Sanitat sigui també conscient d’aquesta necessitat», va indicar Castells en una trobada amb directius organitzat pel Cercle d’Estudis Sòcio-Laborals de Baker & McKenzie a Barcelona.

CINC EUROS EL MENÚ / Per vèncer els prejudicis, el conseller va deixar clar que només s’exigiria l’abonament d’una part del cost «a les rendes altes». Va posar com a exemple el pagament de cinc euros diaris per l’àpat d’un hospital o del 15% del cost de materials cars com les pròtesis.

Mentre es negocia el copagament, la Generalitat ha de fer front al retard en els pagaments als centres sanitaris concertats. El conseller d’Economia va atribuir la demora a les tensions de tresoreria per la dificultat de col·locar noves emissions de deute amb les quals millorar els recursos disponibles. Castells preveu una millora progressiva i la normalització dels terminis al setembre.

Pel conseller, el copagament –defensat en diverses ocasions per la titular de Salut, Marina Geli–, també s’hauria d’estendre als serveis socials amb el mateix filtre del nivell d’ingressos. Castells pot posar la mesura sobre la taula al Consell de Política Fiscal i Financera previst per a aquest mes, en què s’esbossaran els nous plans per seguir reduint el dèficit el 2011.

El titular d’Economia va advertir que «seran necessàries mesures addicionals» per assolir l’objectiu planificat de reducció del dèficit en 2.600 milions el 2011.

—

Veure,sobre aquest tema, però en un sentit ben diferent:

Toni Barbarà,  “Ni copago, ni repago ¡ya lo hemos pagado!”, i els materials de la Jornada de Dempeus sobre el Co-Repago, inclosa la Declaració sobre el No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública.

 

Jornada contra el copago en la prensa

Fotos:Fulgencio Canovas

Empezamos el recorrido con la nota de (EUROPA PRESS) –

“El diputado de IU en el Congreso de los Diputados y presidente de la Comisión de Sanidad del Congreso, Gaspar Llamazares, consideró hoy una lucha “fundamental” resistir al copago sanitario, y reafirmó su defensa del sistema de sanidad público español, que lo calificó como uno de los más eficientes y de calidad de toda Europa.

En el marco de un acto contra el copago organizado en Barcelona por varias federaciones de usuarios encabezadas por ‘Dempeus por la Salud Pública’, aseguró que el debate sobre la introducción del copago como alternativa para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud (SNS) está propuesto por algunos representantes políticos, y responde a “intereses económicos”.

“El copago es la forma de mercantilizar un sistema de sanitario público y avanzar en su privatización”, sentenció.

Por su parte, el portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp), Marciano Sánchez, aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

Las asociaciones participantes acabarán la jornada aprobando una declaración conjunta contra el copago sanitario que pretenden hacer llegar a instituciones públicas y al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, porque consideran que será “la primera fisura que dañará un edificio que acabará cayendo al suelo”.

“Establecer tasas para el acceso sanitario supondrá una dificultad insalvable para los sectores de la población más vulnerables”, lamentaron.”

—-

La Agencia Catalana Alternativa de Notícies Sirius recoge una información especialmemte cuidada en: Llamazares amb Dempeus contra el copagament, que les recomendamos especialmente, citando también la noticia recogida en euia.

Por su parte, Dempeus per la Salut pública recoge otras informaciones aparecidas, entre ellas, que  Gente titula Llamazares ve una lucha “fundamental” la resistencia al copago sanitario, y  destaca la intervención de Marciano Sánchez que aseguró en rueda de prensa que el dinero que se ahorrará en sanidad aplicando el copago será menor que el que se gastará poniéndolo en marcha.

Y  El Correo de Vizcaya y El Norte de Castilla, basado en la Agencia EFE, titula:Llamazares dice que el copago supone ceder al “ajuste impuesto por el FMI”

Barcelona, 10 jun (EFE).- El diputado de Izquierda Unida en el Congreso, Gaspar Llamazares, ha afirmado hoy que implantar el sistema de copago en la sanidad pública española supondría ceder al “ajuste permanente impuesto por orden del Fondo Monetario Internacional (FMI) y los organismos internacionales”.

Llamazares, que preside la Comisión de Sanidad del Congreso de los Diputados, ha asegurado que la posibilidad de cobrar al ciudadano por ir al médico es una “forma de mercantilizar el sistema de sanidad público” que “responde a intereses económicos“.

Llamazares se ha manifestado así en la jornada “No al co-repago: Equidad y Salud Pública”, en la que ha participado como ponente junto a representantes de grupos de investigación universitarios y de grupos de defensa de la sanidad pública, y a la que han asistido, en la Escuela de Diseño Elisava, más de un centenar de personas.

Los participantes en el encuentro, organizado por Dempeus per la Salut Pública y la Federación de Asociaciones de Defensa de la Sanidad Pública, han desplegado una batería de argumentos para rechazar de plano cualquier tipo de fórmula de copago, ahora que el debate para aportar más ingresos al sistema sanitario español ha subido de intensidad.

La tesis central de la jornada ha sido la defensa de que el copago implica un “repago“, es decir, los ponentes han defendido que implantar un sistema de cobro por acudir al médico significaría que el ciudadano pagaría dos veces por la sanidad: primero, a través de los impuestos; y después, pagando una cuota puntual en el momento de la consulta.

El ponente de la jornada Lluís Camprubí, del Grupo de Investigación en Desigualdades en Salud de la Universidad Pompeu Fabra, ha asegurado que existe un “claro divorcio entre lo que por una parte se nos dice acerca del copago por parte de los políticos” y lo que su grupo de investigación encuentra “en la evidencia científica”.

Camprubí ha explicado que, de acuerdo con esas evidencias, el copago es “un instrumento muy débil” para incrementar los recursos de la sanidad pública, en la medida en que “los costes administrativos” que acarrearía el sistema “pueden superar el posible ahorro”.

Además, el investigador ha afirmado que “el copago no discrimina el uso apropiado de la sanidad pública del no apropiado” y ha denunciado que únicamente “reduce el uso de la sanidad por parte de las personas más vulnerables”.EFE
Noticias EFE

Hablan también del tema o recogen la noticia: El digital de Madrid Lainformación.com Que! Noticias.es Invertia.com EstudiantesMedicina.tv ElEconomista.es EcoDiario y Diario Siglo XXI

Finalmente, en Publico, sin nombrar a Dempeus per la Salut Pública, hablan de la Jornada en la edición catalana diciendo:

Ver Declaración de la Jornada en castellano, aquí,

y en catalán, aquí:

 

Una Jornada per ser-hi i participar

Deia en Toni Barbarà, Secretari de Dempeus per la Salut Pública en el seu bloc, fa molt de temps que “Allò que no surt a la tele, ni és als diaris, no existeix” . O pitjor encara, “les coses són com diuen que són els qui parlen a la tele o escriuen als diaris”. Són més importants com més se’n parli, són més certes com més hi coincideixin els professionals de “pensar i interpretar”.

I seguia: “amb excepcions honorables, els líders mediàtics d’ofici, els reconeguts “con-de- formadors” d’opinió són experts en dir coses aparentment diferents per a dir la mateixa cosa, il·lustrar la mateixa foto, vendre el mateix missatge, qualificar amb el mateix criteri una noticia o un personatge. Reforcen més encara la estupidesa acrítica i el no-pensament banal al servei de la gran causa: el mercat, el sistema capitalista; i de passada els seus ingressos . Esdevenen una veritable onada /rierada /clam/ de sensatesa corporativa, de comprensió tolerant i adient, d’ interpretació correcta i en definitiva d’ acceptació submisa del món mundial, tal com és.”

Doncs bé, potser seran molt poquets els diaris que parlaran de la nostra Jornada, però des del blog de Dempeus s’ha fet un bon seguiment, gairebé dia a dia, de totes les mentides interessades (ara sí, ara no, ara també) a favor d’un copagament que és REPAGAMENT i que sols pot perjudicar a les persones que més necessiten poder accedir sense barreres als serveis de salut… Però us puc ben assegurar que de cap manera les idees que compartirem demà, cap els seus continguts que podreu escoltar i discutir, contribuiran, ni que sigui de manera involuntària, a un agreujament de l’estupidesa i la mediocritat, a fer fum i escampar mentides, a la manca de crítica fonamentada, i a la tergiversació interessada de la realitat. Els arguments fonamentals, de caire acadèmic, social i polític, demà, amb la FADSP, amb gent de Greds-Emconet i amb Dempeus per la Salut Pública, amb Gaspar Llamazares, President de la Comissió de Sanitat del Congreso, a les 6:30 de la tarda, per l’ Equitat i la Salut Pública!

No hi faltis!

I clikant aquí teniu el programa!

 

No al co/repagament: equitat i salut pública!

Programa Definitiu:

Mesa 1: Arguments teòrics – Presideix i  modera Montserrat Vergara, investigadora principal de GREDS-Emconet

“Medicalización de la vida: ¿el pago? ¡No es el co-pago!”  Fernando Comas, Professor postgrau Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) – Editor de PHARMACOSERÍAS

“El copagament és privatització? Què hi diu la literatura científica.” – Lluís Camprubí. Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Gup de Recerca de Desigualtats en Salut) en la línia de recerca sobre privatitzacions. Estudiant del Màster en Salut Pública.

 “El copagament en l’agenda de l’estratègia per a una sanitat equitativa sostenible” – Santiago Marimón. Economista de la salut. Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat

Mesa 2: Arguments socials i polítics.-  Presideix i modera Vanessa Puig Barachina, investigadora del GREDS-Emconet

“Copagament i Atenció Primària (qui guanya / qui perd)”. – Ramón Morera Castell. Metge de Família / FoCAP

“El copago ¿un impuesto a la enfermedad?” Marciano Sánchez Bayle, Portavoz de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública.

“No és CO-pagar, És RE-pagar” –  Antoni Barbarà. Metge. Secretari de Dempeus per la Salut Pública.

Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats.

Participació oberta: Modera Àngels Martínez i Castells

Fila 0  i  altres intervencions:  CC.OO, UGT, CAPS, CUS,  ACAF,  Plataforma Familiars FM-SFC,  ASOCPEPOC, FAVB, CONFAVC …

CLOENDA:   Declaració de la Jornada No al Co-Repagament: Equitat i Salut Pública!

 

El co(re)pagament de nou en primer pla

No sols el President de Govern o la vicepresidenta Elena Salgado diuen una cosa avui i una altra demà… Ara també Trinidad Jiménez sembla desfullar la margarita dels dubtes,  en una peculiar manera de fer política que s’ha instal.lat en els darrers temps i que sembla contagiar-se de manera perillosa… (efectes secundaris d’una Grip A1H1 neoliberal de virus massa resistents?)

La veritat és que si féssim el recompte dels instruments redistributius que més vegades s’han dit i desdit, segurament no ens sorprendríem de descobrir que és el co(re)pagament pels serveis de salut. Semblava descartat  el 21 de maig, però una setmana desprès  “s’està estudiant” com també es pot llegir avui a Público … tot i que la pròpia ministra dóna tota força dades per justificar que la seva aplicació té efectes nefastos sobre l’equitat, l’increment de les desigualtats, i la salut de la població en general. (No fa precisament les mateixes consideracions la consellera de salut, Marina Geli, entestada en imposar el repagament amb un talibanisme propi de millors causes…)

Dempeus per la salut pública està seguint amb molta atenció com es desenvolupa aquest tema, recollint també les declaracions de la FADSP o enllaçant les protestes d’associacions d’usuaris. Però el millor que s’ha publicat darrerament sobre el tema ho ha escrit l’amic (i inventor del terme re-pagament per definir l’injust copagament) Antoni Barbarà en el seu darrer escrit: “Dues enquestes, dues, sobre copagament” que els hi recomano sincerament, no sols per veure i comprovar (una vegada més) que qui fa l’enquesta en determina en bona mesura el resultat, sinó perquè avui,  en el Canal 33  el  programa “Valor afegit” es dedica al cost de la despesa sanitària (sense que s’hagi a Dempeus a participar-hi…) . De fet, és força lògic perquè el títol genèric jo ho diu tot: “El preu de la salut” (encara que aquest matí s’anunciava, perquè potser algú els havia advertit de no ser tant parcials, com “El valor de la salut”… ).  A la web de la cadena s’anuncia que “detallarà les diverses partides pressupostàries que forma part d’aquesta despesa, la sanitat pública, una de les que més han crescut els últims temps. Despesa en medicaments, augment de la població, ús sovint inadequat de les urgències, baixes laborals… Tot plegat fa augmentar els números vermells d’un sector que també és un motor econòmic però que ha de millorar la seva eficiència”. I ja sabem, no hi ha millor manera d’introduir el copagament, amb vaselina i el que més calgui, si en lloc de parlar de la salut com un dret i una necessitat, en parlem com un negoci!

Demà en seguirem parlant, mentre ja els hi asseguro que un plantejament molt diferent es farà a la Jornada del dia 10 de juny, a la que animo a assistir i participar totes les persones interessades en la salut i els drets de ciutadania!

Veure també sobre el tema: “Argumentos contra el copago”
“No al co/repagament: equitat i salut pública”